SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 7
Cançó Romanç de Cec




           Tamara Fernández González,
           Aida Guillem Espinosa, Judith
           Mateu Iglesias, Carles Escutia
           Ayuso i Joaquín Candel Fuentes.

           2 Bachiller A


                                             1
Cançó Romanç de Cec




                             Romanç de cec


Va ser a la tardor de 1705 que a                el país va tornar a obrir les arques per
Altea desembarca Baptista Basset                traure al carrer les senyeres contra el
com a general de l’exèrcit de Carles            botifler i l'Arxiduc Carles a la porta
el d'Àustria. Entra en la Marina i              de Quart aclamaren i ell feu jurament
passeja per pobles i viles i en moltes          d’obeir i defendre les lleis. Del dia que
comarques als maulets va distribuint            ara esmente guardeu memòria: el 25
armes i donant raons, convencent a              d'abril de 1707 que trista batalla va
tots els llauradors que l'Arxiduc               somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit
Carles ha promès suspendre tributs i            borbó al de l'Àustria va vèncer d'un
gravàmens i tot el país li va plantar           colp i sense defenses ocuparen
cara al borbó Felip V. Els reis i               comarques senceres. Mal dia va nàixer
governants de tota Europa es posen              qui ordenà destruccions i matances. Si
a l'aguait i al plet s'aboquen, que             el mal ve d'Almansa amb raó diuen
està en discussió la corona dels                que a tots alcança: no es pot oblidar
regnes d'Espanya i els dos aspirants            que en la boca del poble ha quedat.
una guerra van a provocar, buscant              Després que va sotmetre tot el país i va
aliances amb altres estats dos                  tractar els hímens amb gran crueltat,
exèrcits preparen, Felip de Borbó i             pensà que era l'hora d'augmentar el
Carles d'Àustria, tals són els seus             poder de la seua corona i sense
noms. Als pobles van renàixer les               tardança promulgà el Decret de Nova
esperances d'arrancar el poder als              Planta, pel qual suprimia les lleis i
nobles senyors i en poques setmanes             costums de la pràctica antiga i ens va
el camí de València aplanaren;                  prohibir que parlàrem la llengua d'ací.
maulets i aliats dominaren pobles i             Senyors i senyores, de la història us
ciutats; d'una punta a l'altra                  hem fet el reconte; si voleu seguir, en
                                                els llibres està tot escrit.




Lletra: Vicent Torrent Vicent Torrent: veu, flauta dolça
Miquel Gil: Triangle Ximet S. Caffarena: Flauta travessera
Manolo Miralles: Bandúrria, gra Eliseu Parra: Gra
Enric Esteve: Llaudí Pep Gómez: Llaüt




                                                                                            2
Cançó Romanç de Cec




Per a començar anem a analitzar la font d’aquest text.

Es una font secundaria perquè el document esta escrit per un autor
posterior als fets exposats. Els fets daten principis del s. XVIII.

Es un text historiogràfic ja que el document està escrit per un
historiador posteriors als fets, en els que s’aborda un moment
determinat de la història, amb finalitat investigadora o científic. Té
un àmbit literari perquè és una composició poètica.

L’autor d’aquest text es individual, esta
escrit per Vicent torrent. Va nàixer a
València a 1945 és un musicòleg
valencià, més conegut per la seua obra
com a intèrpret de música tradicional
amb el conjunt Al Tall. A banda de la
discografia oficial d' Al Tall, Vicent
Torrent ha editat les obres següents a
títol personal (La música popular; Rosa
perduda).

La finalitat del Romanç del cec és reivindicar els drets que se havien
perdut anteriorment mitjançant la música, la funció és didàctica.

Aquest text va dirigit a tot aquell que escolta aquesta cançó i esta
interessat en la Guerra de Successió, sobretot a la població
valenciana.

La idea principal es la disputa dinàstica entre els candidats de la
Guerra de Successió. Conflicte bèl·lic entre Felip V de Borbó i
l’Arxiduc Carles d’Àustria.



                                                                         3
Cançó Romanç de Cec



Les idees secundaries és la internacionalització del conflicte
successori, els beneficis per als llauradors, la batalla d’Almansa i el
decret de nova Planta.

