TITULAR: Els ajuts a la pagesia catalana perillen pel dèficit del Govern FOTO: Lleida ven cultura i gastronomia a Vitòria

1. 12 DE MARÇ DEL 2013
NÚMERO 1.734 ANY 8
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:
p. 03 i Edit. p. 05
Els ajuts a la pagesia catalana
perillen pel dèficit del Govern
Madrid planteja deixar en suspens les aportacions estatals i europees si Hisenda hi veu desajust
p. 09 p. 07
Decapita un
cabirol i el
penja dalt
d’un arbre
El caçador furtiu va decidir
deixar-lo allí i recollir-lo un
cop hagués acabat la veda
AGENTS RURALS
p. 08
Ous de 4 espècies de
dinosaures en un
jaciment a l’Alt Urgell
p. 09 PAERIA
Pau Cabré anuncia
que no tornarà a optar
Lleida ven cultura i gastronomia a Vitòria
a l’alcaldia d’Alpicat ‘Lleida Experience’ i Caragol Tour, en una trobada a la que va assistir Mané
PUBLICITAT

2. 02
D'INTERÈS BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013
www.bondia.cat
El temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Sol i núvols a la Plana de Emergèncias
Mossos d’Esquadra 973 700 050
112
Lleida i noves nevades al Atenció a la Dona (Mossos)
Policia
Ext. 5000
091
Pirineu, a més de vent 07.14 h
19.01 h
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
A la Plana de Lleida el sol i els núvols
Urgències mèdiques
s’alternaran, encara que a última hora tot
ICS 973 221 516
apunta que el cel quedarà força tapat, mentre
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
que al Pirineu s’esperen nevades, que poden
Nova Hospital de Sta. Maria 973 727 222
baixar a mesura que transcorri el dia fins a
Urgències Tàrrega 973 310 852
cotes de 800 metres. El vent seguirà bufant
Comitè Anti-sida 973 221 212
com ahir, mentre que les temperatures
oscail·laran entre -1 i 3 graus al Pirineu, entre Alcohòlics Anòmims 629 779 654
2 i 7 graus al Prepirineu, i entre 6 i 11 a la Comedores compulsivos 676 060 624
resta del territori. Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
DIMECRES DIJOUS Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Seuma. Mariola, 39
De 22.00 a 09.00 h
PUBLICITAT
Redondo. Àger, 23 (Bordeta)
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Garra. Alcalde Costa, 37
Isanta. Alcalde Porqueras, 76
De 22.00 a 09.00 h
Baldomà. Alcalde Recasens, 21
AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.
De l’11 al 17 de març
Parietària 1 = Pi 1 =
Gramínies 1 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre 2 A
Avellaner 1 = Salze 2 =
Auró Negundo 1 = Vem 2 D
Freixe 1 = Xiprer 4 =
Melcoratge 0 = Alterania 2 =
Om 1 = Cladosporium 3 =

3. BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03
Les amenaces del Govern central de tancar l’aixeta a les comunitats autònomes que no
compleixen amb l’objectiu de dèficit es van concretant. El ministre d’Agricultura,
Miguel Arias Cañete, va avisar ahir a les comunitats que es poden quedar sense una
Un sector clau a Lleida part de les ajudes agrícoles que arriben de Brussel·les i de les que reparteix l’Estat.
Amenaça a la pagesia catalana
El Govern espanyol condiciona les ajudes a un informe d’Hisenda sobre el dèficit de la Generalitat
MINISTERI D’AGRICULTURA
ficit, però el Govern espanyol
hauria de fer també una reflexió
profunda sobre la seva respon-
sabilitat en el dèficit del conjunt
de les administracions.
“UNA IRRESPONSABILITAT”
“Em sembla una irresponsa-
bilitat i una incoherència que
l’Estatvulgui privar dels fons que
legítimament corresponen als
agricultors i ramaders, a través
d’una argúcia que és l’elabora-
ció d’un informe per part del
Ministeri d’Hisenda”,va senten-
ciar. El conseller va explicar que
ell “podria entendre” que hi ha-
gués una limitació del traspàs de
fons per al funcionament estruc-
tural de la Generalitat, però no
una limitació dels fons d’Eu-
ropa i de l’Estat, que van direc-
tament als professionals del sec-
tor.
Segons el conseller, tot ple-
gat és “una amenaça” sobre els
pagesos i ramaders catalans que
s’abordarà a la reunió del Govern
català d’aquest dimarts. El sec-
tor agrícola i ramader català va
rebre l’any passat més de 400
milions d’euros en ajudes, tot i
que, segons Pelegrí, aquest fet
novol dir que tots aquests diners
estiguin sotmesos a aquest cri-
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí (cinquè per l’esquerra), ahir a la sectorial del ministeri d’Agricultura, a Madrid teri.
REDACCIÓ/ACN. LLEIDA/MADRID divendres, que estipula que les
El Govern espanyol condiciona transferències de fons de l’Estat EN CAS D’ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA
part de les ajudes que reben els i de la UE a les comunitats esta-
agricultors i ramaders al resultat
d’un informe del Ministeri d’Hi-
senda sobre el compliment dels
ran supeditades a l’elaboració de
l’informe per part d’Hisenda que
“podria autoritzar o no autorit-
El PP java posar la por amb la PAC
objectius de dèficit per part de la zar el pagament” de les ajudes Les ajudes en l’agricultura ja Camacho, va assegurar des zés de l’Estat espanyol, ja que
Generalitat. Així ho va assegu- “en funció del dèficit de les co- van ser font de polèmica du- de Lleida que els pagesos aquest fet “suposaria la seva
rar ahir el conseller d’Agricultu- munitats autònomes”. Cal re- rant la precampanya electo- catalans podrien perdre uns sortida d’Europa”. La líder po-
ra, Josep Maria Pelegrí, després cordar que el Govern català va ral del 25-N. Així, la presiden- 310 milions d’euros d’ajuts pularva defensar que la mida
d’assistir a la sectorial d’Agricul- tancar el 2012 amb un dèficit ta del PPC i aleshores candi- provinents de la Política dels països és important a
tura que va tenir lloc a Madrid. de l’1,96% del PIB quan l’objec- data a la presidència de la Agrària Comuna (PAC) en cas l’hora de negociar ajuts amb
Pelegrí va explicar que en la do- tiu era de l’1,5%, mentre que Generalitat, Alícia Sánchez- que Catalunya s’independit- Brussel·les.
