SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 59
Downloaden Sie, um offline zu lesen
JORNADA Envelliment actiu 
13 de juny 2014 
Després del SENECA, conclusions i propostes Pla d’Acció Dincat 2013- 2014
L’ESTUDI SENECA (2000-2008)
Distribució de la població amb DI que de 40 i més anys 
Catalunya 2018-18
SENECA 
2008-2013 2013-2018 2008-2018 
60 i més 39.4 % 41 % 96.64 % 
50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 % 
40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 % 
Total 26.7 % 23.5 % 56.45 % 
Creixements estimats dels grups d’edat 
durant el període 2008-2018 
• Durant el període 2008-13, el grup de 60 i més anys és el que creix més (el 39.4 %) 
mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %. 
•Durant el període 2013-18, el grup de 60 i més anys també és el que creix més (41%), 
mentre que s’hauria frenat el creixement del grup d’edat de 50-59 (25.6 %). 
•Als dos períodes, el grup de 40-49 és el que té els creixements inferiors.
Independència 
ONU 
Participació 
Atenció 
Autorrealització 
Dignitat 
Moviment Mundial per un Envelliment Actiu
SENECA 
•És necessari assegurar que les polítiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situació quan es superin els 60 anys. 
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
SENECA 
•Les persones grans amb discapacitat intel·lectual s’haurien d’incloure en polítiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactòria. 
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
SENECA 
•Les polítiques socials, sanitàries i de suport a l’envelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exitós 
Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
SENECA 
4ª FASE: ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS 
- PERFIL DE L’ ENVEELLIMENT DE LES 
PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA 
- AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS 
- COMPARACIÓ AMB ALTRES COL·LECTIUS 
- MODEL DE PROPOSTES A L’ADMINISTRACIÓ 
- INFORME FINAL 
3ª INFORMATIZACIÓ I ANÀLISI DE DADES - INFORMATIZACIÓ DE DADES - DEPURACIÓ DE LES DADES - EXPLOTACIÓ DE DADES - ANÀLISI i INTERPRETACIÓ - CONCLUSIONS PRELIMINARS 
2ª FASE: TREBALL DE CAMP - REALITZACIÓ ANUAL DE LES REVISIONS MÈDIQUES - REALITZACIÓ ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLÒGIQUES I FUNCIONALS - COORDINACIÓ DE L’ ESTUDI - RECOLLIDA I REVISIÓ DELS QUADERNS 
ESTRUCTURA ORGANIZATIVA CENTRES REFERENCIALS CENTRES PARTICIPANTS - REUNIONS DE FORMACIÓ ALS CENTRS PARTICIPANTS - VISITES DE MONITORITZACIÓ COORDINACIÓ 
1ª FASE: PLANIFICACIÓ 
- DELIMITACIÓ DEL TEMA 
- OBJETIUS 
- METODOLOGIA 
- ÀMBIT I DURADA DE L’ ESTUDI 
- ELABORACIÓ DEL MARC TEÒRIC 
- PREPARACIÓ MATERIAL 
- FORMACIÓ DE LA MOSTRA 
- CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA 
FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CRITERIS DE SELECCIÓ - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - OBTENCIÓ DEL CONSENTIMENT INFORMAT - RECOPILACIÓ DE DADES DE FILIACIÓ DELS PARTICIPANTS 
MATERIAL - DEFINICIÓ DE VARIABLES A ANALIZAR -RECULL D’INSTRUMENTS DE MESURES D’EXPLORACIÓ (PROTOCOL ) -PREPARACIÓ DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES -WEB DE L’ESTUDI 
EXPLORACIONS: 
-FÍSICA 
-RADIOLÒGICA 
-HEMATOLÒGICA 
-SENSORIAL 
-PSICOPATOLÒGICA 
2001-2002 
Control 1 Control 2 Control 3 Control 4 Control 5 
2003-2004 
2004-2005 
2005-2006 
2006-2007
PRINCIPALS CONCLUSIONS 
•L’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències 
Salut 
•Problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. 
Capacitats i habilitats 
•Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals. 
Professionals d’atenció 
Les persones amb DI envelleixen prematurament
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES 
Manca de serveis i suports específics 
Atenció poc adequada 
Manca de programes de salut 
Manca de formació especialitzada 
per atendre les necessitats de les PDI envellides 
que doni resposta a les demandes de les PDI envellides 
per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius 
dels professionals (detecció, avaluació, atenció i intervenció
PLA D’ACCIÓ DINCAT 
1. Facilitar i promoure el coneixement i la informació sobre l’envelliment de les PDID 
2. Generar propostes d’intervenció que contemplin l'adaptació dels serveis 
3. Afavorir la promoció de la salut en aquestes persones. 
2012 
ENVELLIMENT (tema transversal) Creació d’una comissió d’Envelliment (dissenyar el pla d’actuació i impulsar-lo) Reunió plenària (entitats assistents a la presentació de l’Estudi - grups permanents d’AD, habitatge, laboral i tutela) 
2011 
L’Envelliment en la planificació de les Àrees d’AD i habitatge (proposta de Pla d’acció) 
Presentació de l’estudi SENECA a les entitats federades col·laboradores (Dr. Novell - nov) 
2010
PLA D’ACCIÓ 2013-2014 
FORMACIÓ 
A Professionals: avaluació, atenció i intervenció 
Persones amb DIT: hàbits saludables i benestar personal 
INTERVENCIÓ 
Detecció de BBPP 
Unitat de Suport 
CONEIXEMENT 
Fons documental 
Jornades i seminaris 
Guies de salut 
Pla Acció Envelliment 2013-2014
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES 
Manca de serveis i suports específics 
per atendre les necessitats de les PDI envellides 
SENECA
SENECA 
Tendències i futurs escenàris de necessitats 
Estimació per tipologies residencials de la població amb DI de 40 anys i més. 
Aproximació C (reajustada) 2008 
2013 
2018 
Domicili familiar 
8.534 
10.814 
13.352 
Domicili propi 
398 
505 
623 
Llar-residència 
3.158 
4.002 
4.940 
Residència 
2.134 
2.704 
3.338 
Total 
14.224 
18.025 
22.253 
Augment distribuït per tipologia d’habitatge i períodes 
2008-13 
2013-18 
2008-18 
Domicili familiar 
2.280 
2.538 
4.818 
Domicili propi 
107 
118 
225 
Llar-residència 
844 
938 
1.782 
Residència 
570 
634 
1.204 
Total 
3.801 
4.228 
8.029 
•Increment de gairebé 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any). 
•Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i s’acollirien al programa d’autonomia en la pròpia llar (més de 20 a l’any) Increment de 1.782 places en llars-residència durant el període 2008-18 (178 anuals) 
•Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),
SENECA 
RECOMANACIONS 
INCLUSIÓ SOCIAL 
Desenvolupar infraestructures per a un envelliment saludable per a les persones amb DI, facilitant la inclusió natural als serveis genèrics, amb el suport d'una bona formació per part dels professionals 
Assegurar l’accés a serveis diürns amb oportunitats d’innovació per a les persones grans amb DI que estan vivint amb les seves famílies o amb pisos amb suport, i en aquells casos que a causa de comportaments difícils en quedin exclosos 
Possibilitar que les persones amb DI envelleixin on viuen
SENECA 
RECOMANACIONS 
INCLUSIÓ SOCIAL 
Establir polítiques de suport a les famílies més grans per a permetre que el procés d'envelliment es dugui a terme amb la major dignitat possible i en l'entorn habitual on la persona ha estat vinculada. 
Utilitzar els registres de l’ICASS o la informació que tenen els Serveis per identificar proactivament i avaluar les necessitats de suport que tenen les famílies amb fills amb DI mes grans de 40 anys 
Fer accessible i prioritzar els serveis de respir a les famílies de fills amb DI grans quan en tinguin necessitat 
Desenvolupar programes formatius dirigits a les famílies
SENECA 
Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en família 
•Serveis d’atenció domiciliària tipus SAD 
•Ajuts en teleassistència i noves tecnologies. 
•Programes de suport i formació per cuidadors 
•Cuidadors professionalitzats amb DI i demències en fase inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA) 
•Serveis de respir per acolliments d’estada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisió. 
•Compensacions econòmiques de la Llei de Dependència: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensació econòmica que la Llei de la Dependència preveu per aquests casos 
La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opció, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).
SENECA 
Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure al domicili amb suport 
•Garantir el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar: Mitjançant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicòleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida 
Les persones necessitades d’aquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).
