Presentació d'Albert Aguilar sobre la violència domèstica en parelles del mateix sexe que es va fer dissabte 16 d'abril del 2011 al Col•leciu Gai de Barcelona. Tot i que la llei integral contra la violencia de gènere no ho contempla, el maltractament en parelles del mateix sexe existeix i es produeix en uns percentatges similars als de les parelles de diferent sexe. A la presentació, entre d'altres qüestions, també parlarem del silenci comunitari i de que reconèixer la violencia domèstica –quan es dóna- en el propi entorn (homosexual) és de gran ajut per als qui la sofreixen.

1. EN PARELLES DEL MATEIX SEXE
Albert Aguilar

2.  Va entrar en vigor el gener de 2005.
 Busca donar resposta al greu problema de la
violència domèstica que cada any es cobra
múltiples víctimes.

3.  Té per objecte actuar contra la violència que, com a
manifestació de la discriminació, la situació de
desigualtat i les relacions de poder dels homes
sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part
dels qui són o han estat els seus cònjuges o
companys sentimentals, fins i tot sense convivència.
 S’estableixen mesures de protecció integral amb la
finalitat de prevenir, sancionar i erradicar aquesta
violència i prestar assistència a les seves víctimes.

4.  La violència de gènere comprèn tot acte de
violència física i psicològica, incloses les
agressions a la llibertat sexual, les
amenaces, les coaccions o la privació arbitrària
de llibertat.

5.  S’ha assenyalat que l’agreujament de les penes
quan l’agressor és un home suposa una
vulneració del principi d’igualtat consagrat en
l’article 14 de la Constitució, però el Tribunal
Constitucional ha avalat la constitucionalitat de
la llei.
 Una altra crítica és que la llei no protegeix a les
parelles homosexuals, a la gent gran, als nens o
als discapacitats.

6.  També s’ha criticat l’eficàcia de la llei, tant per la
manca de mitjans de què s’ha vist
acompanyada, com per les múltiples morts que
es continuen produint i, fins i tot, per les
denúncies falses que es presenten.

7.  El maltractament en parelles del mateix sexe
existeix, es produeix en uns percentatges
similars als de les parelles de diferent sexe.

8.  Encara es nega que les dones puguin ser
maltractadores i que els homes puguin ser
víctimes.
 Aquest prejudici està molt més estès del que ens
podem imaginar i afecta inclús a professionals
implicats en la detecció del maltractament
domèstic.

9.  També dificulta la visibilitat del maltractament
domèstic en parelles homosexuals el “silenci
comunitari”, que és l’actitud sobreprotectora que
porta a molts gais i lesbianes a no reconèixer el
maltractament domèstic quan succeeix entre
nosaltres.
 Aquesta actitud sobreprotectora ha sorgit de la
necessitat de defensar aquestes relacions de la
discriminació que encara patim.

10.  La violència domèstica inclou diverses formes
d’abús que sovint es donen de manera
simultània i seguint un patró que s’incrementa
amb el temps en les relacions més duradores.
 Abús és qualsevol tipus de conducta no
consentida que atemoreix l’altre membre de la
parella, el perjudica emocionalment, físicament o
econòmicament, o restringeix la seva
llibertat, drets o privacitat.

11.  Les formes d’abús més comunes són l’abús
verbal (incloent les amenaces), l’abús emocional
o psicològic, l’abús físic, l’abús sexual, l’abús
econòmic i la persecució.

13. 1) Fase de tensió: El maltractador/a es mostra
irritable amb freda indiferència, sarcasmes
menyspreus, ira continguda, llargs silencis. Li
repeteix a la víctima que la seva percepció de
la realitat és incorrecta, fent-la sentir culpable
del que succeeix.
2) Fase d’explosió: Es passa a les agressions
amb insults, frases feridores, cops i/o abusos
sexuals. La víctima és incapaç de reaccionar.
No troba resposta a aquestes actituds. Està
vivint una indefensió apresa.

14. 3. Fase d’amabilitat i afecte, coneguda com “lluna
de mel”: L’agressor/a es penedeix de la seva
actitud: promet no tornar-ho a fer. La víctima se
sent reforçada erròniament.
4. El cicle torna a repetir-se: A aquesta falsa
il.lusió segueix la repetició del cicle. Es
repeteixen de nou les tensions quan el
maltractador/a considera que està perdent el
control sobre la víctima (home o dona).

15.  Hi ha el mite de que les relacions entre persones
del mateix sexe són més “gualitàries” i que per
tant la violència domèstica entre elles seria un
“combat” equilibrat entre contendents “iguals”.
 Cal deixar clar que no té res d’”equilibrat” un
maltractament domèstic -ni que sigui entre dos
homes o dues dones-, perque hi ha una víctima
sobre la que l’agressor/a excerceix la seva
dominació i control.

16.  Així doncs, el maltractament domèstic no és
exclusiu entre homes i dones, existeix en tot
tipus de relacions, tant hetero com
homosexuals.
 I negar aquesta realitat impedeix a les víctimes
reconèixer-se a si mateixes com a tals, pas
imprescindible per intentar superar-ho.

