1. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
I
I CÓM ÉS LA TEUA FAMÍLIA?
FLORIDA UNIVERSITÀRIA
DATA: 29/10/2013
ASSIGNATURA: PLANIFICACIÓ DE LA LLENGUA I LA
LITERATURA EN EDUCACIÓ INFANTIL
AUTORS/ES: David Arcos, Lidia Barbosa, Borja
González, Sheila Jordán i Miguel Ramón
A L’ATENCIÓ DE: JERONI MÉNDEZ

2. 3ºC. Ed. Infantil
ÍNDEX
1-INTRODUCCIÓ.................................................................................3
2-TEMPORALITZACIÓ..........................................................................4
3- JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA.....................................................6
4- OBJECTIUS......................................................................................7
5- CONTINGUTS CURRICULARS...........................................................8
6- COMPETÈNCIES BÀSIQUES............................................................13
7- METODOLOGIA.............................................................................14
8-DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS.....................................15
Valencià...................................................................15
Castellà....................................................................17
Anglès......................................................................19
9- AVALUACIÓ.................................................................................23
10- BIBLIOGRAFIA.............................................................................25
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
1

3. 3ºC. Ed. Infantil
1-Introducció
Que entenem per seqüència didàctica?
Una seqüència didàctica de programació és la “unitat de mesura” més comuna en la
programació de l’aula. En aquest cas, considerem com a unitat o seqüència, com un seguit
d’activitats o tasques determinades que quasi sempre fem coincidir amb un temps també
determinat.
La seqüència didàctica és una eina de planificació de les tasques docents diàries, és una
proposta de treball que intenta desenvolupar un procés d’ensenyament-aprenentatge el més
complet possible.
Les característiques més importants o beneficis que s’obtenen gràcies a una bona planificació
de una seqüència didàctica les podem trobar en la següent graella:
Control i planificació del procés d’ensenyança- aprenentatges. No dependència de l’atzar
Control sobre els processos. Seguretat en allò que fem
Eliminació de programes incomplets
Facilitat en la presa de decisions
Mediació dels processos d’interacció
Facilitat d’adaptació a les necessitats de l’alumnat
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
2

4. 3ºC. Ed. Infantil
2.Temporalització
SESSIONS
VALENCIÀ
1Sessió= 30 minuts
SESSIÓ 1
Introducció seqüència didàctica
SESSIÓ2
Descripció i dibuix de la família
SESSIÓ 3
SESSIÓ 4
Posada en comú
SESSIÓ 5
TOTAL DE SESSIONS = 5
DURACIÓ APROXIMADA
5 DIES
SESSIONS
CASTELLÀ
1Sessió= 30 minuts
SESSIÓ 1
Realització d’un Auca
SESSIÓ2
SESSIÓ 3
SESSIÓ 4
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Posada en comú
3

5. 3ºC. Ed. Infantil
TOTAL DE SESSIONS = 4
DURACIÓ APROXIMADA
4 DIES
SESSIONS
ANGLÈS
1Sessió= 30 minuts
SESSIÓ 1
Introducció vocabulari familia
SESSIÓ2
Jocs per a treballar el vocabulari i expressions
SESSIÓ 3
Activitats per a consolidar el vocabulari i expressions
SESSIÓ 4
Introducció al vocabulari del conte “And Tango makes Three”
SESSIÓ 5
Lectura del conte
SESSIÓ 6
Visualització de vídeos
SESSIÓ 7
Realització d’una manualitat
SESSIÓ 8
Reflexió final
TOTAL DE SESSIONS = 4
DURACIÓ APROXIMADA
8 DIES
Cal destacar que hem temporalitzat les activitats d’un forma segmentada, perquè considerem
es tasca del professorat coordinar-se, estipular, decidir que és el que va a treballar-se cada dia
a l’aula, en qui moment i de quina forma s’organitzen les activitats, no obstant això, aquestes
estan pensades per a que puguen treballar-se de forma integrada.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
4