SENECA 
Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en llars-residència / habitatges tutelats 
•Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ningú per atendre a persones que per raons d’envelliment han de fer horaris adaptats o reducció de jornada. 
•Llars-residència –de nova creació per a persones envellides amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb l’edat. 
Les necessitats de serveis d’aquesta opció, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 
(increment de 938 respecte al 2013).
SENECA 
Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en residència 
•Residències genèriques de gent gran amb mòduls específics, espai adequat i personal format en discapacitat intel·lectual 
•Residències específiques, de nova creació, per a persones grans amb DI. 
Les necessitats places de residència, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013).
SENECA 
RECOMANACIONS 
INCLUSIÓ SOCIAL 
Incloure persones grans amb DI als programes genèrics que proporcionen oci i activitats per al temps lliure Els Serveis i les famílies han de garantir que totes les persones grans amb DI puguin gaudir, de forma local, de la xarxa i programes desenvolupats per a la població general envellida 
Potenciar centres de lleure especialitzats on les persones grans amb DI realitzin activitats adequades al seu nivell d’autonomia i a l’edat. Els Serveis i les famílies han de garantir que aquelles persones que no s’integrin bé en els programes genèrics d’oci i temps lliure no en quedin excloses, estimulant la posada en marxa de serveis adaptats
ajuda econòmica, oportunitats de treball 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR MATERIAL 
Garantir que la gent gran amb DI no sigui exclosa del sistema de Seguretat Social disponible per als grups sense discapacitats 
Replantejar l'accés a l'ocupació i altres oportunitats durant el dia, desenvolupant una gamma molt més àmplia de models de serveis de dia 
Incloure la gent gran amb DI en els Plans de Pensions disponibles per als grups sense discapacitats 
Garantir que totes les persones grans amb DI tinguin accés a les prestacions de la Llei de Dependència
Legislació sobre igualtat d’oportunitats, planificació centrada en la persona 
SENECA 
RECOMANACIONS 
DESENVOLUPAMENT PERSONAL 
Fer visible el punt de vista de les persones grans amb DI en els debats sobre necessitats de salut d’aquesta població. Les persones amb DI han de tenir l’oportunitat d’expressar-se (per exemple, en grups autogestors) Els Serveis han de promoure la inclusió i debat de temes relacionats amb l’envelliment en els grups d’autogestors 
Promoure canvis en la política social de suport per tal de proporcionar la tecnologia d’assistència que ajudi a les persones adultes amb DI a mantenir-se més autònoms. Fer extensiu el servei de tele-assistència a les persones amb DI grans
ACCIONS 
Serveis de Suport a PDID en procés d’envelliment que basin la seva intervenció en l’atenció centrada en la persona. 
Facilitar el disseny de models d’intervenció basat en els suports personals per atendre les necessitats individuals 
Promoure i facilitar formació acompanyament assessorament a professionals i entitats 
Promoure el reconeixement per part de l’Administració, de les necessitats específiques 
Promoure el coneixement d’experiències d’intervenció a nivell estatal
Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procés d’envelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a través del desenvolupament de programes específics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies. 
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
Amb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU 
Serveis de Suport a PDID en procés d’envelliment
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
Persones amb DID que han perdut la feina per causes de deteriorament, problemes de salut i/o pèrdua de la capacitat laboral 
Persones amb DID que, no compleixen els requisits per accedir a serveis assistencials 
Requereixen de suports específics per accedir a la vida comunitària, utilitzar els recursos comunitaris, els serveis sanitaris, .... 
PDID finalitzat etapa laboral 
Persones ateses en el C.O i/o Llar residència 
Presenten dificultats per seguir i participar de les activitats dels centres on assisteixen 
Persones amb importants necessitats de suport que no assisteixen a cap centre 
Presenten necessitats específiques de salut 
PDID en entorns assistencials 
BENEFICIARIS
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
PROVA PILOT Persones que provenen de l’entorn laboral 
Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de la PCP (“Plan Esencial del Estilo de Vida”) 
Acompanyar i oferir suports a la persona amb DID en procés d’envelliment (Plans Personals) 
Oferir activitats que responguin als interessos, demandes i necessitats dels beneficiaris i de les seves famílies. 
Facilitar l’accés a la comunitat i als recursos de la xarxa comunitària. 
Promoure hàbits saludables per a la millora de la salut i fomentar l’ús dels serveis sanitaris per al seguiment mèdic i la participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable.
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
Prova pilot Dincat 
Selecció entitats (15) 
Formació i assessora. als profes. 
FASE 1 Preparació procés Conèixer 
FASE 2 Recollida Informació 
FASE 3 Elaboració del PERFIL PERSONAL I PLA INICIAL 
FASE 4 Elaboració del PLA D’ACCIÓ Activitats 
FASE 5. Seguiment del pla, revisió i adaptació 
35 beneficiaris 
6 entitats 
10 professionals
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
UNITAT DE SUPORT Persones d’entorns assistencials 
Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de metodologies per a la promoció d’un envelliment actiu i saludable basades en l’atenció centrada en la persona 
Compartir estratègies per a l’adaptació de la intervenció encaminada al desenvolupament i manteniment d’habilitats i competències 
Fomentar activitats per a la millora de la cura de la salut: amb les persones i les famílies i promovent la participació en programes preventius i d’estils de vida saludables.
UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU 
Unitat de suport - Dincat 
Convocatòria entitats 
Definir el procés 
Formació i asses- sorament 
Implantació en entitats 
RESULTATS
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES 
Atenció poc adequada 
Manca de programes de salut 
que doni resposta a les demandes de les PDI envellides 
per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius 
SENECA
Característiques 
•Problemes de salut similars a PG 
•Mes freqüents / Síndromes etiològiques 
•Major atenció sanitària 
•Necessitats cobertes parcialment 
Atenció inadequada 
•Poca experiència i manca de formació dels metges d’atenció primària i especialitzada 
•Dificultat exploració en PDI i problemes comunicatius 
•Menor detecció precoç de malalties i accés a campanyes preventives 
•Atribució a la DI 
•Manca de temps 
•Actituds professionals 
La salut i l’envelliment en les PDID
Evidència de les desigualtats en la salut
No acostumen a presentar queixes espontànies per la seva patología: 
- Toleren dèficits sensorials, dolor toràcic, problemes de micció, etc. 
- Expresen els problemes de forma atípica: irritabilitat, inactivitat, pèrdua de gana, problemes de son. 
Necessitat de recerca dels factors de risc; 
Necessitat d’observació i seguiment de la persona, de revisions periòdiques i d’un sistema general preventiu i saludable. 
La salut i l’envelliment en les PDID
•El nivell de comprensió de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i pràctiques saludables estan limitats pel dèficit cognitiu previ, per la qual cosa és necessària una educació mes intensa que en la població sense DI perquè siguin capaços d’adoptar mesures destinades a millorar la seva salut. 
La salut i l’envelliment en les PDID
Hàbits saludables 
•Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003). Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes) Manca d’exercici Consum de substàncies
SENECA 
Índex de massa corporal 
•S’observa una major tendència a l’obesitat del que observem en la població general 
•A mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendència al sobrepès 
•El percentatge de persones que tenen un pes insuficient és més gran que el que observem en la població general. 
•La pèrdua de massa corporal relacionada amb l’envelliment és més gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la població general. 
