TITULAR: La Justícia anul·la l'ús preferent del català aprovat a la Diputació de Lleida FOTO: Cap taxi escolar al Pallars Sobirà

1. 21 DE MARÇ DEL 2013
NÚMERO 1.737 ANY 8
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:
p. 06 p. 03 i Edit. 05
La Justícia anul·la
l’ús preferent del
català aprovat a la
Diputació de Lleida
AJUNTAMENT DE MADRID
Un camió talla lavia
a l’AVE Madrid-Lleida
El vehicle es va precipitar d’un pont entre Vallecas Reñé avisa que “no impediran l’ús normal de la nostra llengua”
i Mejorada del Campo, prop de Madrid, i el xofer
va morir. Arran del sinistre s’acumularen retards a
tots els combois que anaven cap a Lleida i BCN. p. 07
p. 06
Aparell a l’Arnau per a
dones amb càncer de pit
L’equipament servirà
per millorar el
tractament a
pacients amb càncer
de mama i ha estat
donat i finançat per
l’Associació de
Dones Intervingudes
de Mama (Adima).
LAURA CORTÉS (ACN)
p. 06
La meitat dels estudiants de la UdL que van
demanar una beca se n’han quedat sense
MARTA LLUVICH (ACN)
Intervenen 50.000€ a la duana en 2 cotxes
p. 07
Cap taxi escolar al Pallars Sobirà
que circulaven pel carril de ‘res a declarar’ Seguiment total de la vaga per exigir cobrar 5 mensualitats
PUBLICITAT

2. 02
D'INTERÈS BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013
www.bondia.cat
El temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Sol arreu del territori i un Emergèncias
Mossos d’Esquadra 973 700 050
112
gran contrast tèrmic Atenció a la Dona (Mossos)
Policia
Ext. 5000
091
entre el dia i la nit 06.59 h
19.11 h
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
Tindrem un dijous assolellat. El més destacat
Urgències mèdiques
que és hi haurà un important contrast tèrmic
ICS 973 221 516
ja que el cel provocarà un notable descens de
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
les temperatures, sobretot a les fondalades
Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222
del Pirineu i Ponent, durant la matinada i la
Urgències Tàrrega 973 310 852
nit. En canvi, durant el dia les màximes seran
Comitè Anti-sida 973 221 212
càlides i els valors més elevats superaran els
15 graus i, fins i tot, poden arribar als 20. Alcohòlics Anòmims 629 779 654
Divendres, més del mateix. El cap de setmana Comedores compulsivos 676 060 624
pot seguir la mateixa tònica. Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Garcia. Pius XII, 7
Garrós. Prat de la Riba, 53
De 22.00 a 09.00 h
PUBLICITAT
Hellín. Sant Antoni, 13
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)
Baquero. Riu Ebre, 10 (Doctora Castells)
De 22.00 a 09.00 h
Solsona. Passeig de Ronda, 16
AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.
Del 18 al 24 de març
Parietària 1 = Pi 2 A
Gramínies 1 = Plàtan 0 =
Olivera 0 = Pollancre 3 A
Avellaner 1 = Salze 2 =
Auró Negundo 1 = Vern 2 D
Freixe 1 = Xiprer 4 =
Melcoratge 0 A Alterania 2 =
Om 1 = Cladosporium 4 =

3. BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03
La Justícia anul·la l’ús preferent del
català a la Diputació de Lleida
El TSJC estima parcialment un recurs presentat per la plataforma Convivencia Cívica Catalana
DIPUTACIÓ DE LLEIDA
REDACCIÓ. LLEIDA i considera que la configuració
El Tribunal Superior de Justícia del català com a llengua pròpia
de Catalunya (TSJC) ha anul·lat i d’ús normal “no afecta ni exclou
part dels reglaments lingüístics el castellà com a llengua igual-
de les diputacions de Lleida i Gi- ment oficial”.
rona. El tribunal ha estimat par-
cialment un recurs presentat per ARTICLES ANUL·LATS
Convivencia Cívica Catalana i ha En el cas de la Diputació de
decidit anul·lar que el català si- Lleida, s’han anul·lat els articles
gui llengua “preferent” en 2, en el que es diu que el català
aquestes dues administracions ha de ser llengua d’ús preferent
i també que els ciutadans hagin en aquesta administració, el 5.2,
d’explicitar la seva opció lingüís- el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d’al-
tica mitjançant un petició formal tres, s’anul·la el que fa referèn-
expressa. cia al què el ciutadà hagi d’expli-
El TSJC ja havia suspès cau- citar la seva opció lingüística
telarment diverses parts mitjançant una petició formal
d’aquests reglaments mentre no expressa. Aquests articles fan
resolia els recursos presentats, referència a l’expedició preferent
cosa que ha fet amb dues sen- de documents d’expedients en
tències amb data del 6 de març. català i occità aranès així com
Les sentències encara no són també les comunicacions i noti-
fermes i es podran recórrer da- Imatge del ple de la Diputació d’aquest dilluns ficacions adreçades a persones
vant del Tribunal Suprem. físiques i jurídiques residents en
els àmbits català i aranès. Tam-
PARITAT JURÍDICA EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ TREU FERRO A LA SENTÈNCIA DEL TSJC bé a l’obligació de fer només
En les dues sentències, el impresos bilingües i que, en
TSJC fa servir jurisprudències
com ara la sentència del Tribu-
nal Constitucional (TC) contra
“No impediran l’ús normal del català” aquests, el text en català o ara-
nès figuri sempre de forma pre-
ferent, i que el personal de la Di-
l’Estatut de l’any 2010 o bé la El president de la Diputació de Lleida ningú ha presentat putació empri el català en les co-
sentència contra el reglament de Lleida, Joan Reñé, va ma- cap queixa en 20 anys perquè municacions administratives
lingüístic de l’Ajuntament de nifestar, al voltant de la sen- se’ls adrecés en castellà. Lla- orals.
