2. 2
Índex
1. Comptes anuals............................................................................................................3
1.1 Balanç…………………………………………………………………………..................…………….3
1.2 Pèrdues i guanys………………………………………………………………….........................5
1.3 Anàlisi de l'eficiència.......................................................................................8
2. Pla de tresoreria……………………….................…………………………………………………………....10
3. Supervivència a curt termini………………………....................……………………...……………....13
3.1 Liquiditat.......................................................................................................13
3.2 Mínim de vendes...........................................................................................14
3.3 ROE i cost d'oportunitat................................................................................15
4. Supervivència a llarg termini…………………………………………………………….......................16
4.1 Com ha anat l'activitat?................................................................................16
4.2 El negoci és rendible?...................................................................................17
4.3 El negoci és sostenible?................................................................................18
5. Punt mort……………………………………………………………………………………….......................…19
6. Ràtios………………………………………………………………………………………………........................20
6.1 Ràtios d'endeutament i cost de l'endeutament............................................20
6.2 Rendibilitat ROE, ROI i ROS...........................................................................21
6.3 Períodes........................................................................................................24
7. Ràtios conjunts………………………………………………………………………………….......................26
7.1 Efecte palanquejament financer..............................................................................26
7.2 Període mitjà de maduració econòmic i financer.....................................................27
7.3 PAS............................................................................................................................28
3. 3
1. Comptes anuals
Els comptes anuals de Back Home, com a qualsevol empresa, es basen en el balanç i el
compte de pèrdues i guanys. Aquests els hem realitzat mitjançant la Excel
d'emprenedoria i són els següents:
1.1 Balanç
4. 4
Observant el Balanç de Back Home podem apreciar que les partides de l’Actiu No
Corrent es deriven de l’Aplicació disponible als diferents mercats mòbils i a la Web de
l’empresa a Internet. A l’Actiu No Corrent només hem de tenir en compte la Tresoreria
(Realitzable + Disponible) a l’hora de calcular l’Actiu Total.
En quant al Patrimoni Net cal tenir en compte el Capital Social de 3100 per tal de
constituir l’empresa i el resultat de l’exercici que és positiu i creix durant els 3 primers
anys.
Si observem el Passiu Corrent, tots els deutes que l’empresa Back Home tindria a curt
termini són derivats de Hisenda Pública Creditora i d’Organismes de la Seguretat Social
Creditors. Cal apreciar que no tindrem cap deute a llarg termini (Actiu No Corrent).
Per tal de veure gràficament els percentatges dels diversos elements que formen el
balanç ho hem desglossat i d'aquesta manera podem no tant sols comprovar que el
balanç està ben equilibrat, sinó també com evolucionen els diversos comptes i quins
guanyen o perden més impacte en l'empresa:
5. 5
A partir d'això podem determinar dos fets. El primer és que el passiu corrent es va
reduint amb el pas dels anys i el segon és que l'actiu corrent i en especial el disponible
va augmentant en detriment de l'actiu no corrent ja que augmenta molt poc mentre
que el disponible augmenta de forma més accelerada.
1.2 Pèrdues i Guanys
6. 6
Observant el Pèrdues i Guanys de Back Home apreciem que les despeses que
l’empresa té són majoritàriament per els serveis externs perquè un cop efectuat el
servei un 85% dels beneficis que s’obtenen van dirigits a totes aquelles empreses amb
les quals tenim un partner, perquè són elles les que ens proporcionen els vehicles i els
conductors. En quant als ingressos cal destacar que l’empresa Back Home únicament
n’aconseguiria de la venda del servei que ofereix.
Si observem el Pèrdues i Guanys als diferents anys apreciem que els ingressos
incrementen gràcies al augment de les vendes tot i que les despeses també
augmenten degut al increment dels salaris i dels serveis externs. Això provoca que en
un inici el nostre marge de contribució sigui molt elevat els 3 anys tal i com veiem a
continuació ja que les despeses de personal i els serveis externs no es tenen en compte
en aquest apartat, sinó que veuen clarament en el EBITDA.