•Només una de cada quatre persones amb DI més grans de 40 anys té un pes considerat com normal. 
•La meitat tenen sobrepès i un de cada quatre és obès. 
•Una de cada vint té un pes inferior al normal. 
Índexde massacorporal2% 45% 38% 16 % 4% 26% 42% 28% 020406080100120Població GeneralPersones DIPes insuficientPes normalSobrepesObessitat
SENECA 
•Hàbits alimentaris que no incorporen suficients mesures dietètiques d’acord amb les seves condicions de salut. 
•Només tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta. 
•La dieta mes freqüent és la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra. 
•El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%; només el 14,2% fan dieta baixa en calories. 
•El percentatge de persones hipertenses és 18%; només el 7% fan dieta sense sal. 
•El percentatge de persones amb hiperlipidèmia és del 9,4%; només 0,4% fan dieta baixa en greixos. 
•El percentatge de persones amb baix pes és del 4%; només el 2,6% fan dieta hipercalòrica 
Hàbits alimentaris
SENECA 
Exercici físic i obesitat 
•Tres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i més no fan exercici físic de forma regular 
•La majoria tenen uns hàbits i costums de vida sedentària, que augmenten a mesura que la persona es fa gran. 
•El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%, i només el 25% fa exercici de forma regular 
Exercicifísic47,459,525,629,712,804116,20102030405060SedentarismeActivitat moderadaActivitat intensaactivitat física regular<40>41POMONA, n=115Darrerany
SENECA 
65,8% 
34,2% 
74,4% 
25,6% 
79,2% 
20,8% 
70,2% 
29,8% 
0% 
20% 
40% 
60% 
80% 
100% 
40-49 50-59 60 y más Total 
Toma fàrmacos No toma fàrmacos 
Consum Fàrmacs
•Presenta major frequència de tratament farmacològic que la població General. 
•Augmenta amb l’edat en les PDI al igual que en la població general. 
•A diferència de la població general, la frequència de tractament farmacològic és igual per homes que per dones. 
•El consum farmacèutic és, sobretot un consum de fàrmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la població general. 
•El consum de fàrmacs es caracteritza per el fort policonsum. 
•El menor consum de fàrmacs per patologies diferents al sistema nerviós en les persones amb DI és degut a un menor control i seguiment mèdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la població general. 
•Les prescripcions per el sistema nerviós es caracterizen per ser de fàcil increment en les dosis o augment de politeràpia i poca tendència a la reducció o retirada. 
•Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducció de psicofàrmacs. 
Consum Fàrmacs en la població amb DI
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR FÍSIC I MENTAL 
Finalitzar el desplegament territorial de la Xarxa Especialitzada en SM – DI 
Millorar l’accessibilitat de les PDID al Sistema Sanitari
PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES 
Manca de formació especialitzada 
dels professionals (detecció, avaluació, atenció i intervenció 
SENECA
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR FÍSIC I MENTAL 
Oferir programes educatius sobre la prevenció de les malalties, el reconeixement dels problemes de salut i el manteniment de la salut a les persones amb DI. S’han d’utilitzar materials didàctics adequats a aquesta població per a promoure l’autosuficiència i la dignitat humana El Departament de Salut ha d’adaptar els materials de divulgació que utilitza per a la població general, perquè siguin entenedors per a les persones amb DI
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR FÍSIC I MENTAL 
Desenvolupar programes d’educació sanitària que compensin els riscos associats amb els pèssims hàbits sanitaris, en particular la nutrició i els hàbits alimentaris, l’augment de consum d’alcohol i tabac, la manca d’exercici físic i el risc de malalties de transmissió sexual 
El Tots els Serveis han d’incloure entre les seves activitats grups formatius dirigits a les persones amb DI de més de 40 anys relacionats amb estils de vida que afavoreixen l’envelliment saludable.
ACCIONS
Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les sol·liciten. Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: 
•Consum de substàncies 
•Higiene 
•Alimentació 
•Activitat física 
•Benestar emocional 
•Sexualitat sana 
ACCIONS 2013
ACCIONS 2014 
Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS) 
•Anar al metge. 
•Alimentació. 
•Exercici físic. 
•Higiene. 
•Benestar emocional Tallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitat Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: 
•Què es la sexualitat . Què em pot aportar a la meva vida? 
•El meu cos, el meu pensament i els meus sentiments 
•Expressions sexoafectives saludables 
•Expressions sexoafectives de risc 
•Parella i comunicació
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR FÍSIC I MENTAL 
Desenvolupar programes de promoció de la salut dirigits a la prevenció de malalties i manteniment de la capacitat funcional per part dels serveis d’atenció primària de salut - Desenvolupar protocols d’ajuda sanitària comuna sobre trastorns comuns aplicables a tothom. - Els Centres d’Atenció Primària han d’incloure en els seus programes d’atenció i promoció de la salut a les persones amb DI amb independència de la seva edat - Els pares han de prendre consciència de la necessitat d’incloure a llurs fills en els programes de seguiment de la salut - Els Serveis han de dur a terme jornades, seminaris o grups de treball dirigits a pares relacionats amb els estils de vida saludable - Adaptar els temps d’atenció i la priorització de les persona amb DI en cas d’espera
ACCIONS 2013
Amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres col·legis de la resta de Catalunya) 
1.Presentació de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famílies i pdid 
2.Elaboració d’un Decàleg de la guia de Salut 
3.Taula rodona “L’accés al sistema de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual” Altres accions: 
•Accés a través de la web a: Guia de salut + decàleg + guia per a famílies i pdid 
•Enviament físic del decàleg a tots els metges associats 
•Acord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del col·legi. 
•Crear el grup col·legial sobre la discapacitat intel·lectual 
PROPERES ACCIONS
Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut 
SENECA 
RECOMANACIONS 
BENESTAR FÍSIC I MENTAL 
Millorar la capacitat dels professionals de la Xarxa Social i Sanitaria d’atenció a les persones amb DID (infermeres, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i atenció directa) per detectar i afrontar els problemes de les persones amb DI grans, no només els relatius a la salut mental. Realitzar cursos de formació perquè els professionals dels serveis puguin aprofundir en el coneixement i diagnòstic precoç dels trastorns que acompanyen a l’envelliment, sobre tot de la demència en la Síndrome de Down i altres discapacitats
PDID LLEU /MODERADA ALTA 
ABS-RC:2 / ABASII 
CAMDEX-DS (completo) 
>35a 
Anual 
Línia Basal 
Sospecha DTA 
TBR-DI 
Línia Basal 
40 a 
CAMCOG 
X 6 meses 
X 12 meses 
≥ 
< 
- PT 
TBR-DI 
No 
No 
- PERFIL 
Comparar 
No 
CAMDEX ENTREV. 
EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA 
PERSONALITAT 
AMNÈSICS 
PRÀXICS 
ATENCIONALS 
DTA 
DEPRESSIÓ 
ENTORN 
MALIGNITAT 
ENDOCRINO 
NEUROLÒGIC 
TRAUMÀTIC 
INFECCIÓS 
ACCIDENTE 
Evaluar Tratar 
Tratamiento Paliativo 
NPT 
ABS-RC:2 
TBR-DI 
NPI-DI 
CAMCOG 
Anual 
X 6 meses 
X 6 meses 
Anual 
Tratamiento Sintomático
PDID MODERADA BAIXA / GREU 
ABS-RC:2 / ABASII 
>35a 
6 Meses 
Linia Basal 
Nivel DI 
Moderado Bajo 
Grave 
ECDISE* 
M-OSPD* 
- PT 
DEPRESIÓN 
ENTORNO 
MALIGNIDAD 
ENDOCRINO 
NEUROLÒG 
TRAUMÁTICO 
INFECCIOSO 
ACCIDENTES 
Tratamiento 
Paliativo 
ABS-RC:2 
M-OSPD* 
ECDISE* 
6 Meses 
Sospecha Demencia 
+ 
- 
Tratamiento 
Sintomático
SENECA 
Envelliment saludable. Actuacions (WHO, 2002) 
1.Promoció d’hàbits saludables, en relació a la nutrició, exercici físic, consum de tòxicos i l’us responsable de medicaments. 
2.Compensació i optimització del funcionament cognitiu. (PCC- Planificació Centrada en la Cognició) 
3.Millora de la dimensió afectiva-emocional, la capacitat d’afrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminació. REVISEP. 
4.Promoció de la participació social i millora de les relacions psicosocials. (PPA – Planificació Per Avançat)
ACCIONS
Gràcies!