cumentació quevan rebre prèvia l’objectiu per al 2013 és del ACN La rèplica no es va fer es-
a la reunió hi consta un acord del 0,7%. perar. Pelegrí, que en aque-
Consell de Ministres del passat lles dates també era el conse-
COMPETÈNCIES PRÒPIES ller d’Agricultura, va reclamar
Pelegrí va expressar la seva a Sánchez-Camacho que
Catalunya, per sobre sorpresa i indignació per aquest “deixi d’estendre la por entre
fet i va recordar que Catalunya el sector agrari i ramader i
del dèficit marcat té “competències exclusives en que es dediqui a garantir que
Va ser de l’1,96% per matèria d’Agricultura” i “per tant l’estat espanyol no deixi de
sobre de l’1,5% fixat per la distribució dels fons legítims posar diners a Catalunya en
del nostre país i dels nostres ra- un sector estratègic com és
l’Estat maders són drets que s’han de aquest”. També li va advertir
donar a aquestes persones”. que la reducció del pressu-
“Reclamo que es garanteixin i es post del Ministeri d’Agricul-
Més de 400 milions respecti la competència exclusi- tura podria comportar que
d’euros va de la Generalitat per fer la dis- Catalunya deixés de rebre
És la quantitat de diners tribució dels fons”, va dir. uns77milions d’euros anuals
El conseller també va recor- d’ajuts cofinançats del Pla de
que es van rebre al 2012 dar que l’Estat “obliga” les co- Desenvolupament Rural
d’Europa o Madrid munitats autònomes a fer un es- Imatge d’una segadora en un camp de Lleida, en imatge d’arxiu (PDR), segons el conseller.
forç addicional en relació al dè-

4. 04
OPINIÓ BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013
El compromís social del món local Cartes al director
ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.
Catalunya aquest fiscal d’Espanya ha
Joan Reñé i Huguet boracions que s’estan portant a ves com la del Bisbat de Lleida JOSEP MARIA CASTELLS vulnerat el dret a expressió
terme i per avaluar futures pro- en el projecte de rehabilitació de BENABARRE. Balaguer. del fiscal català.
postes de treball que puguin l’antic edifici del seminari per fa- Davant aquest fet; no troba-
contribuir a intensificar la coo- cilitar un habitatge a famílies L’independentisme català,to- ría gens malament que Es-
President de la peració que ja es realitza entre desnonades. pa amb els ideals i principis querra Republicana de Cata-
Diputació de Lleida administracions com també amb Així mateix, des de la Dipu- de l’Estat de la Nació (Espa- lunya (ERC) i Convergència i
entitats dedicades plenament a tació de Lleida i amb la voluntat nya). No obstant, no fa mas- Unió (CiU) tornessin a apro-
La solidaritat i el compromís aquesta causa. d’oferir facilitats a la ciutadania sa dies, un fiscal del Estat var la llei de consultes i pres-
amb la comunitat sónvalors ben En moments de dificultats per minimitzar els efectes de la espanyol a Catalunya -en sionar a l’estat per que mo-
vius en la societat catalana i te- econòmiques extremes i de pri- crisi, s’atenen des de l’Organis- concret, el seu fiscal general, difiqui la constitució dins el
nen més rellevància que mai en vacions en la cobertura de ne- me Autònom de Gestió i Recap- el lleidatà Martín Rodriguez marc legal que marquen els
aquests moments on la pobresa cessitats materials bàsiques tació de Tributs Locals sol•lici- Sol- s’ha pronunciat sobre el drets de les nacions unides.
i l’exclusió social són, malaura- com són els actuals és molt im- tuds de pròrroga de pagaments dret a decidir. Un dels punts hauria de dir El diari no es
dament, cada dia més presents. portant mantenir un diàleg soci- d’impostos municipals per fer Però com que és un assump- que tot poble o nació, que es
Els ajuntaments i els consells al constant per desplegar i coor- possible que no s’arribi a uns te més aviat polític es podria diferencia pels seus trets es-
comarcals són bons coneixedors dinar polítiques i accions que nivells d’impagament que posa- arribar a pensar que els qui pecials que marquen la seva
d’aquesta realitat que pateixen atenguin les demandes que re- rien en majors dificultats la situ- estan governant sota una cultura, té dret a expressar-
molts lleidatans. La proximitat ben els serveis socials, i que en ació crítica de moltes famílies. majoria aclaparadora han fet se lliurement, pacíficament, a
amb els seus conciutadans els algunes comarques s’han incre- Vivim uns moments compli- l’ullet al fiscal general de l’Es- través de consultes o referèn-
confereix una funció que els per- mentat en un 30% en relació cats i difícils de reconduir en un tat, Eduardo Torres-Dulce, dums, tal i com va decidir Es-
met copsar de primera mà les amb l’any 2011. marge breu de temps i som ple- per arribar a l’extrem que el panya a l’hora d’afegir-se a la
necessitats de la comunitat i, per Amb la finalitat d’atendre els nament conscients que amb to- fiscal de Catalunya ha deixat UE.
tant, la seva aportació és extre- que més ho necessiten, la con- tes aquestes mesures no se so- el seu càrrec després de fer Llavors, jo em pregunto...Afe-
madamentvaluosa per tenir una tribució de la Diputació de Llei- luciona el problema estructural varies declaracions que, se- gir-nos sí que ens hi podem
diagnosi global i vigent de la re- da en els ajuts socials i d’urgèn- que patim, però és necessari que gons el punt devista de diver- afegir, però marxar no podem
alitat del nostre territori i de la cia que es gestionen a través ens mantinguem actius per con- sos diaris conservadors, eren marxar!
