2015-05-21_Edificis NZEB

EDIFICIS NZEB
ALEXANDRE CIURANA FENES
RESPONSABLE DE L’ÀREA DE GESTIÓ ENERGÈTICA I
SOSTENIBILITAT D'ACTECIR

2
Índex
1. Definició d’edificis NZEB
2. Tipologies
3. Marc legal
4. Càlculs i justificació
5. Disseny l’edifici
6. Explotació de l’edifici
7. Exemple pràctic: La fàbrica de Ca l’Alier
8. Referencies i links d’ajuda

3
01 Definició d’edificis NZEB
La Directiva 2010/31 / UE, de 19 de maig de
2010, relativa a l'eficiència energètica dels
edificis defineix el «edifici de consum
d'energia gairebé nul» com l'edifici amb un
nivell d'eficiència energètica molt alt. La
quantitat gairebé nul·la o molt baixa d'energia
requerida hauria d'estar coberta, en molt
àmplia mesura, per energia procedent de
fonts renovables, inclosa energia procedent de
fonts renovables produïda in situ o en l'entorn.
Cal destacar que el concepte de Net ZEB és
més general que el dels edificis autosuficients
i aïllats que són capaços de generar tota
l'energia que consumeixen.

4
01 Definició d’edificis NZEB
Font: IREC

6
02 Tipologies
• Energia Zero – balanç a l’emplaçament (net-zero site energy): Un ZEB a
emplaçament produeix com a mínim tanta energia com la que consumeix
anualment, agafant com a base l’emplaçament de l’edifici
• Energia Zero – balanç a la font energètica (net-zero source energy): Un ZEB a
font produeix com a mínim tanta energia com aquella que consumeix al llarg
de l’any, agafant com a base la font d’energia. En aquest cas, la font d’energia
fa referència a l’energia primària utilitzada per generar i lliurar energia a
l’emplaçament de l’edifici
• Energia Zero – balanç de cost energètic (net-zero energy costs): En un ZEB a
cost, la quantitat econòmica que rep l’edifici en concepte d’energia
exportada a la xarxa ha d’ésser compensada anualment per les factures
energètiques corresponents a l’ús de l’edifici
• Energia Zero – balanç d’emissions (net-zero energy emissions): Un edifici
amb balanç d’emissions zero produeix com a mínim tanta energia renovable
neta d’emissions com la que utilitza provinent de fonts que emeten
emissions

7
02 Tipologies
Font: Task40 IEA

8
03 Marc legal
La Directiva sobre Eficiència Energètica (EED, 2012/27/EU) adoptada l’octubre
de 2012, inclou el requeriment als Estats membres de desenvolupar estratègies
de renovació del seu parc d’edificis a llarg termini. La EED va ser aprovada amb
l’objectiu d’ajudar a assolir l’objectiu de la UE d’assolir un 20% d’eficiència
energètica per a l’any 2020, així com per a preparar el camí per a noves
millores.
Juntament a la EED, la refundició de la Directiva sobre el comportament
energètic dels edificis (EPBD, 2010/31/EU) de 2010, estableix importants
requeriments que inclouen la certificació del comportament energètic dels
edificis, mecanismes d’inspecció de les calderes i aparells d’aire condicionat, o
la necessitat dels nous edificis de ser de consum d’energia quasi nul. La EPBD
estableix uns estàndards mínims de comportament energètic per a aquells
edificis que siguin renovats.

9
03 Marc legal
Tots els Estats membres han de garantir que, a partir de l’1 de gener de 2014, un
3% de la superfície total calefactada i/o refrigerada dels edificis de titularitat
pública serà renovada anualment per tal d’assolir els requeriments mínims
d’eficiència energètica fixats a l’Article 4 de la Directiva 2010/31/EU.
Aquest 3% ha de ser calculat en base a la superfície total d’aquells edificis amb un
total de superfície útil de més de 500 m² i que siguin propietat i ocupats pel
govern central dels Estats membres. Aquest llindar serà rebaixat a 250 m² a partir
del 9 de juliol de 2015.