Un cop restats els comptes anomenats anteriorment i les amortitzacions comprovem
que el resultat d'explotació no és tant elevat com podia semblar en un inici:
7. 7
Finalment quan descompten les despeses financeres que són molt reduïdes i els
impostos ens trobem amb el resultat de l'exercici, el qual és positiu els 3 anys i notem
com entre el segon i tercer any s'ha produït una palanca a partir del partner amb un
conjunt de discoteques famoses i ens ha permès augmentar el nostre volum de vendes
i conseqüentment el resultat del l'exercici:
8. 8
1.3 Anàlisi de l'eficiència
Pel que fa a l'eficiència de Back Home, hem de tenir en compte els percentatges que hi
trobem en el PiG.
El primer fet a destacar és que el resultat de l'exercici és molt reduït en comparació al
volum de vendes, ja que tal i com veiem a la gràfica següent aquest només representa
un 2%, 4% i 6% respectivament al llarg dels 3 anys. Això és degut a que
automàticament, el 85% dels ingressos de les vendes se'ls queden les empreses
partners que ens proporcionen vehicles i conductors (serveis externs) i amb el 15%
restant nosaltres tenim que paga una sèrie de sous i salaris, despeses financeres i
tributs entre d'altres.
Això pot fer pensar que la nostre empresa és poc eficient des d'aquest punt de vista,
però tenint en compte que l'import net de la xifra de negocis el considerem elevat, un
percentatge petit com pot ser un 4% per exemple en el segon any, significa una
quantitat important de diners, en aquest cas al voltant de 34.000€.
L'altra fet que hem analitzat és la distribució del marge de contribució al llarg dels 3
anys. Podem apreciar que percentualment les despeses de personal disminueixen però
això és degut al augment de la EBITDA al llarg dels 3 anys. També podem veure que el
tant per cent dels serveis externs dins del marge de contribució és molt semblant en
tots tres anys ja que el percentatge dels ingressos que s'emporten els nostre partners
sempre és del 85%.
9. 9
A partir d'aquesta gràfica podem comprovar que efectivament el percentatge que ens
"quedem" nosaltres sempre està al voltant del 15% mentre que les empreses externes
s'emporten el 85% tal i com nosaltres hem estipulat.
Per altra banda volem destacar una dada molt interessant i és que el EBITDA en relació
a les despeses de personal guanya pes al llarg dels anys i sabent que els salaris es
mantenen, això significa que cada cop obtenim més ingressos directes a partir de les
nostres vendes i per tant que el resultat de l'exercici serà cada vegada més gran.
10. 10
2. Pla de tresoreria
Per tal de elaborar un anàlisi de la tresoreria hem tingut en compte els pagaments i
cobraments que l'empresa haurà de realitzar al llarg dels 3 anys i que són els següents:
11. 11
A partir d'aquestas dades podem elaborar la següent gràfica on es veuen com es
reparteixen el nombre de cobraments i pagaments al llarg dels 3 anys:
Apreciem que en tots 3 anys els cobraments són superiors als pagaments, tot i que
lleument. És important tenir en compte que del segon any al tercer els tants per cent
són els mateixos perquè els cobraments i pagaments augmenten poc d’un any a l’altre
en forma percentual tot i que si numèricament.
Pel que fa als cobraments, a continuació podem veure com es desglossen al llarg
d'aquests 3 anys:
Els principals cobraments que obtindria l’empresa Back Home es deriven de la pròpia
activitat que aquesta realitza mitjançant el servei que oferim. A més a més, també
podem observar que obtenim ingressos per l’IVA cobrat i per finançament. Com a
característica de Back Home cal destacar que no obtenim ingressos financers ja que no
12. 12
es fa cap mena d’inversió. Cal destacar que percentualment, es mantenen gairebé
iguals al llarg del període analitzat.
Pel que fa als pagaments, a continuació trobem com es desglossen:
En quant als pagaments, hem de donar molta importància a les despeses que
provenen de Serveis Externs en què destaquen les despeses derivades dels diners que
paguem a les empreses que cedeixen els vehicles i els conductors i les despeses per
publicitat. També cal que l’empresa tingui en compte les despeses de personal, que
disminueixen percentualment i això significa que numericament la resta de pagaments
augmenten, la hisenda pública, les inversions i l’IVA pagat que es manté de forma
constant al llarg dels períodes.
Pel que fa al cash flow, un aspecte molt important per a qualsevol empresa i en
especial per als emprenedors, podem estar tranquils ja que aquest augmenta al llarg
dels anys tal i com veiem a la taula següent:
Any 2015 Any 2016 Any 2017
Cash Flow 18.831€ 34.085€ 109.090€
Això és positiu perquè amb aquests diners no només ens serviria per fer les compres
pertinents sinó també dur a terme inversions o iniciar altres projectes.