La font d’aquest text la situem
durant l’Antic Règim però en
concret la Guerra de Successió.
La Guerra de Successió Espanyola
fou un conflicte internacional
que ocorregué en 1701 fins al
1713 a causa de la successió al
tron d’ Espanya a la mort de
Carles I. La resistència que va
oposar Catalunya i Mallorca fou en vano i es va saldar amb la
instauració de la Casa de Borbó en Espanya. Es va produir a la
vegada una guerra civil entre Borbons i austríacs pertanyents als
regnes de Castella i d' Aragó. Els últims resolts no s’extingiren fins la
capitulació de Mallorca ante les forces de Felip V. També, en la
cançó es parla sobre el decret de nova planta i la seua implantació
en la corona d'Aragó.

A continuació diferenciarem els següents termes relacionats amb la
cançó

 1. La Guerra de Successió Espanyola va
 ser un conflicte bèl·lic internacional per
 la successió al tron d'Espanya després
 de la mort de Carles II. Va durar des de
 l’any 1701 fins a l’any 1713. Aquesta
 guerra va tindre lloc a Espanya i va
 terminar amb la signatura del Tractat
 d’Utrecht a l’any 1713. Finalment, Felip
 V fou reconegut com a rei d'Espanya,



                                                                            4
Cançó Romanç de Cec

 però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès.




 2. la Batalla d'Almansa, fou la
 batalla que es va produir durant
 el conflicte internacional de la
 Guerra de Successió Espanyola el
 25 abril 1707 a Almansa, en la
 que les tropes de Felip V
 derroten les tropes de l'arxiduc
 Carles d'Àustria. La batalla no va
 ser decisivaper la fi del conflicte
 internacional, però sí va obrir les
 portes cap al Regne de València.
 Com a conseqüència d'aquesta
 batalla, el Regne de València va ser ocupat per les tropes
 borbòniques (amb molta resistència austriacista) encara que els
 furs van quedar abolits, juntament amb els d'Aragó, després de la
 publicació dels Decrets de Nova Planta.

A continuació una Redacció del Romanç de cec

Un dels personatges importants que apareix anomenat en el
romanç de cec es Felip V. Felip d’Anjour o també anomenat Felip V
va nàixer al 1683 en França. A la mort de Carles II, que va morir
sense descendència, va anomenar a Felip d’Anjour com hereu amb
la condició de que els territoris del regne d’ Espanya estigueren
units amb els de França. Però, alguns aliats de la corona espanyola
no estigué d’acord amb això i l’Arxiduc Carles d’Àustria va disputar-li
la corona a Felip II i això va provocar la guerra de Successió
d’Espanya.

Un altre personatge important es l’Arxiduc Carles d’Àustria , que es
va posar en contra de la coronació de Felip V, es va presentar per a
ser rei. Els altres països aliats recolzaven que l’Arxiduc Carles
d’Àustria fora el nomenat rei, i també tenia l’acceptació de la Regne
d’Aragó i el Regne de Valencia.


                                                                          5
Cançó Romanç de Cec




Joan Baptista Basset i Ramos , va néixer a Alboraia l’any 1654.
Militar valencià al 1705, durant la Guerra de Successió, comandant
un reduït grup de forces aliades aconseguí incrementar les seues
tropes amb voluntaris, que s’anomenarien maulets.

La paraula maulet prové del mot àrab maula, que vol dir “esclau”.
Els maulets eren els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la
guerra de Successió espanyola. Foren grups de camperols,
llauradors, artesans i treballadors, no components de la noblesa,
que varen lluitar per la causa de la terra i del rei Carles, en contra
dels (botiflers), nobles i partidaris del Borbó Felip.

Per altra banda, hi havien uns altres partidaris eren els botiflers,
estaven a favor de Felip d’Anjour. Eren la noblesa terratinent i
l’aristocràcia, persones enriquides, part de la població de Castellà i
Navarra.

Desprès de ser proclamat rei Felip
V, el rei va imposar un decret per
a la corona d’Aragó i Catalunya en
el que s’imposà implantació de
l’absolutisme monàrquic, cosa
que comportava l’anul·lació de les
llibertats que mantenien fins al
moment

Es va prohibir el valencià i el català en el regne de Valencia i
Catalunya, i varen haver altres canvis com en la Hisenda.