10
03 Marc legal
Reial Decret 235/2013, de 5 d'abril, amb relació amb el Procediment bàsic per a
la Certificació d'Eficiència Energètica
• Limitació del consum energètic segons emissions de CO2 (etiquetatge)
• Transposició de la obligació de que els nous edificis siguin NZEB al 2020 (2018
per edificis públics).
Reial decret 314/2006, l'aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). El
Document bàsic DB-HE "Estalvi d'Energia" va ser actualitzada per l'Ordre FOM /
1635/2013, 10 setembre 2013
HE 0: Limitació del consum energètic
• El consum d'energia primària no renovable es limita a: 40 kWh/m2a fins a 70
kWh/m2a en funció de la zona climàtica. Un factor de correcció segons la
superfície s'aplica sobre aquests valors.
• En els edificis no residencials, l'eficiència dels edificis ha de ser igual o
superior a la categoria B (0,4≤C <0,65).

11
03 Marc legal
HE 1: Limitació de la demanda energètica
• Nova construcció/Privat ús residencial:
• Màxima de la demanda d'energia de calefacció: 15 kWh/m2a a 40 kWh/m2a en
funció de la zona climàtica, un factor de correcció segons la superfície s'aplica
sobre aquests valors.
• Màxima demanda d'energia de refredament : 15 kWh/m2a per 3 zones
climàtiques i kWh/m2a per a la zona climàtica de l'estiu més calent.
• Altres usos:
• La refrigeració i la demanda de calefacció en % d'estalvi en comparació amb un
edifici de referència, en funció de la zona climàtica i els guanys de calor internes.
HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques
S'ha de complir amb els requisits que estableix el Reial Decret. 1027/2007, el Reglament de
Construcció d'Instal·lacions Tèrmiques (Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis
(RITE)) actualitzat pel Reial decret 238/2013, 5 d abril de 2013.

12
03 Marc legal
HE 4: Contribució solar mínima de ACS
• De 30 a 70% en funció de la zona climàtica i la demanda d'ACS.
• Aquesta contribució pot ser substituït per una altra instal·lació a l'edifici a
través de calefacció de districte o si és més eficient.
HE 5: Contribució fotovoltaica mínima de energia elèctrica
• Només sector terciari. En els edificis nous i edificis existents, quan renovació
es porta a terme. D'altra banda, només quan l'àrea és més de 5.000m2 i amb
certesa l'ús de l'edifici.
• La potència mínima a instal·lar depèn de la zona climàtica i la superfície de
l'edifici segons la fórmula P = C. (0002 * S-5), on P és la potència mínima a
instal·lar, C és un factor (que van 1-1,4) en funció de la zona climàtica i S és la
superfície de l'edifici. Aquesta contribució pot ser substituït per altres fonts
renovables.

13
03 Marc legal
A nivell europeu alguns països no han transposat una definició de nZEB (cas de
Macedònia), d’altres han introduït una definició general però sense valors
numèrics (Itàlia, Grècia, Espanya i Portugal). Alguns països si han posat valors
numèrics però estan en procés de revisió i d’altres han transposat la directiva
amb dades consolidades:
• Les definicions numèriques de l’edifici nZEB varien d’una manera significativa
en relació a la limitació del consum d’energia primària i se situen entre el 25 i
els 217 kWh/m²a. Hi ha una divergència important de criteris tot I tenir zones
climàtiques similars.
• En relació a la cobertura d’energia primària amb energies renovables (RES) els
objectius europeus varien des del 25% al 100% i en major forma entre el 50%
al 70%.

14
04 Càlcul i justificació
Simulació energètica per al compliment legal

15
Simulació energètica per al compliment
funcional
TRNSYS
ENERGYPLUS
DOE2

16
Task40 IEA tool RETScreen

17
05 Disseny de l’edifici
Consums d’energia primària i usos
Font: Informe RePublicZEB IREC Font: ICAEN 2004
Consums d’energia primària (kWh/m2 any) Distribució d’utilització de l’energia per usos

18
05 Disseny de l’edifici
Font: IREC
1- Reduir la demanda energètica
2- Implementar instal·lacions eficients
3- Instal·lar energies renovables

D
C 
DEMANDA
ENERGÈTICA
RENDIMENT
ESTACIONAL
DELS SISTEMES
CONSUM
ANUAL MÀXIM
Estratègia principal