seva gent. dels consells comarcals s’incre- tribuir des de l’esforç conjunt a “missatges clarament inde- Em commociona veure el
Per aquest motiu, la Diputa- mentaran enguany en un 50% , la millora de les condicions devi- pendentistes” . tracte d’alguns dels espa-
ció de Lleida va reunir aquest de la mateixa manera que tam- da de molts ciutadans. Després d’observar això, tro- nyols més extremistes ens
passat divendres tots els con- bé es mantenen totes les línies Hi ha una línia vermella, que bo que l’Estat espanyol està tracten als catalans que de-
sells comarcals, el Conselh Ge- de suport a entitats socials (que és la de garantir les necessitats molt aferrat en el tema anti- fensem aquesta bandera es-
nerau d’Aran, els ajuntaments són imprescindibles en tot bàsiques de les comunitats, que consultes, però si ho mirem telada arreu de Catalunya. Un
capitals de comarca i la direcció aquest procés) promotores de no podem permetre que es tras- des d’un prisma humanista i tracte igual de descarat i gro-
territorial de Benestar Social i projectes consolidats, com és el passi si volem evitar el trenca- en el marc d’alguns articles tesc que alguns feixistes que
Família per analitzar la sufici- Banc dels Aliments i tants altres. ment social de la nostra socie- dels drets humans crec que volten per Espanya.
ència i la cobertura de les col•la- També donem suport a iniciati- tat.
1,7 milions a finals d’aquest any. A Alcarràs hem nòmic també es trasllada a as- moció econòmica. Som un dels
També hem aconseguit reduir en pectes més socials, on estem municipis que més ha invertit en
En defensa un 90% les factures pendents de
pagament a proveïdors sense
generat un estalvi
d’un milió € sense
aplicant noves maneres de fer
per donar cobertura a les neces-
seguretat i seguirem destinant-
hi tots els esforços que calgui
dels necessitat d’acollir-nos al fons
de crèdit estatal. A més a més,
apujar els impostos sitats socials que amb la crisi
apareixen i que, malauradament,
per tal d’anar millorant dia a
dia.
ajuntaments ara paguem en menys de 40 di-
es, fet molt important per tal que
el petit i mitjà empresari pugui
L’esforç de les
cada dia van a més. En els pro-
per mesos implantarem72 horts
municipals de 70 metres qua-
Amb tot aixòvull exposar que
l’esforç de les administracions
locals en aquests temps és ma-
fer front al seu dia a dia. administracions drats en uns terrenys municipals júscul, per la qual cosa no s’en-
Miquel Serra i Gòdia I com ho hem fet? Doncs a tra- locals és majúscul que aniran destinats, principal- tén per què des de l’Estat enca-
vés d’un control exhaustiu de ca- ment, a persones i/o famílies ra se’nsvol ofegar molt més. Que
da cèntim de cada regidoria i empadronades a la Vila i que es l’Estat vulgui controlar els ajun-
també tocant de peus a terra o munals a empreses i agricultors trobin en situació de pobresa per taments a través de mesures
aplicant el sentit comú. Si po- de laVila a través de les quals re- culpa de la crisi, ja sigui perquè com determinar el nombre de re-
Alcalde d’Alcarràs dem, per exemple, aprofitar un bem uns diners que reverteixen se’ls ha acabat la prestació gidors, els sous d’uns i dels al-
local en desús per ubicar-hi un en la reparació dels camins; o d’atur o perquè senzillament no tres, les banderes que s’han de
L’actual situació de crisi eco- servei municipal, ho fem abans també buscant mecenatge en arriben al salari mínim interpro- posar... no deixa de ser una fal-
nòmica global i, concretament, que fer-ne o llogar-ne un altre. empreses del municipi perquè fessional. Els Serveis Socialsva- ta de respecte i una obsessió per
el descens i la desaparició d’una S’ha acabat allò del fer per fer o promocionin la cultura i l’esport loraran cada cas, i l’objectiu és centralitzar tota l’acció munici-
bona part del finançament que senzillament per lluir. Ara tot ha locals. I finalment, sol•licitant to- que aquestes persones puguin pal. L’excusa de l’estalvi no és
rebien els ajuntaments (ja sigui de tenir un sentit i una utilitat tes aquelles subvencions públi- portar a terme una activitat que, creïble, ja que el deute dels ajun-
per via d’impostos o de subven- des del primer moment en què ques a les quals hi puguem op- a la vegada que és saludable, taments amb l’Estat és del 5 per
cions) fa que, des de l’Adminis- es planifica un projecte. També tar. també els aportarà uns aliments cent i, curiosament, més de la
tració més propera al ciutadà a través de l’externalització de Tot plegat ens ha permès ge- per a l’autoconsum. meitat d’aquest deute recau en
ens hàgim de reinventar i, a lave- les feines que tenien un cost més nerar un estalvi d’un milió d’eu- També hem posat en marxa els ajuntaments de Madrid i Va-
gada, duplicar esforços, per no elevat i que ara ens suposen ros sense necessitat d’apujar els un Servei d’Ajut Domiciliari per lència (els dos governats pel PP).
només continuar donant els ser- molta menys despesa. Hem Re- impostos. En el cas de l’IBI, es- a persones que pateixen algun Per què, per exemple, sivolen es-
veis bàsics de sempre, sinó, pa- negociar amb totes les empre- tem rebaixant els tipus imposi- tipus d’incapacitat temporal o talviar no eliminen d’una vega-
ral•lelament donar-ne de nous. ses que treballen per l’Ajunta- tius per alleugerir les pujades del permanent o per a persones da per totes el Senat? Una insti-
Així ho estem fent a l’Ajunta- ment i adaptar els preus als 10% anual que preveu l’Estat es- grans que viuen soles i que no tució caduca i poc funcional que
ment d’Alcarràs, i en els gairebé temps actuals ha estat una al- panyol. Paral·lelament hem compten amb l’ajuda de la Llei devegades dóna una imatge a la
dos anys de mandat podem fer tra fórmula per reduir aquest sol·licitat al Cadastre que revisi de Dependència. ciutadania d’un lloc on “s’apar-
un balanç econòmic positiu. deute, així com la reorganit- a la baixa els valors cadastrals a Per tant, es tracta d’un doble quen” certs polítics que ja no
D’una banda, estem reduint el zació dels llocs de treball per Alcarràs, que estan sobredimen- esforç del qual estem orgullosos, tenen projecció dins dels partits.
