Unitat 01

L’HABITATGE-UNITAT 1: CARACTERÍSTIQUES FUNCIONALS DE L’HABITATGE

Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge
l’habitatge

Cristina Rodon Balmaña 1/20
Departament de Tecnologia


l’habitatge

1. Característiques funcionals de l’habitatge
La concepció que les persones tenim del benestar i
de la qualitat de vida a l’hora d’escollir habitatge
ens porta a valorar i prioritzar els següents factors:

L’emplaçament
S’entén per emplaçament el lloc
on s’ha construït l’habitatge.

L’orientació
El Sol és una font natural de llum i
calor.

La distribució
Per poder satisfer adequadament
totes les nostres necessitats.

Cristina Rodon Balmaña 2/ 20


l’habitatge

L’emplaçament
S’entén per emplaçament el lloc on s’ha construït l’habitatge. Alcampo

y
tan
Sant Adria

s
ari
M
ard

ny
ta
Emplaçament Emplaçament als

du

ris
d’E
ida

Ma
Ca
rre

Lle

a

rd
r

ud
de

ua
cèntric afores del nucli urbà

de

ing
la

’Ed
Pla

rre

Av
tja

ad
a

ud
ron

ing
Gi

cia

Av
de

len
rre

Va
Ca

y
tan
de

s
rre
la

ari
envoltat d’altres més tranquil·litat Ma

Ca

M
re

rd
d eD Ca

ua
eu rre
r

’Ed
de de
habitatges lC la

d
ar Pla

da
me tja

gu
in
Av

i r
rru
Iba
Av
in

res
potser millors vistes gu
da

olo
d’E
molt propers serveis

eD
du
rer ard

d
rre
Ol M
im ari

Ca
pic sta
com ara comerços, ny

hospitals, escoles, vies obligarà a fer
de comunicació... desplaçaments més llargs L’emplaçament de
per accedir als serveis l’habitatge és, doncs, un
bàsics dels aspectes que cal tenir
sorollós a causa molt en compte a l’hora de
del trànsit triar l’habitatge per tal de
no tindrà tanta oferta de satisfer les necessitats i
transport públic preferències dels futurs
no gaudirà de gaire ocupants.
vistes



l’habitatge

L’orientació
El Sol és una font natural de llum i calor. O

Disposar de llum natural a totes les
cambres de l’habitatge proporciona una
sensació de benestar, a més d’un important B N
estalvi energètic en il·luminació.

E

Quan la radiació solar que rep l’habitatge
és escassa, i també quan és excessiva, Segons quina sigui
pot implicar un consum energètic l’orientació d’un
superior a l’hora de climatitzar l’habitatge habitatge,
s’aconseguiran
diferents graus
d’insolació i, per tant,
de comfort.



l’habitatge

L’orientació
El Sol és una font natural de llum i calor. O
Orientació Nord: rep molt poca insolació. És
força freda a l’hivern i fresca a l’estiu. Convé
destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida:
trasters, rebosts, magatzems, lavabos, etc.
B N

Orientació Sud: rep la màxima insolació. És
relativament calorosa a l’estiu, ja que el Sol passa
més alt i no hi entra tan directament. En canvi, és molt E
agradable a l’hivern ja que el Sol passa més baix i
incideix directament a l’interior. És convenient
destinar-la a les cambres on es fa més vida: sala
d’estar, menjador, etc. Al nostre país l’orientació
de cara a migdia (sud) és,
Orientació Est: rep insolació des del matí fins al
sens dubte, la més
migdia. És agradable al matí, ja que és quan el Sol hi
incideix més directament. La temperatura ambient no recomanable.
és gaire càlida.

Orientació Oest: rep insolació des del migdia fins al
vespre quan es pon el Sol. A l’estiu és molt calorosa, ja
que el Sol hi incideix quan la temperatura ambient és
més alta.



l’habitatge

La distribució

Els habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en
diferents espais anomenats habitacions o cambres, que reben un
nom específic segons l’activitat principal que s’hi desenvolupa.