19
05.1 Reduir la demanda energètica
Anàlisi d’assolellament
“IDENTIFICAR LES FAÇANES AMB ORIENTACIONS MÉS CRÍTIQUES”
21 març 12:00h 21 Març 14:00h 21 Març 16:00h

20
Anàlisi d’ombres
“ OPTIMITZAR ELEMENTS DE PROTECCIÓ PASSIVA”

21
05.1 Baixa demanda energètica
Anàlisi de radiació
“VALIDAR TIPOLOGIA ENVOLVENT I PROTECCIONS PASSIVES, AMB VALORS NUMÈRICS ”
SENSE DOBLE PELL
AMB DOBLE PELL

22
Simulació energètica sense doble pell Simulació energètica amb doble pell
“DETERMINAR LA DEMANDA ENERGÈTICA DE L’EDIFICI ”
15
20
25
30
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
Temperatura y Ganancias deCalor - Bloque1, Zona32
15Jul,Sub-horario Sinlicencia
Temperatura(°C)BalanceTérmico(kW)
Tiempo
2:00 4:00 6:00 8:00 10:00 12:00 14:00 16:00 18:00 20:00 22:00
Temperaturadel Aire(°C) TemperaturaRadiante(°C) TemperaturaOperativa(°C)
TemperaturadeBulboSecoExterior (°C)
IluminaciónGeneral (kW) Computadoras + Equipos (kW) Ocupación(kW)
Ganancias Solares por Ventanas Exteriores (kW) EnfriamientoSensibledeZona/Sist. (kW)
Tiempo
ura del Aire (°C) 26,27 26,02 20,26 13,17 13,45 17,46 17,89 18,26 18,93 27,61 26,99
ra Radiante (°C) 26,55 26,33 25,73 32,87 32,46 28,48 28,10 27,72 26,97 27,78 27,09
a Operativa (°C) 26,41 26,18 23,00 23,02 22,96 22,97 22,99 22,99 22,95 27,69 27,04
eco Exterior (°C) 22,03 22,03 23,06 24,83 26,87 28,64 29,67 29,67 28,64 26,87 24,83
ón General (kW) 0,00 0,00 0,00 0,05 0,05 0,05 0,05 0,05 0,05 0,00 0,00
+Equipos (kW) 0,02 0,02 0,02 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,50 0,02 0,02
Ocupación (kW) 0,00 0,00 0,00 0,17 0,35 0,24 0,30 0,30 0,07 0,00 0,00
Exteriores (kW) 0,00 0,00 0,67 9,48 7,18 1,91 1,78 1,60 1,13 0,26 0,00
Zona/Sist. (kW) 0,00 0,00 -1,45 -8,57 -8,39 -4,33 -4,02 -3,69 -2,98 0,00 0,00
Tª radiant màxima = 33 ºC
Demanda energètica major i amb puntes màximes
20
22
24
26
28
30
-4
-3
-2
-1
0
1
2
Temperatura y Ganancias deCalor - Bloque1, Zona47
EnergyPlus 15Jul,Sub-horario Sinlicencia
Temperatura(°C)BalanceTérmico(kW)
Tiempo
2:00 4:00 6:00 8:00 10:00 12:00 14:00 16:00 18:00 20:00 22:00
Temperaturadel Aire(°C) TemperaturaRadiante(°C) TemperaturaOperativa(°C)
TemperaturadeBulboSecoExterior (°C)
IluminaciónGeneral (kW) Computadoras + Equipos (kW) Ocupación(kW)
Ganancias Solares por Ventanas Exteriores (kW) EnfriamientoSensibledeZona/Sist. (kW)
Tiempo
Temperatura del Aire (°C) 25,01 24,82 21,56 20,83 20,06 19,23 19,34 19,57 20,15 25,83 25,69
Temperatura Radiante (°C) 25,19 25,04 24,39 25,17 25,94 26,77 26,65 26,42 25,78 25,81 25,55
Temperatura Operativa (°C) 25,10 24,93 22,98 23,00 23,00 23,00 23,00 23,00 22,96 25,82 25,62
Temperatura de Bulbo Seco Exterior (°C) 22,03 22,03 23,06 24,83 26,87 28,64 29,67 29,67 28,64 26,87 24,83
Iluminación General (kW) 0,00 0,00 0,00 0,80 0,79 0,08 0,78 0,79 0,80 0,00 0,00
Computadoras +Equipos (kW) 0,04 0,04 0,04 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,82 0,04 0,04
Ocupación (kW) 0,00 0,00 0,00 0,22 0,45 0,36 0,47 0,47 0,11 0,00 0,00
Ganancias Solares por Ventanas Exteriores (kW) 0,00 0,00 0,01 0,62 1,33 2,40 1,74 1,38 0,76 0,09 0,00
Tª radiant màxima = 26,5 ºC
Demanda energètica menor i més estable
Simulació energètica