6. 3ºC. Ed. Infantil
3. Justificació de la proposta
La seqüència didàctica que hem creat s’anomena “I cóm és la teua família?”. En aquesta
treballarem l’educació literària mitjançant el tractament de diverses tipologies textuals,
concretament, la narració, la descripció i la poesia. Considerem que aquesta és una bona
forma d’abordar la literatura a l’aula d’Educació Infantil perquè a través dels gèneres textuals
ens assegurem que eduquem amb varietat de materials, fonts d’informació i activitats que tal
vegada no se’ns ocorrerien si no haverem tingut en compte els diversos gèneres textuals
literaris que existeixen. Ensenyar literatura es pot fer de moltes maneres, no tan sols amb un
llibre.
Es per això, que hem investigat a fons per trobar activitats que verdaderament promoguen el
desenvolupament de la competència literària, és per això que moltes de les que hem creat
pertanyen al gènere literari.
A més a més, nosaltres hem fonamentat les nostres propostes en el DECRET intentant que
s’adeqüen el màxim possible a la normativa vigent d’Educació. A banda d’acomplir alguns dels
objectius i continguts del DOCV i treballar les competències bàsiques establertes, hem volgut
recalcar la importància de certs aspectes, es per això, que les activitats estan pensades per a
poder treballar les 5 habilitats bàsiques (llegir, escriure, parlar, escoltar, interactuar) d’una
forma globalitzadora i des d’un enfocament comunicatiu. Així doncs, considerem que aquestes
són fonamentals per al desenvolupament de la competència lingüística i literària de l’alumnat,
i per tant, imprescindibles per al progrés i desenrotllament dels xiquets i les xiquetes, per a la
seua vida, per al seu dida a dia.
En la seqüència didàctica “I com és la teua família?” hem pogut treballar els diferents elements
curriculars, a través d’un eix transversal que en aquest cas és la diversitat familiar. A banda de
ser un tema transversal, la família també és considerat segons Ovideo Dcroly un centre
d’interès per a l’alumnat, la qual cosa afavoreix l’aprenentatge significatiu, doncs els xiquets/es
van a aprendre sabers relacionats amb quelcom que vertaderament els interessa i que forma
part de la seua rutina diària.
Ser conscient de la diversitat familiar actual considerem serà de gran utilitat per a l’alumnat, ja
que, podrà conèixer millor la realitat actual, el món que els envolta, així com, s’educarà en
valors com el respecte, la tolerància, la comprensió, la llibertat. Les activitats que presentem
pensem també seran de gran utilitat per altres docents, ja que el tema de la diversitat familiar
no sol tractar-se molt a l’aula i és complicat trobar recursos per a fer-ho.
Tot el que hem comentat anteriorment ho treballem mitjançant activitats lúdiques, divertides,
entretingudes, on l’alumnat cooperativament aprèn a través del joc. A més, d’una forma
interdisciplinar l’alumnat desenvolupa altres capacitats com la plàstica o intel·ligències
múltiples com la interpersonal i la intrapersonal.
En conclusió, podem dir que les activitats que hem plantejat des d’un enfocament comunicatiu
i mitjançant el mètode TIL (Tractament Integrat de Llengües) considerem són de gran utilitat
educativa, doncs es sabut que com millor s’aprèn és a través de la globalització e
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
5

7. 3ºC. Ed. Infantil
interdisciplinarietat, si fragmentem el coneixement en àrees d’aprenentatge, l’adquisició i
consolidació de coneixements no és tan efectiva. Així com, cal destacar que en tot moment el
nostre principal objectiu ha sigut proposar tasques on els xiquets/es pogueren aprendre coses
interessant i útils per a la seua vida d’una forma entretinguda, així com, propiciar un ambient
càlid, segur on pogueren ser el més feliços/felices possibles.
4-Objectius
Partint de l’enfocament TIL (Tractament Integrat de Llengua) hem creat una seqüència
didàctica que integra d’una forma globalitzada diversos coneixements, concretament,
treballarem el desenvolupament de competències bàsiques i l’adquisició de sabers més
específics. Basant-nos en el DOCV ens proposem com a objectiu principal el desenrotllament
d’habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes.
Així com, plantegem com objectius generals aquests cinc:
O1-El tractament de la literatura en l’Educació Infantil.
O2-El desenvolupament de les 5 habilitats bàsiques fent ús de diverses tipologies textuals.
O3-La preparació de l’alumnat per a la vida real.
O4-El tractament de la diversitat familiar.
O5-Implicació de les famílies.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
6

8. 3ºC. Ed. Infantil
5-Continguts curriculars
Els continguts educatius generals de l’Educació Infantil s’organitzaran en àrees corresponents a
àmbits propis de l’experiència i del desenrotllament infantil, i s’aplicaran per mitjà d’unitats
globalitzades que tinguen interès i significat per a les xiquetes i per als xiquets.
Els continguts s’organitzaran d’acord amb les àrees següents:
I. El coneixement de si mateix i autonomia personal.
II. El medi físic, natural, social i cultural.
III. Els llenguatges: comunicació i representació.
Estes àrees han d’entendre’s com a conceptes organitzatius, com a àmbits d’actuació, com a
espais d’aprenentatges en què estan subsumits els continguts actitudinals, procedimentals i
conceptuals, que contribuiran al desenrotllament educatiu, i facilitaran la interpretació del
món atorgant-li significat i facilitant a la xiqueta i al xiquet la seua participació en aquest.
Nosaltres ens centrarem i treballarem l’àrea “Els llenguatges: comunicació i representació”.
III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Els continguts d’aquesta àrea s’agrupen al voltant dels següents blocs:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Les llengües i els parlants.
El llenguatge verbal.
La llengua com a instrument d’aprenentatge.
El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.
El llenguatge plàstic.
El llenguatge musical.
El llenguatge corporal.
Fonamentarem els continguts generals de la nostra seqüència didàctica en aquells determinats
per el DECRET 111/2007, de 20 de juliol del Consell de la Comunitat Valenciana (DOCV). Els
continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència
comuna més els de l’específica i estan desenvolupat en el DECRET és per això que a
continuació tan sols esmentarem aquells en els que més incidirem.
Bloc 2. Llenguatge verbal.
Els continguts que integren este bloc són:

Escoltar, parlar i conversar.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
7

9. 3ºC. Ed. Infantil

Aproximació a la llengua escrita.