Barcelona i queva anar en la ma- tència, que “els efectes que vors, on és el problema quan
teixa línia. ElTSJC, així, determi- produeix són mínims i insig- parlem de l’ús preferent del
na que la posició de les dues llen- nificants, i no impediran l’ús catala?”. Tanmateix, el presi- Disponibilitat
gües oficials és de “paritat jurí- normal i habitual del català a dent va incidir en que el sen- lingüística
dica” als poders públics de la institució”. tit de la resolució judicial “es- Obligats a respectar
Catalunya. Així, les administra- En aquest sentit,va remar- tà en la línia de la sentència
cions estan obligades a respec- car que la denúncia de Convi- sobre l’Estatut de Catalunya”. l’elecció de llengua que
tar l’elecció de llengua que faci vencia Cívica Catalana “havia Respecte a la possibilitat faci el ciutadà
el ciutadà, “de manera que que- demanat la supressió de 20 Joan Reñé de presentar un recurs de ca-
den en una posició de dispo- articles, i al final, l’afectació sació davant el Tribunal Su-
nibilitat lingüística”. A més, afe- se centra en la supressió de la la llengua per a la comunica- prem, Reñé va explicar que Ús normal del català
geix que la jurisprudència cons- paraula preferent en un arti- ció entre les administracions, encara que és probable, ho però no imposició
titucional admet la qualificació cle i dos subapartats”. els documents públics... però han d’acabar d’estudiar els
del català com a llengua d’ús Per a Reñé, “a la Diputa- això és veu que molesta” i va serveis tècnics de la corpora- “No afecta ni exclou el
normal a les administracions ció, el català sempre ha estat remarcar que “a la Diputació ció provincial. castellà com a llengua
“mentre no comporti imposició”, oficial”, diu la sentència
PUBLICITAT

4. 04
OPINIÓ BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013
L’aportació de l’esport a la societat Cartes al director
ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.
Gràcies un any més l’oferta al sector que hi con-
Txema Alonso Els estils de vida sedentaris són torn esportiu cada cop té un im- Marc Solsona. Alcalde i fia ens porten any rere any a
uns factors de risc que propici- pacte econòmic més significatiu president de Fira de Mollerussa imaginar, crear i dissenyar
en malestars innecessaris i no en el desenvolupament local. De nous espais i fites per fidelit-
són idònies companyies per a les l’esport de base fins als grans es- La 141a Fira de Sant Josep zar encara més l’expositor i
Regidor d’Esports de malalties cròniques. L’activitat deveniments mediàtics, de les va tancar portes dimarts as- assolir un recinte firal còmo-
l’Ajuntament de Lleida física, la salut i la qualitat de vi- societats anònimes esportives al solint un altre cop, tot i que de i agradable al passeig, més
da estan íntimament relaciona- club més petit sense ànim de lu- la climatologia ensva jugar en sectoritzat, amb més oferta,
No hi ha cap mena de dubte, que des, constituint una veritable cre, generen activitat econòmi- contra, un gran poder de con- amb més seguretat, amb tot
l’esport ha esdevingut un feno- aposta de futur. ca que necessita i produeix bens vocatòria i alhora generant allò necessari per continuar
men social, cultural i econòmic a L’esport genera indubtables i i serveis. El finançament públic confiança en el sector. La fira sent una fira de referència.
la nostra societat: arriba a tot- importants valors. El treball en que destinem des de l’adminis- és per Mollerussa la seva car- Una fira, la de St. Josep,
hom amb independència de equip esdevé una escola cabdal tració a la promoció, pràctica i ta de presentació al món i és que té garantida pels propers
l’edat o l’origen social. La reper- per l’esperit de generositat que millora d’infraestructures, ha una de les activitats que ens anys la presència dels fabri- El diari no es
cussió de l’esport va en aug- cal anar implementant en el dia permès potenciar aquest flux defineixen millor com a ciutat cants de la maquinària agrí-
ment, lligat cada cop més a l’ac- a dia; la solidaritat, la disposició d’intercanvi econòmic, alhora perquè demostren la nostra cola i del sector de l’automo-
tivitat quotidiana en tots els seus al sacrifici, la motivació, la con- que ha aconseguit democratit- capacitat d’organització i el li- ció, a través del conveni sig-
ordres. secució de metes... que des del zar l’accés a la pràctica esporti- deratge, un lideratge que vo- nat amb FEMEL, tant amb la
L’esport pot concebre diver- món de l’esport es transfereixen va per tothom. lem seguir mantenint i, per ai- secció de Fabricants de Ma-
ses connotacions que cal tenir- mitjançant l’educació no formal L’esport modela societats xò, seguirem apostant en pro- quinària Agrícola, APRICMA,
les presents: per un cantó, l’es- a la vida familiar, laboral, i hau- més integradores, amb marcat peres edicions per l’especia- com amb el Gremi de Mar-
port tradicional o popular, inclu- ran de constituir els estàndards sentit de pertinença, esdevé co- lització i la sectorització que quistes iTallers de Reparació
siu (adaptat), escolar, federat, el que reforcin el capital humà de hesió social. L’aposta decidida tan bons resultats han tingut i Venda de Vehicles Automò-
que té com a finalitat treballar la la nostra societat. de l’Ajuntament de Lleida ha enguany, com bona prova bils de Lleida i Província, fet
salut i els hàbits esportius amb Aquest entramat esportiu, fa- estat facilitadora perquè tothom n’és el Saló del Tractor. que ens permetrà donar i te-
caràcter recreatiu de la població cilitador de dinàmiques positi- pugui accedir al fet esportiu: po- Un certamen professional nir tranquil·litat així com tam-
en general i, per altra banda, l’es- ves en els clubs i entitats sense tenciant grups minoritaris, per- en un entorn urbà, aquest és bé afavorirà la capacitat per
port d’alta competició, professi- ànim de lucre, no seria possible sones amb discapacitats i en- un dels nostres trets distin- poder planificar més i millor
onal, que hom anomena es- sense l’esforç i la constància des- torns menys afavorits social- tius i això el fa especial i únic. les properes edicions comp-
port/espectacle. interessada del voluntariat: ho- ment, recolzant el diàleg inter- I ha estat gràcies a la gent de tant amb l’estreta col·labora-
Promoure des de l’Adminis- mes i dones, ciutadans actius cultural, potenciant la inclusió Mollerussa, veïns i comerci- ció dels expositors, que sa-
tració pública i les entitats priva- que demostren el seu compro- social de grups vulnerables, dis- ants, que han acceptat sem- ben quèvolen, i dels quals ens
des l’activitat física, juntament mís social amb el seu entorn, a senyant campanyes de sensibi- pre amb actitud còmplice i hem convertit en gestors de
amb costums devida saludables, favor de la comunitat i la perso- lització a través de l’esport. Amb col·laboradora, els inconveni- les seves expectatives.
esdevé a la llarga un benefici sa- na. la finalitat de fer un entramat so- ents d’una fira d’aquestes ca- Mollerussa i la seva fira
tisfactori per a la nostra salut. No hi ha cap dubte que l’en- cial més integrador. racterístiques que hem as- més emblemàtica han tornat
solit la fita d’arribar als 141 a deixar el llistó molt alt i tre-
anys, extensa trajectòria al ballarem incansablement
llarg de la que la fira ha can- perquè any rere any puguem
El túnel de la Bonaigua i el dret democràtic viat cinc cops d’ubicació.