23
Distribució de consums per components del la instal·lació en un edifici tipus tamany
mitjà o gran sector terciari, respecte del total d'energia consumida (electricitat, gas,
gasoil, etc…).
Element de Consum Consum mitjà
Producció de fred = 20 – 30% 25 %
Producció de calor = 10 – 20% 15 %
Ventilació = 10 – 20% 15 %
Bombes = 6 – 10% 08 %
Il·luminació + Força + Comunicacions = 30 – 54% 37 %
Font: ICAEN
05.2 Implementar instal·lacions eficients
Distribució típica de consums (edifici terciari)

24
1- Eficiència en la producció de fred i calor
• Utilització de sistemes i equips de la màxima eficiència. Cal tenir en compte
sempre la Eficiència/cost de la producció/us de la instal·lació.
2- Eficiència en a distribució de fred i calor.
• Utilització de sistemes de distribució cabal variable.
3- Sistema de tractament d’aire i ventilació.
• Sistema de free-cooling.
• Utilització de recuperadors de calor per aire.
• Sistemes per minimitzar l’aire de ventilació tractat (Sondes de CO2 ).
• Eficiència en ventiladors (Reacció plug-fan o alta eficiència)
4- Sistema de gestió de la instal·lació (BMS Building Management System).
• Es l’encarregat d’optimitzar, en cada moment, el funcionament de cadascun
dels elements de la instal·lació amb l’objectiu de minimitzar-ne el consum,
mantenint controlats els paràmetres termodinàmics.
Eficiència en instal·lacions mecàniques

25
Equips productors de Fred
• Plantes refredadores condensació per aire
• Plantes refredadores condensació per aigua
• Unitats Autònomes d’expansió directa
• Unitats Autònomes d’expansió directa de
Volum de
• Refrigerant Variable
• Equips d’Absorció
• Centrals frigorífiques
• Bombes de calor geotèrmiques
Equips productors de Calor
• Calderes atmosfèriques
• Calderes de baixa temperatura
• Calderes de condensació
• Calderes de biomassa
• Equips bomba de calor condensats per
aigua
• Equips autònoms Bomba de calor
• Equips autònoms Bomba de calor VRV
• Bombes de calor geotèrmiques
Equips de producció fred/calor

26
COP (Coeficent Of Performance) o EER (Energy Efficiency Ratio): relació entre la
potencia de fred generada i la potencia elèctrica total consumida. Ens dona
informació sobre el rendiment de l’equip a 100% de càrrega.
COP = Pot. Frigorífica/Pot. Elèctrica Consumida
ESEER (European Seasonal Energy Efficiency Ratio): El Ratio Europeu d'Eficiència
Energètica Estacional és el valor del rendiment a càrregues parcials de les màquines
de fred segons EUROVENT. Estimació del repartiment del percentatge de càrregues .
ESEER = 0.03A + 0.33B + 0.41C +0.23D
A = EER o COP a 100% de capacitat.
B = EER o COP a 75% de capacitat.
C = EER o COP a 50% de capacitat.
D = EER o COP a 25% de capacitat.
Indicadors d'eficiència en producció de fred

27
Comparativa energètica d’equips de producció de fred
Condensació per aire
Plantes refredadores Aire –Aigua
Unitats Standard scroll i cargol COP = 2.5 a 2.9 (ESEER = 3.4 – 4)
Unitats d’alt rendiment scroll i cargol COP = 2.9 – 3.2 (ESEER = 4 - 4.35)
Unitats de levitació magnètica COP = 3.15 – 3.5 (ESEER = 4.75 – 5.9)
Unitats VRV
Unitats Standard REC.+ BC COP = 2.7 a 2.9
Unitats d’Alt Rendiment REC.+ BC COP = 3.0 a 3.4
Les seves reduïdes dimensions, tant d’unitats exteriors com de canonades
i unitats interiors el fan un bon sistema para obres de rehabilitació.
Condicions de prestació: Tª exterior 35º C longitud de canonada total 100m
diferencia d’alçades 20 m.
Condiciones de catàleg: Tª exterior 35º C longitud de canonada 7.5m
diferencia d’alçades 0 m.