Aproximació a la literatura.
VALENCIÀ
COMPETÈNCIA COMUNA
CASTELLÀ
a) La utilització i valoració
progressiva de la llengua oral per a
evocar i relatar fets, per a explorar
coneixements i aprendre; per a
expressar i comunicar idees i
sentiments, per a establir relacions
amb els membres de la seua
societat i per a regular la pròpia
conducta i la dels altres.
b) La iniciativa, l’interés i la
participació en la comunicació oral
en les situacions de la vida
quotidiana a l’aula, com a mitjà per
a establir i mantindre relacions
socials, resoldre un conflicte o
planificar una activitat al mateix
temps que es respecten les normes
socials que regulen l’intercanvi
lingüístic.
c) L’ús progressiu del lèxic valencià
genuí propi de l’estàndard oral, en
substitució
de
les
formes
incorrectes i dels barbarismes
incorporats
pel
llenguatge
col·loquial.
e) L’ús de les construccions
lingüístiques genuïnes i de les
formes pròpies del valencià que
afavorisquen un domini progressiu
dels elements necessaris per a la
comprensió i les produccions orals
correctes: discriminació auditiva,
entonació adequada i pronunciació
de tots els sons (s sorda i sonora,
distinció
b/v,
emmudiments,
geminació...).
f) L’ús progressiu, d’acord amb
l’edat,
d’una
estructuració
gramatical correcta, una entonació
adequada i una pronunciació clara.
f) L’ús progressiu, d’acord amb
l’edat,
d’una
estructuració
gramatical correcta, una entonació
adequada i una pronunciació clara.
g) La participació i l’escolta activa en
situacions
habituals
de
comunicació.
Acomodació
progressiva dels seus enunciats als
formats convencionals, així com
l’acostament a la interpretació de
missatges, textos i relats orals
produïts per mitjans audiovisuals.
h) La utilització adequada de les
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
8

10. 3ºC. Ed. Infantil
normes que regixen l’intercanvi
lingüístic, sobretot el respecte al
torn de paraula i l’escolta atenta i
respectuosa.
i) La construcció compartida en les
diferents situacions d’interacció per
a avançar en la comunicació i
l’intercanvi de comunicació, de
manera que s’ajuste al context per a
ampliar els seus coneixements i
arribar a unes solucions o
conclusions.
j) El descobriment i el coneixement
progressiu del funcionament de la
llengua oral amb curiositat i
l’interés per l’anàlisi dels aspectes
fònics i lèxics.
j) El descobriment i el coneixement
progressiu del funcionament de la
llengua oral amb curiositat i
l’interés per l’anàlisi dels aspectes
fònics i lèxics.
k) L’ús progressiu de les estratègies
bàsiques per a la comprensió:
escoltar atentament, conèixer les
relacions de causa-efecte que
l’ajuden a predir el desenrotllament
de la trama, etc., i connectar el que
s’escolta amb les experiències
personals.
LLENGUA ESTRANGERA
l) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i
pronunciació.
m) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d’aula i quan es parla de temes
coneguts i predicibles.
n) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i l’interés pels seus
aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials.
o) L’interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació.
Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge.
VALENCIÀ
COMPETÈNCIA COMUNA
CASTELLÀ
a) El descobriment de la llengua oral
i escrita com a mitjà per a informarse, per a aprendre i per a pensar.
b) L’acceptació de l’estàndard oral
valencià i de les formes correctes
genuïnes més pròximes a l’entorn
escolar com a varietat de llengua
formal de l’escola, compatible amb
el col·loquial del carrer, i que cal
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
9

