Els happenings que aquí es presenten són dinàmiques per a l'estudi de la història i estan inspirats en les obres d'art happenings que es van desenvolupar als EUA i Europa a partir dels anys seixanta. En les obres d'art happenings no són merament contemplatives, sinó que s'hi participa, s'hi actua i s'hi crea. Aquestes obres pretenen que els participants assoleixin un moment de total llibertat i d'espontània creació artística. Aquest esperit és el que anima aquestes "lliçons d'història". En elles, la classe està governada pels alumnes. El professor els cedeix la iniciativa i perd gran part del seu protagonisme. Simplement posa els seus alumnes en el punt de partida i en les condicions necessàries per començar. El professor serà fidel als fets històrics fins a l'inici del happening. A partir d'aquest moment ha d'abandonar els seus alumnes i deixar-los que actuïn des de la seva llibertat i responsabilitat. Els alumnes faran la seva pròpia Primera Guerra Mundial, la seva Revolució Russa o el seu Crack del 29. Però s'obtingui o no un resultat aproximat al de la realitat històrica, l'experiència d'aprenentatge serà de primer ordre i del tot aprofitable per entendre les relacions causa-efecte en història i els seus processos. Es produeix una gran interacció entre tots els membres de la classe al mateix temps que es trenca amb l'espai físic habitual. Els alumnes s'agrupen, es dissolen, es reuneixen, fan números, planifiquen estratègies, corren, discuteixen, s'enfaden, arriben a acords, APRENEN...

1. HAPPENING: LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL
INTRODUCCIÓ
Aquesta dinàmica fou creada originalment per José Luis Fierro
Monteagudo. No hem modificat cap de les línies mestres del seu excel·lent
disseny. Ens hem limitat a enriquir digitalment l’activitat emprant Google
Docs per dinamitzar el treball cooperatiu dels nois i noies. Aquesta eina s’ha
demostrat molt útil per compartir tot tipus d’arxius en grup i facilita
enormement el seguiment del treball dels alumnes per part del professorat.
Per saber-ne més sobre els happenings o jocs de simulació històrica us
recomanem que llegiu aquest document.
NIVELL
4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
OBJECTIUS
○ Descobrir la conflictivitat de l’Europa de preguera i les aliances
internacionals que es van produir.
○ Descobrir el mapa polític europeu d’abans i després de la Primera
Guerra Mundial.
○ Descobrir la importància i el valor de la correcta administració de
recursos (humans i materials) en la resolució dels esdeveniments
històrics.
○ Lectura, anàlisi i interpretació d’informació a través de fonts per a
l’estudi de la història.
○ Fomentar el treball en grup.
○ Estimular la creativitat i la presa de decisions.
○ Aplicar de manera pràctica una sèrie de coneixements teòrics.
PASSOS PREVIS
Aquesta dinàmica pretén que els alumnes, una vegada posats en antecedents,
tinguin en les seves mans la capacitat de dirigir el conflicte. L’activitat no podrà
arribar a bon port si abans no s’ha deixat els alumnes en la situació òptima per
començar-la. Així, doncs, el professor haurà d’explicar la situació de conflicte
múltiple que presentaven els països europeus a l’avantsala de l’esclat de la guerra.
Un cop que les tensions de preguera hagin quedat clares i hagin quedat definides les
dues grans aliances (Triple Entente i Triple Aliança), es pot passar a la següent fase.
PUNT DE PARTIDA
El següent pas és formar grups d’alumnes. Cada grup ha d’assumir el rol d’un
país. No és necessari que es formin tants grups com països implicats en el conflicte.
Es pot optar per representar els estats més importants: França, Anglaterra, Àustria-
Hongria, Alemanya i Rússia.