28
Condensació per aigua
Unitats VRV
Unitats Standard BC COP = 3.4 a 3.7
Unitats amb Recuperació de calor COP = 3.4 a 3.7
Condicions Tª exterior 35º C longitud de canonada total 100m diferencia d’altures 20 m
Condicions de catàleg Tª exterior 35º C longitud de canonada 7.5m diferencia d’altures 0 m.
Refredadores Aigua-Aigua
Refredadores amb compressor de cargol, centrifugues o
de levitació magnètica
Condensació amb torres COP = 4.5 – 5.5 (Agua de cond. 30 – 35ºC)
Condensació amb aigua freàtic = 6 – 8 (Agua de cond. 20 – 25ºC)

29
Comparativa de sistemes de producció de fred
Refredadores Aigua-Aire (H-A) vs Aigua–Aigua(H-H)
Refredadora de referència
condensada per aire COP = 2.7 ESEER = 3.8
Increment d'Eficiència tenint en compte el consum de ventiladors i bombes de
torres/condensadors respecte de l’equip de referència, refredadora estàndard
condensada per aire.
1- Refredadora H-A Alta eficiència (FOCS-CA, AQUAFORCE) = + 15%
2- Refredadora H-A Compressor Levitació Magnètica (TECS) = + 25 – 35%
3- Refredadora H-A Comp. Levitació Mag. Alta Eficiència (TECS-E) = + 40-55%
4- Refredadora H-H = +30 – 40%
5- Refredadora H-H Compressor Levitació Magnètica (TECS W) = + 40-55%

30
Rendiment instantani:
És el rendiment puntual en les condicions de funcionament nominals de la caldera. Ve
donat per la relació entre la potencia útil i la potencia nominal de l’aparell.
ηi = (Pútil / Pnominal)
ηi : rendiment instantani
Putil: Potencia útil en kW, que és la potencia màxima aprofitable que la caldera pot cedir a l’aigua.
Pnominal: Potencia nominal en kW que és la potencia teòrica màxima que pot aportar el combustible.
Rendiment estacional:
És el rendiment real d’una caldera durant una temporada de funcionament. És inferior al
rendiment instantani i està molt influenciat pel nombre d’arrencades i parades del
cremador i per les seves hores de funcionament.
ηe: rendiment estacional
ηi : rendiment instantani
Ф : Factor de carrega = hores de servei del cremador dividit per les hores de disposició de servei.
qB : pèrdues mitjanes per radiació i convecció (%)
Indicadors d'eficiència en producció de calor

31
Anàlisi d'eficiència de les calderes

32
Bombes de Bancada vs Bombes in-line
-Bombes in-line tenen major eficiència i menor manteniment que les de bancada. Les
Bombes centrifugues de bancada disposen de un eix de grans dimensions. Problemes
d’alineació, equilibrat i per tant pèrdues en fregaments
-Per instal·lacions de climatització col·locarem sempre bombes in-line
Cabal variable vs Cabal constant
- La impulsió d’aigua a cabal variable s’ajusta a la demanda instantània de potencia en
cada zona (25% al 100%). Aquest ajust pot millorar si la impulsió la fem amb configuració
de bombes tipus grup de pressió 2N+R o 3N+R.
- En cabal variable el consum de bombes es redueix quadràticament amb el cabal. Las
bombes son turbomàquines, igual que els ventiladors.
- Reducció del consum degut a la reducció de la fricció a les canonades ja que circula un
cabal menor que el de disseny.
Sistemes de bombeig

