Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions". Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.

1. CONCLUSIONS DE LA JORNADA
“SER MIR EN TEMPS DE CRISI. BUSQUEM SOLUCIONS”
El dijous 19 de gener es va celebrar la jornada “Ser MIR en temps de crisi.
Busquem solucions”, a la sala d’actes del COMB, organitzada per la secció de
residents del COMB i en el marc del Fòrum de la Professió Mèdica.
Inauguració de la jornada – Dr. Jaume Padrós, vicepresident primer del
COMB
El Dr. Jaume Padrós va inaugurar la jornada i va explicar que el Fòrum de la
Professió Mèdica és un espai obert al qual han participat més de 300 metges i
metgesses que treballen en l’àmbit assistencial, amb l’objectiu d’elaborar mesures
per la sostenibilitat i millora del sistema sanitari. Aquestes solucions recauen en els
professionals, gestors, responsables polítics i ciutadans.
Amb el document que es va fer públic el passat 30 de novembre, els metges volem
participar i expressem el compromís en la cerca de solucions. La situació de crisi
posa en evidència que cal redistribuir els recursos i prioritzar en funció del cost-
benefici, però és fonamental continuar mantenint expectatives d’excel—lència en la
formació de metges, que són el futur de la professió.
Taula 1 – Problemes del MIR en la crisi actual
El Dr. Marc Ramentol, resident de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del Grup de
Treball de Residents de Catalunya, va explicar que les retallades en sanitat
preocupen als residents en tres eixos: la seva formació, la seva economia i
condicions laborals, així com també pel que fa a les seves perspectives de futur.
En quant a la formació, en reduir-se tant l’activitat ordinària (número de llits,
operacions programades, priorització del que és urgent) com l’atenció continuada
(urgències, guàrdies), es veu alhora reduït el temps i l’activitat assistencial en que
els residents adquireixen coneixements de l’especialitat.
Econòmicament, preocupa en el sentit que hi ha una problemàtica estructural que
al voltant del 50% del sou dels residents prové de l’atenció continuada. La reducció
de l’horari laboral implica que no es puguin acomplir els objectius docents i
preocupa també que no hi pugui haver una supervisió adequada per part dels
adjunts, que permeti l’adquisició progressiva de responsabilitat.
L’entorn actual provoca una situació d’incertesa en el resident respecte les seves
perspectives de futur ja que el centre docent on ha fet la residència és improbable
que el pugui contractar o si ho fa, serà amb contractes laborals més precaris.
D’altra banda, disminueixen els ajuts públics a la recerca biomèdica. Aquests fets
1

2. provoquen que els nous especialistes, moltes vegades sense ser la primera elecció,
trobin més possibilitats a la sanitat privada.
La Dra. Rosa Villalonga, cap d’estudis de l’Hospital de Bellvitge, davant d’aquesta
situació descrita pel Dr. Ramentol, va explicar que cal un canvi de mentalitat a tots
els nivells: adaptar els programes formatius, incrementar la participació i implicació
de tutors i residents en la docència i utilitzar tots els recursos docents i formatius. I
cal que s’hi impliquin tant les institucions i responsables dels centres, coordinacions
de docència, tutors com residents.
La ponència del Dr. Jaume Roigé, director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron,
va girar al voltant de la residència com a període de pràctica professional
programada, amb la finalitat d’anar assolint responsabilitat professional, entesa
com a exercici autònom i eficient de l’especialitat.
El Dr. Marc Soler, director de l’Àrea Professional del COMB, va exposar les
perspectives de feina que tenen els residents quan acaben aquest període formatiu,
fent una anàlisi de l’actual situació demogràfica i d’ocupació de llocs de treball.
Tot i que actualment han disminuït els nous contractes al sector públic, pel que fa a
la demografia mèdica i en vista de l’actual piràmide de col—legiats, amb forma
romboïdal, és previsible que en els propers anys es jubili un gran nombre de
professionals.
Davant la dificultat de predir el futur, donats els canvis econòmics i la conseqüent
limitació del pressupost sanitari, és necessari que els professionals s’adaptin als
canvis, tal i com s’intenta en d’altres sectors.
En el 2011 el balanç d’altes, baixes i jubilacions, ha donat una situació d’equilibri,
és a dir que el saldo ha estat de pràcticament 0, quan els darrers dos o tres anys
havia estat al voltant de 400 nous professionals per any.
També va presentar els resultats d’un estudi del Gabinet d’Estudis del COMB sobre
la situació professional en acabar la residència al juny de 2011. Tot i la situació de
crisi, el 65% (410) dels residents que van acabar ja havien trobat feina, mentre un
23% continuaven buscant-ne i un 12% optaven per formació... Si es compara amb
els metges MIR que van acabar el 2006, els metges que van trobar feina eren el
78% (436), un 15% continuaven buscant-ne i un 7% optaven per formació. La
variació en termes absoluts ha estat molt petita.
El Dr. Soler també va parlar del Servei d’Ocupació del COMB, que dóna suport als
col—legiats que cerquen feina, però també, als metges que cerquen millorar la seva
situació professional amb un canvi o en la recerca d’un complement professional.
Informa també sobre requisits per treballar a l’estranger.
2

