1. 30 31 CATALUNYA
LA TOPADA, A DEBAT ! La manifestació de l’11 de setembre i el xoc de trens a la Moncloa entre el govern
català i l’espanyol ha posat de relleu la incomprensió mútua. Els experts analitzen com avançaran en el futur més
immediat les relacions entre Catalunya i Espanya i quins són els escenaris possibles.
Catalunya-Espanya, més a prop
de la ruptura o de la reforma?
! Els politòlegs consideren que si Espanya no resol el distanciament emocional amb els
catalans, s’aboca la política catalana a un trencament o a un nou episodi de frustració
JESÚS BADENES | GIRONA panya», afirma Orriols. El tercer UE». L’expert opina que no és cert
Els darrers anys de relació entre DECLARACIONS factor és l’arribada de Zapatero a que «ni el projecte Espanya ni el
Catalunya i Espanya són el relat la Moncloa, «que aprofitant el que projecte Catalunya són integradors
d’una desavinença. Espanya no ALEIX CUBERES diu Maragall, obre el debat terri- ni plurals. És fals i darrere aques-
entén la seva plurinacionalitat, CONSULTOR EN COMUNICACIÓ torial sense saber allà on vol anar. ta afirmació hi ha una voluntat po-
recollida a la Constitució. Catalu- On han quedat aquelles Zapatero confiava que Maragall fes lítica injusta. Catalunya ha estat, és
nya cada vegada s’ha sentit més in- « veus espanyoles demandes assequibles, però més i serà exemple integradora. No ha
compresa i menys valorada. La "avançades i il·lustrades" enllà de Zapatero, també va ge- passat res mentre la Catalunya
tensió s’ha convertit en una evi- amigues de Catalunya? Només nerar moltes frustracions l’Estatut». poruga ha estat dominant al país A la manifestació de la Diada es van veure bande
dència: és possible redreçar el queden els Trueba i el Orriols recorda que les enquestes i ara tampoc».
camí i recompondre la relació seleccionador de futbol?» revelen que cada vegada hi ha Davant aquesta situació, Cu- simila, en els propers mesos o
amb Espanya? És insalvable el més centralistes també entre els beres creu que «el risc català del anys, anem a una ruptura». Pau
distanciament emocional entre votants del PSOE en el conjunt moment és no saber seduir i aco- Canaleta recorda que «ara no hi ha
Catalunya i Espanya? Davant l’a- de la plurinacionalitat que recull la d’Espanya, quan abans eren par- llir les veus dubtoses, discrepants l’amenaça que hi havia en el mo-
bisme polític: ruptura o reforma? Constitució i una manera d’ex- tidaris de l’autonomisme com a so- o que tant se'ls en fot». «La Cata- ment de la transició, quan existia
Per al politòleg i consultor de co- cloure Catalunya d’Espanya», va lució a l’encaix de les diverses na- lunya desacomplexada té una un perill per a la consolidació de
municació Pau Canaleta, el progrés indicar. cionalitats. oportunitat única de saber obrir els la democràcia». Tanmateix, veu
econòmic d’Espanya després de la Per al professor de Ciència Po- El consultor en comunicació braços i la intel·ligència emocional «possible una reforma, si Espanya
transició i l’entrada a la Unió Eu- lítica de la UdG Lluís Orriols hi ha pública d’Ingenia Pro, Aleix Cu- per incorporar l'aterratge de les interioritza d’una vegada la pluri-
ropea van ser claus per reforçar la tres causes directes de la ruptura beres, també considera que «Es- persones que a Catalunya no tenen nacionalitat», afirma.
