Transparències de la ponència de'n Jaume Argerich a la primera Convenció Nacional de Cercle d'Estudis Sobiranistes. S'analitza què suposaria econòmicament parlant, la independència de Catalunya.

1. Els pressupostos de l'Estat propi
Del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0
Jaume Argerich
jaume.argerich@iese.net

2. Introducció
“Ens hem d'habituar a pensar en la possibilitat d'una
independència. Hi ha molta gent que em dirà de seguida
que, en això, hi ha pensat molt. Però, si volem ésser
sincers amb nosaltres mateixos, hem de dir obertament
que, en aquesta possibilitat, gairebé ningú no hi ha pensat
seriosament.»
Joan Crexells (1923). Problemes de Catalunya. L’endemà de les festes
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 2

3. D'on venim?
Sobiranisme econòmic 1.0
 Des dels treballs inicials de Trias Fargas (1960), l’estudi de l’economia d’una
Catalunya sobirana s’ha centrat en la denúncia del dèficit fiscal actual
 Aquest sobiranisme econòmic “1.0” presenta un balanç positiu ja que ha
aconseguit:
 Quantificar el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l’Estat
 Comprendre’n els mecanismes, tot i la seva complexitat creixent
 Denunciar els acords de finançament de 1996 enllà
 Propagar amb notable èxit aquestes investigacions i conscienciar de la magnitud del
problema
 Actualment (2011), el dèficit fiscal s’estima en € 16.170 milions (8.0% del PIB)
 Reducció respecte als màxims de € 22.000 milions
 Efecte de la crisi i del dèficit públic espanyol
El discurs de denúncia del dèficit fiscal ha assolit els seus objectius, cal
ara passar de la denúncia a la proposta
Font: pressupostos de la Generalitat de Catalunya (2011), pressupostos de l’Estat (2011), recaptació de l’AEAT a Catalunya (2009), estudi de les balances fiscals (2005) i elaboració pròpia.
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 3

4. De la denúncia a la proposta
Sobiranisme econòmic 2.0
 Un cop superada la fase de denúncia, cal entrar en la fase propositiva
 Com es gestionaria econòmicament una Catalunya sobirana?
 Aquesta qüestió es pot dividir en tres àmbits
1. Condicions de la separació (divisió d’actius i passius i temps)
2. Entorn macroeconòmic d’una Catalunya sobirana (recursos públics, boicot comercial)
3. Pressupost públic (prioritats de despesa i inversió d’un govern català)
 A vegades, la qüestió de l’endemà no s’aborda per no suscitar divisions
 Alguns estudis recents comencen a incidir sobre aquestes qüestions
 Sense Espanya (2011). M. Guinjoan i X. Cuadras (entorn macro)
 L’objectiu seria d’una banda convèncer i il·lusionar i de l’altra desactivar el discurs de la por,
basat en la falta de dades.
Com deia Crexells, “en això, gairebé ningú hi ha pensat seriosament”
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 4

5. 1. Condicions de la separació
Actius
 Al parlar de dèficit fiscal (flux), ens podem oblidar dels actius públics (estoc)
 Espanya té una sèrie d’actius relacionats amb Catalunya
 Infraestructures (AP-7, port, diversos edificis)
 Participacions empresarials (REE, AENA, LAE, Iberia-Vueling, EADS)
 Actius a l’exterior (ambaixades, participacions)
 Béns mobles (arxius, fons museístics)
 En el moment de la separació
 Apropiació de tots els actius immobles basats en el territori català
 Control sobre els béns mobles a Catalunya
 Veure opcions sobre les empreses de l’Estat que operin a Catalunya
 Negociació sobre la resta
 És necessari tenir al dia un inventari dels actius de l’Estat espanyol (i de la Generalitat) i una
sèrie de mesures per a aquells que són mòbils o bé liquidables (privatitzacions)
Una correcta gestió d’aquest pas pot tenir un impacte diferencial, tot i
això no s’ha aprofundit en la mateixa
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 5

6. 1. Condicions de la separació
Passius: Deute i dèficit públic
(Sense (Actual)
Cat.)
(Sense Cat.) (Actual)
Font: Eurostat, The Economist i elaboració pròpia
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 6

7. 1. Condicions de la separació
Com més tard, pitjor
El nou Estat hauria de fer front a l’herència de deutes de l’autonomia
 Deute públic de € 31.886 milions a 31.12.10 (€ 37.443 milions a 31.12.11)
 Massa de proveïdors vençuts (dades no publicades)
 Inversions bàsiques no realitzades (p.e., més de 1.000 barracons escolars)
 Mecanismes de diferiment de deute emprats pel tripartit: € 4.724 milions de
despesa compromesa pel 2011-14
Les principals mesures de sanejament es prendrien en l’any 1
Aquesta herència negativa va augmentant any rere any a un ritme de 5.000-
7.000 milions/ any
Com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l'herència
de deutes de la Catalunya autònoma
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 7

