1. Educar per a la diversitat: família, aula, centre i societat. L’Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 2011

2. Punts de partida S’ha produït un canvi demogràfic espectacular. Curs 2009-2010: sense comptar els nacionalitzats, 155.000 alumnes estrangers (167 estats, 115 llengües). La diversitat cultural reclama un esforç actiu de tota la societat: no es pot esperar que l’ensenyament sol asseguri la cohesió social. 1.013 aules d’acollida: 19.217 alumnes Però el sistema educatiu pot ser un bon motor d’implicació social, si compta amb el suport dels poders públics. L’educació lingüística és la base de tota l’educació.

4. Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.

6. A. Els objectius

7. S’han consolidat els enfocaments comunicatius? Aprenentatge de la llengua des d’activitats significatives per als aprenents Més enllà del concepte de competència lingüística: Domini del sistema de la llengua i del seu funcionament intern Producció de significats gramaticals / correctes Adequació dels intercanvis verbals a les situacions de comunicació Domini d’un repertori de varietats i registres Criteris d’elecció de la varietat adient a cada cas

10. Factors interculturals: decisius Imatge social de cada llengua Estatus / prestigi, utilitat, vitalitat percebuda Actituds associades, predisposicions Cognitives Valoratives Comportamentals Actituds entre els grups lingüístics: Compromís / rebuig envers la diversitat sostenible; identificació / distanciament; solidaritat /jerarquia... Primacia de les llengües pròpies (històriques, nacionals, territorials): DUDL El desig de monolingüisme pot ser un indici de fonamentalisme etnocèntric

11. L’experiència, punt de partida Autobiografia de trobades interculturals: bloc Aprendre llengües (Enric Serra) Guia per a analitzar les pròpies experiències: Identificar estranyesa, valoració positiva o negativa Analitzar-ho amb altres / contrastar perspectives Reconsiderar estereotips o prejudicis Fer-se personalment conscient i responsable de les relacions interculturals Compartir les experiències presents a la classe

12. Una guia completa i recent

13. 2. Competència per al canvi sociolingüístic El context multilingüe i de canvi general, ràpid i profund reclama una capacitació especial: Conèixer i exercitar els mecanismes de creativitat i expressivitat: formació de mots; locucions, expressions, frases fetes; expressivitat... Capacitat de seleccionar críticament els manlleus o préstecs d’altres llengües (adopció i adaptació) Invitació amb motiu del centenari de la Secció Filològica i de Joan Maragall:

14. 3. La voluntat de comunicar, finalitat última de l’aprenentatge de la llengua Promoure la relació activa amb un altre grup humà, amb la seva manera de viure, amb les seves produccions culturals. Descobrir una altra manera de ser humans i entendre millor la nostra, per comparació. Desenvolupar la VOLUNTAT DE COMUNICAR com a objectiu final. MacIntyre et al.: “Un programa que fracassa a l’hora de produir estudiants disposats a utilitzar la llengua és simplement un programa fracassat.”

15. Comportament comunicatiu 1 Nivell I Ús de la L2 2 Intenció de comportament Nivell II Voluntat de comunicar 3 4 Desig de comunicar amb una persona específica Antecedents situats Nivell III Estat d’autoconfiança comunicativa 7 5 6 Propensions motivacionals Nivell IV Motivacióintergrupal Autoconfiança Motivació interpersonal Context afectiu-cognitiu 9 8 10 Nivell V Actitudsintergrupals Competència comunicativa Situació social Context individual i social 11 12 Nivell VI Clima intergrupal Personalitat Extret de MacIntyre et al., Conceptualising Willingness to Communicate in a L2: A Situational Model of L2 Confidence and Affiliation. The Modern Language Journal. Vol. 82, n. 4 (1998)

17. Actitud negativa envers els membres d'un altre grup, basada en una informació sobre el grup que és il·lògica o injustificable.

18. Base dels comportaments discriminatoris.

20. Modificabilitat de les actituds Factors interns: Consistència entre els components i la conducta. Consonància amb les altres actituds pròpies i de l’entorn. Funcionalitat –utilitat percebuda. Factors externs: Credibilitat de qui proposa el canvi. Mitjà pertinent de proposar el canvi. Nivell de discrepància acceptable. Suport del grup de pertinença.

21. B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització?

22. B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització? Que se n’ocupin els altres? La societat delega en les institucions (ensenyament públic) i sovint deseduca! Les famílies deleguen en el centre El centre delega en els ensenyants Els ensenyants deleguen en els professors de llengua NO! Que cadascú s’ocupi de la seva part Que totselsensenyants (i tot el centre) col·laborinambelsprofessors de llengua: PROJECTE LINGÜÍSTIC Que les famíliesparticipin en l’educació i en les activitatsparaescolars Que tota la societathicontribueixiambpropostessocials, culturals, comunicatives i de tempslliure que facilitin (i no contradiguin!) elsprincipis i elsvalors de l’educació.