13. 13
3. Supervivència a curt termini
3.1 Liquiditat
FM = AC - PC
1r any
FM= 13.981 - 6.611 = 7.370€
2n any
FM= 58.982 - 16.750 = 42.232€
3r any
FM= 168.572 - 31.374 = 137.198€
Per tal de tenir coneixements sobre la liquiditat aparant hem calculat el fons de
maniobra al llarg dels 3 anys. Les dades obtingudes són de 7.370€ el primer any,
42.232€ al segon any i 137.198€ al tercer any, la qual cosa ja indica que la diferència
entre l'actiu corrent i el passiu corrent va augmentant amb el pas dela anys i per tant
obtenim més liquiditat.
Tal i com veiem en aquestes gràfiques, percentualment el fons de maniobra augmenta
de forma progressiva en detriment del passiu corrent, ja que aquest no disminueix sinó
14. 14
que augmenta però més lentament que l'actiu corrent i per tant suposa una millor
liquiditat.
3.2 Mínim de vendes
Mínim vendes = (Realitzable + Disponible) - PC
1r any
Mínim de vendes = (0 + 13.981) - 6.611 = 7.370€
2n any
Mínim de vendes = (0 + 58.982) - 16.750 = 42.232€
3r any
Mínim de vendes = (0 + 168.572) - 31.374 = 137.198€
Per tal saber el mínim de vendes que hem de realitzar per tal de poder pagar els
deutes a curt termini hem de tenir en compte el realitzable i el disponible dels 3 anys i
també el passiu corrent. Veient les gràfiques que hi ha a continuació podem
determinar que al llarg dels 3 anys es cobrirà sense cap problema el mínim de vendes
necessari ja que el disponible és tot moment superior al passiu corrent i fins i tot
augmenta de forma percentual. Això significa que si les previsions són les adequades
l'empresa no ha de tenir problemes econòmics a curt termini.
15. 15
3.3 ROE i cost d'oportunitat
ROE= (BN / PN) *100
1r any
ROE= (9.314 / 12.414) *100= 75%
2n any
ROE= (34.085 / 46.499) *100= 73,3 %
3r any
ROE= (93.651 / 140.150) *100= 66,8%
Per tal de saber si dur a terme o no aquest projecte hem d'analitzar el ROE en
comparació amb la rendibilitat que oferiria un altre tipus d'inversió segura que podem
determinar amb un mitja del 4%. Veien els càlculs podem establir que ja que el ROE és
clarament superior a aquest cost d'oportunitat que seria l'altra inversió podem
determinar que si que surtiria a compte realitzar el projecte, tot i que la ROE amb el
pas dels períodes es va disminuint i ho podem atribuir a un efecte del palanquejament
negatiu que implicaria una disminució de la rendibilitat financera en cas que ens
endeutessim.
16. 16
4. Supervivència a llarg termini
4.1 Com ha anat l'activitat?
Per tal de saber com ha anat l'activitat hem de saber com és el benefici net, i
basicament comprovar que aquest sigui superior a 0. Tal i com hem vist en el pèrdues i
guanys, efectivament hem obtingut beneficis al llarg dels 3 anys, i a més a més,
aquests s'han vist incrementats de forma progressiva tal i com veiem a la gràfica
següent:
Els beneficis s'han incrementat al llarg dels anys i en especial del segon al tercer any
degut a les palanques mitjançant partner amb discoteques importants del Maresme i
barcelonès que s'han produit abans dels mesos d'estiu i que hauran provocat un
augment considerable de les vendes durant l'estiu i conseqüentment un benefici
superior.
D'aquesta manera veiem que el segon any s'incrementa un 365% respecte el primer, i
el tercer un 1.005% respecte el primer.
17. 17
4.2 El negoci és rendible?
Per tal de saber si el negoci és rendible hem de veure si la nostra activitat genera
riquesa o no, i això o podem comprovar mitjançant el BAII o resultat d'explotació. Al
llarg dels 3 anys, el BAII de Back Home és positiu i de la mateixa manera que el resultat
de l'exercici (òbviament ja que estan relacionats), aquest augment de forma
progressiva a mesura que avança el temps degut a l'aparció de les palanques i
l'augment de vendes que aquest genera, conjuntament amb el fet que cada vegada
serem més coneguts i al conèixer millot el mercat i guanyar experiència ens serà més
fàcil dur a terme la nostra activitat.