idea que podia ser una primera po- sentimental amb Espanya. «Si ti- panya es mira al mirall i no s'a- clar el seu posicionament, dubten El professor de la UdG, Lluís Or-
tència en el marc internacional. rem enrere, a l’inici de la segona le- grada. No ha sabut ni ha volgut o son escèptics», reitera l’expert en riols, és més radical i considera que
Canaleta opina que «Espanya va gislatura d’Aznar amb la majoria conviure amb la pluralitat». Cu- comunicació d’Ingenia Pro. no hi haurà ni ruptura ni reforma,
considerar que per estar al nivell absoluta, es perd una oportunitat beres es pregunta «on han quedat i veu Catalunya abocada a una
de França o els Estats Units calia te- històrica de conciliar posicions», aquelles veus espanyoles "avan- Entendre el moment nova «frustració». «El que gua-
nir una única personalitat». El po- després d’haver pactat els quatre çades i il·lustrades" amigues de Ca- El politòleg i comunicador Pau nyarà en aquesta debat és l'statu
litòleg gironí considera que Espa- anys anteriors amb CiU i PNV. talunya? Només queden els True- Canaleta veu que «Catalunya ha quo, mentre que Catalunya i Es-
nya sempre s’ha emmirallat «en «La segona causa importantíssima ba i el seleccionador espanyol de entès el moment històric en el panya, els dos, sortiran perdent»
països equivocats i amb els quals és quan Pasqual Maragall es con- futbol?». qual es troba i davant una ruptu- Per Orriols, Catalunya sortirà per-
no té res a veure: estats que tenen verteix en el primer socialista a la Per això, Cuberes preveu que la ra emocional molt gran,vol tirar dent i «hi haurà una sensació que
una única cultura i una única llen- Generalitat i adopta una agenda primera conseqüència és que «Es- endavant el seu camí». Canaleta CiU ha abandonat l'independen-
gua molt potents». Aquest fet hau- molt nacionalista, amb elements panya, en funció de la reacció que veu clar que «Espanya no ha entès tisme perquè la ciutadania senti-
ria suposat el «no-reconeixement que eren difícils de digerir per Es- tingui, quedarà retratada davant la la gravetat del moment. Si no l'as- rà frustració, ja que sembla que la
LA VISIÓ DELS EXPERTS
«Es tracta d’exercir la «Prendre estructures «Catalunya no pot tenir
independència més d’Estat és il·legítim i estructures d’Estat fins
que no pas declarar-la» no et reconeixeran» que no tingui un Estat»
La presidenta d’Òmnium Cultural i professora JOAN BOTELLA
UAB
El catedràtic de Ciència Política per la UPF Ferran
! emèrita d’Economia a la UAB, Muriel Casals, ! Requejo, que va renunciar a anar de número  a
considera que en la travessia cap a l’Estat propi, i en !CATEDRÀTIC DE
les llistes del Congrés per ERC abans no ho acceptés
una estratègia gradual, «la hisenda pròpia és urgent i CIÈNCIA POLÍTICA UAB Alfred Bosch, pensa que no és possible una construcció
essencial». L’economista explica que el que caracteritza gradual d’un Estat si no es té la sobirania per fer-ho. De
El degà de la Facultat
el poder polític és «tenir sobirania a l’hora de fer els ! de Ciències Polítiques i tota manera, reconeix que «es pot treballar la hisenda
pressupostos». La presidenta d’Òmnium és conscient pròpia», tot i que adverteix que la Generalitat hauria
Sociologia de la UAB, Joan
que caldrà que el Govern faci ús «d’una mica de força». «d’intervenir la delegació d’Hisenda i és una il·legalitat
ARXIU/DANI PERONA Casals indica que es podria
Botella, és molt escèptic pel
que fa a la viabilitat de la flagrant» perquè el problema ARXIU/MIREIA ARSO
utilitzar les estructures de les principal és que no disposa
hisenda pròpia sense que el
quatre diputacions, la qual del programa informàtic
Govern la pacti amb Madrid.
cosa seria «una manera suau necessari. Després, «t’has de
«Caldria que molta gent
de fer-ho». El següent que declarar insubmís
assumís el risc de deixar de
caldria abordar és «la institucional i assumir totes
pagar a l’Estat i ingressés els
diplomàcia», que «no tenim les branques que l’Estat té a
diners en un compte de la
reconeguda», un procés que Catalunya i passar a tenir el
Generalitat, trencarien la llei
podria ser paral·lel a dotar-se control de tot el cos de
i quedarien en deute amb
d’un poder judicial propi: funcionaris», explica.
l’Estat», adverteix. Botella no creu que grans empreses
que el Parlament no Requejo no ho veu clar. Per a
com, exemplifica, La Caixa, deixin de pagar a l’Estat.
reconegués cap tribunal per ell és «pràcticament
Per al catedràtic, caldria treballar, tot seguit, «la
sobre del TSJC. impossible fer-ho pas a pas».