11. 3ºC. Ed. Infantil
usar en contextos formals.
c) El coneixement i l’ús dels
procediments implicats en el
llenguatge verbal necessari per a
apropiar-se del coneixement del
món que els envolta.
d) La construcció dels significats
culturals dels elements de la realitat
i del medi en què viuen per mitjà de
la interacció i l’ús del llenguatge
amb altres membres de la seua
cultura o d’altres.
e) L’ús del discurs per a planificar i
dur a terme les activitats
quotidianes de comunicació i
d’organització de la vida diària de
l’aula, de manera que s’expresse
progressivament
amb
unes
construccions
lingüístiques
acurades i amb una pronunciació
correcta.
e) L’ús del discurs per a planificar i
dur a terme les activitats
quotidianes de comunicació i
d’organització de la vida diària de
l’aula, de manera que s’expresse
progressivament
amb
unes
construccions
lingüístiques
acurades i amb una pronunciació
correcta.
f) L’ús precís i apropiat del lèxic
genuí característic de les diferents
àrees, especialment del que ha
sigut substituït per formes híbrides,
incorrectes o per vocabulari
d’altres llengües.
f) L’ús precís i apropiat del lèxic
genuí característic de les diferents
àrees, especialment del que ha sigut
substituït per formes híbrides,
incorrectes o per vocabulari d’altres
llengües.
g)
La
comprensió
de
les
explicacions de la mestra o del
mestre sobre un tema d’interés, els
passos d’una tasca, la manera de
buscar informació..., sense que se li
haja d’explicar individualment.
g) La comprensió de les explicacions
de la mestra o del mestre sobre un
tema d’interés, els passos d’una
tasca, la manera de buscar
informació..., sense que se li haja
d’explicar individualment.
h) L’ús de la llengua per a planificar
un projecte de treball o una
xicoteta investigació, per a
construir de manera col·lectiva els
coneixements i per a recapitular i
verbalitzar els resultats, respectant
les normes socials establides que
regulen l’intercanvi lingüístic.
h) L’ús de la llengua per a planificar
un projecte de treball o una xicoteta
investigació, per a construir de
manera col·lectiva els coneixements
i per a recapitular i verbalitzar-ne
els resultats, respectant les normes
socials establides que regulen
l’intercanvi lingüístic.
i) L’ús d’estratègies de comprensió i
d’utilització de recursos i fonts
d’informació
escrita
(fullets
informatius, llibres divulgatius,
biblioteca d’aula...) i de les
tecnologies de la informació i la
comunicació com a mitjans
d’informació i d’aprenentatge.
j) El descobriment i l’acceptació
d’altres fonètiques i altres formes
amb lèxic diferent de la pròxima,
en la utilització dels recursos, fonts
d’informació i tecnologies de la
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
10

12. 3ºC. Ed. Infantil
informació i la comunicació, com a
variants dialectals del mateix
sistema lingüístic.
k) La interpretació i l’escriptura de
textos informatius senzills per
mitjà d’un registre pròxim a la
parla de l’entorn, com a producte
d’una
busca
prèvia
sobre
experiències pròximes a l’alumne i
de l’elaboració col·lectiva del
pretext.
k) La interpretació i l’escriptura de
textos informatius senzills com a
producte d’una busca prèvia sobre
experiències pròximes a l’alumna i a
l’alumne i de l’elaboració col·lectiva
del pretext.
l) La interpretació i l’ús de l’escrit
combinat amb altres formes de
representació
(imatges,
fotografies...)
amb
diverses
finalitats: fer un registre de dades,
elaborar un dossier explicatiu d’una
investigació o un projecte...
m) L’ús de llistes, murals i esquemes
conceptuals en la planificació,
elaboració i avaluació d’una
investigació o un projecte.
n) L’ús de les competències
disponibles i dels coneixements i les
regularitats de la primera llengua,
com a base per a l’adquisició i
construcció de la segona.
LLENGUA ESTRANGERA
k) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les
expressions i disfrutar dels jocs de llengua.
Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació.
a) L’aproximació a les produccions TIC breus i senzilles.
b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC.
Bloc 5. Llenguatge plàstic.
Els continguts que integren aquest bloc i que treballarem són:
-El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.
-El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les seues mescles.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
11

13. 3ºC. Ed. Infantil
-L’interés, el respecte i la valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres.
-El manteniment i atenció d’utensilis plàstics bàsics que s’utilitzen per a expressar el llenguatge
plàstic.
-La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció plàstica.
Aquests són alguns dels continguts curriculars establerts en la legislació vigent, tot i que no els
treballarem en profunditat, hem nombrat la gran majoria perquè considerem que a través de
les activitats que hem plantejat podem treballar a grans trets, iniciar a l’alumnat en allò que
hem exposat anteriorment.
6-Competències bàsiques
Per mitjà de les activitats que hem planificat per a treballar la literatura infanti des d’un
enfocament TIL ( treballar de manera integradora diversos continguts de les àrees de Valencià,
Castellà i Anglès) el que pretenem és que l’alumnat desenvolupe una sèrie de competències
bàsiques. És a dir, una sèrie de destreses, coneixements i actituds que són necessàries per a
seu desenvolupament personal i la seua posterior inclusió en la societat.
Tot i això, no hem de centrar-se en aquestes com el objectiu primordial de les activitats ja que
aquestes van lligades a l’experiència i al curs de la vida, és per això, que no poden exigir-se en
un nivell inicial.
D’aqueta manera, en la LOE s’ha establert quines són les competències bàsiques. Des de les
activitats que nosaltres proposem en la nostra seqüència didàctica desenvolupem gran part de
les competències que fixa la LOE ja que la nostra proposta destaca per tindre una gran varietat
d’activitats, això sí, sempre tenint en compte el fil conductor de la seqüència didàctica.
Per tant, en aquesta, les principals competències que el nostre alumnat desenvoluparà i
adquirirà són les següents:
C 1- Autonomia i iniciativa personal.
C2-Competència en comunicació lingüística.
C3-Competència per a aprendre a aprendre.
C4-Competència social i ciutadana.
Tot i això, la realització d’aquestes activitats també desenvolupen altres competències.
Aquestes són:
C5-Tractament de la informació i competència digital.
C6-Competència cultural i artística.
C7-Competència emocional.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
12

