El nou entorn comunicatiu

1. EL NOU ENTORN COMUNICATIU
1/5
El nou entorn comunicatiu donat per les noves tecnologies ofereix al ciutada noves finestres de comunicacio de masses que transformen a la societat a una societat opinant constant.
Veiem com des de uns anys enrere la veu del ciutada es cada cop mes present en els resultats de qualsevol campanya, ja sigui publicitaria, politica o social.
L’estructura de creences dominants en la societat es va transformant i qualsevol ideologia o pensament es un nou debat en la xarxa i entre els ciutadants. Aixo genera una massa de fluix d’informacio que a la vegada crea encara mes fluix de comunicacio.
Quan es llança una tema de debat, el mateix debat genera al seu torn mes i mes debat degut a la velocitat en la qual ens movem avui en dia i amb la rapidesa en que els amics envien als seus amics que a la vegada enviaran als seus contactes qualsevol comentari en referencia al tema de debat. Aixi es crea una cadena de fluix d’informacio infinita.
La convergencia mediatica entre els medis tradicionals i els nous medis esta generant en consequencia una inteligencia col.lectiva que veiem reflexada en els canvis comunicatius de les noves societats xarxa.
El canvi en el paper del ciutada i la seva opinio en temps real esta modificant la estructura que hi hagut fins ara de democracia. Com em estudiat en el llibre d’en Henry Jekins “Convergence culture” i el llibre de Manel Castells “Comunicacio i poder” la opinio donada per els ciutadants en certs moments de la historia han arribat a canviar els resultats de eleccions politiques de manera significativa.
Veiem com amb les aportacions espontaneas dels ciutadans a la xarxa en temes referents a politics i campanyes, directa o indirectament, han afectat al canvi de pensament de porcions de poblacio que han provocat l’exit o el fracas de determinats formacions politiques. Diria que en l’actualitat vivim un moment de total llibertat d’expressio i exposicio de pensament gracies a internet que en certa maner al meu parer genera una mica de anarquisme comunicatiu. De la mateixa manera que som lliures de expressar-nos a favor d’una idea o pensament som totalment lliures d’exmpossar un material d’informacio completament per atacar a la ideologia opositora. Per tant crec que no ho anomenaria tant cyberdemocracia sino cyberanarquia, ens arriben informacions politiques no nomes dels politics si no de qualsevol conciudada que vulgui fer una aportacio amb la seva opinio, favorable o desfavorable, la pot compartir de manera lliure i sense filtres professionals que donin fiabilitat a tal informacio. Trobem moltes aportacions falses a la xarxa, que per una banda creen contradiccions i confussio entre els receptors i per altra banda generen habilitats mes afinades per contrastar i divulgar informacio amb fonaments entre els ciutadans.
Amb els esdeveniments en economia i politica que ens acompanyen en els darrers anys, la crisi, els bancs i l’alta tassa d’atur, el cert es que ha provocat en la

2. EL NOU ENTORN COMUNICATIU
2/5
ciudadania una major incidencia i interes en els temes politics fent aixi que la gent que abans no s’interessava tant en la politica ara esdevinguin veus i orelles atentes al que esta passant, i aixo es veu reflectit en el fluix d’informacio en xarxa. Aquest reflex de la opinio publica en l’entorn virtual serveix a la classe politica nomes d’orientacio per veure cap a on giren els pensaments dels ciutadans i aixi pendre decissions en el seu paper en la democracia. En certa manera aquesta nova opinio publica, i en aquest context defineixo “publica” com a literalment publica al ser exposada en els medis per tots i per a tots, es podria dir “opinio publica i publicada” es ara una eina necessaria i indispensable per a la democracia i per als politics per mesurar els seus esforços en campanyes i accions politiques, els serveix de termometre de la societat, un termometre a temps real donada de velocitat de les aportacions, enquestes i retorn de resultats.
Aixi doncs crec que si podem parlar de democracia continua ja que el nou entorn de comunicacio esta generant un increment en les aportacions politques per part dels ciutadants que cada cop s’implica mes i mes en les accions politiques. Encara que penso que part d’aquest increment ve generat per la mala situacio politicoeconomoica en la que ens trobem, l’internet i les noves tecnologies donen recursos al ciutadants per donar veu a les seves preocupacions i aquests ciutadans es troben cada vegada mes comodes en aquest entorn i amb els resultats que reben per les seves accions. El ciutada que des de casa seva fa una aportacio a internet amb la seva opinio sobre un tema en concret i veu que reb resposta d’altres ciutadans sense moure’s de casa obte una satisfaccio personal que cada cop agraeix mes i alhora s’enganxa mes.
Article a El Periodico
“La democracia continua”
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/print-118489.shtml
Article al lloc web Amendron
“La democracia continua”
http://www.almendron.com/tribuna/la-democracia-continua/
Article d’Aina Calvo
“Democracia formal versus democracia continua”
http://www.fundacionideas.es/sites/default/files/AO_Aina_Calvo- Democracia_formal_versus_democracia_continua.pdf
Les mobilitzacions socials i la xarxa.
La xarxa i el nou entorn comunicatiu estan creant un nou protocol d’actuacio massiva. Les xarxes sense tindre aquest com a objectiu en el moment en el que