141 anys resumeixen en
ells mateixos la història de
seguir mantenint el lideratge
i el posicionament que ens
hem guanyat amb la feina
Mollerussa i la història del ben feta, una feina que mai
Salvador Puy fil a l’agulla a una obra tant rei- és una mostra devitalitat demo- sector agrari. Mollerussa ha seria possible sense la com-
vindicada, i que en aquella oca- cràtica. Un president de la Dipu- vist en primera persona la prensió i la cooperació de tots
sió van recolzar per unanimitat tació de Lleida no pot actuar a evolució i transformació del els mollerussencs i les molle-
Portaveu a la Diputació també els grups d’ERC, llavors cop d’impulsos, perquè un repre- món agrari, ha vist els canvis russenques que saben delva-
i secretari general del a la presidència, del PSC i de CiU. sentant d’una institució que no socials, econòmics i polítics lor afegit que aporta la Fira de
PP de Lleida I si la moció de 2009 no va se sap controlar, no és digne en el marc d’una fira referent Sant Josep a Mollerussa. Grà-
servir de res, tot i aprovar-la per d’ocupar el càrrec que ostenta e imprescindible per al país. cies a tothom per aquest nou
En el darrer ple de la Diputació unanimitat, menys cas ens faran L’actitud dictatorial del se- La vocació de Fira de Mo- èxit de Fira de Mollerussa, de
el grup del Partit Popularva pre- encara en la moció que es va nyor Reñé mostrada al darrer ple llerussa per ser útil i millorar la ciutat de Mollerussa.
sentar una moció en la que s’ins- debatre a l’últim ple, que només demanant-nos que ens abstin-
tava al Govern de la Genera- va rebre el suport del PP, l’abs- guéssim a partir d’ara de no pre-
litat, l’establiment d’un calenda- tenció del PSC i d’ERC i el vot sentar, com diu el president de
ri i una partida en els pres- en contra de CiU i de Convergèn- la Diputació, “mocions trampa
supostos de 2013 per comen- cia Democràtica Aranesa. Unvot que no porten enlloc”, no ens im-
çar a construir elTúnel de la Bo- en contra que va ser decorat per pedirà a seguir presentant les planetari, però a també a nivell
naigua. Aquesta moció demana-
va fer una obra que la Generali-
tat té sobre la taula des de fa 28
uns improperis llançats pel pre-
sident de la Diputació de Lleida,
Joan Reñé, que va dir que esta-
mocions que considerem conve-
nients i que poden ser útils per
defensar els interessos dels llei-
Dia Mundial estrictament català. Hem de te-
nir molt en compte que Catalu-
nya és un país de boscos, amb un
anys, i es va fer pensant sobre-
tot amb els habitants del Pa-
va indignat i decebut pel fet que
haguéssim presentat aquesta
datans, com aquesta que de-
manava la construcció del Tú-
de Boscos i 60% de la superfície forestal, ex-
tensió comparable a la dels paï-
llars Sobirà i la Val d’Aran, que
hanviscut enguanyun hivern es-
pecialment generós amb neva-
moció, que va qualificar de “po-
pulista i deslleial amb la resta de
diputats i ciutadans”, i que dei-
nel de la Bonaigua. Perquè ca-
da grup polític és sobirà i té el
dret democràtic de presentar la
Catalunya sos nòrdics més forestals, el que
posa de manifest la necessitat
d’una bona gestió forestal per
des, i que han obligat a tancar la xéssim de presentar “mocions moció que cregui convenient pel preservar el nostre patrimoni na-
comunicació per carretera pel trampa com aquest que no por- bé de la societat. Només falta- Josep M. Pelegrí i Aixut tural. No podem oblidar que el
Port de la Bonaigua durant més ten enlloc”. ria!. bosc és font de riquesa i llocs de
de 40 dies. Tot això ho va dir amb un to I si parlem de mocions tram- treball, i també ens atorga molts
Al veure la preocupació de la gens indicat per a un president pa, ens podríem parar a discutir Conseller d’Agricultura, beneficis socials i ambientals.
Ramaderia, Pesca,
gent del territori i de sectors eco- d’una diputació, exhibint en el quina moció és més trampa, Alimentació i Medi La situació dels boscos a ca-
nòmics, com el turístic, pel tan- mig del ple un acte de deshonor aquella que demana executar Ambient sa nostra és el resultat d’un equi-
cament continu del Port de la cap a l’administració que repre- una obra útil, que reclama tot- libri fràgil entre l’acció de la na-
Bonaigua per la neu, el grup del senta, un espectacle francament hom, que està en el calaix dels La celebració avui del Dia Mun- turailaintervencióhumana.Dar-
PP a la Diputació va pensar que denigrant i desbordat de mala oblits des de fa 28 anys, i que es dial dels Boscos és bon moment rere el bosc hi ha un ampli teixit
era convenient recuperar, d’al- educació, digne d’un nen malcri- podria haver fet en temps de bo- per reflexionar sobre la impor- social, econòmic, associatiu i de
guna manera, la moció que va at, faltant al respecte no només nança econòmica, o aquella que tància dels boscos en un ecosis- formació i recerca que n’és el seu
presentar el PP al febrer de al grup del PP, sinó a tots els di- demana l’adhesió de la Diputa- tema mundial sostenible, en un principal aliat. Considero, en
2009 en la mateixa corporació, putats de la Corporació i als ha- ció a l’Associació de Municipis moment en el qual es plantegen aquest context general, que els
que demanava iniciar en aquell bitants del Pirineu. per a la Independència. Jutgin molts reptes ecològics a nivell boscos i la gestió forestal soste-
mateix any l’estudi informatiu i La discrepància en la política vostès mateixos i discrepin, per-
d’impacte ambiental per posar és sana si es fa amb educació, i què això és la democràcia.

5. BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
Editorial Sobre l’ús ‘preferent’ del català a la Diputació
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat, en part, la
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
decisió de les diputacions de Lleida i de Girona d’atorgar l’ús preferent del català a les seves
Administració: Arancha Pajuelo institucions. La resolució judicial només afecta al concepte preferent, que el retira dels articles
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona i subarticles on hi era present, i des de la corporació lleidatana s’ha volgut treure ferro al fallo
de l’alt tribunal. El president Reñé va remarcar que això no afectarà al funcionament diari per a
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065. la comunicació entre administracions ni els documents públics, i va recordar que en 20 anys no
Correu electrònic: info@bondia.cat. hi ha hagut cap queixa de ningú perquè l’ens s’adrecés en castellà. En ple compte enrere
Web: http://www.bondia.cat/ perquè es fixi la data de la consulta sobiranista, la sentència no fa més que enrarir l’ambient.
s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
Cronologiad’unaFundació‘fantasma’
Bea Obis
de la seva inscripció com a fun- sumpte. L’alcalde ens contesta- rocràtics que comporta el dia a nostra ciutat, unes justifica-
dació. Actualment encara està rà també en obert, i de pas, tota dia d’aquesta fundació? Un cop cions impecables, com no pot ser
en tràmits aquesta sol·licitud la ciutadania sabrem alhora, els externalitzada la gestió dels es- d’altra manera, per part de tan-
-la regidora Montse Parra afir- motius dels endarreriments de pectacles, de què s’ocupa el ge- tes i tantes associacions que fan
Portaveu de CiU a
mava en un diari local, el 19 de la certificació de la creació de la rent, si aparentment ni tan sols créixer a la nostra ciutat, potser
l’Ajuntament de Lleida febrer, que estava legalment ins- FundacióTeatre de la Llotja. Es- s’executen els tràmits burocrà- que a dins de casa donem exem-
crita des del 2009 (¿?). perem que es limiti a contestar tics a priori més senzills? ple de bona gestió, organització
Aquesta és la cronologia d’una Deduïm que s’han requerit les preguntes i no respongui Segurament, s’intentarà mi- i no d’improvisació i precipi-
fundació que encara no és for- des del Departament de Justícia amb evasives, com acostuma a nimitzar la nostra preocupació tació per part de l’equip de go-
malment fundació, després de de la Generalitat la subsanació per com es fan les coses a La vern socialista a la nostra ciutat.
tres anys d’hipotètics tràmits per de mancances en alguns punts Llotja des de qui correspongui a L’Ajuntament exigeix a totes
sortir d’aquest llimbs onviu com estatutaris, com passa amb mol- Comencem de zero la Paeria. El màxim responsable, les entitats que reben subvenci-
un espectre fantasmal, mentre tes d’altres fundacions. Després però, és el president del Patro- ons o ajudes públiques tenir al
actua paral·lelament al món re- de que el Grup de CiU posés de amb una gestió nat, l’alcalde. Fins ara, hem sen- dia tota la documentació legal,
al de la gestió dels espectacles manifest que la fundació no es- transparent de la tit l’equip de govern titllar de de- mentre que una fundació muni-
de la Llotja. tava inscrita a Justícia, el presi- Fundació La Llotja fecte de forma aquesta deixade- cipal que rep dels pressupostos
El ple de l’Ajuntament de Llei- dent del Patronat, Àngel Ros, no sa en la gestió. Però per defectes públics centenars de milers d’eu-
da de 26 de setembre de 2008 ha considerat oportú una convo- de forma com aquest, quants ros i té una responsabilitat so-
va aprovar per unanimitat els es- catòria urgent del Patronat del fer en les seves assídues respos- ciutadans i ciutadanes de la nos- bre la gestió d’un equipament
tatuts de la Fundació PúblicaTe- Teatre de la Llotja per donar ex- tes a les cartes al director. tra ciutat hanvist endarrerits trà- que ha costat 50 milions d’eu-
atre de la Llotja. El 22 de juliol plicacions dels motius de pre- Aquestes són les nostres pre- mits administratius locals? La ros, resulta que no compleix la
del 2009 s’anunciava la consti- sentar tard aquesta sol·licitud i guntes: Per què des de l’aprova- flexibilitat que la mateixa Pa- inscripció prèvia al Departament
tució de la Fundació i que una de del per què del retard en ser ció dels estatuts i desprès de la eria es concedeix a sí mateixa de Justícia. Potser que ens ho
les seves finalitats principals se- certificada com a fundació per la corresponent exposició pública amb el compliment de les obli- fem mirar i des de l’equip de go-
ria la captació de patrocinis i Generalitat. Per què no vol? al BOP, fins dos anys desprès no gacions d’una fundació (la pri- vern socialista reflexionin, ac-
espònsors, així com la prepara- Com no ho podem fer on to- se sol·licita la inscripció com a mera de les quals és inscriure’s ceptin l’error, demanin disculpes
ció de la inauguració de l’espai ca, doncs haurem de fer les pre- Fundació al Departament de Jus- com a tal), ho fa també amb els a la ciutadania i comencem de
pel 21 de gener del 2010. Fins al guntes obertes a la ciutadania i tícia de la Generalitat? El gerent nostres conciutadans? zero amb una gestió transparent
12 de novembre del 2010 no es als mitjans per intentar posar de la Fundació no ha de vetllar Si volen una bona gestió per i eficient de la Fundació la Llot-
presenta la sol·licitud a Justícia una mica de llum sobre l’as- pels tràmits més elementals i bu- part de totes les entitats de la ja. Tots hi guanyarem.
niblesónclausenlatransició cap lla el Departament d’Agricul- de nous productes i serveis. En dels nostres boscos. L’objectiu delabiomassaforestalperapro-
a una economia més verda. Des tura, Ramaderia, Pesca, Alimen- aquestàmbit,Catalunyatévoca- d’aquestataulaésacostarelsec- ducciód’energiaespresentacom
de fa temps el bosc és una preo- tació i Medi Natural (DAAM). ció internacional i és líder en in- tor primari al mercat de la bio- una via per dinamitzar el sector,
cupació del Govern català, per- Per això, és tan important el vestigació forestal al sud d’Euro- massa i plantejar i desenvolupar promoure la gestió forestal, cre-
què tenim un país amb dèficit de Pla General de Política Forestal pa. Així, a més de la feina que conjuntament una nova estratè- arnovesempresesigenerarocu-
gestió forestal important, una que prepara la Generalitat, i que desenvolupa a Barcelona l’Insti- gia per activar aquest mercat i pació. El Pla de l’Energia i Canvi
gestió en la qual han de partici- hauràdeferfrontalreptededes- tut Forestal Europeu, amb el su- obrir-lo al sector forestal, agro- Climàtic de Catalunya 2012-
par, junt amb l’Administració, les envolupar oportunitats per als port del Govern espanyol i la industrial i turístic així com al 2020 ja preveu la biomassa com
organitzacionsforestals,comara nostres boscos i per al nostre Generalitat,ésfonamentallatas- món científic i de la recerca apli- un dels eixos estratègics.
