1. L’ALUMNAT XINÈS:
Consideracions envers la seva
escolarització
Equip de formadors/es d’ atenció
a la diversitat multicultural.
R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori
A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide
Coordinador: Quim Canals
ICE de la UAB
quim.canals@uab.es
1

2. CONSIDERACIÓ INICIAL.-
Tot intent de realitzar una síntesi sobre les diferents realitats dels
col.lectius humans comporta, per molt que s’ intenti evitar, una certa
tendència a estereotipar comportaments, actituds...,
Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a seguir
en la lectura d’
aquestes consideracions es tenir present en tot
moment que TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS.
Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el perfil
resultant d’aquestes consideracions que es fan a continuació, seria un
error.
Entenem que conèixer aquestes característiques que es donen en un
nombre significatiu d’
alumnes i de famílies ens pot ajudar a realitzar la
nostra tasca amb una visió integradora.
Haurem de fer intervencions diferenciades en funció de la història
anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla cultural, com
l’
alumnat d’ origen català.
2

3. 1. ASPECTES SOCIOCULTURALS
2. ASPECTES ACADÈMICS
3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’
HORA DE
L’
ESCOLARITZACIÓ
3

4. 1. ASPECTES SOCIOCULTURALS
Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el
llibre:“Inmigración, contexto familiar u Educacions.”Carrasco, Silvia y otros
autores UAB
4

5. PUNTS DE PARTIDA CULTURALS
La comunitat xinesa és la més nombrosa de les asiàtiques i la
quarta en importància a Catalunya. L’ objectiu de la immigració és
el reagrupament familiar. Dins del col·lectiu hi ha una alta taxa
d’ irregularitat. El projecte migratori és familiar i s’
inicia amb un
finançament d’ algú extern a la família.
El valor irrenunciable que dóna a la cultura d’
origen
Volen mantenir la seva identitat.
La independència
La relació d'intercanvi amb els autòctons és
mínima.
L’
autonomia econòmica
La seva ubicació en el territori és dispersa, a
5
causa de la seva activitat econòmica.

6. CARACTERÍSTIQUES DE LA IMMIGRACIÓ
La majoria dels ciutadans xinesos no necessiten la societat d’acollida ja
que econòmicament depenen de l’ activitat independent de la seva
comunitat. Volen mantenir la seva identitat, això provoca que hi hagi dos
móns en la seva vida quotidiana:
· el dels propis
?No necessiten comunicar-se amb l’exterior. No els és necessari.
?Tenen una xarxa solidària per aprendre xinès i mantenir la seva
cultura.
· i el dels altres (nosaltres)
?No necessiten comunicar-se amb l’exterior. No els és necessari.
?Es consideren ciutadans de pas a Catalunya. Fan el paper de visitants.
?El tradicional silenci no és resultat d’una barrera cultural sinó el
problema de la llengua. La llengua és la gran barrera. Els fills escolaritzats
tenen la funció d’
aprendre la llengua per servir de traductors...
?Els fills s’hauran de convertir en intèrprets dels adults ja que l’objectiu
6
fonamental és que aprenguin la llengua.

7. CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS I
La família és l’ fonamental de les seves vides, uneix el passat amb
eix
el futur. És la transmissora de valors, s'educa a imatge dels pares.
Primer duen el cognom i després el nom. No hi ha una paraula per
germà, sinó que hi ha paraules per a cada posició: gege (petit), didi
(gran).
Les bases de la cohesió social són:
?Respecte als grans
?La jerarquia domina tot l’entrellat familiar
?La patriarcalitat i patrilinealitat
La jerarquia l'estableix l'edat i el gènere. El més gran és el que té
autoritat i tots l’
obeeixen.
La perspectiva acadèmica dels alumnes i de les seves famílies és la
inserció al més aviat possible a la xarxa productiva familiar.
7

8. CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS II
?La família està per sobre de l’individu.
?Primer diuen el cognom i després el nom.
?No hi ha una paraula que signifiqui germà, sinó que hi
ha diferents paraules per a cada posició: gege (germà
gran), didi (germà petit)...
?La família uneix el passat amb el futur. És la
transmissora de valors, s’
educa a imatge dels pares.
8

9. CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS III
Hi ha tres principis de relació familiar:
?La reciprocitat: els pares tenen cura del fill i aquest tindrà
cura dels pares.
?La pietat familiar: l’interès dels altres s’anteposa al seu propi.
?L'autonomia: dependre el mínim possible dels altres.
?L’afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat: intenten
integrar els altres fent-los més "familiars", tractant-los com si
fossin de la família. Germans en lloc d'amics, fills en lloc
d'alumnes.
?L’harmonia: s’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi
evitant no molestar l’
altre.
El conflicte s'intenta evitar i el valor més destacat és l'harmonia
social.
9

