1.
Informe de la III JORNADA DE MUNICIPIS LECTORS
Barcelona, 01 de desembre de 2012

2. Lloc de trobada: seu del Gremi d’Editors de Catalunya (C. València, 279, 1r pis)
Dia: 01 de desembre de 2012
Participants: membres dels diferents Consell de Lectura de cada municipi (Almenar,
Lliçà de Vall, Mollerussa, Súria) i la responsable de cultura de l’Ajuntament de Sant
Cugat del Vallès.
Programa:
• 9,3‐10h. Rebuda dels assistents
• 10 a 11,30h. Ponència de Jaume Cela (escriptor i director de l’Escoleta de
Bellaterra) i Juli Palou (professor de la UB) sobre Com acostar la lectura als nens
i nenes: teoria i pràctica.
• 11,30 a 12h. Esmorzar
• 12 a 13,15h. Ponència de Mireia Manresa (professora de l’IOC i de la UAB)
sobre Lectura i adolescents.

3. • 13,15h a 14,30h. Presentacions dels diferents municipis de les activitats que
cadascú desenvolupa en el seu entorn.
Desenvolupament de la jornada:
Jaume Cela. Aquest reconegut escriptor i
director de l’Escoleta de Bellaterra ens va
aportar el seu punt de vista a partir de la
pregunta per què llegir?
• Les respostes van ser diverses: per què ens fa més intel∙ligents? Més cultes
potser sí, però no necessàriament més intel∙ligents. Per què ens fa més feliços o
més bons? El que sembla del cert és que ens fa menys innocents. La lectura ens
obliga a plantejar‐nos determinades situacions i, en conseqüència, al conèixer‐
les, no podem al∙legar ignorància. La lectura així mateix ens evidencia quant
som d’ignorants.
• A continuació ens va portar cap a altres qüestions: quan es crema un llibre es
crema l’objecte com a tal o el coneixement que conté? I semblaria que, a partir
de presentar‐nos el llibre i el film Farenheig 451, amb la crema d’un llibre es vol
eliminar el coneixement.
• Llegir ens presenta diferents experiències humanes que no viurem mai, una
porta que els pares i mestres obren amb les paraules hi havia una vegada. Però
per obrir aquesta porta cal que el lector es tanqui al soroll mediàtic que
l’envolta, deixar que el silenci prengui protagonisme.

4.
Juli Palou. Professor de didàctica de la
llengua i la literatura per la UB va enfocar
el seu discurs cap a dos punts principals:
• En primer lloc va plantejar la necessitat de crear noves situacions, noves formes
de comunicació, un reenfocament de l’educació basat més en l’activitat que no
pas en el subjecte de la mateixa, i és per això que es fa necessari que ens
replantegem la lectura a partir de la situació que farem viure el subjecte sobre
aquesta que no pas a la inversa. No podem parlar de motivació a la lectura si
aquesta motivació no l’ha generat el mateix nen/a, una motivació generada a
partir de provocar un problema.
• En segon lloc va aportar el plantejament de noves formes de comunicació on
cada un tingui una responsabilitat sobre l’activitat:
o 1 noi – 1 llibre,
o 2 nois – 4 llibres,
o 1 noi – 10 llibres,
o tots els nois – tots els llibres,
o tots els nois – un llibre

5. Mireia Manresa. Professora de l’Institut Obert de Catalunya i de la UAB, va plantejar la
seva tesi a partir de:
• La necessitat d’acostament al lector adolescent, i és que només quan se’l
coneix es pot afinar bé la seva lectura: aquest acostament es pot fer a partir de
diaris de lectura, enquestes, qüestionaris...
• Coneixent els seus hàbits és com es poden dissenyar estratègies adequades al
seu perfil lector.
• El lector adolescent es caracteritza per la seva feblesa, inseguretat,
inestabilitat, i vulnerabilitat. Adjectius observats a partir de l’anàlisi de dades
de diferents estudis d’hàbits i de la pròpia tesi de l’autora.
• L’inici del declivi dels lectors joves és a partir dels 10 anys, quan s’acaba
l’aprenentatge formal de la lectura a les escoles i molt especialment en
contextos socioculturals baixos. Accentuant el fet de ser socioculturals i no
socioeconòmics. Es pot, doncs, involucrar els lectors en el disseny de les
pròpies campanyes i plans de lectura.
• Cal, per tal que la davallada sigui la menor possible, crear un entorn ple de
lectures, un entorn on l’accés a la lectura (a casa, a l’escola, a l’entorn...) sigui el
més fàcil possible. És per això que cal observar amb especial cura els entorns on
això no es dona ja que a partir d’aquí es poden minoritzar les diferències socials
derivades d’aquesta manca d’accés a la lectura.
• Cal un reenfocament de les lectures i pensar en conèixer allò que llegeixen més
que no motivar perquè llegeixin allò que ens agradaria que llegissin.
• La diferències entre lectors forts i febles són importants, especialment en la
seva manera d’acostar‐se a la lectura:

6. o Les 4 debilitats del lector fort:
Encasellament.
Inestabilitat.
Aïllament.
Inseguretat.
o Les 4 debilitats del lector feble:
Manca de referents.
Desorientació.
Fràgil.
Dificultat de lectura.
• El lector adolescent es demostra com a especialment social ja que està
construint la seva personalitat a partir d’allò que és la seva comunitat. Aquesta
característica s’ha de demostrar com la porta d’entrada a les lectures: el lector
adolescent a Internet és promotor de lectura.
• Algunes estratègies:
o Crear vincles emocionals amb la lectura.
o Ser molt intencionals en les estratègies.
o Personalitzar les estratègies.
o Ser constants en l’aplicació de les estratègies, no esporàdiques.
o Captar el lector feble.
o Aprofitar la xarxa social per fer comunicat lectora.
o Obligar a establir enllaços entre lector i família.
En aquest enllaç es pot accedir el document de suport que va passar en la seva sessió:
http://www.slideshare.net/mireiamanresa/conferncia‐jornada‐municipis‐lectors

7. Presentacions
Els diferents municipis van presentar propostes innovadores i engrescadores de les
que tothom en va treure idees interessants per aplicar en el seu propi municipi.
Les presentacions van ser les següents:
Almenar
II Jornada Almenar Lector: lectura, llibres i ordinadors. Es presenta la Jornada
ressaltant‐ne la bona acollida (més de 100 persones) i la presència de Carme Fenoll
(Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat), de Pasqual Izquierdo (alcalde
d’Almenar) i de Neus Arqué (escriptora i blogaire de pro, una de les veus més influents
de la xarxa). La jornada es celebrà el dia 12 d’octubre de 2012 a la sala Polivalent,
annexa al Local Social d’Almenar, de les 9 del matí a les 13h.

8.
Lliçà de Vall
Es presenta, per part de la Pilar Collado i la Julieta Sunyol, bibliotecàries de la població,
el seu Pla Lector a les escoles. El Pla Lector ha estat una proposta molt ben acollida
pels centres educatius, havent‐se d’ampliar cap a cursos on inicialment no estava
prevista la seva aplicació. El Pla Lector consisteix en una presentació animada (menús o
viatges, per aula, de llibres que posteriorment es deixen en préstec a cada classe a fi i
efecte que els infants i joves els llegeixin.

9. Mollerussa
En el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, celebrat a Mollerussa, es va
fer la I Marató de Lectura en veu alta. Per la Marató es va buscar un tema comú de
lectura i enguany, aprofitant el tema de l’exposició temàtica del ClijCAT, es van
seleccionar llibres d’animals. El dia 10 de maig, durant tot el dia, 300 lectors van llegir
ininterrompudament llibres, amb la participació de nens i nenes de les escoles de
Mollerussa, mares i pares, i altres entitats de la població. Es va comptar, així mateix,
amb més de 900 persones de públic.

10. Súria
Un magnífic reportatge ens mostra la diada de Sant Jordi 2012 celebrat al poble. Una
jornada diferent on cal remarcar la participació de nombrós públic en activitats com la
biblioteca al carrer, lectures en veu alta, etc. L’activitat es valora molt positivament
especialment per la implicació de diverses entitats, així com dels pares i mares que
aconseguiren no carregar de més feina a les escoles, ans al contrari. I és que la suma
d’esforços va aconseguir una diada diferent i més dinàmica.