el Consorci Forestal de Catalu- sector forestal, convertint-los en ca que realitza el Centre Tecno- cada. Tota aquesta política forestal
nyaol’ELFOCAT,entitatdelsens un pilar de creixement excepci- lògic Forestal de Catalunya El Departament d’Agricul- que he explicat s’ha d’emmarcar
locals públics amb patrimoni fo- onal per a les zones rurals. El pla (CTFC). La seva missió és contri- tura cerca alternatives en l’àmbit dins de la filosofia general del
restal o amb granvinculació amb haderegularelsboscosenunfu- buiralamodernitzacióialacom- forestal, agroindustrial, i tu- DAAM. Des del Departamentvo-
el sector forestal de Catalunya. tur immediat, mitjançant la seva petitivitat del sector forestal, al rístic, entre d’altres, per desen- lem un sector agrari que es cen-
D’altra banda, una bona ges- funció essencial com instrument desenvolupamentruralialages- volupar la nova estratègia de la tri en tres prioritats: desenvolu-
tióforestaléselmillorinstrument públic de planificació. tió sostenible del medi natural, biomassa dins del Pla de l’Ener- par una economia basada en el
per prevenir els incendis, tenint Però aquest és un desafia- mitjançant la recerca, la forma- gia i Canvi Climàtic (PECAC). coneixement i la innovació; im-
en compte que en els boscos me- ment al qual no es pot fer front ció i la transferència de tecnolo- Davantdelasituaciódifícildel pulsar la transició a una econo-
diterranis el perill de foc, pel cli- només amb el treball, sinó que gia i coneixement a la societat. sector forestal català, la biomas- mia que utilitzi més eficaçment
ma i la manca de pluges, s’incre- fanfaltanoveseines.Així,perob- Juntambtotaixò,recentment, sa forestal és una oportunitat els recursos, més verda i compe-
menta molt a l’estiu. És impres- tenir el màxim potencial del sec- a instàncies del DAAM, s’ha re- de revifar-lo. En un context de titiva; i fomentar una economia
cindible un seguit de mesures tor forestal català, cal una base unit la Taula de la Biomassa Fo- canvi climàtic i dependència amb un elevat nivell d’ocupació i
preventivesperevitaraquestsin- de coneixement i suport a la in- restal i Agrícola, que té una fun- energètica dels combustibles de cohesió econòmica, social i
cendis, i en aquesta línia treba- novació en el desenvolupament ció molt important en el futur fòssils exteriors, l’aprofitament territorial.

6. 06
LLEIDA BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013
Només s’aproven el 51% de 900
lleidatans
les beques dels universitaris més cap a
l’estranger
La direcció de la UdL considera que aquest percentatge “és del tot insuficient” S’ha arribat als 14.896
UDL
REDACCIÓ. LLEIDA llum verda al doble itinerari de REDACCIÓ. LLEIDA
La meitat dels estudiants de la Grau en Dret i Administració i Di- Un total de 898 lleidatans van
Universitat de Lleida (UdL) que recció d’Empreses (ADE). abandonar la demarcació al
han demanat una beca s’han També es va aprovar el con- 2012 per marxar a l’estranger,
quedat sense. Concretament, el veni de col·laboració entre segons les dades publicades ahir
51%. Així, ho va anunciar ahir el l’Ajuntament i la UdLper a la ces- per l’Institut Nacional d’Estadís-
vicerector de Docència UdL, sió de diverses places d’aparca- tica i amb dades del gener del
Francesc García, durant el Con- ment ubicades al pàrquing del 2013. Això significa un augment
sell de Govern del centre univer- Rectorat. del 6% respecte l’any anterior.
sitari. Davant les dades, l’equip Ara són 14.896 lleidatans resi-
rectoral va mostrar la seva pre- EXPOSICIÓ SOBRE dents a l’estranger. Un dels mo-
ocupació perquè, en aquest con- VALLVERDÚ A CAPPONT tius de l’increment és la crisi eco-
text econòmic, aquest percen- nòmica, que ha obligat molts
tatge “és del tot insuficient”. d’ells a emigrar per trobar un lloc
La Biblioteca del Campus de de treball i unes millors perspec-
CÀTEDRA EMPRESA I TURISME Cappont de la UdL dedica una tives de futur.
D’altra banda, la UdL i la Di- exposició a Josep Vallverdú.
putació treballaran conjunta- L’escriptor lleidatà, que aquest 3.379 EN CINC ANYS
ment per “establir una política juliol complirà 90 anys, va vo- De fet, el creixement ha estat
mancomunada de desenvolupa- ler ser present en la inaugura- constant en els cinc darrers anys.
ment territorial”. Així ho va in- ciódelamostraqueespotveu- En aquest període, han abando-
formar el rector. Roberto Fer- re des d’ahir i fins al 10 de juli- nat les comarques de Lleida fins
nández va explicar que impul- ol. Alesvuitvitrines repartides a 3.379 persones. Així, s’ha pas-
saran una nova Càtedra en els tres pisos de la bibliote- sat dels 11.517 lleidatans resi-
d’Empresa i Turisme, a la qual ca universitària s’hi mostren dents al 2009, als 12.229 del
s’hi podria afegir la Universitat 125 obres de Vallverdú, fotos 2010, als 13.021 del 2011, als
d’Andorra. També es va donar o articles de premsa. L’escriptor, acompanyat de Rosa Muñoz (UdL) i Joan Biscarri (vicerector) 13.998 del 2012 i als 14.896
actuals. La majoria d’ells estan
vivint a Europa, a països comAn-
Un accident a Madrid dorra, França, Anglaterra. Un al-
tre gruix important es troba a
Amèrica.
talla la línia de l’AVE
CiU denuncia l’afany
Un camió es va precipitar sobre la via del tren recaptatori de la Paeria
REDACCIÓ. LLEIDA
REDACCIÓ. LLEIDA/MADRID pràcticament a l’acte. La cabina CiU va denunciar ahir l’afany re-
Un camió que va caure ahir a la del camió va quedar totalment captatori de l’equip de govern de
tarda a les vies de l’AVE Ma- xafada. la Paeria. CiU exemplificar-ho
drid-Lleida-Barcelona, en el tram L’accident es va produir cap assegurant que la Paeria va do-
que hi ha entre Vallecas i Mejo- a un quart de cinc de la tarda, blar la recaptació en multes de
FIRA DE LLEIDA
rada del Campo, va obligar a ta- aproximadament, quan el vehi- circulació respecte la previsió ini-
Fira sobre el món del càmping a l’octubre llar la circulació de lavia i, durant cle, que no portava càrrega, cir- cial del pressupost del 2012.