També, es va abolir el decret que hi havia i es va canviar per un
altre. Felip va imposar un capità que, amb altres persones se’n
carregaven dels òrgans judicials, en tots els pobles i ciutats.




                                                                          6
Cançó Romanç de Cec

En la part que s’encarregava del òrgan fiscal, varen imposar per a
tots els pobles i ciutats que devien pagar un impost únic que no
distingia de la classe social a la que pertanyien.

Per altra banda, en l’àmbit legislatiu, varen imposar lleis que
prohibien el parlar valencià o català i imposaren el castellà en tots
els territoris valencians.

En la batalla que es produí en Almansa en el 1707 es varen
enfrontar les tropes de Carles d’ Àustria amb les de Felip V, en la
que el vencedor va ser Felip V. Al perdre la batalla, les tropes del
Borbó va anar ocupant territoris valencians . Quan varen ocupar
tots els territoris, es van fer els Decrets de Nova Planta que significà
l’abolició de la cultura valenciana i de llevar les lleis que en aquell
moment hi havia.

En la valoració aquestalletra de cançó(romanç) és un resum històric
de la Nostra historia on ens explica la
situación que vàrem viure. Ens
explica els fets històrics. En l’Antic
Règim concentraven tots els poders
de l’Estat en les seues mans que son
el executiu, legislatiu i judicial. La
monarquia estava basada en la teoria
de l’origen diví. La societat es dividia
en estaments amb diferent situación:
La noblesa i el clergat on estaven els
privilegiats i els no privilegiats.
Nomes       hi     havia      institucions
consultives ‘’Les Corts’’. La burguesía
no podia participar en la política. Va
aparèixer el Liberalisme atraves de les revolucions burgueses. La
sobirana esta representada pel Parlament, tots els ciutadans son
iguals. S’estableix la divisió de poders. El nou sistema va posar fi a la
societat estamental de l’Antic Règim. El model econòmic del
liberalisme es el capitalisme on el principal teòric fou Adam Smith.
Avanços molt importants, pero hi ha que aconseguir encara
nousdretsper aplegar a la societat actual.



                                                                            7

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Reicrpselva1
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsllgenesca
 
El setge a Barcelona
El setge a BarcelonaEl setge a Barcelona
El setge a Barcelonallgenesca
 
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaHistòria llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaBARTOMEU MATEU REUS
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successióllgenesca
 
La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!laujul95
 
11 de setembre de 1714
11 de setembre de 171411 de setembre de 1714
11 de setembre de 1714virusdenespola
 
La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medievalguest03b2693
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)arnaupj
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVLa Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVarnaupj
 

Was ist angesagt? (20)

1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei1714. Cada terra un Rei
1714. Cada terra un Rei
 
11 setembre 1714
11 setembre 171411 setembre 1714
11 setembre 1714
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova PlantaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canons
 
Guerra de successió
Guerra de successióGuerra de successió
Guerra de successió
 
guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
Cardona 1714
Cardona 1714Cardona 1714
Cardona 1714
 
Habsburg 5
Habsburg 5Habsburg 5
Habsburg 5
 
Guerra de successió
Guerra de successióGuerra de successió
Guerra de successió
 
El setge a Barcelona
El setge a BarcelonaEl setge a Barcelona
El setge a Barcelona
 
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova PlantaHistòria llengua. Els decrets de Nova Planta
Història llengua. Els decrets de Nova Planta
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 
Tema 11
Tema 11Tema 11
Tema 11
 
Guerra de successió
Guerra de successióGuerra de successió
Guerra de successió
 
La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!La guerra dels segadors power point!
La guerra dels segadors power point!
 
11 de setembre de 1714
11 de setembre de 171411 de setembre de 1714
11 de setembre de 1714
 
La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medieval
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
La Guerra Civil Catalana del segle XV (Esquemàtic)
 
La Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XVLa Guerra Civil Catalana del segle XV
La Guerra Civil Catalana del segle XV
 

Ähnlich wie Copia de romanç de cec

Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Albert Fuertes
 
Alba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canonsAlba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canonsllgenesca
 
Max Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canonsMax Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canonsllgenesca
 
T1 l'espanya del segle xviii
T1   l'espanya del segle xviiiT1   l'espanya del segle xviii
T1 l'espanya del segle xviiixabiapi
 