33
-Les pèrdues tèrmiques globals màximes admeses segons el RITE 1.2.4.2.1.1 apartat 6, per
una instal·lació tèrmica per la que circulen fluids sense canvi d’estat, que en general es
tractarà d’aigua no poden superar el 4% de la potencia màxima que transporta.
- Evitar els circuits de poca potencia amb molta longitud de canonada, especialment circuits
d’aigua calenta per calefacció o circuits de fan-coils.
-En cas de superar aquest 4% haurà d'incrementar-se el gruix del aïllament.
- Els gruixos mínims de l'aïllament dels accessoris de la xarxa com, vàlvules filtres, etc …,
seran els mateixos que els de la canonada en que estiguin instal·lats (ITE1.2.4.2.1 apartat 6).
-Segmentar en diferents circuits segons les zones de l’edifici que tinguin usos i/o horaris
diferents de funcionament, per aconseguir major eficiència en el bombeig.
-Intentar col·locar la producció pròxima a la sala de bombes i la sala de bombes en una zona
aproximadament centrada a l’edifici, en el cas de que se tracti d’un edifici de poca alçada i
gran superfície per minimitzar en el possible els recorreguts de canonada.
Distribució; Criteris per millora de eficiència

34
- Ventiladors Centrífugs: Pressions altes i cabals petits.
- Ventiladors Helicocentrífugs: Pressions i cabals intermitjos.
- Ventiladors Helicoïdals o Axials: Pressions baixes/moderades i grans cabals.
Eficiència en els ventiladors

35
1- Eficiència ventiladors Centrífugs pales
endavant = 50 – 54%
2- Eficiència ventiladores Centrífugs
pales enrere plug-fan = 70%
3- Eficiència de ventiladors Centrífugs
pales endarrere d’alt rendiment
amb motor directament acoblats o amb
transmissió per corretges planes = 76 –
77%
Eficiència en els ventiladors

36
- Recuperadors de roda entàlpica de sorció solament tenen sentit
en zones humides de costa tipus Barcelona, Valencia , etc…
- En èpoques d’estiu gran augment de rendiment. Es duplica la
potencia recuperada respecte a una roda estàndard.
- En Zones interiors no te sentit col·locar recuperadors de sorció
perquè l’increment en la potencia recuperada és molt petita en
relació al sobrecost de l’equip.
-Preu Recuperador de Sorció = 1.5 x Preu recuperador de roda
entàlpica.
- En èpoques d’hivern col·locar un recuperador de roda entàlpica
estàndard o de sorció suposa un estalvi a la generació de vapor
per la humectació, ja que l’aire d’entrada augmenta el seu nivell
d’humitat.
Recuperadors de calor

37
- El free-cooling és una aplicació útil a tot edifici amb carregues internes mitjanes o
importants, ja que tindrà demanda de fred en major o menor grau durant tot l’any.
Aquest sistema ens permet aprofitar les temperatures fredes exteriors per refrigerar
l'edifici.
- El sistema compara en continu les condiciones de temperatura o entalpia del aire de
retorno contra les del aire exterior i quan les d’aquest últim son més favorables, el
sistema es converteix mitjançant la seva secció de comportes en un sistema tot aire
exterior. Aconseguim estalvi energètic, millora de la ventilació i cost reduït.
- El free-cooling pot suposar un estalvi d’entre
un 6 – 11% en el consum energètic de fred de
l’edifici depenent del seu us i dels horaris.
-Criteri hauria de ser el de col·locar free-cooling
sempre que ens sigui possible.
Sistemes de free cooling

38
UTA’s d’aire primari eficients

39
05.2 Instal·lacions eficients
“ COMPTAR AMB LES EINES DE CONTROL I ELS MITJANS PER
CONÈIXER-NE L’EFICÀCIA ”
Sense control
lumínic
Amb
control
lumínic
Eficiència en la il·luminació

05.3 Energies Renovables
Criteri de decisió en la selecció de EERR: Viabilitat tècnica, legal i
econòmic-financera
40

41
Producció de fred i calor per aprofitament d’energia geotèrmica
Avantatges
- Sistema de condensació que permet tenir totes les màquines ocultes
amb una mínima ventilació.
- Ideal para edificis amb cobertes no utilitzables per ubicar màquines.
- Utilització de bombes de calor amb alto COP = 4.5 – 5. Temperatures de
condensació molt favorables.
- Sistema de captació d’aigua del freàtic és el de màxima eficiència en
producció de fred i calor EER = 6 - 8
- Segons la Directiva Europea 2009/28/ CE del 23 d’abril de 2009 la
energia geotèrmica és una energia procedent d’una font renovable.