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Centre dedia
Centre dediaCentre dedia
Centre dedia
flunam
 
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de CatalunyaPresentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
Núria Fustier Garcia
 

Was ist angesagt? (20)

Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"
 
ABS La Roca del Vallès: La nostra experiència en Salut Comunitària
ABS La Roca del Vallès: La nostra experiència en Salut ComunitàriaABS La Roca del Vallès: La nostra experiència en Salut Comunitària
ABS La Roca del Vallès: La nostra experiència en Salut Comunitària
 
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equipCatalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
 
Plantilla gg
Plantilla ggPlantilla gg
Plantilla gg
 
Presentacions de la Jornada La Salut Mental és feina de tots
Presentacions de la Jornada La Salut Mental és feina de totsPresentacions de la Jornada La Salut Mental és feina de tots
Presentacions de la Jornada La Salut Mental és feina de tots
 
Díptic jornada Sabadell Gent Gran
Díptic jornada Sabadell Gent GranDíptic jornada Sabadell Gent Gran
Díptic jornada Sabadell Gent Gran
 
Plan Integral de Acción Comunitaria en el barrio Raval de Sant Roc, Algemesí ...
Plan Integral de Acción Comunitaria en el barrio Raval de Sant Roc, Algemesí ...Plan Integral de Acción Comunitaria en el barrio Raval de Sant Roc, Algemesí ...
Plan Integral de Acción Comunitaria en el barrio Raval de Sant Roc, Algemesí ...
 
4.power atenció a l'usuari
4.power atenció a l'usuari4.power atenció a l'usuari
4.power atenció a l'usuari
 
Salut Mental Catalunya - Memòria 2014
Salut Mental Catalunya - Memòria 2014Salut Mental Catalunya - Memòria 2014
Salut Mental Catalunya - Memòria 2014
 
Model col·laboratiu per a l´abordatge de l´atenció sanitària i social bàsica ...
Model col·laboratiu per a l´abordatge de l´atenció sanitària i social bàsica ...Model col·laboratiu per a l´abordatge de l´atenció sanitària i social bàsica ...
Model col·laboratiu per a l´abordatge de l´atenció sanitària i social bàsica ...
 
2ª Jornada Bones Pràctiques de la Creu Roja a Catalunya. 6. A.L. Barcelona
2ª Jornada Bones Pràctiques de la Creu Roja a Catalunya. 6.  A.L. Barcelona2ª Jornada Bones Pràctiques de la Creu Roja a Catalunya. 6.  A.L. Barcelona
2ª Jornada Bones Pràctiques de la Creu Roja a Catalunya. 6. A.L. Barcelona
 
El repte de l'avaluació de l'acció comunitària - Nicolàs Barbieri
El repte de l'avaluació de l'acció comunitària - Nicolàs BarbieriEl repte de l'avaluació de l'acció comunitària - Nicolàs Barbieri
El repte de l'avaluació de l'acció comunitària - Nicolàs Barbieri
 
Centre dedia
Centre dediaCentre dedia
Centre dedia
 
L'Atenció Centrada en la Persona en discapacitats intel·lectuals - Janeta Camps
L'Atenció Centrada en la Persona en discapacitats intel·lectuals  - Janeta CampsL'Atenció Centrada en la Persona en discapacitats intel·lectuals  - Janeta Camps
L'Atenció Centrada en la Persona en discapacitats intel·lectuals - Janeta Camps
 
Reflexions després de 2 anys de COMSalut - Joan Elvira
Reflexions després de 2 anys de COMSalut - Joan ElviraReflexions després de 2 anys de COMSalut - Joan Elvira
Reflexions després de 2 anys de COMSalut - Joan Elvira
 
Manual de programa Contaplus
Manual de programa ContaplusManual de programa Contaplus
Manual de programa Contaplus
 
Aconseguir una participació real als processos comunitaris - Cristina Pérez
Aconseguir una participació real als processos comunitaris - Cristina PérezAconseguir una participació real als processos comunitaris - Cristina Pérez
Aconseguir una participació real als processos comunitaris - Cristina Pérez
 
