Intervención en la Universitat Progressista d\'Estiu de Catalunya 2008 en el eje temático sobre medios de comunicación.

1. Els valors de l’esquerra als mitjans de comunicació ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ www.gutierrez-rubi.es A [email_address] UPEC 2008. Divendres, 11 de juliol

2. “ (…) I aquesta pluralitat no la veiem com un problema sinó com un avantatge, ja que sabem que no hi ha veritats amb majúscules, sinó petites veritats amb minúscules, sempre provisionals, però necessàries per mantenir la tensió necessària de certituds que ens permetin l’acció transformadora (…) Jordi Serrano rector de la UPEC 2008

3. Els valors de l’esquerra als mitjans de comunicació?

5. VALORS a la nostra societat

9. Els valors dels catalans

12. VALORS de l’esquerra

13. Cuidado con los valores

14. “ La apelación a los valores sirve para llamar la atención sobre realidades valiosas, pero también para otras muchas cosas, algunas de muy poco valor en sí, pero de gran utilidad (…)”. “ Cuidado con los valores” Daniel Innerarity. El PAÍS (14.05.2008)

15. “ El discurso de los valores puede ser la expresión de un cuestionamiento de la prioridad que en una sociedad democrática le corresponde a los derechos, el consentimiento, las garantías y las libertades individuales.” “ Cuidado con los valores” Daniel Innerarity. El PAÍS (14.05.2008)

16. “ Cuando hay una cultura política débil, la apelación a los valores en general, acaba paradójicamente en el resultado opuesto: contestando los derechos y fragilizando las libertades individuales. El lenguaje de los valores es utilizado para reducir el espacio de la política.” “ Cuidado con los valores” Daniel Innerarity. El PAÍS (14.05.2008)

17. “ Si hay que tener cuidado con los valores no es porque no existan, sino porque hay demasiados, es decir, en competencia, necesitados de concreción y equilibrio.” “ El cuidado con los valores es la mejor prueba de que se los aprecia y respeta.” “ Cuidado con los valores” Daniel Innerarity. El PAÍS (14.05.2008)

18. Cuidado con las palabras

19. “ Los partidos de izquierdas se siguen llamando socialistas cuando a los ojos de la mayoría de los ciudadanos esta palabra representa hoy una idea de sociedad que ni es viable ni es siquiera deseable. Lo primero que tiene que hacer la izquierda, si quiere renovarse, es saber explicar en qué tipo de sociedad piensa.” “ ¿Hay una vía a la izquierda?” Josep Ramoneda. El PAÍS (20.06.2008)

20. “ La idea de izquierda sólo tiene sentido si va unida a la idea de progreso y cambio social . La izquierda se vuelve conservadora cuando pierde el pulso del sentido de la historia y siente pánico ante los cambios tecnológicos y científicos.” “ ¿Hay una vía a la izquierda?” Josep Ramoneda. El PAÍS (20.06.2008)

21. Reconocimiento (debe sustituir a la lógica de la política asistencial. La asistencia es unidireccional, el reconocimiento es transitivo y mutuo). Radicalidad en la defensa de la democracia. Justicia social. (Igualdad política, de oportunidades, justicia distributiva…) Reformismo. “ ¿Hay una vía a la izquierda?” Josep Ramoneda. El PAÍS (20.06.2008)

22. VALORS de l’esquerra en els mitjans de comunicació

23. Jóvenes entre 15 y 30 años casi siete millones y medio de españoles, según datos del (INE 07). El 60% no se imagina la vida sin la llamada red de redes. El 48%, se pasa, al menos 20 horas a la semana “conectado”. El 91,6% de los jóvenes entre 16 y 24 años son usuarios de Internet.

24. El 70% de los jóvenes españoles, menores de 25 años se informan sólo a través de Internet Un 34% elige Internet como fuente preferida de información Un 26% prefiere la prensa escrita Un 25% la televisión Un 11% se decanta por la radio El estudio de KPMG analiza el impacto de la era digital en cinco países: Estados Unidos, Reino Unido, Alemania, España y Holanda y en el que han participado 3.000 personas. Destaca grandes variaciones entre los diferentes grupos de edad a escala global. Los menores de 25 años de los países citados presentan el consumo más bajo de noticias de televisión, con el 37%, mientras que en nuestro país este consumo representa sólo el 13%.

26. Els joves confien en Internet El mitjà que major confiança i credibilitat ofereix als ciutadans és la Televisió, amb un 38,2%, seguit per la Ràdio amb un 23,1%, la Premsa amb un 20,6% i Internet, amb un 7,1%. El 5,7% dels enquestats declara que cap mitjà de comunicació no li ofereix credibilitat avui en dia. Font: Estudi d’opinió d’IG-Investiga, “Confianza y Credibilidad en los Medios de Comunicación en España”

27. Els joves confien en Internet En relació directa amb Internet com a mitjà de comunicació, són els joves espanyols de 15 a 24 anys els que més credibilitat i confiança atorga a Xarxa . Exactament un 20,1% dels enquestats es decanta per Internet . Només supera a la Xarxa la Televisió en aquest segment d’edat, amb una credibilitat del 42,3%.

