Segle XX: El Modernisme

1. Segle XX: El Modernisme Antologia de la poesia Catalana

3. Joan Maragall

5. La vaca cega

6. La BalangueraBibliografia Índex

7. Moviment cultural a Europa entre finals del segle XIX i XX. Distanciar-se del passati mirar cap al futur. Distingim dues tendències: El regeneracionisme L’esteticisme Menyspreu de la societat per considerar-la materialista. El Modernisme

8. El Modernisme català es va dividir en dues etapes: Des de 1892 fins a 1900. Va ser l’etapa més combativa. Des de 1900 fins a 1911. Va ser l’etapa més literària i menys ideològica. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. Va néixer la figura del bohemi: Bohèmia negra Bohèmia daurada El Modernisme

9. Biografies intel·lectuals

10. Va néixer a Pollença el 1854 Va ser pressionat a estudiar Dret Es va fer sacerdot i va rebutjar les seves pròpies composicions. Va viatjar a Roma i va publicar el seu primer recull: Poesies. Va publicar un recull de poesia castellana Va ser premiat amb l’Englantina dels Jocs Florals amb el poema La deixa del geni Va evolucionar cap a models clàssics: Horacianes. L’any 1922, mentre predicava, va caure de trona i va morir. Miquel Costa Llobera

11. Va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. L'any 1884, quan es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1894 va guanyar l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana. L'any següent, va publicar el llibre Poesies, editat per L'Avenç. Va fer amistat amb Unamuno. Va guanyar el premi Fastenrath pel seu llibre Enllà. Va morir el 20 de desembre de 1911. Joan Maragall

12. Va néixer a Palma l’any 1854. L’any 1869 va iniciar la carrera de Dret a Barcelona. L’any 1893 va passar a ser diputat a les Corts. Quan va començar a escriure alternava el català i castellà. L'any 1877 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona pel poema La Creu. La seva obra poètica s'aplega a Cap al tard (1909). Va morir a Palma el 26 de febrer de 1926. Joan Alcover

13. Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera, que cruixen lo terrer No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals. Miquel Costa i Llobera Lo pi de Formentor

14. Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera 12A més poderós que el roure, més verd que el taronger, 12B conserva de ses fulles l'eterna primavera 12A i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 12A que cruixen lo terrer 6b No guaita per ses fulles la flor enamorada; 12C no va la fontanella ses ombres a besar; 12D mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada 12C i li donà per terra l'esquerpa serralada, 12C per font la immensa mar. 6d Lo pi de Formentor

15. Lo pi de Formentor La natura té un paper important Comparacions superlatives per descriure l’arbre Es relaciona el pi amb la divinitat “Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge” (v.21) Els sentiments de l’autor cap el pi van canviant

16. Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. Joan Maragall La vaca cega

17. Topant de cap en una i altra soca, 10A avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10- se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10B D’un cop de roc llançat amb massa traça 10C el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10C se li ha posat un tel: la vaca és cega. 10B Ve a abeurar-se a la font com ans solia, 10D mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10C ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10A Ses companyes, pels cingles, per les comes, 10A pel silenci dels prats i en la ribera, 10B fan dringar l’esquellot, mentrespasturen 10E l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10D La vaca cega

18. La vaca cega Personatge sorprenent Tractament de la natura d’una forma diferent L’home desestabilitza la natura Constant personificació “amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes” (v. 8 i 9) “Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic” (v. 17-19)

19. La balanguera misteriosa, com una aranyad’artsubtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila teixint la tela per demà la balanguera fila, fila, la balanguerafilarà. Girant la ulladacapenrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sapons’amaga la llavor. Sap que la soca méss’enfila commésendinspotarrelar la balanguera fila, fila, la balanguerafilarà Quan la parella ve de noces javeu i comptasosminyons, veucomdevallen a les fosses, els que ara viuend’il.lusions. Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar, la balanguera fila, fila, la balanguerafilarà. Bellugantl’aspi el fil capdella i de la pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó. Dins la profunda nit tranquil.la destrial’auba que vendrà la balanguera fila, fila, la balanguerafilarà. De tradicions i d’esperances tix la senyerapeljovent comqui fa un vel de noviances ambcabelleresd’or i argent. De la infantesa quis’enfila, de la vellúriaquise’n va, la balanguera fila, fila, la balanguerafilarà. Joan Alcover La Balanguera

20. La Balanguera La balangueramisteriosa, 8a comuna aranyad’artsubtil, 8b buida que buida safilosa, 8a de nostra vida treu el fil. 8b Com una parca bécavila 8c teixint la tela per demà 8d la balanguera fila, fila, 8c la balanguerafilarà. 8d Girantla ulladacapenrera 8e guaita les ombres de l’avior, 8f i de la nova primavera 8e sapons’amaga la llavor. 8f Sap que la soca méss’enfila 8c commésendinspotarrelar 8d la balanguera fila, fila, 8c la balanguerafilarà 8d

21. La Balanguera La protagonista és una dona anciana que teixeix en algun racó Les dues primeres estrofes es centren en treball que realitza la anciana A la tercera estrofa es destaca una qualitat de la anciana, que és la de predir el futur. Les duesúltimesestrofes vinculen a la balangueraamb la pàtria L’espaisónambientsrurals

22. http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/costa_i_llobera.htm http://www.joanducros.net/corpus/Joan%20Maragall.htmlhttp://www.gaudiallgaudi.com/EL004%20Maragall%20a.htm http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069 http://cat.bloctum.com/lauragalvez/2008/03/27/la-vaca-cega/ http://cat.bloctum.com/juanlopez/2008/03/09/la-vaca-cega-joan-maragall/ http://martiipol.wordpress.com/joan-maragall/ Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educació 62. 2009 RIPOLL, J. M; MACIÀ, J; MUÑOZ, A. M. Llengua i literatura. Petjada. Barcelona: 2008. Bibliografia