Fira de Lleida celebrarà enguany la 1a edició d’Innocamping, tota la tarda, els combois de la lí- culava per la carretera M-50 i
un nou saló centrat en els serveis i equipaments per al càm- nia acumulaven retards molt im- va agafar lavariant cap a l’M-31.
pings. Es farà paral·lelament a Municipàlia i tindrà lloc del 22 portants. El conductor del camió, El camió va caure per on no pas- El PP diu que les factures
al 25 d’octubre. un home de 58 anys, va morir sava cap comboi. s’han de pagar a 40 dies
REDACCIÓ. LLEIDA
Aparell a l’Arnau per a les El PP a la Paeria va criticar ahir
“ el cofoisme” de l’alcalde, Àngel
Ros, respecte al pagament de les
pacients amb càncer de pit factures a proveïdors en un ter-
mini mitjà de 115 dies, “quan la
llei obliga a que les factures a 40
Sufragat per dones que han patit la mateixa malaltia dies”, va dir Joan Vilella (PP).
REDACCIÓ/ACN. LLEIDA ment a l’anatomia de la pacient Alarma per la privatització
L’Associació de Dones Intervin- i, per tant, permet, per una ban- dels registres civils
gudes de Mama (Adima) va do- da, personalitzar el tractament i,
PAERIA
nar ahir a l’Hospital Universita- per l’altra, reproduir en cada ses- REDACCIÓ. LLEIDA
El fons fotogràfic de Gili Roig, al Museu Morera ri Arnau deVilanova de Lleida un sió la mateixa posició. Adima, La UGTva denunciar ahir que “la
El Museu Morera acull a partir d’avui l’exposició El pintor equipament que servirà per mi- que compta amb uns 220 asso- privatització” dels registres ci-
Baldomer Gili i Roig i la fotografia, una mostra que pretén po- llorar el tractament a pacients ciats que paguen 10 euros cada vils lleidatans comportarà als
sar de manifest el gran fons fotogràfic de Gili i Roig, mos- amb càncer de mama que estan tres mesos, ha finançat íntegra- ciutadans el pagament d’un mi-
trant totes les vessants de la seva producció fotogràfica. rebent radioteràpia. ment els 11.035 euros que ha lió d’euros anuals. I és que molts
L’aparell, anomenat pla incli- costat aquest aparell, que pro- dels tràmits que fins ara eren
nat, té com a principal caracte- porcionarà millors resultats amb gratuïts, com els matrimonials,
rística que s’adequa completa- menys efectes secundaris. ara s’hauran de pagar.

7. 06
LLEIDA BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013
Només s’aproven el 51% de 900
lleidatans
les beques dels universitaris més cap a
l’estranger
La direcció de la UdL considera que aquest percentatge “és del tot insuficient” S’ha arribat als 14.896
UDL
REDACCIÓ. LLEIDA llum verda al doble itinerari de REDACCIÓ. LLEIDA
La meitat dels estudiants de la Grau en Dret i Administració i Di- Un total de 898 lleidatans van
Universitat de Lleida (UdL) que recció d’Empreses (ADE). abandonar la demarcació al
han demanat una beca s’han També es va aprovar el con- 2012 per marxar a l’estranger,
quedat sense. Concretament, el veni de col·laboració entre segons les dades publicades ahir
51%. Així, ho va anunciar ahir el l’Ajuntament i la UdLper a la ces- per l’Institut Nacional d’Estadís-
vicerector de Docència UdL, sió de diverses places d’aparca- tica i amb dades del gener del
Francesc García, durant el Con- ment ubicades al pàrquing del 2013. Això significa un augment
sell de Govern del centre univer- Rectorat. del 6% respecte l’any anterior.
sitari. Davant les dades, l’equip Ara són 14.896 lleidatans resi-
rectoral va mostrar la seva pre- EXPOSICIÓ SOBRE dents a l’estranger. Un dels mo-
ocupació perquè, en aquest con- VALLVERDÚ A CAPPONT tius de l’increment és la crisi eco-
text econòmic, aquest percen- nòmica, que ha obligat molts
tatge “és del tot insuficient”. d’ells a emigrar per trobar un lloc
La Biblioteca del Campus de de treball i unes millors perspec-
CÀTEDRA EMPRESA I TURISME Cappont de la UdL dedica una tives de futur.
D’altra banda, la UdL i la Di- exposició a Josep Vallverdú.
putació treballaran conjunta- L’escriptor lleidatà, que aquest 3.379 EN CINC ANYS
ment per “establir una política juliol complirà 90 anys, va vo- De fet, el creixement ha estat
mancomunada de desenvolupa- ler ser present en la inaugura- constant en els cinc darrers anys.
ment territorial”. Així ho va in- ciódelamostraqueespotveu- En aquest període, han abando-
formar el rector. Roberto Fer- re des d’ahir i fins al 10 de juli- nat les comarques de Lleida fins
nández va explicar que impul- ol. Alesvuitvitrines repartides a 3.379 persones. Així, s’ha pas-
saran una nova Càtedra en els tres pisos de la bibliote- sat dels 11.517 lleidatans resi-
d’Empresa i Turisme, a la qual ca universitària s’hi mostren dents al 2009, als 12.229 del
s’hi podria afegir la Universitat 125 obres de Vallverdú, fotos 2010, als 13.021 del 2011, als
d’Andorra. També es va donar o articles de premsa. L’escriptor, acompanyat de Rosa Muñoz (UdL) i Joan Biscarri (vicerector) 13.998 del 2012 i als 14.896
actuals. La majoria d’ells estan
vivint a Europa, a països comAn-
Un accident a Madrid dorra, França, Anglaterra. Un al-
tre gruix important es troba a
Amèrica.
talla la línia de l’AVE
CiU denuncia l’afany
Un camió es va precipitar sobre la via del tren recaptatori de la Paeria
REDACCIÓ. LLEIDA
REDACCIÓ. LLEIDA/MADRID pràcticament a l’acte. La cabina CiU va denunciar ahir l’afany re-
Un camió que va caure ahir a la del camió va quedar totalment captatori de l’equip de govern de
tarda a les vies de l’AVE Ma- xafada. la Paeria. CiU exemplificar-ho
drid-Lleida-Barcelona, en el tram L’accident es va produir cap assegurant que la Paeria va do-
que hi ha entre Vallecas i Mejo- a un quart de cinc de la tarda, blar la recaptació en multes de
FIRA DE LLEIDA
rada del Campo, va obligar a ta- aproximadament, quan el vehi- circulació respecte la previsió ini-
Fira sobre el món del càmping a l’octubre llar la circulació de lavia i, durant cle, que no portava càrrega, cir- cial del pressupost del 2012.