deute de 9,3 milions d’euros que ser més eficients amb menys sionats. És cert que algun im- l’econòmic i el social, sense dei- D’exemples, en trauríem molts
vam detectar a través d’una au- cost. D’altra banda, hem buscat post, com el de l’aigua, puja, pe- xar de banda altres aspectes tan més abans que tornar a escap-
ditoria, en un any hem aconse- fórmules alternatives per acon- rò ho fa a través del cànon que prioritaris per mantenir el ben- çar una administracióvital per al
guit rebaixar-lo en un milió d’eu- seguir ingressos. Per exemple, imposa la Generalitat. estar dels nostres ciutadans com dia a dia dels pobles i la seva
ros i la previsió és arribar fins als la venda o lloguer de terres co- I aquest esforç en el pla eco- la seguretat, l’educació i la pro- gent.

5. BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
Editorial Espasa de Dàmocles sobre la pagesia catalana
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé El compliment o no del llistó del dèficit de la Generalitat que marca el Govern espanyol ha
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
generat una notícia alarmant per a la pagesia catalana, ja que Madrid condiciona les ajudes a
Administració: Arancha Pajuelo un informe d’Hisenda sobre l’esmentat dèficit. És ‘vox populi’ que Catalunya va tancar el 2012
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona per sobre el llistó (1,96% en lloc del 1,5% fixat per l’Estat) i això podria deixar en suspens més
de 400 milions d’euros, que és el que es va rebre l’any passat a través del Govern central i de
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065. la Unió Europea, en aquest darrer cas mitjançant la Política Agrària Comuna (PAC). Des de la
Correu electrònic: info@bondia.cat. Generalitat ja s’ha titllat la ‘proposta’ d’irresponsabilitat i incoherència, però el cert és que, si
Web: http://www.bondia.cat/ els diners no arriben, l’agricultura i ramaderia catalana poden quedar tocades de mort.
s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
Finestresd’igualtat La montaña, un éxodo
Àngel Ros i Domingo Tot i la tecnificació de les dones. A més, durant l’any Francesc Xavier Boya de la UCD promulgó en el año
tasques del camp, que han passat, des del Consorci de 1982 una Ley para el Desarrollo
permès millorar alguns ele- Promoció Econòmica i Globa- de la Agricultura de Montaña
ments del dia a dia en les ex- Lleida en el servei s’assesso- Senador del PSC per les que, con diferentes resultados,
plotacions agràries i ramade- rament a la creació d’empre- comarques de Lleida, acabó en el olvido.
Alcalde de Lleida res (petites i grans), cal reco- ses es van atendre 98 dones i PIrineu i Aran Hoy, 30 años después las co-
nèixer avui el rol de les dones es van crear 13 empreses en- sas no están mejor. El mapa de
Lleida ha celebrat de nou, pageses com a peces impres- front 11 creades per homes. La despoblación de las zo- la despoblación en España es es-
de manera unitària, el dia 8 de cindibles en el desenvolupa- L’impuls a la formació i a les nas de montaña en España ha si- peluznante y amplios espacios
març, la data en què histò- ment del sector agrícola, ra- oportunitats per créixer i des- do un éxodo de unas dimensio- quedan desiertos mientras la
ricament es recorda l’inici de mader i alimentari del país. envolupar de manera integral nes extraordinarias al que se ha gente se hacina en las ciudades
la lluita per la igualtat de gè- La visibilitat de l’aportació les potencialitats professio- prestado poca atención desde a la espera de unas oportunida-
nere. Malauradament, encara de les dones en els diferents nals de les ciutadanes de Llei- las administraciones públicas. des que, si alguna vez lo fueron,
ara és un dia reivindicatiu per- àmbits de la societat és un da són objectius als quals Un éxodo que ha comportado la la crisis se ha ocupado de bo-
què la realitat ens demostra dels objectius del II Pla Muni- l’Ajuntament de Lleida no hi desertización de un 40% del ter- rrarlas de nuestro imaginario. Es
que, tot i que la data de 1908 cipal de Polítiques d’Igualtat pensa renunciar, perquè estan ritorio. Las cifras son muy elo- cierto que en estos años los pa-
ens queda molt llunyana, el re- de Gènere que desenvolupa en la base de la cohesió soci- cuentes: En los últimos 60 años radigmas de riqueza ybienestar
coneixement efectiu encara l’Ajuntament de Lleida. El pla, al i del creixement de la nos- la evolución de la población de han sido el reflejo de la burbuja
no s’ha assolit. En matèria que suposa l’aposta global tra ciutat. montaña ha pasado de los 3 mi- inmobiliaria y de un desarrollis-
d’igualtat home-dona les lleis de la Paeria per la promoció Avui, l’Ajuntament de Llei- llones de personas en la España mo urbanístico convertido en la
han anat per davant de la so- de la dona, compta amb altres da acollirà el lliurament dels de los 25 millones de aquella meca del dinero fácil. Hoy, las co-
cietat, que encara no ha apli- estratègies en matèria de sa- VI Premis Mila de Periodisme, época, a los 750.000 actuales. sas tienen una perspectiva muy
cat la igualtat que fixa la llei. lut i benestar, educació i for- guardons convocats conjun- Es un proceso que no tiene diferente. Una nueva mirada so-
Aquest any 2013, a Lleida, mació, treball i conciliació, vi- tament amb el Col•legi de Pe- ningún parecido a lo que ha su- bre nuestro modelo de desarro-
hem volgut fer visible, espe- olència masclista, participació riodistes que volen posar en cedido en otros países europe- llo puede darnos a entender que,
cíficament, la tasca que des- i potenciació, urbanisme, ha- valor els millors treballs sobre os de orografías montañosas. Ni talvez, con nuevas políticas más
envolupen les dones al món bitatge i medi ambient, es- qüestions relacionades amb el Francia, ni Italia, ni Suiza tienen sostenibles y razonables nues-
rural, les dones pageses. Tant ports, cultura i lleure. paper de la dona i l’aplicació estadísticas parecidas. Es ci- tra geografía, por complicada
als territoris de la plana com El compromís de l’Ajunta- de polítiques de gènere. erto que en los casos citados ini- que sea, puede volver a generar
al Pirineu, la tasca desenvolu- ment de Lleida amb la igualtat Treballs que enguany pre- ciaron, desde hace décadas, po- oportunidades.