Un element important a tenir en compte és que totes les cambres
disposin d’una finestra o porta per on rebre la llum de
l’exterior i per on poder ventilar-les convenientment.

Seria ideal que totes les cambres tinguessin aquest accés a
l’exterior situat a la façana principal de l’edifici, però això no
sempre és possible.

En aquests casos es construeixen patis interiors als edificis,
per possibilitar que la llum i l’aire arribi a totes les cambres.



l’habitatge

La distribució

Segons la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar
en quatre zones principals:

Zona de treball i serveis: cuina, rebost, safareig, traster, cambra
de planxar, lavabo, bany, etc. Està destinada principalment a les
feines domèstiques i d’higiene personal: cuinar, rentar, planxar,
netejar, tenir cura de la higiene personal, etc.

Zona per dormir i d’aïllament: La constitueixen bàsicament els
dormitoris i està dedicada al descans.

Zona per viure i estar: sala d’estar, menjador, estudi... Comprèn
les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la
televisió, etc.

Zona d’accés i circulacions: rebedor, passadissos, porxo, etc.
Permeten l’accés des de l’exterior de l’habitatge, la circulació
interior, la connexió entre zones i la recepció de persones
preservant la intimitat de la resta d’espais.



l’habitatge

La distribució

Un habitatge pot ser satisfactori si es
distribueixen correctament els diferents espais i
es relacionen entre si amb encert.

Que es pugui circular correctament dins d’un
habitatge depèn de :
•les relacions entre els ambients,
•del disseny individual de cada habitació,
•de la situació de les portes, del costat cap on
s’obren, del pany per obrir-les i
•de la distribució dels mobles.

No és menys important fer una correcta distribució
interior de cada habitació



Característiques funcionals de L’accés aal’habitatge
L’accés l’habitatge Viure i gaudir d’un habitatge
l’habitatge

2. L’accés a l’habitatge
Per construir un habitatge cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realitzin el
projecte i la construcció.

També calen diners, un promotor i els permisos de l’Administració pública

L’Administració pública vetlla per la qualitat i
Els diners són necessaris per la seguretat de les construccions que duen a
comprar el sòl, els materials i per terme els promotors, atorga els permisos
pagar els tècnics. un cop ha verificat el projecte i fa
inspeccions un cop acabada l’obra per
comprovar que s’ajusta al projecte aprovat.

El promotor és la persona o
l’empresa que decideix construir
l’habitatge.



l’habitatge

Els promotors
La promoció d’habitatges pot ser privada o pública.

És privada quan el promotor és És pública quan el promotor és
una persona particular o una l’Administració (Ajuntament,
empresa constructora o Diputació, Generalitat...) o una
immobiliària empresa pública.

Una persona que decideix L’Administració també actua com
construir el seu propi habitatge; a promotora quan detecta
d’altres, una empresa necessitats d’habitatge entre la
constructora o una immobiliària població i no hi ha promotors
que, un cop construïts els privats que vulguin construir, o
habitatges, els posarà a la bé quan considera que cal oferir
venda. habitatges a preus assequibles.



l’habitatge

Els permisos
Quan el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el
projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d’arquitectura.

El projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència d’obres si
comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort. Amb la
llicència d’obres, les diferents empreses constructores i instal·ladores ja poden començar
a treballar.

Un cop acabada, els tècnics de l’Administració local inspeccionen l’habitatge per comprovar
que s’ha construït segons el projecte i que s’han respectat totes les ordenances. Si és així,
concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació.

Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics amb les companyies
subministradores ens caldrà la cèdula d’habitabilitat. Aquest document el proporciona la
Generalitat a partir, entre d’altres documents com:
• la llicència municipal de primera ocupació,
•del certificat d’un tècnic competent (arquitecte)
Un cop contractats i disponibles aquests serveis, ja podrem fer ús de l’habitatge.



l’habitatge

Hipoteques
L’obtenció dels diners necessaris per construir o comprar un habitatge s’anomena finançament
i s’acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa el préstec dels diners.