2. Amb els membres de cada grup el professor comparteix, a través de Google
Docs, un mapa polític d’Europa abans de la Primera Guerra Mundial (doc 1). A
continuació, es comparteixen també una sèrie de taules on apareixen, entre d’altres
informacions, els efectius amb els quals els països van començar la guerra i amb els
que la van acabar (doc 2).
Un element que dinamitza molt el happening és el nomenament d’espies, un
per cada país. És important enaltir el paper que poden jugar perquè també a la
guerra real han tingut, ben sovint, una importància considerable (l’atac sobre Verdun
fou conegut pels serveis d’intel·ligència francesos, o el telegrama Zimmerman va
acabar d’empènyer els EUA a la participació en la guerra). Hi ha d’haver, per tant,
un espia francès, un anglès, un austríac, un alemany i un rus.
Mentre els grups van elaborant el seu pla d’atac i el seu pla logístic, els
espies són els únics que, durant cinc minuts, poden accedir al treball dels altres
països. Així, per exemple, l’espia francès comença asseient-se durant cinc minuts
amb el grup alemany i pren nota (per observació directa de les maniobres dels seus
rivals) de totes les seves estratègies. És important deixar clar que no es pot impedir
als espies l’accés al grup. Després de cinc minuts, passa a Àustria, seguidament a
Rússia, a Anglaterra i, finalment, retorna al seu país, on exposa totes les
informacions que ha reunit, contribuint d’aquesta manera a fer que França pugui
planificar millor la guerra.
Així mateix, un delegat de cada grup podrà entrevistar-se amb representants
d’altres estats, però només si formen part de la seva aliança. D’aquesta forma poden
entrevistar-se els delegats rus, francès i anglès (Triple Entente) per idear un pla de
guerra conjunt i els delegats austríac i alemany (Triple Aliança) per fer el mateix.
ACCIÓ
Tenint en compte les característiques pròpies de cada país (nivell de
desenvolupament, capacitat industrial...), les seves ambicions, les seves amistats i
enemistats, els grups han d’elaborar tres documents:
a) Anàlisi DAFO i objectius. L’anàlisi DAFO (doc 3) consisteix a provocar la
reflexió sobre les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de cada país. Es
tracta d’emprar aquesta tècnica del màrqueting empresarial perquè cada grup
elabori una anàlisi sobre la situació real de la nació que representa. Després de
l’anàlisi DAFO caldrà escriure els objectius que cada país pretén aconseguir en
implicar-se en la guerra.
b) Pla d’atac. En funció de l’anàlisi DAFO i dels objectius del país que
representen, els alumnes han de dibuixar sobre el mapa compartit anteriorment a
través de Google Docs la ubicació i els moviments de les seves forces, tant terrestres
com marítimes. Per fer-ho poden utilitzar dibuixos-símbol, com el soldat per la
infanteria, diferents tipus de vaixell per a l’armada, fletxes que indiquin moviments
de tropes, etc.
Caldrà tenir en compte la informació aportada pels espies i els acords a què
hagin arribat els delegats internacionals.
c) Pla logístic o de guerra. Es tracta de dissenyar una sèrie de mesures de
recolzament a la guerra. La Primera Guerra Mundial va posar de manifest que la
guerra era una activitat complexa que integrava multitud de disciplines i que, si es
pretenia l’èxit, calia gestionar-la curosament.
No es tracta d’instruir en una “eficaç crueltat”, sinó de fer entendre a
l’alumnat que, al llarg de la història, qüestions com la gestió i l’administració (també

3. de les guerres) han estat autèntics motors de canvi i factors clau per entendre la
resolució dels esdeveniments.
Es tracta, doncs, de definir un paquet de mesures que auxiliarà el Pla d’atac i
que ajudarà el país que representen a assolir els objectius marcats. Caldrà que el
professor ajudi els alumnes en aquesta reflexió. Alguns exemples poden ser el millor
remei:
● El professor els pot indicar que poden fer bloquejos marítims i/o
terrestres (comercials i/o militars).
● És possible que els calgui reclutar més soldats. Poden, com va
succeir a Gran Bretanya, implantar el servei militar obligatori
(1916) o recórrer a les tropes colonials.
● Han de ser conscients que si treuen de les fàbriques els homes per
dur-los al front, això suposarà incorporar les dones al món laboral.
● És convenient que s’adonin de la importància de prioritzar la
indústria armamentista i les fonts d’energia.
● Poden apostar per la tecnologia de guerra i formar grups
d’enginyers per inventar nou armament. Això, encara que soni
molt malament, es va fer (amb el tanc o el carro blindat, per
exemple).
Totes aquestes mesures seran anotades en un document apart titulat Pla
logístic / Pla de Guerra (doc 4). En aquest document es classificaran les decisions
preses en quatre apartats: econòmiques, socio-estratègiques, polítiques i mesures
d’altre tipus, que serà una mena de calaix de sastre.
CONCLUSIÓ I REVISIÓ
Una vegada hagi acabat el treball en grup cal fer una posada en comú i
extreure’n conclusions.
○ La primera serà gairebé inevitable: els grups amb divisions internes
han hagut de lluitar contra ells mateixos. Hom pot recordar que
això va succeir en la realitat i que països que tenien grans divisions
internes hagueren d’afrontar un problema afegit. Això fou cert en
ambdós bàndols. L’Imperi austrohongarès estava plagat de
nacionalitats fartes de repressió i el Regne Unit va haver de patir la
rebel·lió d’Irlanda.
○ Repassar els Plans de guerra i contrastar-los amb els reals. El cas
alemany és paradigmàtic. Caldria comprovar fins a quin punt els
moviments de tropes del grup que representava Alemanya
coincideixen amb el pla Schliffen i repassar la viabilitat i la
coherència dels altres plans de guerra.
○ Comprovar si les mesures de recolzament a la guerra que han pres
al Pla logístic són viables, coherents i fins a quin punt coincideixen
amb les adoptades pels països implicats.
Es pot buscar un vencedor o no. Si optem per la primera opció cal deixar ben
clar que el vencedor de la guerra feta a classe no té perquè coincidir amb el
vencedor o vencedors reals, si és que d’alguna guerra en va sortir algun cop un
vencedor. Guanyarà el grup que hagi elaborat un millor Pla de guerra i el que,
després d’avaluar tots els Plans d’atac, s’erigeixi com el més capaç.
Per últim i per acabar aquesta dinàmica, es pot posar en marxa la
contradinàmica. Es tractaria ara que els nois i noies s’esforcessin per trobar una
solució negociada i pacífica al conflicte. Haurien de sospesar els interessos de cada
part i intentar, per grups, trobar un Pla de pau. Els alumnes haurien d’elaborar un
informe explicatiu i un mapa que reflectiria les decisions del pla: atenció a les

4. reivindicacions de les nacionalitats, creació de nous estats, moviments de fronteres,
cessions territorials,... Una forma oberta i creativa d’educar per la pau.