pada per les dones per tirar home dona té tot un símbol mien el treball La guerra en fe- líticas precisas para garantizar Para ello hay que sentar las
endavant totes les feines del amb el Casal de la Dona, un mení de Neus Martí i Mikel la supervivencia de los territori- bases y hacerlo desde una pro-
camp ha estat fonamental per espai que concentra l’acti- Arístregui, publicat al suple- os de montaña y sus comunida- funda reflexión de este pasado
a l’equilibri del nostre territo- vitat destinada a les dones, la ment Lectura de Segre; la pe- des. La legislación francesa se inmediato, sus consecuencias y
ri i per al desenvolupament de seva formació i el suport a ça Dones admirables, d’Auro- remonta al año 1961, en Suiza la sus costes en incendios foresta-
la pagesia, baula de les explo- l’associacionisme, molt pre- ra Anton per a la Xarxa de Te- Ley sobre inversiones de mon- les y pérdidas de patrimonio en
tacions familiars, al capdavant sent a la ciutat, amb més de levisions Locals, i La suave taña se remonta al 1974yen Ita- toda la extensión de la palabra.
de la distribució dels recur- 60 entitats i grups de dones. batalla del velo, d’Ana Torres, lia al año 1971. Todas ellas son Es por esta razón que me pare-
sos i del benestar de la famí- El suport a l’emprenedoria en la categoria de mitjans di- leyes destinadas a combatir las ce un acierto de todos los gru-
lia. Present a la casa, planifi- ha estat, especialment per gitals, article publicat a la re- desventajas que sufren los habi- pos políticos del Senado acep-
cant el rebost de tot l’any, te- mitjà de la creació del pro- vista on-line Fronterad. Us tantes de las zonas de monta- tar una Comisión de Estudio pa-
nint cura de totes les grama de Microcrèdits, una de convido a gaudir d’aquests ña. Pero a su vez, dictadas des- ra abordar estos problemas y
necessitats de l’economia fa- les accions més directes de bons exemples de periodis- de la convicción que la mejor ma- definir qué políticas pueden ser
miliar… però present també suport que ha realitzat la Pa- me compromès amb la igual- nera de protegerlas como bien útiles para cambiar esta trayec-
al camp i a les explotacions eria per recolzar efectivament tat. común para el conjunto de la so- toria tan negativa para nuestras
agrícoles. el progrés de la dona des del Treballar pel progrés de la ciedad es conservando en estos montañas. Por ello, y cuando
Dins i fora de la casa. El pa- punt de vista professional. nostra ciutat, en democràcia, espacios comunidades de hom- además se cumplen los 30 años
per de la dona ha anat més en- Aquest programa, impulsat significa anar obrint finestres bresymujeres que garanticen la de la “Llei 2/1983 d’alta munta-
llà, preservant tradicions com l’any 2004, ha permès la cre- a la igualtat pel camí de la pa- interacción que durante siglos nya” que fue en su momento un
la gastronomia, un saber di- ació de 121 empreses encap- ritat, de la conciliació familiar han conformado paisajes, iden- gran logro, aunque de resulta-
rectament vinculat als produc- çalades per dones. i laboral i de la ferma convic- tidades y culturas. dos modestos, es un buen mo-
tes de la terra que ha passat Des del punt de vista de la ció del paper únic que desen- En España, el artículo 130 de mento para reflexionar sobre el
de generació en generació. formació, 1.404 dones han re- volupen dones i homes en el la Constitución reza que “…se futuro de estos espacios y sus
També ha estat fonamental el but formació a l’IMO durant progrés de la societat. Un dispensará un tratamiento espe- gentes, para entender que su fu-
paper de la dona en la pervi- l’any 2012 i representen el compromís que renovem pú- cial a las zonas de montaña”. En turo dependerá de que seamos
vència de les tradicions, com 44,38% del total de persones blicament i de forma conjunta aquel momento ya se daba por capaces de comprender su com-
a nexe conductor de la histò- que han realitzat algun dels totes les institucions cada 8 supuesto la necesidad de esta- plejidad y aceptar que las mon-
ria del territori que perviu per cursos. L’any passat, segons de març, en nom de tots els blecer políticas que ayudaran a tañas son más que un parque
mitjà de la corretja de trans- dades de l’IMO, un 47% de les ciutadans i les ciutadanes de evitar un despoblamiento masi- temático o un mero santuario de
missió de les famílies. demandants d’ocupació eren Lleida. vo de estas zonas. El gobierno la naturaleza.