3. Taula 2 – Busquem solucions
Aquesta taula va començar amb la intervenció de la Dra. Antònia Sans,
coordinadora de l’àmbit de docència del Fòrum de la Professió Mèdica, que va
presentar les conclusions d’aquest grup de treball:
Per mantenir i millorar la qualitat de la docència i formació dels professionals
actuals i futurs, minimitzar l’impacte negatiu de les restriccions econòmiques sobre
la docència i formació i contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari amb la
docència i formació, es proposen les següents mesures:
– Introduir la formació sistemàtica en gestió i utilització eficient de recursos.
– Innovar en noves metodologies de formació.
– Aplicar el protocol de supervisió del resident, permetent detectar i millorar
l’eficiència de les activitats del residents a les àrees assistencials.
– Vetllar pel compliment íntegre dels programes de formació especialitzada.
– Reorganització de les unitats docents.
La Dra. Adriana Bataller, presidenta de la secció MIR del COMB, va presentar el
Grup de Treball de Residents de Catalunya, que es va posar en funcionament el
juliol de 2011. És un grup obert a tots els residents catalans i en formen part
metges residents dels diferents hospitals, centres d’atenció primària, els vocals MIR
dels col—legis de metges de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona i el representant
MIR de la CAMFIC. Es va crear amb l’objectiu de detectar els possibles problemes
relacionats amb la docència ens els diferents centres sanitaris, tractar-los entre el
col—lectiu i intentar trobar solucions. També per ser interlocutor amb la Xarxa de
Comissions de Docència de Catalunya, els col—legis de metges de Catalunya, les
juntes clíniques del diferents hospitals i l’Administració.
Des de la seva creació, aquest grup de treball ha elaborat el Manifest de Metges
Residents de Catalunya (setembre de 2011), ha organitzat la manifestació a davant
de l’ICS (29 de setembre de 2011, “La nostra formació, la Salut de tothom”), ha fet
un treball sobre les mesures de l’ICS en les modificacions de les hores de guàrdia i
altres, ha format part del Fòrum de la Professió Mèdica del COMB (àmbit docència i
formació) i ha mantingut dues reunions amb el Conseller Boi Ruiz.
D’altra banda, la Dra. Elvira Bisbe, membre de la Junta del COMB, va animar als
residents a que s’impliquin en els òrgans de representació, tant en l’àmbit
professional (comissions de docència, comissió nacional d’especialitats, societats
científiques, secció de residents dels col—legis de metges, grup de treball de
residents de Catalunya, OMC, juntes clíniques) com en l’àmbit laboral (afiliació
sindical, secció dins el sindicat de metges, comitè d’empresa).
Taula 3 – L’activitat professional del MIR
En la darrera taula, els professionals convidats, Dr. Josep Arimany, director de
l’Àrea de Praxi del COMB, Sr. Ignasi Pidevall, director de l’Assessoria Jurídica del
COMB, la Sra. Olinda Ania, subdirectora de l’IES i el Dr. Gustavo Tolchinsky, tutor
3

4. MIR i membre de la Junta del COMB, van respondre a les preguntes dels assistents
sobre la seva activitat professional.
Cloenda – Dr. Miquel Vilardell, President del COMB, i Dr. Francesc Sancho,
Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut
El Dr. Vilardell va presentar el Dr. Francesc Sancho, que va ressaltar la importància
de, davant la crisi, donar respostes a les necessitats des de la professió i amb
creativitat.
4