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canonsLluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canonsllgenesca
 
La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)Isabel Barniol
 
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIACATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIAmambla
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2KathyM_
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Pauhistoria
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaErica Ztz
 
La guerra dels segadors
La guerra dels segadorsLa guerra dels segadors
La guerra dels segadorsmala95
 
La guerra dels segadors
La guerra dels segadorsLa guerra dels segadors
La guerra dels segadorsmala95
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX2nESO
 

Ähnlich wie Copia de romanç de cec (20)

3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)Guerra dels Segadors (BONA)
Guerra dels Segadors (BONA)
 
Alba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canonsAlba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canons
 
Max Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canonsMax Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canons
 
T1 l'espanya del segle xviii
T1   l'espanya del segle xviiiT1   l'espanya del segle xviii
T1 l'espanya del segle xviii
 
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canonsLluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
 
La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)La monarquia hispànica (1469-1714)
La monarquia hispànica (1469-1714)
 
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIACATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
 
Edat moderna 2
Edat moderna 2Edat moderna 2
Edat moderna 2
 
Romanç de cec
 Romanç de cec Romanç de cec
Romanç de cec
 
Decadència2
Decadència2Decadència2
Decadència2
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
 
La guerra dels segadors
La guerra dels segadorsLa guerra dels segadors
La guerra dels segadors
 
La guerra dels segadors
La guerra dels segadorsLa guerra dels segadors
La guerra dels segadors
 
Guerra de Successió
Guerra de SuccessióGuerra de Successió
Guerra de Successió
 
Espanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIXEspanya i Catalunya en el s. XIX
Espanya i Catalunya en el s. XIX
 
Romanç de cec
 Romanç de cec Romanç de cec
Romanç de cec
 

Mehr von Judy Mateu

El franquismo (nuevo)
El franquismo (nuevo)El franquismo (nuevo)
El franquismo (nuevo)Judy Mateu
 
Anàlisis de les fonts ok! (2)
Anàlisis de les fonts ok! (2)Anàlisis de les fonts ok! (2)
Anàlisis de les fonts ok! (2)Judy Mateu
 
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de Rivera
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de RiveraCrisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de Rivera
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de RiveraJudy Mateu
 
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraAlfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraJudy Mateu
 
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraAlfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraJudy Mateu
 
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera Judy Mateu
 

Mehr von Judy Mateu (6)

El franquismo (nuevo)
El franquismo (nuevo)El franquismo (nuevo)
El franquismo (nuevo)
 
Anàlisis de les fonts ok! (2)
Anàlisis de les fonts ok! (2)Anàlisis de les fonts ok! (2)
Anàlisis de les fonts ok! (2)
 
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de Rivera
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de RiveraCrisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de Rivera
Crisi de la restauració i la Dictadura de Primo de Primo de Rivera
 
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraAlfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
 
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de riveraAlfons xiii i la dictadura de primo de rivera
Alfons xiii i la dictadura de primo de rivera
 
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera
Alfons XIII y La Dictadura de Primo de Rivera
 