28. 2 dècimes de segon

29. És el temps necessari per a obtenir una primera impresió sobre l’atractiu o no d’una determinada pàgina web.

30. EL PAÍS, 31.01.2006 “ Las primeras impresiones tienen mucha importancia, según un estudio de la Carleton University, en Canadá. Para la investigación de Carleton se pidió a estudiantes que evaluaran el atractivo visual de una serie de páginas web, en una escala que iba desde ‘Muy poco atractiva’ a ‘Muy atractiva’. ”

31. Les decisions que es van prendre durant les dues primeres dècimes de segon es van mantenir durant la resta de l’observació.

32. “ Como la primera impresión no sea favorable, los visitantes abandonarán su página web incluso antes de saber que su oferta puede ser mayor que la de sus competidores.” Gitte Lindgaard (Carleton University)

33. El triangle d’or del màrqueting a Internet

34. Els usuaris llegeixen escassament un 28% de les paraules d’un site Aquest és el percentatge aproximat de lectura de paraules d’una pàgina web. Per altra banda, el temps aproximat que l’usuari destina a la lectura de un site és de 25 segons més un plus addicional de 4 segons per cada cent paraules. Els resultats indiquen que els usuaris dediquen més temps a entendre l’estructura de la pàgina i les eines de navegació, a més de a localitzar imatges, que a la lectura dels continguts. Font: Estudi “ How little do users read? ” per Jakob Nielsen

35. VALORS i generacions (presents i futures)

36. Generació Y, Einstein, Internet (Jeroen Boschma ) Y

37. Generació Y, Einstein, Internet Característiques: Flexibilitat i conciliació laboral Autenticitat i sinceritat Tecnologia i Internet Optimisme Confiança en el futur Qüestionament de l’autoritat Molt informats i preparats Crítics Consumidors influents Sociables

38. Generació Transparent (Enrique Dans)

39. Generació Transparent

40. Generació Transparent Característiques: Transparència Absència de privacitat No preocupa la seguretat Ser-hi, compartir, explicar... “ Aquí estic i estic fent això” Blocs, Flickr, Twitter, Youtube...

41. Generació Text (Luisa Carrada)

42. Generació Text

43. Generació Text, Text generation Característiques: Flexibilitat i conciliació laboral Continguts digitals (e-mail, sms, web, blocs, tags, folksonomia, comentaris Flickr o abstracts de vídeos, notes a podcasts… Nova funció de les paraules online Nova manera de llegir i escriure Hipertext, escriptura col·laborativa…

44. Generació Polze, SMS, Messenger

45. Generació Polze, SMS o Messenger Característiques: Utilitzen el polze per a la tramesa de missatges pel mòbil i l’ús d’aparells electrónics. Canvis a les mans i al cervell (utilitzen el polze per a accions on les generacions anteriors utilitzaven el dit índex). Prefereixen parlar pel messenger o enviar-se SMS abans que trucar. El mitjà és el missatge. Nou concepte de comunicació: concisió, rapidesa, immediatesa, disponibilitat... La imatge sobre la paraula.

46. Generació I I generació generation génération γενιάς جيل sukupolvi поколение generación पीढ़ी generatie generazione

47. Generació I Característiques: La generació de la transició multicultural. S’incorporen al món laboral més aviat. Més voluntariat. Trilingües. Més interès per les noves tecnologies.

48. Generació Global (Ulrich Beck)

49. Generació Global Característiques: Globalització cultural, social i econòmica. Comparteixen experiències i esdeveniments traumàtics que han suposat un gran impacte o sotrac social. Expectatives d’igualtat social, migració, terrorisme, canvi climàtic... Noves pretensions, nous vincles, perills i esperances, nous valors, inquietuds, i desitjos, conflictes i formes de protesta.

51. Tres preocupacions “polítiques i digitals”

52. 1. Velocitat de consum Reflexió

53. “ Dentro de diez años, todo nuestro consumo de medios se hará por Internet." Steve Ballmer, presidente de Microsoft (Junio 2008)

54. 2. Agitació, activisme… … Mobilització, canvis

55. “ Muchos resultados pueden conseguirse con un liderazgo creativo, pero para que su acción sea eficaz, deben aprovechar la potencialidad ya existente para un cambio , y guiar a los pueblos hacia opciones necesarias que podrían no realizarse nunca. En este sentido, el liderazgo tiene la función de transformar una potencialidad en una realidad . “ Amartya Sen

56. 3. Clivella digital… … Clivella institucional

57. Ciberactivistes Cibermilitants o cibersimpatitzants

59. Il Mestiere di scrivere Luisa Carrada. Apogeo Bibliografia i enllaços d’interès:

60. Generación Global Ulrich Beck. Ediciones Paidós Bibliografia i enllaços d’interès:

61. Generación Eisntein Más listos más rápidos y más sociales. Jeroen Boschma. Gestión 2000. Bibliografia i enllaços d’interès:

62. Articles i documents: http ://www.gutierrez-rubi.es El nacimiento del ciberactivismo 7 Retos y límites del Ciberactivismo (power point)