14. 3ºC. Ed. Infantil
7-Metodologia
Per dur a terme la present activitat anem a dur a terme una metodologia basada en la
investigació i en el constructivisme, voldríem que aquesta fomentara la participació, fora
dinàmica, flexible i fonamentada en la democràtica.
Coma professors i professores, adoptaríem un estil docent, un rol de mediador/a, guia i
facilitador/a de coneixements.
Interrogativa i constructiva, perquè en tot moment es té en compte els coneixements previs
de l’alumnat, es proposen activitats adequades al seu nivell de desenvolupament, així com, es
proporcionen les ferramentes necessàries per tal que els xiquets/es per ells/elles mateixa
puguen construir el coneixement per ells/elles mateixa, sempre amb el suport del professorat
que en tot moment, es llança qüestions per a guiar aquest procés de construcció.
Participativa i cooperativa, perquè l'alumnat s'organitza en equips cooperatius de treball per
poder aprendre uns/unes d'altres/as, així com, nosaltres com a mestres oferirem situacions
òptimes per afavorir la participació activa dels nens/as, ja que, la millor forma d'aprendre és
fent, equivocant-se, refent, participant i compartint.
Flexible, perquè tal vegada a la nostra aula pot incorporar-se algun nen/a amb necessitats
educatives especials, per tant hauríem de buscar diversos recursos i adequar la nostra unitat
globalitzada a les característiques i necessitats dels nens/as, no obstant això considerem que
aquesta activitat que proposem, intenta arribar a tot tipus d'alumnes/as.
Democràtica, perquè sempre es té en compte els interessos dels/les alumnes/as, sent ells/elles
els protagonistes de l'educació, se’ls demana la seua opinió, es deixa que s’expressen
lliurement.
Aquest és el tipus de metodologia que durem a terme a l'aula per portar a la pràctica la nostra
seqüència didàctica, però també cal destacar que tindrem en compte diversos principis que
són necessaris per dinamitzar l'aula i tenir més possibilitats d'èxit educatiu i pedagògic:
- Principi d'integració amb el context: fer del context una font d'aprenentatge i una eina de
seguretat.
- Principi d'activitat: proporcionar a l'alumnat activitats que li permetin moure's, manipular i
interaccionar, millorant la seva salut.
- Principi d'interès: educar a l'alumnat en allò que li sigui d'interès i utilitat per a la seva
supervivència i el seu dia a dia.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
13

15. 3ºC. Ed. Infantil
- Principi de socialització: oferir a l'alumnat eines perquè pugui conviure amb altres persones i
formar part d'un col·lectiu o comunitat.
- Principi de llibertat autorreguladora: ensenyar als nens/as a saber gestionar la seva llibertat.
- Principi d'individualitat: fer veure a l'alumnat que tots som diferents i canviem amb el temps,
i la nostra individualitat no és més que diversitat.
- Principi d'estimulació sensorial i lingüística: estimular als nens/as i oferir-los tots els
coneixements que necessiten abans de passar aquesta etapa tan crítica que és l'educació
infantil.
- Principi de clima d'afecte i seguretat: transmetre als alumnes/as un context, un ambient en el
qual estiguin segurs/as, se senten atesos/as i motivats per aprendre.
8-Desenvolupament de l’activitat
La seqüència didàctica que hem creat està composta per una sèrie d’activitats que tenen com
a objectiu principal treballar la literatura a Infantil des d’un enfocament TIL, es a dir,
treballarem d’una forma integrada diversos continguts en les tres àrees lingüístiques :
Valencià, Castellà i Anglès.
Com que a l’etapa d’Educació els elements curriculars no estan fragmentats per assignatures,
sinó que es distribueixen en àrees de coneixement, hem pensat que seria adequat treballes les
tres àrees lingüístiques en un mateix dia, dedicant tan sols 30 minuts per sessió de treball, per
tant, les activitats no les ordenarem temporalment, ja que les treballarem totes de manera
interdisciplinar.
Partint d’aquestes premisses, a continuació anem a detallar les activitats o tasques que
treballarem a la nostra seqüència didàctica.
ACTIVITATS VALENCIÀ
Objectius específics
O2, O4, O5
Continguts específics
-La tipologia textual: la descripció.
-El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.
-Els diversos tipus de famílies.
-La iniciació en l’ús dels instruments TIC.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
14

