1. Quins llibres…? al EPERGAM
Què és ara llegir a l’escola.
Llegim per conèixer el món i coneixe’ns nosaltres.
Però ara la lectura ha sortit dels llibres impresos i s’ha extés al camp digital.
L’alfabetització s’ha ampliat. Ara podem ser analfabets en tecnologies multimedia I, de fet, la nostra generació
ho és.
Com explica Daniel Cassany som “immigrants” en les tecnologies de la informació enfront dels joves lectors que
són “natius”, dominen uns recursos, tenen altres maneres de llegir. Potser aprofondeixen menys en el text, però
són més flexibles, ràpids, atrevits i compromesos amb les tecnologies digitals. (CASSANY.Daniel; AYALA, Gilmar
(2009). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”. A: Participación educativa: revista cuatrimestral del
Consejo Escolar del Estado, nº 9. Aprender a lo largo de la vida (noviembre 2008), p .67-75)
Però d´aquesta lectura que necessita urgentment selecció i graduació no és ara del que volem tractar. (Ara es fa
una preparació a les families, incomplerta per nosaltres, que consisteix en controlar els fills en lloc de preparar-
los per cercar nous camins).
En el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil , amb el “Quins Llibres..?” ens hem ocupat ja fa anys de la selecció
i graduació dels llibres que podem aproximar als nois i noies.
I ens n´ocupem perque creiem que llegir està a la base de l’aprenentatge. Que ara el fracàs o l’èxit en els
estudis, i també en la vida, depenen fonamentalment de la lectura.
Triem llibres de coneixements per la seva qualitat científica i no accepten sucedanis, encara que a vegades se’ns
escapa algun detall poc seriòs, sobretot, en els llibres per als més petits.
I hem de demanar qualitat literària als llibres de ficció.
Habitualment no es té en compte aquesta exigència.
Quina és la funció essencial de la Literatura? :
agradar i formar, obtenir plaer i fer avançar en el coneixement moral (A p. 62 : TEIXIDOR, Emili (2007) La lectura
i la vida. Barcelona: Columna).
Llegir i escriure: dues caras de la mateixa moneda. Jorge Semprún a la seva novel·la La escritura o la vida ens
explica la necessitat vital d’escriure per sobreviure al record del patiment en els camps de concentració.
Llegir consisteix a aprendre a llegir i escriure les obres de la nostra vida. Narrar-se. Llegir el món per reescriure’l:
“La reescriptura del text literari ens ensinistra així en el difícil exercici de la reescriptuta del món en que vivim”
(A p. 154: Jover, Guadalupe (2007). Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura Barcelona: Rosa Sensat )
Per què obres de qualitat? (Obra citada de E. Teixidor p. 66)
Fixeu-vos que per Emili Teixidor la formació moral la porten els llibres de creació literaria.
Nosaltres afegiriem amb Kveta Pacovská que «els llibres il·lustrats i els àlbums són la primera galeria d’art de
l’infant»
Més endavant Emili T. ens diu: S’educa amb l’esforç però
no es poden fer salts en les possibilitats lectores, perque hi ha diferents nivells entre els lectors i cal coneixe’ls.
Per això insistim a tenir prop nostre els resultats de les “Proves de lectura” ,que es fan als nois i noies cada inici
de curs, amb la finalitat de poder ajudar en l’elecció dels nivells dels llibres.
I més tard Emili T. ens parla en el matiex llibre de “ La biblioteca ideal” (p.128.): com ha de ser el bibliotecari
ideal? quin coneixement ha de tenir de llibres i infants?

2. Com ho fem?
El Seminari de BIJ de Rosa Sensat és un grup que llegeix i comparteix lectures ( des de fa uns 40 anys) i les
experimenta amb els nois I noies.
La persona o persones que han llegit un llibre exposen un resum i valoren davant dels altres les lectures fetes.
Decidim a partir de quina edat les recomanem i les agrupem pels apartats establerts. (Assenyalem així l’edat
mínima del lector pensant que a partir d’aquesta la lectura és possible per a tothom.) Es fa una recensió dels
llibres de més qualitat que abans es publicaven al web del Departament.
Valorem la continuitat en la feina, perquè a les escoles i a les families es necessita conèixer quins llibres hi ha per
infants i joves al mercat i a les biblioteques.
També valorem la integració dintre del grup de profesionals de diferents camps.
Amb aquesta feina publiquem ara el “Quins llibres…? 2003-2007” (2009) Barcelona: Rosa Sensat; Fundació
Propedagògic” i la seva actualització al Epergam 2008-2009 (amb 950 registres en aquest moment). Podeu
veure’ls a http://www.xtec.cat/epergam/ .
A la www.rosasensat.org/biblioteca/quins hi ha la selecció d’uns 22 mil i escaig dels anys anteriors. .
Aquesta selecció i graduació de llibres abarca el llibre de ficció i el llibre de coneixements per nois i noies d‘entre
tres i setze anys.
Acabem amb la cita de Bettelheim amb que la Teresa Colomer comença el nostre “Quins llibre…? 2003-2007”:
“ veure com (el nen) viu en el món de fantasia descrit per aquella història fins i tot després d’haver acabat de
llegir-la, és una cosa que demostra la facilitat amb que els llibres captiven els infants, sempre que es tracti de
llibres apropiats.”
Són textos com aquests els que ens encoratgen a seguir fent la nostra tasca a la biblioteca escolar.
Mercè Laplana. Dolors Bastida. Assumpció Lisson.
Barcelona, 26 de febrer de 2009
Nota: Els textos citats en aquest xerrada van ser llegits en veu alta per part del públic i de les presentadores.
Es van comentar alguns llibres per infants tal com es fa al Seminari I amb la participació del públic.
Es van mostrar des de Internet les webs citades.