Copia de romanç de cec

  • 1. Cançó Romanç de Cec Tamara Fernández González, Aida Guillem Espinosa, Judith Mateu Iglesias, Carles Escutia Ayuso i Joaquín Candel Fuentes. 2 Bachiller A 1
  • 2. Cançó Romanç de Cec Romanç de cec Va ser a la tardor de 1705 que a el país va tornar a obrir les arques per Altea desembarca Baptista Basset traure al carrer les senyeres contra el com a general de l’exèrcit de Carles botifler i l'Arxiduc Carles a la porta el d'Àustria. Entra en la Marina i de Quart aclamaren i ell feu jurament passeja per pobles i viles i en moltes d’obeir i defendre les lleis. Del dia que comarques als maulets va distribuint ara esmente guardeu memòria: el 25 armes i donant raons, convencent a d'abril de 1707 que trista batalla va tots els llauradors que l'Arxiduc somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit Carles ha promès suspendre tributs i borbó al de l'Àustria va vèncer d'un gravàmens i tot el país li va plantar colp i sense defenses ocuparen cara al borbó Felip V. Els reis i comarques senceres. Mal dia va nàixer governants de tota Europa es posen qui ordenà destruccions i matances. Si a l'aguait i al plet s'aboquen, que el mal ve d'Almansa amb raó diuen està en discussió la corona dels que a tots alcança: no es pot oblidar regnes d'Espanya i els dos aspirants que en la boca del poble ha quedat. una guerra van a provocar, buscant Després que va sotmetre tot el país i va aliances amb altres estats dos tractar els hímens amb gran crueltat, exèrcits preparen, Felip de Borbó i pensà que era l'hora d'augmentar el Carles d'Àustria, tals són els seus poder de la seua corona i sense noms. Als pobles van renàixer les tardança promulgà el Decret de Nova esperances d'arrancar el poder als Planta, pel qual suprimia les lleis i nobles senyors i en poques setmanes costums de la pràctica antiga i ens va el camí de València aplanaren; prohibir que parlàrem la llengua d'ací. maulets i aliats dominaren pobles i Senyors i senyores, de la història us ciutats; d'una punta a l'altra hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit. Lletra: Vicent Torrent Vicent Torrent: veu, flauta dolça Miquel Gil: Triangle Ximet S. Caffarena: Flauta travessera Manolo Miralles: Bandúrria, gra Eliseu Parra: Gra Enric Esteve: Llaudí Pep Gómez: Llaüt 2
  • 3. Cançó Romanç de Cec Per a començar anem a analitzar la font d’aquest text. Es una font secundaria perquè el document esta escrit per un autor posterior als fets exposats. Els fets daten principis del s. XVIII. Es un text historiogràfic ja que el document està escrit per un historiador posteriors als fets, en els que s’aborda un moment determinat de la història, amb finalitat investigadora o científic. Té un àmbit literari perquè és una composició poètica. L’autor d’aquest text es individual, esta escrit per Vicent torrent. Va nàixer a València a 1945 és un musicòleg valencià, més conegut per la seua obra com a intèrpret de música tradicional amb el conjunt Al Tall. A banda de la discografia oficial d' Al Tall, Vicent Torrent ha editat les obres següents a títol personal (La música popular; Rosa perduda). La finalitat del Romanç del cec és reivindicar els drets que se havien perdut anteriorment mitjançant la música, la funció és didàctica. Aquest text va dirigit a tot aquell que escolta aquesta cançó i esta interessat en la Guerra de Successió, sobretot a la població valenciana. La idea principal es la disputa dinàstica entre els candidats de la Guerra de Successió. Conflicte bèl·lic entre Felip V de Borbó i l’Arxiduc Carles d’Àustria. 3
  • 4. Cançó Romanç de Cec Les idees secundaries és la internacionalització del conflicte successori, els beneficis per als llauradors, la batalla d’Almansa i el decret de nova Planta. La font d’aquest text la situem durant l’Antic Règim però en concret la Guerra de Successió. La Guerra de Successió Espanyola fou un conflicte internacional que ocorregué en 1701 fins al 1713 a causa de la successió al tron d’ Espanya a la mort de Carles I. La resistència que va oposar Catalunya i Mallorca fou en vano i es va saldar amb la instauració de la Casa de Borbó en Espanya. Es va produir a la vegada una guerra civil entre Borbons i austríacs pertanyents als regnes de Castella i d' Aragó. Els últims resolts no s’extingiren fins la capitulació de Mallorca ante les forces de Felip V. També, en la cançó es parla sobre el decret de nova planta i la seua implantació en la corona d'Aragó. A continuació diferenciarem els següents termes relacionats amb la cançó 1. La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional per la successió al tron d'Espanya després de la mort de Carles II. Va durar des de l’any 1701 fins a l’any 1713. Aquesta guerra va tindre lloc a Espanya i va terminar amb la signatura del Tractat d’Utrecht a l’any 1713. Finalment, Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, 4