En aquesta gràfica podem veure com el BAII augmenta de forma molt similar al
resultat de l'exercici de la pàgina anterior tant percentual com numèricament.
18. 18
4.3 El negoci és sostenible?
Per tal de saber si el negoci serà sostenible, hem de tenir en compte que el resultat
d'explotació no sigui superior a la despesa financera ja que sinó no serviria de res dur a
terme la nostra activitat perquè tot allò que generessim ho acabaríem pagant i no
obtindríem beneficis.
Tal i com es pot apreciar a les gràfiques següents, el nostre projecte és altament
sostenible ja que la relació entre el percentatge que significa la despesa financera en
relació amb el BAII és insignificant, ja que tant en el primer com en el segon any les
despeses financeres no superen els 50€ i per tant no arriven a ser ni el 1% dels diners
obtinguts a partir del resultat d'explotació.
Pel que fa a aquest aspecte, Back Home no té cap problema de sostenibilitat a no ser
que les previsions realitzades fossin extramadament diferents a les realitzades.
19. 19
5. Punt mort
El punt mort o llindar de rendibilitat és aquell punt a partir del qual comencem a
obtenir beneficis tenint en compte el nombre de vendes realitzades i els costos fixos i
variables que aquestes suposen. Tenint en compte el número de viatges que pretenem
dur a terme apreciem que l’empresa necessitaria uns ingressos semestrals 42.787€
aproximadament al primer any, el que suposa unes vende aproximades de 10.697
unitats. Podem veure que al segon any la xifra disminueix fins a les 1.292 unitats
(5.169€) venudes però aquesta es torna a veure incrementada al tercer fins a les
15.059 unitats (60.238€).
Tot i que es pot veure que l’empresa tindria forces dificultats en el primer semestre
(quan aquesta inicia la seva activitat), superaríem amb solvència tots els altres cinc
semestres sense cap problema ja que el volum de vendes seria molt superior al llindar
de rendibilitat.
Apreciem que les vendes augmenten tant a l’hivern com a l’estiu, tot i que amb major
nombre als mesos d’estiu, que són aquells en què els joves surten més de festa. En la
següent gràfica podem veure la distribució del punt mort durant aquests primers anys i
el volum de vendes a l'inici dels sis semestres estudiats.
20. 20
6. Ràtios
6.1 Ràtios d'endeutament i cost de l'endeutament
Ràtio d'endeutament: PNC + PC / PN + PASSIU
Any 1: 6611 + 0 / 6611 + 12414.05 = 0.53
Any 2: 16750.41 + 0 / 16750.41 + 46499.18 = 0.36
Any 3: 31374.34 + 0 / 31374.34 + 140150.63 = 0.22
Observant la ràtio d’endeutament de la nostra empresa en els tres anys podem veure
que en el primer es troba sobre l’òptim recomenat però en els dos següents aquesta
disminuiria considerablement.
Seria recomenable que l’empresa mires de pujar la proporció que representa el deute
en el total del passiu de l’empresa en el segon i el tercer any.
21. 21
Cost d’endeutament: Despesa financera / Passiu
Any 1: 45.48 / 6611 = 0.6 %
Any 2: 45.48 / 16750.41 = 0.27 %
Any 3: 0 / 31374.34 = 0
Si observem el cost d’endeutament en els tres diferents anys podem apreciar que
aquest és molt baix en tots tres anys. En el primer i segon any la despesa financera de
l’empresa és de 45.48. Tot i això no hi haurà despesa financera el tercer any d’activitat
de l’empresa.
22. 22
6.2 Rendibilitat ROE, ROI i ROS
Rendibilitat Financera: Benefici Net / Patrimoni Net*100
Any 1: 9314.05 / 12414.05 = 75 %
Any 2: 34085.13 / 46499.18 = 73 %
Any 3: 93651.45 / 140150.63 = 68 %
Observant els resultats que obtenim com a rendibilitat financera en els diferents anys
podem veure que aquesta va disminuint poc a poc. Això vol dir que el patrimoni net de
l’empresa augmentaria més en proporció al benefici net, cosa que fa que la rendibilitat
financera sigui inferior.