Fira de Lleida celebrarà enguany la 1a edició d’Innocamping, tota la tarda, els combois de la lí- culava per la carretera M-50 i
un nou saló centrat en els serveis i equipaments per al càm- nia acumulaven retards molt im- va agafar lavariant cap a l’M-31.
pings. Es farà paral·lelament a Municipàlia i tindrà lloc del 22 portants. El conductor del camió, El camió va caure per on no pas- El PP diu que les factures
al 25 d’octubre. un home de 58 anys, va morir sava cap comboi. s’han de pagar a 40 dies
REDACCIÓ. LLEIDA
Aparell a l’Arnau per a les El PP a la Paeria va criticar ahir
“ el cofoisme” de l’alcalde, Àngel
Ros, respecte al pagament de les
pacients amb càncer de pit factures a proveïdors en un ter-
mini mitjà de 115 dies, “quan la
llei obliga a que les factures a 40
Sufragat per dones que han patit la mateixa malaltia dies”, va dir Joan Vilella (PP).
REDACCIÓ/ACN. LLEIDA ment a l’anatomia de la pacient Alarma per la privatització
L’Associació de Dones Intervin- i, per tant, permet, per una ban- dels registres civils
gudes de Mama (Adima) va do- da, personalitzar el tractament i,
PAERIA
nar ahir a l’Hospital Universita- per l’altra, reproduir en cada ses- REDACCIÓ. LLEIDA
El fons fotogràfic de Gili Roig, al Museu Morera ri Arnau deVilanova de Lleida un sió la mateixa posició. Adima, La UGTva denunciar ahir que “la
El Museu Morera acull a partir d’avui l’exposició El pintor equipament que servirà per mi- que compta amb uns 220 asso- privatització” dels registres ci-
Baldomer Gili i Roig i la fotografia, una mostra que pretén po- llorar el tractament a pacients ciats que paguen 10 euros cada vils lleidatans comportarà als
sar de manifest el gran fons fotogràfic de Gili i Roig, mos- amb càncer de mama que estan tres mesos, ha finançat íntegra- ciutadans el pagament d’un mi-
trant totes les vessants de la seva producció fotogràfica. rebent radioteràpia. ment els 11.035 euros que ha lió d’euros anuals. I és que molts
L’aparell, anomenat pla incli- costat aquest aparell, que pro- dels tràmits que fins ara eren
nat, té com a principal caracte- porcionarà millors resultats amb gratuïts, com els matrimonials,
rística que s’adequa completa- menys efectes secundaris. ara s’hauran de pagar.

8. BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013 COMARQUES 07
Cap taxista duu nens
a l’escola al Sobirà
Seguiment total de la vaga de transport escolar pel deute
ACN. SORT nens. L’anècdota del dia la van
El 100% dels taxistes que re- Els pares duen els posar un grup de 15 joves deVa-
alitzen el servei de transport es- fills a l’escola lència d’Àneu que van anar fins
colar al Pallars Sobiràvan ferva- Alguns alumnes falten a a l’Institut Esterri caminant. Un
ga ahir per reclamar a l’Adminis- trajecte d’entre 3 i 4 quilòmetres. AJUNTAMENT DE BALAGUER
tració el cobrament de les 5 classe de resultes de Els taxistes estaven pendents Alumnes de Balaguer planten arbres al cementiri
mensualitats que els deu l’aturada dels taxistes de rebre un calendari de paga- Uns 175 alumnes de 4t de primària de les diverses escoles de
(450.000 euros). ments per part de la Generalitat Balaguer participen aquesta setmana en una plantada d’ar-
Al no haver-hi aquest servei per decidir si avui dijous se- bres al voltant del cementiri nou. L’activitat s’emmarca dins
els pares van haver de portar els L’anècdota de la gueixen la vaga. del Pla de Dinàmica Educativa.
nens a l’escola amb el seu vehi- El que hi havia sobre la taula
cle. A l’Institut de Sort hivan fal- jornada en aquests moments és el paga-
tar el 50% dels alumnes (una sei- Un grup de 15 joves de ment dels mesos d’octubre i no-
xantena), a l’Institut d’Esterri València d’Àneu van vembre el proper dia 27. Aques-
d’Àneu el 20% (uns 20 alumnes) tes dues mensualitats pujarien
i a l’escola de Sort solament 3 caminant fins a Esterri a més de 100.000 euros.
Tàrrega vol ser la capital
catalana dels Playmobil Intervenen 50.000 € en
REDACCIÓ. TÀRREGA
Tàrrega es convertirà per segon
dos controls a la duana
anyen la capital dels playmobils.
L’Associació Agrat i SomosClicks
coorganitzen els propers dies 6 En dos vehicles que circulaven pel carril verd
i 7 d’abril la 2a Fira Playmobil.
REDACCIÓ. LA FARGA DE MOLES l’interior un total de 30.820 eu-
La Guàrdia Civil ha intervingut ros i 2.000 dòlars. La segona
Mig milió d’euros per prop de 50.000 euros en dos intervenció es va dur a terme di- AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
ampliar el CAP d’Alcarràs controls a la duana. La primera marts, quan els agents van tro- Els Vestits de Paper a la fira Tissue World
intervenció es va fer dilluns en bar 20.200 euros a l’interior d’un Una desena de peces procedents del Museu de Vestits de Pa-
REDACCIÓ. ALCARRÀS inspeccionar un vehicle marca turisme que també circulava pel per de Mollerussa s’exposen fins avui a la fira internacional
La Comissió de Salut de la Di- Toyota, ocupat per dues perso- carril verd. sobre el paper i la indústria paperea Tissue World, que té lloc
putació de Lleida ha aprovat la nes. El cotxe circulava pel carril D’altra banda, la Guàrdia Ci- a Barcelona.
segona fase de les obres d’am- verd, reservat a vehicles sense vil de la Seu va comissar 3.500
pliació del CAP d’Alcarràs, als res a declarar. Després del reco- paquets de tabac de contraban
quals destinarà 500.000 euros. neixement, es van localitzar a d’una furgoneta a Anserall.