23. Estudi Balears GADESO 2007: la gestió de la diversitat al sistema educatiu. 2: FAMÍLIES La participació de les famíliesésdeficitària, iaixòs’agreuja en el cas de les famíliesestrangeres. El seu nivell d’integració i les expectatives sobre el futur dels fills són determinants en l’èxit escolar. Desconeixement del sistema educatiu balearper part de les famíliesestrangeres. Valoren el paper i la tasca del professorat. NO s’observen situacions de rebuig. Necessitat d’un projecte general de relació intercultural. 1: CENTRES Excessivadelegació de funcions en elprofessorat de suport,no compartides pertot el claustre. Desconeixementdelssistemeseducatius i delstretsculturalsdelspaïsosd’origendelsalumnes. Poca formació en educació intercultural: les solucions han partit del propi centre ja que la formació externa haestatnul·la o mínima. El PALIC funciona de manera satisfactòria a pocs centres, a la resta haesdevingut un instrumentadministratiumés.

24. Tenim tots prou presents els objectius pedagògics i socials? RESULTATS EDUCATIUS: Facilitar als estudiants una formació (lingüística) que els permeti participar críticament i en igualtat de condicions en la vida social. RESULTATS SOCIALS: Assegurar la cohesió i el benestar social en un pluralisme cultural equitatiu i sostenible (interès general). Les finalitats educatives i l’interès general estan per damunt de les preferències particulars de professors, pares o polítics. El convenciment compartit de la comunitat educativa és més important que l’imperatiu legal. Els marcs legals i les regulacions estan al servei d’aquestes finalitats – no són la justificació final. Els arguments polítics o ideològics solen ser contraproduents.

25. El doble paper del centre Implicar les famílies i la societat amb un bon pla educatiu d’entorn Comunitat educativa: famíles, altres centres, entorn social. Activitats paraescolars amb les AMPA Implicació de tot el teixit associatiu de l’entorn Programes de relació intercultural Assegurar les competències lingüístiques amb un bon projecte lingüístic de centre Llengües vehiculars de les diferents matèries: AICLE. Ús suficient del català en la vida del centre i les activitats paraescolars. Ús del català en les relacions interpersonals de professors i alumnes. El centre com a primera experiència de convivència intercultural.

26. AICLE: Totes les àrees treballen la llengua AICLE: aprenentatge integrat de contingut i llengua en totes les matèries (no sols llengua vehicular estrangera!): Un bon revulsiu per als projectes lingüístics de centre? Establir objectius en els dos fronts i estratègies lingüístiques de suport: facilitar i comprovar l’adquisició del llenguatge específic de la matèria. Atenció especial al pas gradual de l’aula d’acollida a l’ordinària (Joaquim Arnau). Prodigar formes de treball interactives i intensives en comunicació Integració en grups de treball amb alumnes competents Aprenentatge entre iguals: tutorització de companys-guia, parelles lingüístiques, acollida dels petits pels més grans... Estratègies de motivació al llarg del procés d’aprenentatge (Dörnyei)

28. Un ambient agradable i animador a la classe

30. Augmentar l’expectativa d’èxit dels aprenents

31. Augmentar l’orientació dels aprenents cap als objectius

32. Fer que els materials d’aprenentatge siguin rellevants per als aprenents

34. Proporcionar retroalimentació motivativa

35. Augmentar la satisfacció de l’aprenent

37. Presentar les tasques de manera motivadora

38. Establir objectius específics de l’aprenent

39. Protegir l’autoestima i augmentar l’autoconfiança de l’aprenent

40. Permetre als aprenents mantenir una imatge social positiva

41. Facilitar l’autonomia de l’aprenent

42. Promoure estratègies d’automotivació

43. Promoure la cooperació entre els aprenentsExtret de Z. Dörnyei, Motivational Strategies in the Language Classroom (2001)

44. Tot el centre transmet (o no) la competència plurilingüe intercultural Reconeixement (visible, pràctic) i valoració de totes les llengües i cultures d’origen. Diversitat sostenible com a projecte universal. Tot el personal (també el no docent) és un referent per al comportament lingüístic –especialment el de llengua familiar no catalana. Totes les comunicacions (multilingües) del centre han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge i diversitat sostenible. Assegurar contextos variats que facilitin l’ús no acadèmic del català: monitors de menjador, esports, jocs, festes activitats extraescolars (gestionades pels pares?)...

45. L’entorn: 4 dimensions a explorar Relacions amb les famílies: Acolliment inicial Implicació de les AMPA Orientacions sobre l’educació multilingüe. Suport familiar a l’aprenentatge (lectura, tv, activitats culturals). Programes de lleure intercultural: Acords amb ens locals, caixes i món associatiu: Entitats esportives Tallers de teatre, cançó (música, ball) Mitjans de comunicació locals: Tallers de ràdio o de vídeo El món del treball: Formació ocupacional, sindicats, visites a empreses

46. Educació lingüística familiar Un error freqüent: sacrificar alguna de les llengües familiars Aprendre de petits 2 o 3 llengües és possible i positiu. Cada persona una llengua. Practicar-les de forma equivalent. Buscar un equilibri compensat entre les llengües familiars, les de l’escola i les de l’entorn. Identificar i corregir prejudicis?

48. Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.