23. 23
Rendibilitat de la inversió: BAI / Capital desemborsat
Any 1: 630.71 %
Any 2: 7587.81 %
Any 3: 14794 %
La rendibilitat de la inversió ens serveix per saber el rendiment que ha obtingut la
empresa per la relació entre els beneficis de l’empresa abans d’impostos i el capital
desemborsat i utilitzat per la consecució d’aquests beneficis.
Observant els resultats de la rendibilitat de la inversió que obté l’empresa observem
que aconseguim uns percentatges molt grans, ja que el capital desemborsat és mínim.
Això suposa un aspecte positiu a tenir en compte perquè quan més gran sigui aquest
resultat suposa una major rendibilitat.
24. 24
Rendibilitat de les vendes: BAII / Import Net de la xifra de vendes
Any 1: 11688.04 / 150654 = 0.077
Any 2: 42651.89 / 225624 = 0.19
Any 3: 117064.31 / 400554 = 0.29
Apreciem que la rendibilitat de les vendes va augmentant a mesura que passen els
anys perquè tant l’import net de la xifra de vendes com el BAII augmenten. Tot i això,
el BAII augmenta en major proporció que les vendes al llarg dels anys. Aquest
increment del BAII es pot donar perquè els sous i salaris no augmenten en gran
proporció i representen un tant per cent menys gran en comparació al primer any.
6.3 Períodes
Al no tractar-se d'una empresa industrial, només hauríem de tenir en compte 3
subperíodes:
Subperíode d’aprovisionament:
25. 25
Any 1: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0
Any 2: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0
Any 3: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0
Subperíode de cobrament:
Any 1: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0
Any 2: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0
Any 3: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0
Subperíode de pagament:
Any 1: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0
Any 2: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0
Any 3: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0
Observant els resultats apreciem que cap dels subperiodes ens ocupa temps a l’hora
de dur a terme la nostra activitat ja que els clients i usuaris pagarien el servei al
comptat un cop contractat i nosaltres pagariem inmediatament a les empreses amb les
que tenim els partners.
26. 26
7. Ràtios conjunts
7.1 Efecte Palanquejament Financer
ROI>cost de finançament
Any 1: 630.71 % > 0.6 %
Any 2: 7587.81 % > 0.27 %
Any 3: 14794 % > 0
Comparant el ROI amb el cost de finançament apreciem que en tots tres anys el ROI és
més gran i, per tant, quan més ens endeutem més millorarà la rendibilitat financera de
l’empresa.
27. 27
7.2 Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer
Periode Mitjà de Maduració Econòmic:
Subperiode d’aprovisionament + Subperiode de cobrament
Any 1: 0 + 0 = 0
Any 2: 0 + 0 = 0
Any 3: 0 + 0 = 0
Observant els resultats veiem que a l’empresa Back Home el periode mitjà de
maduració econòmic és 0 perquè l’empresa no ha d’efectuar cap aprovisionament de
mercaderies i cobra per el servei oferit al mateix moment en què és contractat.
Periode Mitja de Maduració Financer:
Periode Mitja de Maduració Econòmic – Subperiode de pagament
Any 1: 0 – 0 = 0
Any 2: 0 – 0 = 0
Any 3: 0 – 0 = 0
Al igual que el PMME el Periode Mitjà de Maduració Financer també es 0 perquè
l’empresa paga a les empreses que ens ofereixen els seus vehicles i conductors al
mateix moment en què aquesta cobra per el servei ofert als clients o usuaris.
28. 28
7.3 PAS
PAS = FM – NOF (Necessitats Operatives de Fons)
NOF = Mitjana de mercaderies + Mitjana clients + 10% mitjana proveïdors – Mitjana
proveïdors.
Any 1: 7370.95 – 0 = 7370.95
Any 2: 42231.94 – 0 = 42231.94
Any 3: 137198.05 – 0 = 137198.05
Observant els resultats de la posició de liquiditat de l’empresa podem apreciar que el
resultat en els diferents anys és exactament el mateix que el Fons de Maniobra. Això
és provocat perquè l’empresa no disposa de NOF perquè no té proveïdors, clients ni
mercaderies, cosa que provoca que no tinguem necessitats operatives de fons, per
tant lògicament al llarg dels anys evoluciona de la mateixa manera que el fons de
maniobra.
