1. La Direcció estratègica de
l’Empresa

2. 10.1 Què és la direcció estratègica?
• Estratègia tàctica, decisió ( entre diferents
alternatives triar la més avantatjosa per l’empresa)
per aconseguir uns objectius.
• ESTRATÈGIA:és la determinació dels objectius
bàsics a llarg termini d’una empresa i l’adopció de
les actuacions i de l'assignació dels recursos
necessaris per a aconseguir l’objectiu que s’ha
proposat.
• La direcció estratègica: procés de gestió d’una
estratègia empresarial

3. Elements de la direcció estratègica
• 1.-Anàlisi estratègica:
 Entorn econòmic, social, polític o tecnològic.
Es tracta d’analitzar la influència dels factors externs.
 Capacitat estratègica: recursos de què disposa. Es
tracta dels factors interns que determinen
l’estratègia. Els punts febles que s’han de evitar i
els punts forts que s’han de potenciar. Sempre en
relació amb allò que faci la competència.
 Expectatives dels promotors del negoci= Metes
que es volen assolir.

4. • 2.-Elecció Estratègica.
• 3.-Implantació de l’estratègia

5. Els tipus o nivells d’estratègies
Dins de l’empresa es pot considerar que hi ha tres
nivells de decisions estratègiques :
1.-L’estratègia corporativa: Correspon a les
decisions estratègiques que prenen els directius
que ocupen els nivells jeràrquics més elevats de
l’organització. Són decisions que tenen a veure:
• Amb l’entorn. Amb el creixement futur de
l’empresa, amb la composició i el perfil de la
cartera de negocis i amb els camps d’activitat en
què vol ser present.
• Tenen una dimensió temporal a llarg termini.

6. 2.-l’estratègia de negoci . Dins de cada Unitat
estratègica de negoci, ( la creació de diferents UEN a
l’empresa té sentit quan es troba diversificada i actua en
diferents sectors o mercats fent front a diferents clients,
competidors, proveïdors ) s’ha de determinar quina
estratègia cal seguir.
Decisions:
o Com competir en el mercat.
o Quina gamma de productes és la millor
o Com desenvolupar recursos per fer front als objectius
proposats.
Cal tenir en compte que cada negoci es lliure de posar la seva
estratègia i per tant, dins d’una mateixa empresa pot haver-
hi negocis amb estratègies molt diferents entre ells

7. Per exemple la multinacional www.unilever.es està
present en diferents sectors de gran consum en el
mercat espanyol. És per això que es troba estructurada
en quatre UEN diferents: la d’alimentació, la de gelats i
congelats, la de cura personal i de la llar.
3.-L’Estratègia operativa o funcional
És el conjunt de les decisions que prenen els directors
dels diferents departaments funcionals de l’empresa.
Dins de cada àrea funcional de cada negoci (màrqueting,
producció, finances....) s’ha de decidir com s’utilitzen ,
es coordinen i es gestionen els recursos amb què
compten per poder assolir els objectius fixats.
Tenen una dimensió temporal a curt termini. Estan
relacionades amb el dia a dia.

8. • Els tres nivells de decisions estratègiques han
d’anar estretament coordinades per assolir els
objectius proposats per l’empresa.
• Aquests tres nivells d’estratègia tan sols
apareixen clarament diferenciats en les empreses
que es troben diversificades. És a dir, en
empreses que tenen UEN diferents.
• Per tant, quan l’empresa realitza una única
activitat, no té sentit parlar de tres nivells
d’estratègia, ja que no hi ha diferència entre el
primer i el segon nivell ( corporatiu i de negoci.)

9. ANÀLISI EXTERN
• Té per objectiu identificar els elements que
poden constituir una amenaça per a
l’empresa, que caldrà afrontar, o bé una
oportunitat, que caldrà aprofitar

10. Dins del diagnòstic extern, els directius
han d’obtenir informació sobre 5
elements de l’entorn
• 1.-La intensitat de la competència
• 2.-L’amenaça d’entrada de nous competidors
• 3.-L’existència de productes substitutius.
• 4.-La força de negociació de clients.
• 5.-La força de negociació de proveïdors.