representació internacional» amb personal capacitat
MURIEL CASALS per representar políticament Catalunya. I avisa que és FERRAN REQUEJO
més important «la legitimitat» del procés que no pas
!PRESIDENTA D’ÒMNIUM !CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA
«les estructures». Botella diu que, si la Generalitat pren
I ECONOMISTA PER LA UAB la sobirania de facto, serà difícil rebre el reconeixement. POLÍTICA PER LA UPF

2. DIUMENGE, 23 DE SETEMBRE DE 2012 | Diari de Girona
Els experts opinen que l’Estat propi
DIARI DE GIRONA
es construeix primer a l’exterior
 El Govern català s’hauria d’experts, hauria de transformar les però coincideixen a dir que el Go-
delegacions de la Generalitat a vern català, en una hipotètica ter-
d’apropiar de totes les l’exterior, que ara tenen més aviat cera fase, hauria de prendre deci-
competències en l’última fase una finalitat cultural i comercial, sions sobiranes en tots els àmbits
del procés de segregació en ambaixades amb funcions po- on no gaudís de competències
lítiques. plenes, com ara justícia, universi-
Caldria bastir una xarxa de pro- tats, immigració, defensa… Seria la
RAMON ARAN I VILÀ | GIRONA fessionals diplomàtics que cer- manera definitiva de prendre, per
El president de la Generalitat, qués complicitats internacionals la via dels fets, la sobirania que cor-
Artur Mas, no ha deixat de dir des perquè les potències decisives re- respon a tot Estat.
de l’endemà de la Diada que «Ca- coneguessin, quan fos necessari, En aquesta fase hi entra, com
talunya necessita estructures d’Es- Catalunya com un Estat més. Un diu la presidenta d’Òmnium Cul-
tat» per recuperar la prosperitat i Estat, per ser-ho, segons el dret in- tural, Muriel Casals, entre altres co-
la dignitat nacional perdudes. A ternacional, necessita de tercers ses, la batalla pel reconeixement de
més, CiU es planteja incloure l’ob- que el reconeguin. les seleccions esportives a escala
jectiu d’assolir, de manera gradu- Els diversos experts no obvien internacional. I aquest punt no és
al, per fases, l’Estat propi en el pro- que la consecució de les estruc- banal perquè, segons reconeixen
grama electoral per a les properes tures d’Estat anhelades pel go- diversos dels especialistes, el fac-
eleccions a la Generalitat. La pri- vern d’Artur Mas no podria restar tor emocional és clau en tot pro-
mera fase dels plans de CiU és la el marge del procés polític en el cés sobiranista. A més, demanen
hisenda pròpia. I més enllà? Per qual el país és immers des de la valorar que un primer reconeixe-
eres de la UE, que serà un dels protagonistes en el futur. aclarir quines són les estructures Diada. ment internacional en el pla es-
d’Estat que manquen a Catalunya Conscients que caldria tenir el portiu aplanaria els obstacles del
independència serà per demà pas- definitiva que no hi ha res a fer». i com es podrien aconseguir, Dia- suport massiu de la població en reconeixement polític per part
sat», avisa el professor. Canaleta recorda que el text va ser ri de Girona ha contactat amb deu cas d’engegar un procés de tal d’altres països.
Orriols també veu conseqüèn- referendat pel Parlament, pel Con- experts en economia, justícia o transcendència, que implicaria
cies directes sobre l’escenari eco- grés i en un referèndum i «tot i això ciències polítiques. l’esclat d’un conflicte, com a mí- La defensa no és prioritària
nòmic: «tot aquest debat suposa hi va haver un Tribunal Constitu- Per unanimitat, els experts co- nim, polí-tic, alguns experts de- En gairebé tot procés d’indepen-
incertesa, això és un valor que no cional que el va retallar». «No hi ha incideixen que la primera fase manen que el Govern avanci les dència, la qüestió de les forces de
genera confiança, qualsevol in- empatia per part d’Espanya», as- d’un hipotètic procés d’indepen- eleccions com més aviat millor i seguretat pren un primer pla. Cal-
versió necessita estabilitat, per la segura Canaleta. dència de facto comportaria que la que tinguin un caràcter plebisci- dria que el Govern fes servir els
qual cosa un debat llarg sobre la in- Per a Cuberes, «el problema no Generalitat passés a recaptar i li- tari en la qüestió nacional, en què Mossos per assegurar-se el mo-
dependència acabarà per deprimir és la Constitució, sinó la lectura quidar tots els impostos dels ca- els partits detallin el procés d’a- nopoli de la força? No. És el que
les inversions». restrictiva i la voluntat política talans. En el com, però, divergei- propiació d’estructures d’Estat per creuen gairebé tots els experts.
d'aquesta lectura que en fan els xen. La minoria encara aposta per guanyar-ne, si no la legalitat, al- Que Catalunya aconseguirà la in-
Difícil redreçar-ho partits espanyols». L’expert en co- l’acord amb l’Estat, que és qui en menys la legitimitat que dona- dependència a les urnes i sense ar-
Tant els politòlegs Pau Canaleta municació afirma que «per re- té, actualment, la potestat. La ma- rien les urnes. Alguns dels ex- mes, que no pertoquen a un Estat
com Aleix Cuberes veuen com- dreçar la situació, Catalunya hau- joria, però, pensa que la Genera- perts, fins i tot, demanen consul- del segle XXI.