16. 3ºC. Ed. Infantil
Competències específiques
C2,C4,C5,C7
SESSIÓ 1
Per a començar aquesta seqüència didàctica explicarem a l’alumnat en que consisteix aquesta,
és a dir, els explicarem que durant dues setmanes anem a fer activitats relacionades amb la
família, concretament, treballarem els diferent tipus de famílies que existeixen a l’actualitat.
El primer contacte de l’alumnat amb aquest tema serà a través de la visualització d’una
col·lecció de fotografies recol·lectades pel professorat, a través de la qual despertarem el
interès dels xiquets/es per aquest tema. Tal vegada ells/elles pensen que només hi ha un tipus
de família, per això, el que volem es crear un conflicte cognitiu en l’alumnat per a que
reflexione sobre cóm és la seua família, així como, obriga la ment i senta curiositat per
conèixer altres tipus de vida, altres tipus de famílies.
Una vegada vist el reportatge fotogràfic, dedicarem temps per a comentar les fotos que hem
vist. Així podrem veure els coneixements previs de l’alumnat, veure el que saben sobre les
famílies, el que opinen, el que els agradaria saber, les seues curiositats...
Materials
Algunes de les fotografies que veuríem serien les següents:
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
15

17. 3ºC. Ed. Infantil
SESSIÓ 2 i 3
En aqueta sessió demanarem als xiquets/es que realitzen una descripció de la seua família.
L’alumnat que ja s’haja iniciat en el procés de la lecto- escriptura deurà escriure un parell de
línies o fer el que siga capaç. A més, tots/es hauran de fer un dibuix que represente a la seua
família i compartir-ho després amb la resta de companys/es, per a fer-nos una idea de la
diversitat familiar amb la que contem a l’aula, amb la finalitat d’adaptar els continguts a la
realitat d’aula i preparar així més activitats per a reforçar o treballar el que vaja sorgint.
Per a continuar amb la sessió a l’àrea de llengua Valenciana, demanarem als xiquets/es que
per al pròxim dia porten a classe fotografies sobre la seua família, per a presentar-la als seus
companys/es.
Materials
Per a escriure i pintar: folis, colors, retoladors.
SESSIÓ 4 i 5
En l’última sessió que dedicarem a treballar el text descriptiu, consistirà en la lectura en veu
alta de totes les produccions de l’alumnat. Farem un cercle i cada xiquet/a haurà de llegir en
veu alta la descripció de la seua família a la resta de companys/es, així com, l’alumnat amb
l’ajuda del professorat projectarà la fotografia de la família del xiquet/a a la pissarra, per a que
tothom puga veure amb els seus propis ulls com és la família del seu amic/amiga. Així com,
deixarem el temps que siga necessari per a fer comentaris i aclariments.
Materials
Per a compartir: fotografies de l’alumnat.
Per a visualitzar les fotografies: canó de projecció i projector de transparències.
ACTIVITATS CASTELLÀ
Objectius específics
O1,O2,O4, O5
-Foment de la lectura (biblioteca d’aula).
Continguts específics
-La tipologia textual: la poesia (l’auca).
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
16

18. 3ºC. Ed. Infantil
-Les rutines i hàbits diaris.
-Els rodolins.
-Les relacions familiars.
Competències específiques
C1, C2, C3, C6
SESSIÓ 1
Per a comprendre un poc més la vida en família, a l’àrea de llengua castellana proposarem a
l’alumnat fer un auca (conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda
escrita en vers, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als
diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, definició).
Aquesta haurà de reflexar la relació del xiquet/a amb la família al llarg d’un dia. Els xiquets/es
hauran de dibuixar en 9 vinyetes el seu dia a dia, es a dir, com viuen la relació amb les seues
famílies al llarg d’un dia, basant-se en les seues rutines i hàbits. Per a facilitar-los el
procediment els posarem alguns exemples com: amb qui esmorze al mati, qui hem porta a
l’escola, que fax a la vesprada, amb qui parle i juge...
L’alumnat tindrà l’ajuda del professorat en tot moment, a més, intentarem fer a les famílies
partícips. Així doncs, aquestes hauran d’ajudar als xiquets/es ha fer els rodolins, ja que
realitzar aquest tipus de text poètic en Educació Infantil resulta un procés complex, no obstant
això, açò no vol dir que les famílies fagen la tasca dels xiquets/es.
SESSIO 4
Per a concloure aquesta activitat el/la professor/a projectarà amb el canó les auques dels
xiquets/es i llegirà en veu alta els rodolins. Per a que el tot el treball i esforç realitzat en
aquesta tasca no derive tan sols en la lectura i presentació de les auques, el professorat les
enquadernarà, farà un dossier que es quedarà la biblioteca d’aula per a que els/les alumnes
puguen agafar-lo, llegir-lo, manipular-lo tantes vegades com vulguen.
Materials
Per a escriure i pintar: llapis, colors, retoladors, ceres, paper...
Per a veure les auques: canó de projecció, projector de transparències.
Algun exemple d’Auca podria ser:
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
17

