Com ha canviat la farmacologia en poc més de cent anys

1. El que prenien el nostres besavis
Heroïna Bayer: Un pot de heroïna
Bayer.
Entre 1890 i 1910, la heroïna era
divulgada com un substitut no
addictiu de la morfina i un remei
contra la tos per a nens.

2. El vi de coca Metcalf era un entre la
gran quantitat de vins que contenien
coca, disponibles al mercat.
Tots afirmaven que tenien efectes
medicinals, però indubtablement que
eren consumits pel seu alt valor
"recreatiu"

3. El Vi Mariani (1865) era el principal vi
de coca del seu temps.
El Papa Lleó XIII portava sempre un
pot de Vi Mariani si i va premiar al
seu creador, Angelo Mariani, amb
una medalla d'or.

4. Aquest vi de coca, va ser
fabricat per Maltine
Manufacturing Company de
Nova York. Va obtenir deu
medalles d'or.
La dosi indicada era: "Una
copa plena juntament amb (o
immediatament després de)
les refaccions". Nens en
proporció.

5. Un petjapapers de
propaganda, de C.F.
Boehringer & Soehne
(Mannheim, Alemanya), "els
majors fabricants del món de
quinina i cocaïna".
Aquest fabricant tenia l'orgull
de la seva posició de líder en
el mercat de la cocaïna.

6. Propaganda de heroïna
Martin H. Smith Company,
de Nova York.
L'heroïna era àmpliament
usada no només com a
analgèsic, sinó també com a
remei contra l'asma, la tos i
la pneumònia.
Barrejar heroïna amb
glicerina (habitualment amb
sucre i saboritzants) tornava
més agradable el gust del
opiaci amarg per al seu
consum per via oral.

7. Aquest National Vaporizer
Vapor-OL estava indicat "Per
l'asma i altres afeccions
espasmòdiques".
El líquid volàtil es col·locava
en una olla i escalfat amb un
llum de querosè.

8. Aquestes pastilles de cocaïna
eren "Indispensables per als
cantants, mestres i oradors".
També calmaven el mal de coll i
tenien un efecte "revifador"
perquè aquests professionals
rendissin al màxim en la seva
professió.

9. Aquestes pastilles de cocaïna
eren "Indispensables per als
cantants, mestres i oradors".
També calmaven el mal de coll i
tenien un efecte "revifador"
perquè aquests professionals
rendissin al màxim en la seva
professió.

10. Les gotes de cocaïna per al mal
de queixal (1885) eren populars
per als nens.
No només disminuïen el dolor,
sinó que també milloraven l'
"humor" de qui les prenía.

11. Antigament, perquè els nadons
estiguessin tranquils se'ls donava opi.
Aquest flascó de Stickney and Poor's
era una barreja d'opi i alcohol etílic
(un 46%).
La empresa era coneguda per la
fabricació de condiments alimentaris.
Nens de 5 dies, 5 gotes
Nens de 2 setmanes, 8 gotes
Nens de 5 anys, 25 gotes
Adults, una cullerada