10. LA DONA
?La dona té els mateixos drets que l’home, però es dóna la
mateixa discriminació pel que fa als salaris i la funció a casa que en
la nostra societat. Les dones s’
estan convertint també en origen de
noves migracions.
?L’àmbit de domini de la dona és el domèstic, les relacions
públiques o externes corresponen als homes.
?La maternitat trenca la productivitat de la dona i opta per
possibles opcions per a la criança del nadó: utilitzar la xarxa familiar,
retornar-lo a la Xina amb els avis, o l’
adopció temporal.
?El rang de dependència de les dones és pare i germans, marit i
sogre. Si és vídua l’
home de referència és el fill.
? El paper de la dona és molt diferent segons sigui de zona rural o
urbana.
?Els pares xinesos volen mantenir la cultura i la llengua pròpies,
per això tenen una xarxa d’ escolarització on s’
imparteix llengua i
cultura als països de destí. 10

11. SISTEMA EDUCATIU
?Educació Primària (7-12), les assignatures són molt
similars a les nostres.
?Educació Secundària elemental (13-15).
?Educació secundària superior (16-18) que els portarà
a la universitat o l’
ensenyament tècnic (16-18) que els
introduirà al món professional o vocacional.
11

12. 2. ASPECTES ACADÈMICS
12

13. L’
ESCOLARITZACIÓ
L’
escolarització ha estat la via tradicional de promoció social.
Estructura acadèmica:
?L’escolaritat és obligatòria 9 anys: la primària i el primer curs de
secundària.
?La manca de places en estudis universitaris fomenta la
competitivitat. Treball segur com a tècnic o funcionari.
Continguts:
?Els continguts bàsics són la lectura, escriptura i les matemàtiques.
Metodologia:
?La repetició, la memorització i la comprovació mitjançant exàmens
són els mètodes empleats. A més juga un paper important el
reconeixement públic que fomenta la competitivitat.
Hàbits:
?Esforç, disciplina, exigència, dedicació, aptitud especial, fins i tot
13
la forma d’
estar a classe és la forma de reconèixer respecte.

14. L’
ESCOLARITZACIÓ
És un alumne que li costa relacionar-se i parlar fins estar segur: per
disciplina, per ser perfeccionista.
Tres POSSIBLES TIPUS d'alumnes en funció de la seva incorporació
al sistema educatiu:
a) primera escolarització. Únicament el problema de la llengua.
S'integren al cap d'un any amb les mateixes característiques que els
autòctons.
b) segona escolarització. Alumnes que vénen d'altres parts de l'Estat
i han estat escolaritzats en castellà. Aquests s'enfronten en pocs anys
a l'aprenentatge d'una altra nova llengua, amb les connotacions que el
català té per a ells i per a les seves famílies.
Una segona característica és el nivell superior d'atenció, quasi
individual, que per ser col·lectius minoritaris han tingut en altres
indrets de l’Estat. Quan s'incorporen aquí, pel fet d’ haver-hi una major
concentració, no se senten tan atesos i baixen el nivell d'esforç i es
van desmotivant.
14

15. L’
ESCOLARITZACIÓ
c) Incorporació tardana, que coincideix amb l’ inici de
l’
adolescència. És un alumnat divers perquè depèn de les
expectatives familiars que es tinguin amb aquests fills (l’ objectiu
fonamental és que aprenguin el castellà i que siguin ells els qui
relacionin la família amb la resta de la comunitat). S’ integren d’una
forma adequada amb activitats que no necessitin alt nivell
comunicacional. Destaquen en matemàtiques, tenen un alt nivell.
S’ de tenir en compte que, segons l’
ha edat, a més de
l’
escolarització, realitzen tasques domèstiques i/o laborals.
15

16. L’
ESCOLARITZACIÓ
La reciprocitat
L’
afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat
La pietat familiar
L'autonomia
L’
harmonia
Es tradueixen en els alumnes en l’
actitud de:
?No ha de fer demandes (no fan preguntes).
?No ha de molestar (són disciplinats).
?No ha de mostrar-se incòmodes (són impassibles,
sempre somriuen).
?S’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi evitant no
molestar l’
altre.
?Els germans grans tenen una càrrega extra de 16
responsabilitat i feina.

17. 3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’
HORA
DE L’
ESCOLARITZACIÓ
17

18. ASPECTES A CONSIDERAR A L’
HORA DE
L’
ESCOLARITZACIÓ
? El mandarí pequinès és la llengua oficial, és la de prestigi i la que
forma la base educativa, la resta de llengües són d’ familiar i local.
ús
Tenen menys prestigi.
Això provocarà una certa manca de motivació per
aprendre el català per part de l’alumnat i dels pares.
Consideren el castellà com a llengua de prestigi -
l’
oficial-, i a més és la de més utilitat per a les seves
relacions.
?La diferent relació amb el professor.
?És important aprofitar el costum del treball escolar a casa, molt
arrelat en ells i en les seves famílies, per treballar d’una forma
individualitzada, amb activitats molt individualitzades, que puguin ser
resoltes d’una forma autònoma. Les activitats que necessitin una certa
reiteració poden ser molt útils. … /… 18