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de CatalunyaPresentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
Presentació Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya
 
M aster gesaph.nov 2014.pessc
M aster gesaph.nov 2014.pesscM aster gesaph.nov 2014.pessc
M aster gesaph.nov 2014.pessc
 
Serveis socials bàsics.4 desembre 2014
Serveis socials bàsics.4 desembre 2014Serveis socials bàsics.4 desembre 2014
Serveis socials bàsics.4 desembre 2014
 

Ähnlich wie Dincat Jornada envelliment actiu 2014 - Ramón Novell i Susanna Vert

Jornada envelliment actiu 2014
Jornada envelliment actiu 2014Jornada envelliment actiu 2014
Jornada envelliment actiu 2014
DincatComunicacio
 
Memòria s.sociosanitaris 2013
Memòria s.sociosanitaris 2013Memòria s.sociosanitaris 2013
Memòria s.sociosanitaris 2013
santjoandedeu
 
Memòria Creu Roja Catalunya 2019
Memòria Creu Roja  Catalunya 2019Memòria Creu Roja  Catalunya 2019
Memòria Creu Roja Catalunya 2019
Creu Roja a Catalunya
 
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEACataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
Pili Fernández
 
Planificació serveis gent gran balears
Planificació serveis gent gran balearsPlanificació serveis gent gran balears
Planificació serveis gent gran balears
Yolanda Rueda
 

Ähnlich wie Dincat Jornada envelliment actiu 2014 - Ramón Novell i Susanna Vert (20)

Jornada envelliment actiu 2014
Jornada envelliment actiu 2014Jornada envelliment actiu 2014
Jornada envelliment actiu 2014
 
Programa de Protecció Social COMB
Programa de Protecció Social COMBPrograma de Protecció Social COMB
Programa de Protecció Social COMB
 
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de DincatPresentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
 
Memòria Creu Roja Catalunya 2020
Memòria Creu Roja Catalunya 2020Memòria Creu Roja Catalunya 2020
Memòria Creu Roja Catalunya 2020
 
Balanç de les polítiques socials. Mandat 2011-2015. Sant Cugat del Vallès
Balanç de les polítiques socials. Mandat 2011-2015. Sant Cugat del VallèsBalanç de les polítiques socials. Mandat 2011-2015. Sant Cugat del Vallès
Balanç de les polítiques socials. Mandat 2011-2015. Sant Cugat del Vallès
 
Presentació de la memòria 2012
Presentació de la memòria 2012 Presentació de la memòria 2012
Presentació de la memòria 2012
 
Presentació memòria 2013 serveis socials
Presentació memòria 2013 serveis socials Presentació memòria 2013 serveis socials
Presentació memòria 2013 serveis socials
 
Resum informe L'Observatori covid- 19
Resum informe L'Observatori covid- 19Resum informe L'Observatori covid- 19
Resum informe L'Observatori covid- 19
 
Presentació Grup Operatiu APTITUDE Badalona
Presentació Grup Operatiu APTITUDE BadalonaPresentació Grup Operatiu APTITUDE Badalona
Presentació Grup Operatiu APTITUDE Badalona
 
Campanya contra l'estigma
Campanya contra l'estigmaCampanya contra l'estigma
Campanya contra l'estigma
 
Memòria s.sociosanitaris 2013
Memòria s.sociosanitaris 2013Memòria s.sociosanitaris 2013
Memòria s.sociosanitaris 2013
 
Projecte Temps de barri, temps per tu
Projecte Temps de barri, temps per tuProjecte Temps de barri, temps per tu
Projecte Temps de barri, temps per tu
 
Memòria de Serveis Socials 2012
Memòria de Serveis Socials 2012Memòria de Serveis Socials 2012
Memòria de Serveis Socials 2012
 
Catalogo apoyos. aprenem
Catalogo apoyos. aprenemCatalogo apoyos. aprenem
Catalogo apoyos. aprenem
 
Model d’atenció EAR a Badalona i assistència al final de vida en l’entorn res...
Model d’atenció EAR a Badalona i assistència al final de vida en l’entorn res...Model d’atenció EAR a Badalona i assistència al final de vida en l’entorn res...
Model d’atenció EAR a Badalona i assistència al final de vida en l’entorn res...
 
Memòria Creu Roja Catalunya 2019
Memòria Creu Roja  Catalunya 2019Memòria Creu Roja  Catalunya 2019
Memòria Creu Roja Catalunya 2019
 
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEACataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
Cataleg de SUPORTS per infants i joves amb TEA
 
Planificació serveis gent gran balears
Planificació serveis gent gran balearsPlanificació serveis gent gran balears
Planificació serveis gent gran balears
 
Presentació de la Memòria d'Activitats 2012
Presentació de la Memòria d'Activitats 2012Presentació de la Memòria d'Activitats 2012
Presentació de la Memòria d'Activitats 2012
 
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
Informe final exploració d'activitats econòmiques en l'entorn de l'economia d...
 