17.  El patró heterosexista home-maltractador /dona-
víctima porta als que no responen a aquest
estereotip a avergonyir-se de si mateixos, a
atribuir la violència a factors situacionals i fins i
tot a aferrar-se a una irreal esperança de canvi.

18.  Cal diferenciar aquests dos conceptes.
 En les relacions sadomasoquistes consen-
suades, la violència ocorre en un context de
mutu plaer i amb un acord entre les parts dels
límits a respectar.

19.  En canvi, en la violència domèstica no hi ha cap
acord mutu i no és en absolut agradable per a la
víctima. A més, el maltractament no solament
afecta les relacions sexuals, sinó que envaeixen
també altres molts aspectes de la relació.

20.  La vergonya i els sentiments de culpa en la
víctima agreugen la seva situació i són
perjudicials a l’hora d’enfrontar el maltractament.
 Si la família de la víctima no assumeix la seva
orientació sexual, tendirà a atribuir la situació de
violència a la seva condició sexual; conclusió
greu que augmenta el grau de vergonya i
culpabilitat de la víctima, i que no ajuda a
resoldre el probleme.

21.  També pot passar que la violència domèstica no
es reconegui en el propi entorn homosexual; el
que també agreuja la situació de les víctimes.
 El “silenci comunitari” obeeix de vegades a la
creença que les víctimes exageren el grau
d’abús, ja que si fos tal haurien abandonat a les
seves parelles maltractadores.

22.  Molts homosexuals (homes o dones) tendeixen
a minimitzar davant dels seus amics la violència
que sofreixen perque pensen que no els creuran
o fins i tot que rebutjaran escoltar-los.
 La violència domèstica afecta persones de tot
tipus i condició i reconèixer-ho en el propi entorn
és de gran ajuda per als qui la sofreixen

23.  Moltes de les víctimes homosexuals del
maltractament domèstic tenen dificultat per
obtenir suport institucional a causa de la
preponderància heterosexista a l’hora d’abordar
aquest problema.
 Al nostre país, ni les associacions GLTB ni les
institucions dedicades al maltractament
domèstic en general tenen línies específiques
de treball que se’n ocupin.

24.  En canvi, ara com ara no hi ha organització
GLTB als EEUU que no tingui una línia
específica de treball i atenció sobre violència
domèstica; fins i tot, existeixen organitzacions
que s’hi dediquen en exclusiva.

25.  El NCAVP elabora un informe anual sobre
violència domèstica en parelles del mateix sexe.
 Aquest tipus d’estudi manca tant a Espanya com
en la resta d’Europa.
 Comptem amb els estudis traduits dels anys
1997 i 1998, que, tot i ser antics, ens serviran
per fer-nos una idea de la violència domèstica
en parelles del mateix sexe als EEUU.

26.  CONCLUSIONS d’aquests estudis:
 Entre el 25 i el 35% de les parelles homosexuals
dels EEUU han viscut situacions de
maltractament, els mateixos percentatges que és
possible trobar en parelles heterosexuals.
 El progressiu increment dels casos reportats
indica que la presa de consciència del problema i
la necessitat de buscar ajuda augmenten en les
víctimes de manera significativa.

27.  Existeix un retard d’entre deu i vint anys en
l’estudi i coneixement del maltractament
domèstic en parelles homosexuals respecte
amb al que es té de les parelles
heterosexuals.
 Es recomana que s’augmenti la protecció legal
de les víctimes, per això és important
aconseguir el reconeixement legal de la
convivència entre persones del mateix sexe.
No existir tal reconeixement en molts llocs
dels EEUU, impedeix a moltes víctimes
homosexuals del maltractament domèstic
accedir als serveis socials o jurídics que sí
tenen les víctimes heterosexuals.

28.  Hauria d’haver un programa bàsic d’atenció a les
víctimes del maltractament domèstic per a tot tipus
de víctimes, independenment de la seva orientació
sexual o de gènere, així com línies de
crisi, assistència mèdica i psicològica, suport legal i
assistència en l’obtenció d’ordres d’allunyament.
També són convenients els grups de suport, xarxes
d’allotjaments d’emergència, educació comunitària i
serveis multiculturals.
 Tot i que existeixen fons estatals i federals per a
l’assistència de dones, homes i dones homosexuals
víctimes de violència domèstica, no s’hi pot accedir
per les traves burocràtiques.

29.  Els resultats d’aquest estudi publicat el 2002 són:
 El 18’20% dels entrevistats havien sofert múltiples
abusos, el 39’2% algun tipus d’abús, el 22% abús
sexual i el 34% abús físic (% molt alts).
 Dos de cada cinc homes que mantenen relacions
sexuals amb altres homes han sofert algun tipus de
maltractament.
 L’edat de les víctimes és el factor de risc més
consistent (igual que en les dones heterosexuals
víctimes).

30.  Els homes joves (<40) que mantenen
relacions amb altres homes són els més
exposats a episodis de violència
domèstica, perque són més
vulnerables, influenciables o tenen menys
opcions per evadir-se d’una situació de
maltractament.
 A mesura que s’avança en edat descendeix
dràsticament la possibilitat de sofrir
violència, fins pràcticament desaparèixer en el
grup d’edat >60 anys.