6. 06
LLEIDA BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013
Sis cotxes
Situacions crítiques al no d’ocasió per
cada un de
pagar les beques menjador nou venut
REDACCIÓ. LLEIDA
Els concessionaris de Lleida in-
Es posa en perill l’accés de molts infants a un àpat equilibrat, segons la FAPAC crementen un 37% el nombre de
cotxes usats, que s’han venut
durant aquest febrer, respecte fa
REDACCIÓ/ACN. LLEIDA COMENÇA LA a més avançaments per garan- de quatre o cinc mesos segons un any. L’associació de conces-
Algunes associacions de pares i PREINSCRIPCIÓ tir l’accés al menjador escolar a han confirmat des del propi de- sionaris, Faconauto, ho atribu-
mares, integrades a la Fede- tots els nens, i que en alguns partament. eix, a un canvi de valors en la
ració d’Associacions de Mares i Ahir va començar el procés de casos han hagut de tancar. Algunes associacions de pa- compra d’unvehicle. Avui es pre-
Pares d’Alumnes de Catalunya preinscripció per al curs 2013- El tancament d’alguns men- res i mares d’alumnes xifren en- fereix comprar un cotxe usat, da-
(Fapac), fa tan sols unes setma- 2014 i ho fa amb una disminu- jadors escolars, sobretot a Se- tre els 60.000 i els 150.000 eu- vant la situació que viu molta
nes que han rebut el pagament ció de places de P3, que perd cundària per la jornada intensi- ros el deute que acumulen els gent. Així, durant el darrer febrer
de les beques menjador corres- set grups entre Lleida ciutat i va, l’ofegament econòmic d’as- consells comarcals, l’entitat que es van comprar 1.777 cotxes de
ponents al curs 2011-2012. la resta de la demarcació. En sociacions de pares i mares, o la s’encarrega de gestionar el pa- segona mà a tot el territori llei-
D’aquest curs doncs, porten un total, la demarcació de Lleida retirada d’alguns infants del ser- gament de les beques per part datà pels 1.296 del mateix mes
retard acumulat que ha condici- oferta 4.603 places pel cursvi- vei de menjador són algunes de d’Ensenyament i alerten dels pe- de l’anypassat. Això suposa, per
onat el servei de moltes empre- nent a Primària i 4.211 a Se- les conseqüències del retard en rills que això suposa. Denun- altra banda, que per cada cotxe
ses i el funcionament de les ma- cundària. Les famílies tenen els pagaments de les beques cien que, en alguns casos, els pa- nou venut se’n van vendre prop
teixes associacions de pares i temps fins al 22 de març per menjador per part del departa- res opten per retirar el nen del de sis (5,77) d’ocasió.
mares que ja no poden fer front presentar la documentació. ment d’Ensenyament, que ja és servei de menjador.
45.100 euros de l’IEI per
a premis literaris
FIRMA. LLOC
La Diputació de Lleida, a través
de l’IEI, aporta 45.100 euros a
l’organització o col·laboració
dels diferents premis literaris
que se celebren a Lleida.
Dos detingudes per
furtar robar d’un comerç
REDACCIÓ. LLEIDA
Els Mossosvan detenir dues do-
nes, una veïna de Bellpuig i una
veïna de Tàrrega, pel furt de ro-
ba valorada en més de 400 eu-
ros d’un establiment comercial
situat al carrer Bisbe Irurita.
PAERIA PP
La Universitat d’Estiu de
Trobada entre el comerç de Lleida i Girona la UdL ja té nou cartell
El PP denuncia l’estat de les fonts de la Banqueta
L’Associació de Comerciants i Pimes Sant Narcís Sud-Plaça de El grup municipal del PP a la Paeria presentarà a la Comissió REDACCIÓ. LLEIDA
Girona va ser ahir a la ciutat per reunir-se amb diferents re- d’Urbanisme un prec per instar al govern municipal a que La il·lustradora aragonesa Núria
presentas del comerç lleidatà. L’objectiu és augmentar elsvin- restauri i recuperi les fonts de la Banqueta. Joan Vilella va Mareca Viladrich ha guanyat el
cles entre Lleida i Girona. denunciar “la mala imatge i la situació d’abandonament”. concurs de cartells de la Univer-
sitat d’Estiu de la UdLamb l’obra
Trilobites. S’imposa entre un to-
tal de 126 originals presentats.
PUBLICITAT

7. BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013 LLEIDA 07
Lleida desembarca aVitòria per
captar més turistes del País Basc
Hi presenten de forma conjunta el projecte enogastronòmic ‘Lleida Experience’ i l’Aplec del Caragol
REDACCIÓ. VITÒRIA comercial dels productes turís-
Lleidava “vendre” ahir el seu tu- tics lleidatans: l’enogastrono-
risme, principalment el lligat a la mia, el patrimoni, la cultura i la
gastronomia, al País Basc. Vi- natura. Larrosava assegurar que
tòria va ser parada del Caragol “Lleida aposta pel mercat basc
Tour (la gira que promociona pel perfil i les motivacions dels
l’Aplec del Caragol) i, a la vega- seus turistes”. També va afegir
da, va acollir la presentació del que hi haurà promocions adre-
projecte Lleida Experience. çades a les societats gastronò-
Així,Turisme de Lleidava pre- miques basques. Amb aquesta
sentar Lleida Experience als ope- iniciativa es pretén comercialit-
radors del País Basc, un mercat zar paquets turístics i augmen-
que es considera molt interes- tar el flux deviatgers entre el pa-
sant i prioritari pel que fa al tu- ís Basc i Lleida.
risme enogastronòmic. Es trac- El taller turístic va ser el pre-
ta d’un segment de turistes que ludi del Caragol Tour, que en-
ja té presència a la ciutat i que, guany arriba a la desena edició
per les seves característiques, és i que visitarà també Madrid,
ideal perquè aculli l’oferta d’ex- Manresa i Barcelona. El dinarva
periències de Lleida. ser cuinat pels alumnes de l’Es-
El regidor de Turisme de la cola d’Hoteleria i Turisme de
Paeria, Fèlix Larrosa, va encap- Lleida, representants de les so-
PAERIA
çalar la delegació que es va des- cietats de la Cofradía del Co-
plaçar a Vitòria per fer un taller cido Vitoriano, Gastronómica Amb la presència de societats gastronòmiques, bodegues i autoritats
amb les principals agències de Kapildui, Danok Lagun Onak i La jornada i el dinar del Caragol Tour va comptar amb la presència de representants de les socie-
viatges basques i donar-los-hi a l’Escola d’Hostelería de Mendi- tats gastronòmiques i de bodegues. La tinent d’alcalde de Vitoria, Idoia Garmendia, i el subdele-
conèixer els eixos de l’exposició zorrotza. gat del Govern a Vitòria, Antonio Sáenz de Santamaría, van presidir el dinar.