3. EL NOU ENTORN COMUNICATIU
3/5
van ser creades o disenyades, han donat un nou concepte al terme “reunio” o “meeting”. Abans la organitzacio per mobilitzar a la societat mitjançant reunions tenien un problema de logistica i de distancia que avui en dia ja no existeixen, aquestes son barreres eliminades a dia d’avui. Amb aquestes barreres eliminades les reunions virtuals en xarxa donen pas a organitzacions i presa de desicions molt mes rapida que abans per tant les movilitzacions compten amb mes temps i mes membres.
Un altre efecte curios de les movilitzacions en xarxa es la sensacio de poder i companyeris-me que poden crear entre els membres que sense coneixers els uns i els altres en persona senten una resposta i una acollida als seus pensaments o ideologies.
Aixi trobem fenomens com els esdeveniments a Londres quan apartir de la mort d’un jove de color, les movilitzacions entre els joves comencaren a convertir-se en simples reunions en certs establiments d’electronica, roba esportiva, calçat, etc... per anar a robar en grup. Aquest esdeveniments, que vaig viure en persona ja que vivia a londres, van demostrar com la comunicacio de masses i l’entorn virtual pot donar força, de vegades mal canalitzada, cap a accions negatives. Els joves que van participar en aquest aldarulls es trobaben de sobte acompanyats per un sentiment de grup, en el qual es trobaben protegits al cometre una accio que per les xarxes i les reaccions d’altres joves com ells que s’anaven afegint a les reunions no veien negatives. Es va crear un sentiment col.lectiu de proteccio i de dret de cometre aquells robatoris donats per les males influencies d’uns quans que van arrossegar a una multitud a creure que la revelio per la mort d’aquell jove de color havia de ser demostrada robant a les botigues, allo i el posterior sentiment de llibertat que pot arrossegar als adolescents a deixar-se portar per l’entorn.
Articles a The Guardian
http://www.guardian.co.uk/uk/london-riots
Tambe ben al contrari trobem iniciatives de mobilitzacio molt mes agradables com es el cas del “Diner en blanc” que organitza un sopar pic nic a diverses ciutats del mon a traves de les xarxes socials i de la seva pagina web, es tracta de registrar-se per rebre just el dia abans la localitzacio d’on es fara el sopar i en breu la concentracio sera a Barcelona!
“Diner en blanc”
http://dinerenblanc.info/

4. EL NOU ENTORN COMUNICATIU
4/5
Aixi doncs hi han un gran potencial en les mobilitzacions en xarxa, ja que dona al ciutada una sensacio de resposta i companyerisme que genera una alta asistencia quan ciutadans individuals volen empendre una accio conjunta.
Les mobilitzacions en xarxa ja avui dia juguen un paper molt important en totes les revoltes arreu del mon; Egipte, Espanya, Mexic, Xile, Xine... i un llarg etc i sera una gran eina en els proxims anys per als ciutadans per demostrar la inconformitat amb els seus regims politics i economics.
A Espanya, i mes concretament a Catalunya sempre hi ha hagut una forta cultura per les manifestacions al carrer i ara aquestes estan a la ordre del dia arreu del mon.
Per aquesta practica he buscat algun moviment social proper i de petita escala per poguer fer un analisi mes detallat, encara que de propostes ni han milions en aquest moments.
Les mobilitzacions en xarxa estan a la ordre del dia i com reflexiona Manel Castells en “Comunicacio i poder”, la societat es mou per interessos comuns que com a petites explosions es crean per una accio en concret i despres d’haver desenvolupat l’accio desapareixen.
La gent te ganes de participar i donar a coneixer les seves opinions i desacords envers accions concretes per part del poder politic i financer.
“Salvemos Valdevaqueros. Tarifa.”
Tenim un grup de ciutadants mobilitzant-se per fermar la possible construccio d’un complex hoteler en uns dels racons de Tarifa naturals, que en aquests moments es unic a europa per les seves dunes de sorra.
Aquesta plataforma en contra de la construccio de 1.423 places hoteleres i 350 vivendes en un dels paratges naturals mes preciats d’espanya utilitza la plataforma Change. Org per fer arribar als ciutadans interessat en participar, una peticio per reunir firmes en contra de la construccio que despres sera enviada a l’Alcalde, a la Unesco i a la Delegacio de la Conselleria d’Agricultura, Pesa i Medi ambient de Cadis.
El seu discurs doncs es salvar una localitzacio natural de la construccio d’hotels, la seva estrategia de comunicacio es basa en les xarxes socials, la publicacio d’articles i la recollida de firmes mitjançant una plataforma d’acollida de peticions socials.

5. EL NOU ENTORN COMUNICATIU
5/5
Crec que el resultat d’aquest tipus d’iniciatives mesuren la capacitat ciutadana per incidir en les decisions politiques i socials avui en dia. Amb aquest tipus de mobilitzacions s’afavoreix l’autonomia sociopolitica.
Article a “20 minutos”
http://www.20minutos.es/noticia/1498225/0/valdevaqueros/ley-costas/contruccion/
Article a Europa Press
http://www.europapress.es/andalucia/cadiz-00351/noticia-salvemos-valdevaqueros-propone- ciberaccion-masiva-defensa-litoral-martes-20120604151559.html
“Change” plataforma que acull peticions solidaries
http://www.change.org/
Peticio solidaria “Salvemos Valdevaqueros”
http://www.change.org/petitions/salvemos-valdevaqueros
“La autonomía sociopolítica de los movimientos sociales contemporáneos”
http://teoriapoliticacontemporanea.blogspot.com.es/2012/05/la-autonomia-sociopolitica-de-los.html