11. 1.-La intensitat de la competència
• La intensitat de la competència serà forta baixa
segons en nombre de competidors d’un sector.
• Com més empreses rivals hi hagi en un mercat,
més intensa serà la competència i més baixos els
beneficis (Sector Fragmentat ). Hi ha moltes
petites empreses
• . Al contrari, si hi ha menys empreses, la lluita no
serà tan forta i s’obtindran majors beneficis
(Sector Concentrat ). Poques empreses.

12. 2.-L’amenaça d’entrada de nous
competidors
• Barreres d’entrada:
Necessitat de capital inicial.
Política governamental. Lleis governamentals
Economies d’escala. Empreses que fabriquen
grans volums de producte a un cost unitari
baix
Accés als canals de distribució.

13. 3.-L’existència de productes
substitutius.
• L’existència de productes substitutius en un
sector pot limitar molt els beneficis actuals de
les empreses que hi actuen i , fins i tot en pot
condicionar la supervivència en el futur.
• Exemple: La mantega i la margarina.

14. 4 i 5 – Poder Negociador de
proveïdors i clients
• S’ entén per poder o força de negociació
d’una empresa la capacitat d’aquesta
d’imposar qualsevol condició de l’operació de
compravenda realitzada, ja sigui fixant els
preus, les qualitats dels productes, els
terminis de lliurament o les formes de
cobrament o pagament.

15. Anàlisi Intern
• 1.- Concepte i anàlisi de la cadena de valor
• 2.-L’ avantatge competitiu i les estratègies de
desenvolupament:
Lideratge en costos
Diferenciació
Segmentació( o d’ enfocament o d’
especialització )

16. • Un instrument molt utilitzat per a realitzar el
diagnòstic intern de l’empresa és l’anomenada
cadena de valor: ( valor= quantitat de diners que els compradors estan disposats a
pagar pels productes ) el valor afegit= valor que l’empresa suma a un producte o servei a partir de la seva
activitat econòmica )
Consisteix a descompondre i analitzar cadascuna
de les activitats que es duen a terme en una
empresa per fabricar i vendre un producte o
servei determinat. Es tracta , d’analitzar el valor i
el cost de cadascuna d’elles per separat, ja que
cada activitat genera una part del valor associat
del producte final i també representa una part del
cost total del producte

17. • l’ objectiu de l’anàlisi de la cadena de valor és
identificar quines són les fonts d’avantatge
competitiu per poder formular posteriorment
les estratègies competitives més adequades.

18. L’ Avantatge competitiu
• És el conjunt de característiques internes que
l’empresa ha de desenvolupar per obtenir i
reforçar una posició d’avantatge davant dels
seus competidors.

19. 1.-Lideratge en costos
• L’estratègia de lideratge en costos explota els
avantatges competitius en costos. És quan una
empresa presenta uns costos inferiors als dels
seus competidors en un determinat producte o
servei semblant en el seu nivell de qualitat.
• Maneres d’aconseguir reduir el cost del producte
o servei:
Assolir economies d’ escala
 Adoptar noves tecnologies que redueixin els
costos de personal

20. Redissenyar el producte per estalviar en
material o energia
Localitzar l’activitat en països amb condicions
favorables.
Controlar estrictament els costos en totes les
activitats de la cadena de valor.
.........

21. 2.-Diferenciació
• Explota els avantatges competitius de les
característiques diferents dels productes o
serveis, i prova d’aconseguir que els clients
estiguin disposats a pagar un preu més elevat
per alguna diferència del nostre producte o
servei amb relació al dels competidors

22. 3.-Segmentació( o d’ enfocament o d’
especialització )
• És un procés que consisteix a dividir el mercat
total d’ un bé o servei en diversos grups més
petits i internament homogenis.
• Per exemple en el mercat de la roba, s’ hi troben
diferents grups o segments de consumidors:
El format per aquells consumidors que busquen
una bona imatge de marca i una qualitat elevada
El format per consumidors interessats per el
baix preu

23. • En aquest cas, l’estratègia més adequada per al primer
dels segments seria el de la diferenciació, mentre que
per al segon seria realitzar un lideratge en costos.
• Per identificar els diferents segments de consumidors,
o targets,per establir l’ estratègia més competitiva, es
poden aplicar tres tipus de criteris :
1. Criteris sociodemogràfics: Sexe , edat, nivell
d’ estudis, hàbitat.
1. Criteris socioeconòmics: nivell d’ingressos, classe
social
2. Criteris psicogràfics: personalitat, estil de vida,
sistema de valors.