42
Producció de calor
Calderes de biomassa. Principis de funcionament
-Calderes per Producció d’aigua calenta mitjançant la combustió
de pellets o estelles.
-Els pellets son petites porcions de serradures compactades
usades com a combustible per a estalviar espai. Mode
d'emmagatzematge més compacte que les estelles.
-Les emissions de CO2 es consideren neutres ja que es
consideren equivalents a les que l'arbre ha consumit
Durant la seva vida.
-Es considera que es tracta d’una energia renovable . Decret
CE 28/2009 sobre energies renovables.

Fotovoltaica i minieòlica; gestió de la generació i la demanda
43
Font: Generació tipus PV IDAE
Opcions preferents:
1. Autoconsum
2. Aïllada assistida
3. Venda a pool

Convergència dels costos de l’energia
44Font: PER 2011-2020 IDAE

45
06 Explotació de l’edifici
1- Posta en marxa i comissioning
2- Sistema de supervisió energètica
3- Sistema de gestió energètica
4- Mesura i verificació d’estalvis
Estratègia principal

46
Posta en marxa i comissioning (conducció i assessorament)

47
Sistema de supervisió energètica (mesurar l’energia i les prestacions)

48
Sistema de gestió energètica (actuar), gestor energètic 2.0

49
Mesura i verificació d’estalvis (verificar el NZEB)
Temps
Consumd’Energia
Energia de referència
ajustada
Period
Període de
referència
ESTALVI o
CON SUM EVITAT
Increment de
la producció
Aplicació de
la MCE
Període de
raport
Energia de
referència
Energia mesurada en el
període de raport

50
Opcions de Mesura i Verificació (verificar el NZEB)

51
Estratègia nZEB = Reduir la demanda energètica + Implementar instal·lacions
eficients + Instal·lar energies renovables + Posta en marxa i comissioning +
Supervisió energètica + Gestió energètica + Mesura i verificació d’estalvis
Font: Schneider Electric

52
07 Exemple pràctic: La fàbrica de Ca l’Alier
CA L’ALIER FACTORY SMART CITY CAMPUS
Refurbishment of an old factory into offices
Details
Developper BCN CITY COUNCIL (CISCO-SCNEIDER)
Architect A+ M Arquitectes
Location SPAIN – Barcelona
Services
Concept Design / Design Development
Technical Development support
LEED C&S 2009 Platinum / NzEB
Construction amount 5 952739 € (UTE ELECNOR-VOPI4)
MEP amount 2 409 964 €
Dates
Studies _ 2014
Works _ 2015-2016
Surface 3.000 m2
Some highlights
The project of Ca l’Alier wants to be a model among the architectonical
diversity of the 22@ from the sustainability point of view. That’s why it will
be the first building with it’s features, not only in the 22@ neighbourhood
but in the city of Barcelona. A Nearly Zero Energy Building.
The NZEB are building with energy use near to 0 in a “typical year”, that
means that the energy comes from the building itself by the means of
renewable energy sources. This energy will have to be the same as the
energy needs of the building in one year.
The building follows energetic efficiency criteria in all the levels, water use,
mobility, smart cities.

53
Reducció de la demanda energètica
• Envolvent segons criteris d’edifici d’alta qualificació
• Aprofitament de il·luminació natural
• Captació d’aire de zones ombrívoles
Utilització d’instal·lacions eficients
• Connexió a un DH&C
• Control lumínic
• Optimització del VEEI amb llumeneres LED
• Difusió per desplaçament i convencional
• Sistemes radiants i fancoils d’alta eficiència
• Sistemes de ventilació d’alta eficiència i control de
qualitat d’aire interior
• Control adaptatiu i predictiu
Implementació d’energies renovables
• 75kW de instal·lació solar fotovoltaica
1er NZEB a Catalunya
(tipologia Limited)