PUBLICITAT

9. 08
COMARQUES BONDIA
DIJOUS, 21 DE MARÇ DEL 2013
L’Urgell demana ajudes per Aspid estén
la inserció
allargar lavida de l’abocador laboral a les
Garrigues
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES
El Consell Comarcal de les Gar-
La comarca sol·licita més de mig milió d’euros al PUOSC per ampliar el dipòsit rigues i l’Associació de Paraplè-
gics i Discapacitats Físics de Llei-
da (Aspid) van signar ahir un
REDACCIÓ. URGELL ACTUACIÓ D’URGÈNCIA sentar les sol·licituds va acabar cendeix a 3.370.853,94 euros. conveni de col·laboració desti-
El Consell Comarcal de l’Urgell AL CASTELL DE MALDÀ el 27 de febrer. En general, les ajudes sol·licita- nat a promoure la integració la-
vol allargar 10 anys lavida útil de Els Serveis Tècnics comar- des són d’urbanització, des- boral a la comarca. L’acord, el pri-
l’abocador comarcal amb una ac- A més, els Serveis Tècnics co- cals, atenent les peticions de 9 tinades a l’arranjament i repara- mer que signen ambdues enti-
tuació inclosa dins el Pla Únic marcals han redactat un pro- municipis de la comarca, han re- ció de diversos espais urbans. tats per afavorir la contractació
d’Obres i Serveis (PUOSC 2013- jecte per a l’estabilització de dactat un total de 27 memòries Però una de les actuacions de persones en risc d’exclusió
2016). Els Serveis Tècnics del la façana de l’àmbit sud-oest valorades, 2 projectes bàsics, ai- destacades per les quals el Con- sociolaboral i/o amb discapaci-
Consell ja han redactat els docu- del Castell de Maldà amb l’ob- xí com els estudis de viabilitat sell Comarcal demana ajudes és tat en el mercat laboral de la co-
ments tècnics necessaris per de- jectiu de dur a terme reforços corresponents per cada docu- per a l’ampliació del dipòsit con- marca, implicarà que Aspid des-
manar les ajudes, que en total estructurals en aquesta part ment. La suma dels imports trolat de RSU de Tàrrega. L’im- tini per primera vegada un tèc-
ascendeixen a 3.370.853,94 eu- del castell, que està en perill de d’execució per contracta dels port sol·licitat a la Generalitat és nic especialitzat al territori
ros, ja que el termini per pre- despreniment. documents tècnics redactats as- de 564.298,36 euros. garriguenc.
El Solsonès pateix 4 robatoris en una setmana Espriu, protagonista del
Dia de la Poesia a Borges
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES
El Consell Comarcal es reuneix amb els Mossos per reclamar mesures que frenin l’acció dels delinqüents La biblioteca Marquès d’Olivart
de les Borges Blanques comme-
REDACCIÓ. SOLSONA ris que la comarcava patir a prin- na l’acció de la policia per frenar Turisme demana mora avui el Dia de la Poesia
El president del Consell Comar- cipis de mes. En sols una set- l’acció dels delinqüents. amb la lectura del poema Només
cal del Solsonès, Joan Solà, es mana, el Solsonès va registrar 4 D’altra banda, el Patronat Co- 200.000 € d’ajuts laveu en diferents llengües. Des-
reuní el passat dijous amb el cap robatoris a Clariana de Carde- marcal deTurisme demana qua- Per finançar les obres de prés hi haurà interpretacions
de l’ABP dels Mossos d’Esqua- ner, Olius i Solsona (en un ho- si 200.000 euros al Pla Leader condicionament de la dramatitzades de poemes de
dra de Solsona, Joan Carles Vi- tel, una gasolinera i dos habitat- per finançar part de les obres Salvador Espriu en motiu del
dal, arran de l’onada de robato- ges). Per això, el Consell dema- de la catedral de Solsona. catedral de Solsona centenari del seu naixement.
ProcessódelsDolorsaBellpuig
AJUNTAMENT DE BELLPUIG
Té lloc demà i dóna el tret de sortida de la Setmana Santa
AJUNTAMENT DE BELLPUIG
REDACCIÓ. BELLPUIG
Els actes religiosos de la Set-
mana Santa a les comarques
de Lleida i, també a bona
part de Catalunya, tenen tra-
dicionalment el seu tret de
sortida amb la Magna Pro-
cessó Penitencial dels Do-
lors de Bellpuig, a la comar-
ca de l’Urgell, i que tindrà lloc
demà. La processó dels Do-
lors, que compta amb la par-
Unadevocióque téelsseusorígens
ticipació de bona part dels aprincipisdelsegleXVIII
veïns del municipi, celebra-
rà enguany la 308a edició i REDACCIÓ. BELLPUIG honorar-la. Posteriorment, el
és l’acte central d’un progra- Imatge del pas de la Mare de Deú dels Dolors La devoció mariana té els seus 1724 es va fundar la Congre-
ma que ja comença al matí orígens a Bellpuig a finals del gació que s’encarrega d’orga-
amb la missa a l’església de La processó arrencarà a les nets, les blanques i els penitents. segle XI. No va ser però fins a nitzar-la i a partir dels anys 40
Sant Nicolau i l’ofrera floral 10 de la nit. Els seus sis passos A banda, el prior i la priora tan- l’any 1704 que la localitat ur- del segle passatva ser quanva
a la marededéu. A més, els (Oració, Natzarè, l’Encontre, quen el seguici juntament amb gellenca va comptar amb la adquirir la forma que té actu-
actes estaran presidits del Calvari, Pietat i la Mare de Déu les autoritats i els armats. primera imatge de la verge alment. A Bellpuig aquesta
bisbe de Solsona, Xavier No- dels Dolors) aniran acompa- Aquesta festa reuneix anual- dels Dolors, i l’any 1722 va te- processó és un dels actes més
vell i Gomà. nyats dels armats, els capella- ment uns 4.000 visitants. nir lloc la primera processó per importants de l’any.