El banc o la caixa ens deixa (presta) tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a
retornar-los a poc a poc, normalment en quotes mensuals, durant un temps anomenat període
d’amortització que acostuma a ser de 15, 20, 25 o 30 anys.

Totes aquestes qüestions de període d’amortització, terminis, quotes, interès, etc., les acordem
amb el banc o la caixa i queden reflectides en un contracte o escriptura davant el notari.



l’habitatge

Hipoteques
Ara bé, tots els bancs i caixes, quan deixen diners, demanen una garantia, és a dir, un bé amb
el qual ells puguin recuperar els diners si nosaltres no els hi tornem

Préstecs hipotecaris o hipoteques: la garantia és el mateix habitatge

L’hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen diferents modalitats d’interès:
el fix, el variable i el mixt.
L’interès és fix quan no varia
durant tot el període L’interès variable depèn de L’interès és mixt quan
d’amortització, això vol dir que l’evolució de l’economia i, per tant, durant els primers anys és
sempre ens cobraran el mateix preu va variant en funció del mercat fix i, després variable.
pels diners que ens han prestat i la hipotecari. Amb l’interès variable les
quota mensual serà sempre quotes mensuals poden augmentar
constant. o disminuir al llarg del temps.

Les hipoteques a interès fix, en el moment de la seva Les d’interès variable, en el moment de la seva
contractació, tenen un tipus d’interès més alt que les contractació, tenen un tipus d’interès més baix. Quan
variables, eviten l’efecte negatiu de les pujades del puja el preu del diner surten més cares i quan baixa
preu del diner però, en canvi, no es beneficien de les resulten més econòmiques. Suposen, doncs, un risc
baixades. Són recomanables en períodes en què el que cal valorar convenientment. En principi són
preu del diner està baix i es preveuen pujades. recomanables quan el preu del diner està alt i es
preveu que baixi al cap d’un temps.



l’habitatge

Hipoteques
Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s’utilitzen uns valors o índex de referència.
Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus d’interès al final de cada
període de revisió.

L’ lRPH (Índex de Referència dels
Préstecs Hipotecaris). És més estable, varia
més a poc a poc.

L’EURIBOR (European Interbank Offer
Rate). Pot variar més ràpidament i tant les
pujades com les baixades poden ser més
brusques.

Com que les condicions que ofereixen
les diverses entitats financeres poden ser
molt diferents : s’ha establert un
procediment de càlcul anomenat TAE
(Taxa Anual Equivalent) que proporciona
un tipus d’interès anual expressat en % i
que permet comparar diferents ofertes
d’hipoteques.



l’habitatge

Hipoteques

El tipus d’interès acordat a les hipoteques variables acostuma a tenir un valor inicialment baix
durant el primer any i, per als anys posteriors, acostuma establir-se amb referència a l’Euribor,
l’IRPH o altre índex amb un diferencial afegit.

A part dels interessos, també haurem de tenir en compte que els tràmits de la compra
suposen unes despeses importants de notari, registrador, peritatge, impostos, etc. i que,
normalment, els diners obtinguts amb el préstec no acostumen a superar el 80% del valor de
taxació de l’habitatge.

Una recomanació a tenir en compte és que les quotes no siguin superiors al 35% dels
ingressos nets de la unitat familiar o de convivència.



l’habitatge

Lloguer
L’altra opció per accedir a un habitatge és l’arrendament o lloguer.

Arrendador Renda o L’arrendatari o
El propietari d’un lloguer llogater
habitatge és qui ens el Quantitat de Qui en fa ús
cedeix perquè en fem diners que es
ús durant un temps paga
determinat a canvi del
pagament d’una
quantitat de diners
convinguda.