plicat que la situació es pugui re- ria de tornar a renunciar i no crec litat pot coordinar les estructures tar la població en qüestions con- Entre els experts, n’hi ha que no
dreçar per la distància emocional que aquesta sigui la prioritat». de les quatre diputacions, que cretes, com la construcció de la hi- entenen l’estratègia de crear
entre Espanya i Catalunya. Cana- El professor de la UdG, Lluís Or- gestionen els impostos municipals, senda pròpia. «estructures d’Estat». N’hi ha que
leta afirma que «hi ha un camí de riols, considera, però, que «l’actu- amb l’Agència Tributària de Cata- Els especialistes remarquen que creuen que és una manera opaca
no-retorn: l'autoengany d'Espa- al procés es desinflarà i, en tot cas, lunya. el camí recorregut per l’autogovern que té CiU de parlar d’indepen-
nya, de no creure's Espanya com a llarg termini, Espanya entendrà Un cop evitada la fuga d’im- ha bastit ja bona part de les es- dència. I n’hi ha que defensen
és realment». «La clau és el pacte la seva plurinacionalitat. Caurà postos dels catalans cap a l’Estat, tructures d’Estat (les escoles, el sis- que no es pot aixecar un Estat
de l’Estatut, és la comprovació pel seu propi pes», conclou. el Govern, segons la gran majoria tema sanitari, el cos policial…), sense aquestes estructures prèvies.
«Els sobiranistes han de «El poble va prendre la «L’Estat reconeixerà “de
plantejar-se l’horitzó de iniciativa i és impossible facto” la sobirania de
la futura legislatura» fer-lo tornar a casa» Catalunya si no paga»
Agustí Colomines és historiador per la UB i J. J. LÓPEZ BURNIOL
ARXIU PERSONAL
El vicepresident del Cercle Català de Negocis i
 director de la fundació CatDem, vinculada a  responsable de Dret Internacional de l’entitat,
Convergència i Unió, i entén que «el plantejament que NOTARI I TERTULIÀ
Albert Pont, preveu que arribarà un moment en què
fa el President Mas és gradualista». Colomines apunta El conegut notari i «l’Estat no podrà assumir les obligacions de pagar els
que del que es tracta és d’anar «construint el país sobre 
tertulià de TV i TV pensionistes, els funcionaris i els aturats catalans pel
grans consensos», el primer dels quals és la hisenda Juan José López Burniol seu ofegament econòmic». Pont assenyala que, segons
pròpia. Per a Colomines, caldria bastir-la amb «una rememora una conversa el dret internacional, si l’Estat negligeix competències
agència tributària pròpia a partir de les diputacions». amb un notari del País Basc estatals a Catalunya i, al seu torn, les assumeix el
ARXIU/MIREIA ARSO L’historiador creu que ha de CCN
que li digué que «un Estat el Govern català, «reconeixerà
ser «una combinació entre la que fa són tres coses: de facto la sobirania de
creació d’unes estructures administra justícia, manté Catalunya». L’autor de
administratives i donar l’ordre públic i recapta l’assaig Hispania delenda est
garanties jurídiques als impostos». Aquestes són, indica que cal crear un cos
contribuents». A partir per a ell, les estructures de diplomàtics per
d’aquí, cal transformar les d’Estat que s’han de bastir. «assegurar el tret» a l’hora de
delegacions a l’exterior en De tota manera, Burniol no ser reconeguts. Pont
ambaixades i «anar-nos creu que es pugui bastir una adverteix que les estructures
sobiranitzant d’una manera hisenda pròpia sense el consentiment espanyol, ja que d’Estat «s’han de dotar de
pràctica i mental», un procés el país «no tindrà mai una relació bilateral amb subjectivitat internacional»,
que ha d’acabar en una Espanya». Reconeix que la seva aposta pel federalisme sense la qual «no tindrien
consulta que el corrobori. «no ha sortit bé i quin camí queda? El de ànima».
l’autodeterminació». El notari pensa que s’ha de
AGUSTÍ COLOMINES consultar la població «com més aviat millor» i que el ALBERT PONT
 DIRECTOR DE LA Govern ja no pot marcar un full de ruta per etapes RESPONSABLE DE DRET
CATDEM I HISTORIADOR perquè els ciutadans s’han avançat als partits polítics. INTERNACIONAL DEL CCN