PUBLICITAT

8. 08
COMARQUES BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013
PP
Ousde4espèciesde
dinosauresaljaciment
ubicataColldeNargó
Fins ara sols s’havien identificat postes d’una sola espècie
Imatge de la tala dels pins
REDACCIÓ. COLL DE NARGÓ ferents més: Cairanoolithus rous- Trobada d’un grup
El PP denúncia les Borges Un estudi liderat per l’Institut
Català de Paleontologia Miquel
Crusafont (ICP) descriu per pri-
setensis, Megaloolithus aure-
liensis, Megaloolithus siruguei i
Megaloolithus baghensis”, se-
de 4 investigadors
Pertanyen a l’Institut
per talar diversos pins mera vegada i de forma detalla-
da el registre d’ous fòssils atri-
gons Albert García Sellés, de
l’Institut Català de Paleontolo-
Català de Paleontologia
Miquel Crusafont
buïts a dinosaures del jaciment gia Miquel Crusafont, autor prin-
de Coll de Nargó. Fins avui, no- cipal d’un estudi que publica la
Recull prop de 200 firmes contra la seva eliminació més s’havia reconegut un tipus revista Cretaceous Research.
d’ou de dinosaure a la zona, pe- “A més, gràcies a l’associa- L’antiguitat del
REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES peticions que li han fet els ciuta- rò un grup d’investigadors espa- ció de diferents tipus d’ous s’ha jaciment
El Partit Popular presentarà una dans” nyols ha identificat ous d’altres pogut establir que aquest jaci- L’estudi determina que
denúncia davant el Seprona per Camús ha deixat clar que “no 4 espècies de dinosaures. ment té una edat compresa en-
la “tala indiscriminada” d’una ens oposem a la construcció “S’han trobat de forma abun- tre 71 i 67 milions d’anys”, asse- les restes tenen entre 71
vintena de pins al recinte de les d’una nova piscina, però no es- dosa restes de peles, ous i nius gura l’expert. i 67 milions d’anys
piscines. tem d’acord que, per fer l’obra, atribuïts a dinosaures i, més con- El fet que s’hagin documen-
El president del PPde les Gar- es destrueixin aquesta vintena cretament, als sauròpodes. Fins tat restes fòssils de Cairanoo-
rigues, Ramon Camús, manifes- de pins, que proporcionen al re- ara, tan sols s’havia reconegut lithus en aquesta zona del Piri- Vincles amb el sud
ta que s’han recollit prop de 200 cinte una ombra molt apreciada un tipus d’ou de dinosaure en neu és una troballa rellevant, ja
signatures de veïns que s’opo- i saludable durant tot l’any”. aquesta zona: Megaloolithus si- que serien les primeres restes
de França
sen a la destrucció d’aquests ar- Segons el president comarcal del ruguei. Després d’analitzar més d’aquest tipus localitzats en la Troben una espècie a la
bres, alguns d’ells de 40 anys PP de les Garrigues, la tala del de 25 estrats al llarg de la forma- Península ibèrica, ja que és un península que fins ara
d’antiguitat, “però l’alcalde ha pinar es podria evitar simple- ció Tremp, s’ha pogut identifi- ou que solament es coneixia al sols era al país veí
decidit passar totalment de les ment modificant el projecte. car un mínim de quatre tipus di- sud de França.
La UNED de Cicle de caminades per
Cervera té promoure el Baix Segrià
quasi 1.200 De moment, inclou 3 proves que es fan a la zona
alumnes REDACCIÓ. LLEIDA La Diputació dóna suport a
Els ajuntaments d’Aitona, la la iniciativa en base als ajuts que
Retalla el pressupost Granja d’Escarp i Massalcoreig la corporació destina a la promo-
han organitzat un programa de ció d’hàbits saludables. Les tres
caminades per promoure l’es- caminades que inicialment s’han
REDACCIÓ. CERVERA port i donar a conèixer una gran adherit a aquest projecte són la
AJUNTAMENT D’ALCARRÀS
El Patronat del Centre Associat diversitat de paisatges i rutes 5a Marxa Senderista de la Gran-
de la UNED a Cervera es va reu- Nou dispensari veterinari per a les granges d’aquesta zona, sota la marca ja d’Escarp (17 de març), la 2a
nir divendres per presentar el ba- L’Ajuntament d’Alcarràs ha cedit un local a l’edifici del Centre Baix Segrià camina. És el nou Caminada d’Aitona (28 d’abril) i
lanç del curs 2011-2012 i apro- Major a l’Associació de Ramaders de Boví, perquè el puguin projecte que esva presentar ahir la 5a Caminada Popular de Mas-
var el pressupost per al curs vi- usar de seu i com a dispensari de medicaments veterinaris. a la Diputació de Lleida. salcoreig (5 de maig).
nent. El curs 2012-2013 UNED
Cervera té 1.167 alumnes ins-
crits. El centre és d’una gran im-
portància per a la ciutat, atès que
gairebé tot l’alumnat ve de fora.
Preocupació a l’Alt Urgell
Cal destacar que el 40% dels
alumnes no són de la demarca-
per inspeccions de gasoil
ció de Lleida, sinó que vénen de
les altres províncies catalanes, Enguany ja s’han fet 226 controls i aixecat 2 actes
l’Aragó i, fins i tot, llocs més llu-
nyans.