Dincat Jornada envelliment actiu 2014 - Ramón Novell i Susanna Vert

  • 1.
  • 2. JORNADA Envelliment actiu 13 de juny 2014 Després del SENECA, conclusions i propostes Pla d’Acció Dincat 2013- 2014
  • 4. Distribució de la població amb DI que de 40 i més anys Catalunya 2018-18
  • 5. SENECA 2008-2013 2013-2018 2008-2018 60 i més 39.4 % 41 % 96.64 % 50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 % 40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 % Total 26.7 % 23.5 % 56.45 % Creixements estimats dels grups d’edat durant el període 2008-2018 • Durant el període 2008-13, el grup de 60 i més anys és el que creix més (el 39.4 %) mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %. •Durant el període 2013-18, el grup de 60 i més anys també és el que creix més (41%), mentre que s’hauria frenat el creixement del grup d’edat de 50-59 (25.6 %). •Als dos períodes, el grup de 40-49 és el que té els creixements inferiors.
  • 6. Independència ONU Participació Atenció Autorrealització Dignitat Moviment Mundial per un Envelliment Actiu
  • 7. SENECA •És necessari assegurar que les polítiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situació quan es superin els 60 anys. Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
  • 8. SENECA •Les persones grans amb discapacitat intel·lectual s’haurien d’incloure en polítiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactòria. Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
  • 9. SENECA •Les polítiques socials, sanitàries i de suport a l’envelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exitós Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials WHO / IASSID (2000)
  • 10. SENECA 4ª FASE: ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS - PERFIL DE L’ ENVEELLIMENT DE LES PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA - AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS - COMPARACIÓ AMB ALTRES COL·LECTIUS - MODEL DE PROPOSTES A L’ADMINISTRACIÓ - INFORME FINAL 3ª INFORMATIZACIÓ I ANÀLISI DE DADES - INFORMATIZACIÓ DE DADES - DEPURACIÓ DE LES DADES - EXPLOTACIÓ DE DADES - ANÀLISI i INTERPRETACIÓ - CONCLUSIONS PRELIMINARS 2ª FASE: TREBALL DE CAMP - REALITZACIÓ ANUAL DE LES REVISIONS MÈDIQUES - REALITZACIÓ ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLÒGIQUES I FUNCIONALS - COORDINACIÓ DE L’ ESTUDI - RECOLLIDA I REVISIÓ DELS QUADERNS ESTRUCTURA ORGANIZATIVA CENTRES REFERENCIALS CENTRES PARTICIPANTS - REUNIONS DE FORMACIÓ ALS CENTRS PARTICIPANTS - VISITES DE MONITORITZACIÓ COORDINACIÓ 1ª FASE: PLANIFICACIÓ - DELIMITACIÓ DEL TEMA - OBJETIUS - METODOLOGIA - ÀMBIT I DURADA DE L’ ESTUDI - ELABORACIÓ DEL MARC TEÒRIC - PREPARACIÓ MATERIAL - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CRITERIS DE SELECCIÓ - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - OBTENCIÓ DEL CONSENTIMENT INFORMAT - RECOPILACIÓ DE DADES DE FILIACIÓ DELS PARTICIPANTS MATERIAL - DEFINICIÓ DE VARIABLES A ANALIZAR -RECULL D’INSTRUMENTS DE MESURES D’EXPLORACIÓ (PROTOCOL ) -PREPARACIÓ DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES -WEB DE L’ESTUDI EXPLORACIONS: -FÍSICA -RADIOLÒGICA -HEMATOLÒGICA -SENSORIAL -PSICOPATOLÒGICA 2001-2002 Control 1 Control 2 Control 3 Control 4 Control 5 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007
  • 11. PRINCIPALS CONCLUSIONS •L’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències Salut •Problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. Capacitats i habilitats •Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals. Professionals d’atenció Les persones amb DI envelleixen prematurament
  • 12. PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES Manca de serveis i suports específics Atenció poc adequada Manca de programes de salut Manca de formació especialitzada per atendre les necessitats de les PDI envellides que doni resposta a les demandes de les PDI envellides per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius dels professionals (detecció, avaluació, atenció i intervenció
  • 13. PLA D’ACCIÓ DINCAT 1. Facilitar i promoure el coneixement i la informació sobre l’envelliment de les PDID 2. Generar propostes d’intervenció que contemplin l'adaptació dels serveis 3. Afavorir la promoció de la salut en aquestes persones. 2012 ENVELLIMENT (tema transversal) Creació d’una comissió d’Envelliment (dissenyar el pla d’actuació i impulsar-lo) Reunió plenària (entitats assistents a la presentació de l’Estudi - grups permanents d’AD, habitatge, laboral i tutela) 2011 L’Envelliment en la planificació de les Àrees d’AD i habitatge (proposta de Pla d’acció) Presentació de l’estudi SENECA a les entitats federades col·laboradores (Dr. Novell - nov) 2010
  • 14. PLA D’ACCIÓ 2013-2014 FORMACIÓ A Professionals: avaluació, atenció i intervenció Persones amb DIT: hàbits saludables i benestar personal INTERVENCIÓ Detecció de BBPP Unitat de Suport CONEIXEMENT Fons documental Jornades i seminaris Guies de salut Pla Acció Envelliment 2013-2014
  • 15. PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES Manca de serveis i suports específics per atendre les necessitats de les PDI envellides SENECA
  • 16. SENECA Tendències i futurs escenàris de necessitats Estimació per tipologies residencials de la població amb DI de 40 anys i més. Aproximació C (reajustada) 2008 2013 2018 Domicili familiar 8.534 10.814 13.352 Domicili propi 398 505 623 Llar-residència 3.158 4.002 4.940 Residència 2.134 2.704 3.338 Total 14.224 18.025 22.253 Augment distribuït per tipologia d’habitatge i períodes 2008-13 2013-18 2008-18 Domicili familiar 2.280 2.538 4.818 Domicili propi 107 118 225 Llar-residència 844 938 1.782 Residència 570 634 1.204 Total 3.801 4.228 8.029 •Increment de gairebé 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any). •Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i s’acollirien al programa d’autonomia en la pròpia llar (més de 20 a l’any) Increment de 1.782 places en llars-residència durant el període 2008-18 (178 anuals) •Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),
  • 17. SENECA RECOMANACIONS INCLUSIÓ SOCIAL Desenvolupar infraestructures per a un envelliment saludable per a les persones amb DI, facilitant la inclusió natural als serveis genèrics, amb el suport d'una bona formació per part dels professionals Assegurar l’accés a serveis diürns amb oportunitats d’innovació per a les persones grans amb DI que estan vivint amb les seves famílies o amb pisos amb suport, i en aquells casos que a causa de comportaments difícils en quedin exclosos Possibilitar que les persones amb DI envelleixin on viuen
  • 18. SENECA RECOMANACIONS INCLUSIÓ SOCIAL Establir polítiques de suport a les famílies més grans per a permetre que el procés d'envelliment es dugui a terme amb la major dignitat possible i en l'entorn habitual on la persona ha estat vinculada. Utilitzar els registres de l’ICASS o la informació que tenen els Serveis per identificar proactivament i avaluar les necessitats de suport que tenen les famílies amb fills amb DI mes grans de 40 anys Fer accessible i prioritzar els serveis de respir a les famílies de fills amb DI grans quan en tinguin necessitat Desenvolupar programes formatius dirigits a les famílies
  • 19. SENECA Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en família •Serveis d’atenció domiciliària tipus SAD •Ajuts en teleassistència i noves tecnologies. •Programes de suport i formació per cuidadors •Cuidadors professionalitzats amb DI i demències en fase inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA) •Serveis de respir per acolliments d’estada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisió. •Compensacions econòmiques de la Llei de Dependència: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensació econòmica que la Llei de la Dependència preveu per aquests casos La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opció, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).
  • 20. SENECA Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure al domicili amb suport •Garantir el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar: Mitjançant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicòleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida Les persones necessitades d’aquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).