19. ASPECTES A CONSIDERAR A L’
HORA DE
L’
ESCOLARITZACIÓ
?Aquí el suport dels pares en els estudis dels seus fills
queda limitat per les diferències de valors entre els que
propugna l'escola i la família i la dificultat de la llengua.
?L'aprenentatge lectoescriptor, sobretot pels més grans, té
una gran dificultat, ja que en la nostra grafia un signe
correspon a un so que no té significat.
?La diferent demanda d’ esforç, el diferent tipus de
disciplina, l’
actual crisi de l’
exigència de les nostres escoles
també els afecta.
?S'ha de ser molt exigent amb ells per evitar la relaxació. 19

20. PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE I
?Els costa més aprendre la llengua que a d'altres
immigrants.
?No entenen els nostres girs.
?Necessiten la relació amb els companys i la nostra
atenció per al seu aprenentatge.
?Parlen quan creuen que poden fer-ho amb una
certa correcció i un bon nivell de comprensió oral i
lector.
?L'aprenentatge de la llengua es pot facilitar amb els
nostres coneixements del seu esquema lingüístic.
20

21. PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE II
?A la Xina hi ha molts dialectes, però el mandarí o “ beijing”
és la llengua oficial i amb la qual aprenen a llegir i escriure.
?És una llengua de prestigi, les altres són d’ familiar.
ús
?Molts coneixen l’ escriptura llatina perquè des de l’
inici
de l’ escolaritat comencen a treballar la transcripció al
"pinyin" (transcripció dels caràcters xinesos a l'alfabet
llatí).
?No tenen alfabet com nosaltres, cada caràcter té un
significat concret.
?Ells han d'aprendre entre 2000 i 3000 caràcters que
són els que utilitza una persona culta quotidianament
en la parla. 21

22. Discriminar sons
?Tenen 4 tons que varien el significat de la paraula.
?La r la confonen amb la l.
?Dificultats a discriminar les oclusives sordes i
sonores: p/B, t/D, k/G.
?Consonants que no existeixen: ny, rr.
?Tenen una estructura sil·làbica:
consonant + vocal
vocal sola
vocal + consonant nasal
?Simplificació de síl·labes o inserció vocal:
ploris es transforma en poris
m'agrada es transforma en m'a-ga-ra-da
22

23. Concordança I
?No tenen articles, la determinació es forma amb un
numeral (un, dos, tres...).
?El nom sempre va acompanyat d’ classificador.
un
?No formen els plurals com nosaltres. Utilitzen el BI.
?Fan una forma diferent per distingir el gènere.
?Els adjectius i els substantius no tenen gènere ni
nombre, per la qual cosa presenten dificultats en la
concordança.
Flor vermella = vermell flor
23

24. Concordança II
Els verbs no tenen conjugació, canvien la persona.
En conseqüència, el verb sempre ha de dur el subjecte.
No tenen adverbi afirmatiu.
Estudies?
així és / no estudio
No utilitzen ni preposicions, ni les conjuncions com
nosaltres.
El botó de la camisa = camisa botó
Sintagma Nominal + Preposició
A la ciutat = ciutat a
24

25. Sintaxi
L’ordre sintàctic de l’
oració és: subjecte, c.temps, c.lloc, verb,
compl...
Demà aniré a buscar el llibre a la biblioteca
Li vaig vendre pintura
Jo demà biblioteca buscar llibre
Jo vendre ell pintura
Subjecte + objecte + verb
Jo llibre comprar
El verbs copulatius no solen fer-los servir.
La nena és intel·ligent = Nena intel·ligent
25

26. PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ
AMB: (I)
?Els professors xinesos són més valorats perquè són
estrictes i exigents, però alhora més protectors perquè es
Actitud preocupen molt dels alumnes.
amb el ?Tenen amb el professor relació de respecte.
professor ?L'actitud severa està justificada per fer-los obtenir bons
resultats.
?Tenen la confiança dels pares.
?Es fomenta l'obediència i la modèstia. No han de buscar
conflictes.
Conducta ?Han de ser autònoms. Han de dependre el mínim
possible dels altres.
?Tenen l’ actitud de ser convidats, que significa no
preguntar, no molestar, són disciplinats, no han de
mostrar sentir-se incòmodes, ni cridar l’atenció, són
impassibles i han de mostrar-se humils. 26

27. PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE... (II)
?Saber estar a classe (treballadors i sistemàtics)... Al pati,
al món.
?Han d'escoltar i no han d'interrompre.
?Obeir, esforçar-se i ser disciplinats.
?Com a cultura oriental, els molesta el contacte físic,
necessiten un espai.
Hàbits ?No es valora l'opinió personal, ni la creativitat.
?Valoren la competitivitat pròpia del seu sistema educatiu.
?No parlen fins a estar segurs de fer-ho bé.
?Fan els treballs amb netedat i ordre.
?L’aprenentatge està basat en la memorització i repetició.
?És una gran deshonra treure resultats negatius a l’
escola.
?Tenen molts exàmens i deures (quan tornen a casa
encara han d’estudiar 2 o 3 h).
27

28. SISTEMA EDUCATIU
?Educació Primària (7-12) les assignatures són molt
similars a les nostres.
?Educació Secundària elemental (13-15)
?Educació secundària superior (16-18) que els portarà a
la universitat o ensenyament tècnic (16-18) que els porta
al món professional o vocacional.
28