54
Posta en marxa i comissioning avançat
• Garantia d’estanqueïtat
• Fundamental i enhanced comissioning
Implementació sistema de gestió energètica
• Supervisió i millora del rendiment energètic
Mesura i Verificació d’estalvis
• Pla de mesura i verificació (opció D, simulació
calibrada) i seguiment durant 10 anys
Altres
• Alimentació de vehicle elèctric, energia verda
• Autoconsum de l’energia fotovoltaica per al CPD
de CISCO
• LEED C&S 2009 Platinum
• Smart City Campus, projecte EU AMBASSADOR
(tipologia Limited)

55
07 Exemple pràctic: Ca l’Alier
(tipologia Limited)
BALANÇ D'ENERGIES PRIMÀRIES
(Font: Agència de l'Energia de Barcelona)
kWh E.primària / kWh
E.final
kg CO2
/ kWh
E.final
Electricitat de xarxa 2,461 0,399
Gas Natural 1,195 0,252
Valorització RSU Districlima 1,037 0,018
Biomassa densificada (pellet) 1,113 0,018
DISTRICLIMA
Calor ACS i/o Calefacció:
1.000 kWh de calor son equivalents a:
1.248 kWh Valorització RSU
92 kWh Gas Natural
5 kWh Electricitat de xarxa
Fred
1.000 kWh de fred son equivalents a:
47 kWh Valorització RSU
221 kWh Electricitat de xarxa
Grau d'acompliment del NZEB sobre el bàsic de Ca l'Alier
Consums* anuals d'Energia final estimades al Projecte Bàsic
Consum d'electricitat prevista 83.441 kWh elèctrics de xarxa
Consum de calor prevista 78.944 kWh de calor
Consum de fred prevista 52.450 kWh de fred
*Els consums que tes tenen en compte han estat calculats segons l'ús d'oficines ( això exclouria CPD)
Consums anuals d'Energia primària
Equivalents d'electricitat de xarxa 205.347 kWh
Equivalents de DISTRICLIMA (Calor)
Valorització RSU 98.522 kWh 102.167 kWh
Gas Natural 7.263 kWh 8.679 kWh
Electricitat 395 kWh 971 kWh
Equivalents de DISTRICLIMA (Fred)
Valorització RSU 2.465 kWh 2.556 kWh
Electricitat 11.592 kWh 28.527 kWh
TOTAL 348.248 kWh
Generació amb recursos energètics locals estimats al Projecte Bàsic
Generació amb fotovoltaica i minieòlica 108.000,00 kWh elèctrics
Energia primària equivalent compensada 265.788 kWh equivalents de xarxa 43.092 kg CO2
Balanç Anual de Net Zero d'Energia Primària 82.460 kWh -1.369 kg CO2
Grau d'acompliment del NZEB d'E.primària (%) 76,3% 103,3%

56
08 Referencies i links d’ajuda
Normativa estatal:
http://www.boe.es/boe/dias/2013/04/13/pdfs/BOE-A-2013-3904.pdf
http://www.codigotecnico.org/cte/export/sites/default/web/galerias/archivos/BOE-A-2013-9511.pdf
http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/27/pdfs/BOE-A-2013-6938.pdf
http://www.minetur.gob.es/energia/desarrollo/EficienciaEnergetica/RITE/Reglamento/Real_Decreto_238_2013_
de_5_de_abril.pdf
http://www.minetur.gob.es/energia/es-ES/Novedades/Documents/Resumen_PER_2011-2020.pdf
Normativa catalana:
http://www.gencat.cat/mediamb/binlegis/20062093e.pdf
Projectes Europeus de referencia:
http://task40.iea-shc.org/
http://www.entranze.eu/home/es/
http://www.marie-medstrategic.eu/en.html
Software’s de simulació energètica i EERR:
http://apps1.eere.energy.gov/buildings/tools_directory/
http://www.retscreen.net/es/home.php

57
Fi de la presentació
Alexandre Ciurana Fenes, CEM, CMVP
Responsable de l’Àrea de Gestió Energètica i Sostenibilitat d'Actecir
Energy & Sustainability Director in PGI Engineerig

2015-05-21_Edificis NZEB

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (9)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (18)

Ähnlich wie 2015-05-21_Edificis NZEB

Ähnlich wie 2015-05-21_Edificis NZEB (20)

2015-05-21_Edificis NZEB