  • 21. SENECA Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en llars-residència / habitatges tutelats •Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ningú per atendre a persones que per raons d’envelliment han de fer horaris adaptats o reducció de jornada. •Llars-residència –de nova creació per a persones envellides amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb l’edat. Les necessitats de serveis d’aquesta opció, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 (increment de 938 respecte al 2013).
  • 22. SENECA Tendències i futurs escenàris de necessitats Viure en residència •Residències genèriques de gent gran amb mòduls específics, espai adequat i personal format en discapacitat intel·lectual •Residències específiques, de nova creació, per a persones grans amb DI. Les necessitats places de residència, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013).
  • 23. SENECA RECOMANACIONS INCLUSIÓ SOCIAL Incloure persones grans amb DI als programes genèrics que proporcionen oci i activitats per al temps lliure Els Serveis i les famílies han de garantir que totes les persones grans amb DI puguin gaudir, de forma local, de la xarxa i programes desenvolupats per a la població general envellida Potenciar centres de lleure especialitzats on les persones grans amb DI realitzin activitats adequades al seu nivell d’autonomia i a l’edat. Els Serveis i les famílies han de garantir que aquelles persones que no s’integrin bé en els programes genèrics d’oci i temps lliure no en quedin excloses, estimulant la posada en marxa de serveis adaptats
  • 24. ajuda econòmica, oportunitats de treball SENECA RECOMANACIONS BENESTAR MATERIAL Garantir que la gent gran amb DI no sigui exclosa del sistema de Seguretat Social disponible per als grups sense discapacitats Replantejar l'accés a l'ocupació i altres oportunitats durant el dia, desenvolupant una gamma molt més àmplia de models de serveis de dia Incloure la gent gran amb DI en els Plans de Pensions disponibles per als grups sense discapacitats Garantir que totes les persones grans amb DI tinguin accés a les prestacions de la Llei de Dependència
  • 25. Legislació sobre igualtat d’oportunitats, planificació centrada en la persona SENECA RECOMANACIONS DESENVOLUPAMENT PERSONAL Fer visible el punt de vista de les persones grans amb DI en els debats sobre necessitats de salut d’aquesta població. Les persones amb DI han de tenir l’oportunitat d’expressar-se (per exemple, en grups autogestors) Els Serveis han de promoure la inclusió i debat de temes relacionats amb l’envelliment en els grups d’autogestors Promoure canvis en la política social de suport per tal de proporcionar la tecnologia d’assistència que ajudi a les persones adultes amb DI a mantenir-se més autònoms. Fer extensiu el servei de tele-assistència a les persones amb DI grans
  • 26. ACCIONS Serveis de Suport a PDID en procés d’envelliment que basin la seva intervenció en l’atenció centrada en la persona. Facilitar el disseny de models d’intervenció basat en els suports personals per atendre les necessitats individuals Promoure i facilitar formació acompanyament assessorament a professionals i entitats Promoure el reconeixement per part de l’Administració, de les necessitats específiques Promoure el coneixement d’experiències d’intervenció a nivell estatal
  • 27. Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procés d’envelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a través del desenvolupament de programes específics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU Amb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU Serveis de Suport a PDID en procés d’envelliment
  • 28. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU Persones amb DID que han perdut la feina per causes de deteriorament, problemes de salut i/o pèrdua de la capacitat laboral Persones amb DID que, no compleixen els requisits per accedir a serveis assistencials Requereixen de suports específics per accedir a la vida comunitària, utilitzar els recursos comunitaris, els serveis sanitaris, .... PDID finalitzat etapa laboral Persones ateses en el C.O i/o Llar residència Presenten dificultats per seguir i participar de les activitats dels centres on assisteixen Persones amb importants necessitats de suport que no assisteixen a cap centre Presenten necessitats específiques de salut PDID en entorns assistencials BENEFICIARIS
  • 29. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU PROVA PILOT Persones que provenen de l’entorn laboral Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de la PCP (“Plan Esencial del Estilo de Vida”) Acompanyar i oferir suports a la persona amb DID en procés d’envelliment (Plans Personals) Oferir activitats que responguin als interessos, demandes i necessitats dels beneficiaris i de les seves famílies. Facilitar l’accés a la comunitat i als recursos de la xarxa comunitària. Promoure hàbits saludables per a la millora de la salut i fomentar l’ús dels serveis sanitaris per al seguiment mèdic i la participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable.
  • 30. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU Prova pilot Dincat Selecció entitats (15) Formació i assessora. als profes. FASE 1 Preparació procés Conèixer FASE 2 Recollida Informació FASE 3 Elaboració del PERFIL PERSONAL I PLA INICIAL FASE 4 Elaboració del PLA D’ACCIÓ Activitats FASE 5. Seguiment del pla, revisió i adaptació 35 beneficiaris 6 entitats 10 professionals
  • 31. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU UNITAT DE SUPORT Persones d’entorns assistencials Formar una xarxa de professionals capacitats en la implantació de metodologies per a la promoció d’un envelliment actiu i saludable basades en l’atenció centrada en la persona Compartir estratègies per a l’adaptació de la intervenció encaminada al desenvolupament i manteniment d’habilitats i competències Fomentar activitats per a la millora de la cura de la salut: amb les persones i les famílies i promovent la participació en programes preventius i d’estils de vida saludables.
  • 32. UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU Unitat de suport - Dincat Convocatòria entitats Definir el procés Formació i asses- sorament Implantació en entitats RESULTATS
  • 33. PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES Atenció poc adequada Manca de programes de salut que doni resposta a les demandes de les PDI envellides per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius SENECA
  • 34. Característiques •Problemes de salut similars a PG •Mes freqüents / Síndromes etiològiques •Major atenció sanitària •Necessitats cobertes parcialment Atenció inadequada •Poca experiència i manca de formació dels metges d’atenció primària i especialitzada •Dificultat exploració en PDI i problemes comunicatius •Menor detecció precoç de malalties i accés a campanyes preventives •Atribució a la DI •Manca de temps •Actituds professionals La salut i l’envelliment en les PDID
  • 35. Evidència de les desigualtats en la salut
  • 36. No acostumen a presentar queixes espontànies per la seva patología: - Toleren dèficits sensorials, dolor toràcic, problemes de micció, etc. - Expresen els problemes de forma atípica: irritabilitat, inactivitat, pèrdua de gana, problemes de son. Necessitat de recerca dels factors de risc; Necessitat d’observació i seguiment de la persona, de revisions periòdiques i d’un sistema general preventiu i saludable. La salut i l’envelliment en les PDID
  • 37. •El nivell de comprensió de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i pràctiques saludables estan limitats pel dèficit cognitiu previ, per la qual cosa és necessària una educació mes intensa que en la població sense DI perquè siguin capaços d’adoptar mesures destinades a millorar la seva salut. La salut i l’envelliment en les PDID
  • 38. Hàbits saludables •Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003). Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes) Manca d’exercici Consum de substàncies
  • 39. SENECA Índex de massa corporal •S’observa una major tendència a l’obesitat del que observem en la població general •A mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendència al sobrepès •El percentatge de persones que tenen un pes insuficient és més gran que el que observem en la població general. •La pèrdua de massa corporal relacionada amb l’envelliment és més gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la població general. •Només una de cada quatre persones amb DI més grans de 40 anys té un pes considerat com normal. •La meitat tenen sobrepès i un de cada quatre és obès. •Una de cada vint té un pes inferior al normal. Índexde massacorporal2% 45% 38% 16 % 4% 26% 42% 28% 020406080100120Població GeneralPersones DIPes insuficientPes normalSobrepesObessitat