  • 5. Cançó Romanç de Cec però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès. 2. la Batalla d'Almansa, fou la batalla que es va produir durant el conflicte internacional de la Guerra de Successió Espanyola el 25 abril 1707 a Almansa, en la que les tropes de Felip V derroten les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria. La batalla no va ser decisivaper la fi del conflicte internacional, però sí va obrir les portes cap al Regne de València. Com a conseqüència d'aquesta batalla, el Regne de València va ser ocupat per les tropes borbòniques (amb molta resistència austriacista) encara que els furs van quedar abolits, juntament amb els d'Aragó, després de la publicació dels Decrets de Nova Planta. A continuació una Redacció del Romanç de cec Un dels personatges importants que apareix anomenat en el romanç de cec es Felip V. Felip d’Anjour o també anomenat Felip V va nàixer al 1683 en França. A la mort de Carles II, que va morir sense descendència, va anomenar a Felip d’Anjour com hereu amb la condició de que els territoris del regne d’ Espanya estigueren units amb els de França. Però, alguns aliats de la corona espanyola no estigué d’acord amb això i l’Arxiduc Carles d’Àustria va disputar-li la corona a Felip II i això va provocar la guerra de Successió d’Espanya. Un altre personatge important es l’Arxiduc Carles d’Àustria , que es va posar en contra de la coronació de Felip V, es va presentar per a ser rei. Els altres països aliats recolzaven que l’Arxiduc Carles d’Àustria fora el nomenat rei, i també tenia l’acceptació de la Regne d’Aragó i el Regne de Valencia. 5
  • 6. Cançó Romanç de Cec Joan Baptista Basset i Ramos , va néixer a Alboraia l’any 1654. Militar valencià al 1705, durant la Guerra de Successió, comandant un reduït grup de forces aliades aconseguí incrementar les seues tropes amb voluntaris, que s’anomenarien maulets. La paraula maulet prové del mot àrab maula, que vol dir “esclau”. Els maulets eren els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la guerra de Successió espanyola. Foren grups de camperols, llauradors, artesans i treballadors, no components de la noblesa, que varen lluitar per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels (botiflers), nobles i partidaris del Borbó Felip. Per altra banda, hi havien uns altres partidaris eren els botiflers, estaven a favor de Felip d’Anjour. Eren la noblesa terratinent i l’aristocràcia, persones enriquides, part de la població de Castellà i Navarra. Desprès de ser proclamat rei Felip V, el rei va imposar un decret per a la corona d’Aragó i Catalunya en el que s’imposà implantació de l’absolutisme monàrquic, cosa que comportava l’anul·lació de les llibertats que mantenien fins al moment Es va prohibir el valencià i el català en el regne de Valencia i Catalunya, i varen haver altres canvis com en la Hisenda. També, es va abolir el decret que hi havia i es va canviar per un altre. Felip va imposar un capità que, amb altres persones se’n carregaven dels òrgans judicials, en tots els pobles i ciutats. 6
  • 7. Cançó Romanç de Cec En la part que s’encarregava del òrgan fiscal, varen imposar per a tots els pobles i ciutats que devien pagar un impost únic que no distingia de la classe social a la que pertanyien. Per altra banda, en l’àmbit legislatiu, varen imposar lleis que prohibien el parlar valencià o català i imposaren el castellà en tots els territoris valencians. En la batalla que es produí en Almansa en el 1707 es varen enfrontar les tropes de Carles d’ Àustria amb les de Felip V, en la que el vencedor va ser Felip V. Al perdre la batalla, les tropes del Borbó va anar ocupant territoris valencians . Quan varen ocupar tots els territoris, es van fer els Decrets de Nova Planta que significà l’abolició de la cultura valenciana i de llevar les lleis que en aquell moment hi havia. En la valoració aquestalletra de cançó(romanç) és un resum històric de la Nostra historia on ens explica la situación que vàrem viure. Ens explica els fets històrics. En l’Antic Règim concentraven tots els poders de l’Estat en les seues mans que son el executiu, legislatiu i judicial. La monarquia estava basada en la teoria de l’origen diví. La societat es dividia en estaments amb diferent situación: La noblesa i el clergat on estaven els privilegiats i els no privilegiats. Nomes hi havia institucions consultives ‘’Les Corts’’. La burguesía no podia participar en la política. Va aparèixer el Liberalisme atraves de les revolucions burgueses. La sobirana esta representada pel Parlament, tots els ciutadans son iguals. S’estableix la divisió de poders. El nou sistema va posar fi a la societat estamental de l’Antic Règim. El model econòmic del liberalisme es el capitalisme on el principal teòric fou Adam Smith. Avanços molt importants, pero hi ha que aconseguir encara nousdretsper aplegar a la societat actual. 7