19. 3ºC. Ed. Infantil
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
18

20. 3ºC. Ed. Infantil
ACTIVITATS ANGLÈS
Objectius específics
O1, O3, O4, O5
-Desenvolupar la motricitat fina.
-Fomentar l’hàbit lector i literari.
Continguts específics
-El vocabulari en anglès.
-La tipologia textual: la narració.
-El cinema.
-Els “taumatropos”.
Competències específiques
C2,C3,C7
SESSIÓ 1, 2, 3
Començarem aquesta sessió treballant a l’aula vocabulari en anglès sobre la família.
Primer treballaríem amb flash-cards, aquestes estarien fetes per nosaltres mateixa, ja que,
actualment en la majoria de recursos sobre la família, apareix la prototípica i a més, hi ha
imatges en que la mare ix cuinant, amb els fills/es i el pare amb un maletí de treball.
Primerament l’alumnat aniria aprenent el vocabulari per imitació (repeteix el que diu el
professor/a). Després faríem alguns jocs com per exemple, “fer parelles”, es posa a terra les
flash-cards (hi ha dues de cada) i els xiquets/es per equips, han d’alçar-ne dues, si aquestes no
són iguals les deixen al seu lloc, però si aquestes coincideixen han de dir el nom o la paraula
que representa, si la saben es queden les flash-cards, si no ho saben les deixen.
Una altre joc que faríem seria un “Bingo”, proporcionaríem a
l’alumnat uns cartons, amb una sèrie de imatges amb la paraula
corresponent, el/la professor/a tindria a les mans les flash-cards, les
barrejaria i aniria agafant-ne cada vegada una i dient la paraula en
veu alta, l’equip que tinguera la imatge corresponent a la paraula,
hauria de dir “Here”, així fins que algun equip fera “bingo”.
Si l’alumnat sabera jugar, no faria falta explicar les normes o el
funcionament del joc.
Per a finalitzar l’activitat treballaríem amb el llibre Famílium XX1,
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
19

21. 3ºC. Ed. Infantil
que és un conta- joc el qual fomenta la lectura, el diàleg i la comunicació entre adults i
xiquets/es d’un forma lúdica. Així doncs, l’alumnat jugant, manipulant, experimentant amb el
llibre, podran conèixer els diferents models familiars de la realitat social que els rodeja també
en anglès.
Per a apropar aquesta realitat també a totes les famílies del nostre alumnat, deixarem aquest
llibre tos els/les alumnes per a que se’l emporten a casa durant dies i puguen també gaudir
d’aquest amb els seus pares, mares, oncles, ties, iaios, amics, amigues...
Materials
-Flash-cards sobre la família.
-Cartons de Bingo.
-Conta-joc Famílium. Citat a la webgrafia.
En aquest cas, no podem posar exemples de flash-cards ni de cartons de Bingo perquè a
Internet no trobem imatges dels diferents membres de la família que comporten una
connotació sexista i estereotipada.
SESSIÓ 4, 5
Aquesta sessió començaria també amb la introducció al
vocabulari que apareix al conte “And Tango make
Three” que es un llibre que narra la historia real dus
pingüins al zoològic de Central Park (New York), Roy i
Silo que són dos pingüins mascles parella, que acaben
incubant un ou.
Per a treballar el vocabulari del llibre presentaríem el
vocabulari acompanyat d’imatges. Posaríem a la pissarra
o per les parets,a través d’imans o targetes amb velcro,
diverses imatges desordenades amb dues paraula al
davall. Els xiquets/es haurien (per equips) haurien de construir el puzle i escollir quina paraula
representa aquest.
Una vegada hem treballat el vocabulari necessari per a comprendre o captar la historia del
conte, narraríem als xiquets/es la historia presentada en “And Tango makes three”.
Materials
-Imatges, targetes plastificades.
-Velcro, blue-tag, o xinxetes.
-Conte “And tango makes three”. Citat en la webgrafia.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
20

22. 3ºC. Ed. Infantil
En aquest cas no podem aportar les imatges amb les quals treballaríem el vocabulari d’aquest
llibre perquè realment encara no hem treballar amb aquest llibre i per tant no les hem
creades.
SESSIÓ 6,7,8
Com a tasques finals, ens agradaria també treballa el cinema, així doncs, en aquestes dues
últimes sessions realitzaríem la visualització de diversos vídeos muts, amb la finalitat que
mitjançant aquests l’alumnat reflexione sobre tot el que hem treballat anteriorment. El
professorat anirà llançant qüestions com per exemple: Què li agrada fer al ratolí?
Com li fa sentir això al pare del ratolí?, Com li fa sentir al ratolinet que al seu pare no li agrade
el que a ell li agrada?, Què passa perquè el pare del ratolí canviï d'opinió?, Com és que ara es
sent diferent? en el cas d’un vídeo i en l’altre, Com se sent la vaca? Per què? Se sent sola,
exclosa dels altres animals?.
A banda de la visualització d’aquests vídeos que podeu trobar detallats en la webgrafia, també
farem una manualitat relacionada amb el cinema com a
producte final de la seqüència didàctica. Aquesta
consistiria en realitzar un “Wonderturner” és una joguina
que reprodueix el moviment mitjançant dues imatges,
aquesta forma d’animar imatges, es relaciona amb cóm es
fan dibuixos animats fotograma a fotograma. El
“Wonderturner” o taumatropo en castellà, esta format
per un disc amb dues imatges diferents en tots dos costats
i un tros de corda a cada costat del disc. Ambdues imatges
s'uneixen estirant la corda entre els dits, fent al disc girar i
canviar de cara ràpidament. El ràpid gir produeix òpticament la il·lusió que ambdues imatges
estan juntes.
Finalment la nostra seqüència didàctica acabarà en una assemblea de classe, on tots/es els
xiquets/es podran compartint el que pensen, el que han aprés, el que desitjarien, així com,
podran expressar el que han sentit.
Materials
-Vídeos: citats en la webgrafia.
-Per a fer el “wonderturner”:
plantilla, cordell, tisores, llapis,
retoladors i adhesiu.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
21

