1. ON ÉS EL NOU PÚBLIC DE LES ARTS ESCÈNIQUES? Tenim una estona per reflexionar-hi!
2. L’any 1995 un grup de persones inquietes varem decidir crear una associació (el galliner) amb l’objectiu de treballar per la recuperació del teatre Kursaal de Manresa tancat des de l’any 1988.
3.
4.
5. Teníem un repte important: Demostrar que el teatre KURSAAL era necessari. L’Ajuntament ens va atorgar la organització de la programació estable de teatre a Manresa. Calia buscar el públic! El Kursaal va ser com una pastanaga que ens motivava, ens il·lusionava, ens estimulava... a aconseguir un objectiu no gaire fàcil (difícil?): Omplir el teatre Conservatori.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12. Creació de públics? Els públics és creen? El que és segur que no neixen! Segurament els públics es formen. S’eduquen. Qui hi intervé en aquesta formació / educació ? Els artistes amb les seves propostes. Els seus managers. Els programadors / gestors / dinamitzadors culturals Les institucions. Els seus equipaments. El seu personal. Les escoles i instituts. Els mitjans de comunicació Altres....
13. I el públic, els espectadors... que hi pinten? Potser ha arribat l’hora de començar a deixar de treballar nomes PELS espectadors i anar pensant maneres de treballar AMB els espectadors. I això perquè? Doncs perquè la nostra societat evoluciona en tots els seus àmbits cap a la participació, la interactivitat, la bi-direccionalitat... Això està passant en els mitjans de comunicació, la política, l’educació... i li està arribant el moment a les arts Escèniques.
14. I quines eines tenim? Les presencials (ja fa temps que les tenim!): Grups o persones o consells assessors Focus grup Fer enquestes demanant que volen, que els agradaria... Escoltar a la gent Bústies per recollir propostes Les virtuals: E-mails Webs Reds socials Qüestionaris informàtics