Tot plegat queda recollit en un contracte d’arrendament



l’habitatge

Lloguer El propietari ha de tenir en regla la cèdula d’habitabilitat. En el moment de
fer el contracte, normalment el propietari demana una fiança.

El propietari està obligat a mantenir en tot moment les condicions
d’habitabilitat de l’habitatge, a fer les reparacions d’adequació i
manteniment que siguin necessàries i a prorrogar el contracte fins al cinquè
any si així ho demana el llogater.

El llogater està obligat a pagar la renda fixada al contracte

L’opció del lloguer permet un accés més fàcil a l’habitatge, ja que no calen
tants diners.

És la millor solució per a aquelles persones que han de canviar sovint de
domicili

L’opció de la compra en canvi, malgrat que suposa un esforç econòmic més
gran, per molta gent és considerada una inversió ja que sempre permet
recuperar diners si es venen l’habitatge.



l’habitatge

Ajuts
Els habitatges “lliures” són aquells per a l’adquisició dels quals l’Administració no concedeix
ajuts especials i el preu el fixa lliurement el venedor.

Però l’Administració facilita la compra o el lloguer a les persones o famílies amb
ingressos baixos per ser un dret constitucional: habitatges com a “protegits”- 3 tipus:
- Els de règim especial
- Els de règim general
- Els de preu concertat

Característiques dels habitatges protegits:
•no ha de tenir més de 90 m2 de superfície útil i és el
•promotor qui ha de demanar a l’Administració la declaració oficial d’habitatge protegit.
•El preu de venda d’aquests habitatges és inferior als lliures (el fixa l’Administració)
•Els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns límits (mínim i màxim)
fixats per l’Administració, i no ser propietaris d’un altre habitatge.

També existeixen els ajuts al lloguer d’habitatges gestionats per alguna Administració
Pública o entitats sense ànim de lucre.



Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge
Viure gaudir d’un habitatge
l’habitatge

Viure i gaudir d’un habitatge
Alguns dels espais, l’estructura, les instal·lacions o els serveis de l’edifici són comuns a
tots els habitatges que l’integren. El cas més freqüent és el bloc de pisos.

Tots els propietaris tenen l’obligació de fer front conjuntament al seu manteniment. Per
atendre aquestes responsabilitats existeix la comunitat de propietaris

La comunitat haurà de prendre tots aquells acords que afectin als elements comuns de
l’edificació, fixar les quotes que ha d’aportar cada propietari i administrar-les, etc. També pot
decidir la contractació d’un professional o empresa perquè administri la finca.

Algunes de les despeses més freqüents que tenen les comunitats de propietaris són:
•Reparacions i manteniment de l’edifici i les instal·lacions com l’ascensor, la
il·luminació...
•Assegurances d’incendi, de responsabilitat civil...
•Consums d’aigua i electricitat
•Neteja de l’escala, el vestíbul, l’aparcament, l’ascensor...
•Impostos i taxes...



Característiques funcionals de L’accés a l’habitatge Viure ii gaudir d’un habitatge
Viure gaudir d’un habitatge
l’habitatge

Viure i gaudir d’un habitatge

El fet de ser propietari d’un habitatge implica també el pagament d’impostos i taxes a
l’Ajuntament.
L’IBI o Impost sobre els Bens Immobles és el més general, es paga cada any i el seu import
es calcula com un percentatge (%) del valor cadsatral que l’Estat atribueix a l’habitatge.

Valor cadastral: el cadastre és un registre oficial on es recullen les dades de tots els bens
immobles) i sempre és inferior al preu que pugui tenir l’habitatge en el mercat immobiliari. El
valor cadastral té en compte el valor del sòl i de l’edificació.

Altres taxes que cal pagar a l’Ajuntament poden ser les que corresponen al servei de
recollida i tractament d’escombraries o al subministrament d’aigua potable.


Unitat 01

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (19)

Mehr von Cristina Rodon

Mehr von Cristina Rodon (6)

Unitat 01