23. 3ºC. Ed. Infantil
9. Avaluació
Com que, a infantil no podem avaluar els continguts com a tal, el que hem de fer es avaluar a
l'alumnat en base a la seva experiència, al que ha mostrat a l'aula, a la seva actitud, i, una mica
també, l'evolució del nen o nena, quan finalitza les activitats, comparant els seus
"coneixements" inicials amb els adquirits al final de la seqüència didàctica.
Per tant, realitzarem una avaluació formativa, de la globalitat del procés d’ensenyançaaprenentatge. Específicament, per a cada alumne o alumna, el professorat aura d'omplir la
següent graella, indicant en cada varem el nivell de conformitat o disconformitat:
GENS
POC
NORMAL
PROU
MOLT
Es mostra actiu i participa positivament
en totes les tasques proposades pel
professorat.
Mostra una actitud reflexiva i respecta a
la resta de companys i companyes.
Accepta la diversitat i les opinions
diferents a les seves, comprenent-les i
respectant-les, encara que no les
comparteix-ne.
S'expressa adequadament en castellà (en
base al nivell exigit).
S'expressa adequadament en valencià
(en base al nivell exigit).
S'expressa adequadament en angles (en
base al nivell exigit).
Realitza
les
tasques
encomiades
satisfactòriament.
Ajuda a la resta de companys i
companyes si ho precisen.
Desenvolupa tècniques apropiades.
Manipula els materials correctament.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
22

24. 3ºC. Ed. Infantil
Així com, basant-nos en el DECRET, considerem també seria important tenir en compte els
següents criteris d’avaluació:
-Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents
llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les seues possibilitats, per
gaudir amb les seues produccions i per compartir amb els altres les experiències estètiques i
comunicatives.
- Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva amb els
seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals
diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i respectuosa.
- Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents a l’aula i en l’entorn pròxim iniciantse’n en l’ús, en la comprensió de les finalitats i en el coneixement d’algunes característiques
del codi escrit, i interessar-se i participar en les situacions de lectura i escriptura que es
produeixen a l’aula.
-Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicar-se en activitats dins de l’aula i
mostrar interés i satisfacció per participar en estos intercanvis comunicatius.
- L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de el intercanvi verbal que els
xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per mitjà d’estos
intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos comunicatius diversos.
Sobretot a l’Educació Infantil serà primordial com ja hem dit abans dur a terme una avaluació
formativa, per això, hem de tenir en compte tota una sèrie d’ítems que haurem recopilat al
llarg del procés d’ensenyança-aprenentatge través de l’observació sistemàtica. Tot això, amb
la finalitat de poder detectar qualsevol evidència de malestar o retard i així poder prendre les
mesures necessàries per a millorar la nostra pràctica docent i afavorir el desenvolupament feliç
e integral de l’alumnat.
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
23

25. 3ºC. Ed. Infantil
10. Bibliografia
DECRET 111/2007, de 20 de juliol del Consell de la Comunitat Valenciana (DOCV).
REAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, per el que s’estableixen les ensenyances mínimes
de l’Educació primària.
Webgrafia
“Soñando cuentos”: contes per a treballar la diversitat familiar a l’aula. Comentari sobre el
conte And Tango makes Three. Disponible en:
http://sonandocuentos.blogspot.com.es/2010/03/tres-con-tango.html (25 d’Octubre de 2013)
Rainbow Project (Rights Against INtolerance: Building an Open-minded World): materials
educatius per a treballar la diversitat familiar. Vídeos disponibles en:
http://www.rainbowproject.eu/material/es/papas_boy.htm
http://www.rainbowproject.eu/material/es/mobile.htm (25 d’Octubre de 2013)
Rainbow Project. Manualitat relacionada amb els vídeos: “Taumatropo” Disponible en:
http://www.rainbowproject.eu/material/pdf/Thaumatrope.pdf
Famílium Página web creada per a divulgar el valor del respecte i la tolerància vers la diversitat
familiar. Conta-joc per a treballar aquest tema. Disponible en:
http://www.bfamilium2.com/es/main.html (25 d’Octubre de 2013)
Rodolins. Cat: L’auca. Disponible en:
http://www.rodolins.cat/pages/auca.html (26 d’Octubre de 2013)
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
24