  • 40. SENECA •Hàbits alimentaris que no incorporen suficients mesures dietètiques d’acord amb les seves condicions de salut. •Només tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta. •La dieta mes freqüent és la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra. •El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%; només el 14,2% fan dieta baixa en calories. •El percentatge de persones hipertenses és 18%; només el 7% fan dieta sense sal. •El percentatge de persones amb hiperlipidèmia és del 9,4%; només 0,4% fan dieta baixa en greixos. •El percentatge de persones amb baix pes és del 4%; només el 2,6% fan dieta hipercalòrica Hàbits alimentaris
  • 41. SENECA Exercici físic i obesitat •Tres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i més no fan exercici físic de forma regular •La majoria tenen uns hàbits i costums de vida sedentària, que augmenten a mesura que la persona es fa gran. •El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%, i només el 25% fa exercici de forma regular Exercicifísic47,459,525,629,712,804116,20102030405060SedentarismeActivitat moderadaActivitat intensaactivitat física regular<40>41POMONA, n=115Darrerany
  • 42. SENECA 65,8% 34,2% 74,4% 25,6% 79,2% 20,8% 70,2% 29,8% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 40-49 50-59 60 y más Total Toma fàrmacos No toma fàrmacos Consum Fàrmacs
  • 43. •Presenta major frequència de tratament farmacològic que la població General. •Augmenta amb l’edat en les PDI al igual que en la població general. •A diferència de la població general, la frequència de tractament farmacològic és igual per homes que per dones. •El consum farmacèutic és, sobretot un consum de fàrmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la població general. •El consum de fàrmacs es caracteritza per el fort policonsum. •El menor consum de fàrmacs per patologies diferents al sistema nerviós en les persones amb DI és degut a un menor control i seguiment mèdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la població general. •Les prescripcions per el sistema nerviós es caracterizen per ser de fàcil increment en les dosis o augment de politeràpia i poca tendència a la reducció o retirada. •Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducció de psicofàrmacs. Consum Fàrmacs en la població amb DI
  • 44. Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut SENECA RECOMANACIONS BENESTAR FÍSIC I MENTAL Finalitzar el desplegament territorial de la Xarxa Especialitzada en SM – DI Millorar l’accessibilitat de les PDID al Sistema Sanitari
  • 45. PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES Manca de formació especialitzada dels professionals (detecció, avaluació, atenció i intervenció SENECA
  • 46. Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut SENECA RECOMANACIONS BENESTAR FÍSIC I MENTAL Oferir programes educatius sobre la prevenció de les malalties, el reconeixement dels problemes de salut i el manteniment de la salut a les persones amb DI. S’han d’utilitzar materials didàctics adequats a aquesta població per a promoure l’autosuficiència i la dignitat humana El Departament de Salut ha d’adaptar els materials de divulgació que utilitza per a la població general, perquè siguin entenedors per a les persones amb DI
  • 47. Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut SENECA RECOMANACIONS BENESTAR FÍSIC I MENTAL Desenvolupar programes d’educació sanitària que compensin els riscos associats amb els pèssims hàbits sanitaris, en particular la nutrició i els hàbits alimentaris, l’augment de consum d’alcohol i tabac, la manca d’exercici físic i el risc de malalties de transmissió sexual El Tots els Serveis han d’incloure entre les seves activitats grups formatius dirigits a les persones amb DI de més de 40 anys relacionats amb estils de vida que afavoreixen l’envelliment saludable.
  • 49. Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les sol·liciten. Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: •Consum de substàncies •Higiene •Alimentació •Activitat física •Benestar emocional •Sexualitat sana ACCIONS 2013
  • 50. ACCIONS 2014 Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS) •Anar al metge. •Alimentació. •Exercici físic. •Higiene. •Benestar emocional Tallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitat Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: •Què es la sexualitat . Què em pot aportar a la meva vida? •El meu cos, el meu pensament i els meus sentiments •Expressions sexoafectives saludables •Expressions sexoafectives de risc •Parella i comunicació
  • 51. Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut SENECA RECOMANACIONS BENESTAR FÍSIC I MENTAL Desenvolupar programes de promoció de la salut dirigits a la prevenció de malalties i manteniment de la capacitat funcional per part dels serveis d’atenció primària de salut - Desenvolupar protocols d’ajuda sanitària comuna sobre trastorns comuns aplicables a tothom. - Els Centres d’Atenció Primària han d’incloure en els seus programes d’atenció i promoció de la salut a les persones amb DI amb independència de la seva edat - Els pares han de prendre consciència de la necessitat d’incloure a llurs fills en els programes de seguiment de la salut - Els Serveis han de dur a terme jornades, seminaris o grups de treball dirigits a pares relacionats amb els estils de vida saludable - Adaptar els temps d’atenció i la priorització de les persona amb DI en cas d’espera
  • 53. Amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres col·legis de la resta de Catalunya) 1.Presentació de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famílies i pdid 2.Elaboració d’un Decàleg de la guia de Salut 3.Taula rodona “L’accés al sistema de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual” Altres accions: •Accés a través de la web a: Guia de salut + decàleg + guia per a famílies i pdid •Enviament físic del decàleg a tots els metges associats •Acord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del col·legi. •Crear el grup col·legial sobre la discapacitat intel·lectual PROPERES ACCIONS
  • 54. Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut SENECA RECOMANACIONS BENESTAR FÍSIC I MENTAL Millorar la capacitat dels professionals de la Xarxa Social i Sanitaria d’atenció a les persones amb DID (infermeres, psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i atenció directa) per detectar i afrontar els problemes de les persones amb DI grans, no només els relatius a la salut mental. Realitzar cursos de formació perquè els professionals dels serveis puguin aprofundir en el coneixement i diagnòstic precoç dels trastorns que acompanyen a l’envelliment, sobre tot de la demència en la Síndrome de Down i altres discapacitats
  • 55. PDID LLEU /MODERADA ALTA ABS-RC:2 / ABASII CAMDEX-DS (completo) >35a Anual Línia Basal Sospecha DTA TBR-DI Línia Basal 40 a CAMCOG X 6 meses X 12 meses ≥ < - PT TBR-DI No No - PERFIL Comparar No CAMDEX ENTREV. EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA PERSONALITAT AMNÈSICS PRÀXICS ATENCIONALS DTA DEPRESSIÓ ENTORN MALIGNITAT ENDOCRINO NEUROLÒGIC TRAUMÀTIC INFECCIÓS ACCIDENTE Evaluar Tratar Tratamiento Paliativo NPT ABS-RC:2 TBR-DI NPI-DI CAMCOG Anual X 6 meses X 6 meses Anual Tratamiento Sintomático
  • 56. PDID MODERADA BAIXA / GREU ABS-RC:2 / ABASII >35a 6 Meses Linia Basal Nivel DI Moderado Bajo Grave ECDISE* M-OSPD* - PT DEPRESIÓN ENTORNO MALIGNIDAD ENDOCRINO NEUROLÒG TRAUMÁTICO INFECCIOSO ACCIDENTES Tratamiento Paliativo ABS-RC:2 M-OSPD* ECDISE* 6 Meses Sospecha Demencia + - Tratamiento Sintomático
  • 57. SENECA Envelliment saludable. Actuacions (WHO, 2002) 1.Promoció d’hàbits saludables, en relació a la nutrició, exercici físic, consum de tòxicos i l’us responsable de medicaments. 2.Compensació i optimització del funcionament cognitiu. (PCC- Planificació Centrada en la Cognició) 3.Millora de la dimensió afectiva-emocional, la capacitat d’afrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminació. REVISEP. 4.Promoció de la participació social i millora de les relacions psicosocials. (PPA – Planificació Per Avançat)