El pressupost del centre és de REDACCIÓ. RIBERA D’URGELLET des una sèrie d’inspeccions per
435.770,80 euros, un 3,5% infe- La subdelegada del Govern a detectar infraccions a la norma-
rior al curs passat (451.570,31 Lleida, Inma Manso,va rebre ahir tiva d’impostos especials rela-
euros). L’aportació de la Paeria l’alcalde de Ribera d’Urgellet, cionada amb l’ús fraudulent de
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
de Cervera és de 28.500 euros, Antoni Capdevila, que li va ma- gas-oil. En concret, l’any passat
la mateixa que l’any passat. La Tàrrega ajuda els nens a combatre el sobrepès nifestar la preocupació existent va dur a terme a la província de
Paeria manté la subvenció per- Per quart any consecutiu, l’Ajuntament de Tàrrega desenvo- a l’Alt Urgell per les inspeccions Lleida 478 inspeccions iva aixe-
què valora molt positivament la lupa una nova edició del programa Nereu, que proposa la pràc- fetes per la Guàrdia Civil per de- car 13 actes d’infracció.
trajectòria del centre de la tica d’exercici físic i una dieta equilibrada contra el sobrepès. tectar ús fraudulent del gas-oil En el que portem d’any, la
UNED, la seva tasca educativa i bonificat. Guàrdia Civil ja ha dut a terme
l’atracció d’estudiants de fora Manso va explicar a l’alcalde 226 inspeccions i ha aixecat 2
cap a la capital de la Segarra. que la Guàrdia Civil té programa- actes d’infracció.

9. BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013 COMARQUES 09
‘Caçat’unfurtiualJussà Pau Cabré anuncia que
no tornarà a optar a
perabatreuncabirol l’alcaldia d’Alpicat
No descarta, però, continuar la tasca com a regidor
El caçador decapita l’animal en plena veda i n’amaga el cap REDACCIÓ. ALPICAT
ACN
El president del Consell Comar-
REDACCIÓ. SENTERADA ments el cabirol es troba en èpo- zona on s’havia amagat el cap i cal del Segrià i alcalde d’Alpicat,
Membres del Cos d’Agents Ru- ca de veda i no es pot caçar. abandonat el cos, i va localitzar Pau Cabré, no es tornarà a pre-
rals del Departament d’Agricul- Transportar un cabirol, tant ambdues parts, tot i que el cos sentar com a alcalde. Ho va
tura van localitzar dissabte un sols una part, delataria el propi ja havia estat consumit pels vol- anunciar ahir en una entrevista
furtiu que havia abatut un cabi- furtiu i per això va decidir ama- tors. Mentre, dos agents es van al Catalunya al dia Lleida, de Ca-
rol mascle. Els fets van succeir gar el cap penjat d’un arbre a encarregar de la denúncia i el co- talunya Informació.
en el transcurs d’una batuda de reguard dels carronyaires per mís, tant del cap del cabirol com Cabré, però, no descarta op-
porc senglar que es feia al terme poder-lo recuperar més enda- de l’arma emprada per abatre’l. tar a ser regidor. “No vol dir que
municipal de Senterada. En un vant i emportar-se’l com a trofeu Segons l’Ordre que regula els com a regidor no tingui coses a
moment d’aquesta, el cabirol de caça. barems de valoració de la fauna aportar”, va matisar.
que fugia dels gossos, va ser D’aquests fets en va ser tes- de Catalunya, el cabirol mascle Cabré ha anunciat aquesta
abatut per un caçador que par- timonis els agents rurals, que es- està valorat en uns 1.800 euros, decisió després que l’Audiència
ticipava a la batuda. Un cop taven realitzant un servei espe- que hauria d’acabar pagant el de Lleida l’ha absolt. L’alcalde
mort, el furtiu va decapitar l’ani- cial de vigilància de caça per a denunciat. A més a més, a havia estat condemnat a 8 me-
mal i en va amagar el cap pen- la preservació del furtivisme aquesta suma de diners s’hi ha sos de presó i 8 anys d’inhabili-
jant-lo d’una alzina per poder- d’aquesta espècie. d’afegir en aquest cas la sanció tació per estar considerat crimi-
lo recuperar més endavant. Ho Un cop interceptat el furtiu, escaient per infracció greu a la nalment responsable d’un delic-
va fer perquè en aquests mo- un agent es va desplaçar a la Llei de Caça. te contra urbanístic. Pau Cabré
La PAH de l’Urgell dóna Risc de forts
suport a 45 famílies vents a partir
de demà
Organitza un cicle de xerrades informatives REDACCIÓ. LLEIDA
El Servei Meteorològic de Cata-
REDACCIÓ. TÀRREGA seguit de xerrades a Cervera, lunya va emetre ahir un preavís
Des que la Plataforma d’Afectats Bellpuig, Agramunt o Tàrrega per risc de fortesventades que a
per la Hipoteca de l’Urgell-Se- per donar a conèixer la seva tas- partir de demà al vespre i al llarg
garra es va donar a conèixer a ca. de dijous afectaran principal-
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES
principis d’any, cada cop són més La primera es farà aquest dis- ment el terç nord del país i les
les famílies que els demanen su- sabte a les 7 de la tarda a l’Audi- Terres de l’Ebre. En aquestes zo- Les Borges arranja un esvoranc a Jaume I
port. Actualment, atenen 45 fa- tori del carrer Major de Cervera. nes, el vent bufarà amb intensi- L’Ajuntament de les Borges ha iniciat la reparació del pavi-
mílies de la zona. Aprofitant la A hores d’ara, ja n’hi ha una al- tat de component nord i oest i les ment asfaltat on ha aparegut un esvoranc, just a l’encreua-
mà estesa de la Paeria de Cerve- tra de confirmada el 6 d’abril a ratxes de vent podrien superar ment entre el passeig del Terrall i l’avinguda Jaume I.
ra i altres poblacions, oferirà un les 7 de la tarda a Bellpuig. els 90 km/h.
Curs gratuït per a joves El Bus Alícia, que promou
emprenedors a Bell-lloc una bona dieta, a la Seu
REDACCIÓ. BELL-LLOC REDACCIÓ. LA SEU D’URGELL
Curs gratuït d’Emprenedoria a Des d’avui i fins dissabte a la pla-
Bell-lloc d’Urgell. Està especial- ça Joan Sansa de la Seu d’Urgell
ment dirigit a joves aturats me- hi haurà aparcat el Bus Alícia,
nors de 30 anys que considerin una unitat mòbil que fomenta la
crear la seva pròpia empresa. bona alimentació.
PUBLICITAT

10. 10
PUBLICITAT BONDIA
DIMARTS, 12 DE MARÇ DEL 2013