8. 2. Entorn macroeconòmic
Variables clau
Variable % PIB % PIB Impacte Factors clau
(actual) (potencial)
Exportacions a Intensitat i durabilitat d’un possible
+24% +20 -4% boicot comercial
Espanya (X)
Dèficit fiscal (G-T) -8% 0% + 8% Desaparició del dèficit fiscal
Reducció del cost del deute públic i
Altres -1% 0% + 1% privat per millora de ràtings
Balanç + 5.0% Creixement del PIB l’any +1
 Inclús en el pitjor dels casos, el resultat l’any 1 seria molt positiu
 En els següents anys, es reduiria previsiblement l’efecte del boicot i/o s’obririen mercats
alternatius (cas del boicot al cava 2006)
 Es desapalanca l’economia al quedar-se a Espanya la majoria de sectors privats
sobreapalancats (finances, promotores, constructores)
 No es considera l’efecte multiplicador de tenir un Estat alineat amb els interessos de
Catalunya (p.e. se’ns hauria escapat Eurodisney? I la Nissan? I el sector de la motocicleta?
I el tèxtil?... La llista és inacabable)
Font: Sense Espanya (2011). M. Guinjoan i X. Cuadras i elaboració pròpia
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 8

9. 3. Pressupost públic
Invertint el dèficit fiscal
+ 3.700 42.066
+ 4.400 + 2.700 -145
Altres
Superàvit S.S.
+ 4.190 Solidaritat i UE
departaments Dèficit Fiscal
500 Reducció brut actual1
27.222 càrrega
Salut Empresa d’interessos
Educació (incl. Ocupació
5.408 TC i justícia Universitats) R&D
Banc Central Benestar Noves
Seguretat Social infraestructures
21.814 Infraestructure Ajuntaments Agricultura
s (AVE i Port) Internacionalitz
Museus ació de sectors
Ambaixades i depenents del
Cooperació mercat
espanyol
Reducció IS al
25% (500 MM)
Pressupostos Despeses Despesa Despesa Fons de Altres Pressupostos
CiU estructura social reactivació reserva Estat propi
(Imports en milions d’euros) Estat propi
4 grans blocs de despesa: Estat propi, despesa social, reactivació
econòmica i fons de reserva
Font: pressupostos de la Generalitat de Catalunya (2011), pressupostos de l’Estat (2011), recaptació de l’AEAT a Catalunya (2009), estudi de les balances fiscals (2005) i elaboració pròpia.
Nota: (1) dèficit fiscal actual més despesa de l’Estat integrada als nous comptes de la Generalitat.
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 9

10. 3. Pressupost públic
Una alternativa en 8 mesures
Àmbit social (€ 4.400 milions)
1. Aturar les retallades en l’àmbit social i incrementar la despesa
2. Resoldre les mancances en educació i en sanitat, encara lluny de la mitjana
europea
3. Dedicar recursos a la lluita contra la pobresa
Àmbit reactivació (€ 2.700 milions)
4. Engegar programa d’inversió en infraestructures a 5 anys (TGV Mediterrani,
condicionament línia Barcelona- Puigcerdà, autopista Lleida-Tortosa, rodalies)
5. Ajudar les empreses a crear riquesa i ocupació
6. Rebaixar pressió fiscal
7. Internacionalitzar sectors depenents del mercat espanyol
Àmbit estalvi (€ 3.700 milions)
7. Constituir un fons de reserva de pensions segur (en risc amb els compromisos
de despesa de la S.S. Espanyola)
8. Refinançar el deute actual aprofitant les millors qualificacions creditícies
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 10

11. L'endemà
Conclusions
 Cal passar del sobiranisme econòmic 1.0 al 2.0
 En aquest sobiranisme econòmic 2.0 el treball a realitzar és molt diferent del fet fins ara
( hi ha aspectes legals i també pràctics que transcendeixen l’economia “acadèmica”)
 Hi ha concretament tres àmbits en els que incidir de forma diferent:
1. La separació,
2. L’impacte macroeconòmic d’aquesta i
3. El sector públic a articular
 Des del CES o instàncies similars cal posar en marxa grups de treball que promoguin la
recerca en cadascun dels tres punts
 Només formulant una proposta econòmica atractiva per a l’endemà i diluint els riscos
associats, el sobiranisme podrà assolir l’hegemonia que té a l’abast
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 11

12. Cloenda
“Si un dia la Catalunya estricta fos independent, l'Estat
català podria atendre els seus ciutadans amb el doble del
que els atén l'Estat espanyol”
Joan Crexells (1923). Problemes de Catalunya. L’endemà de les festes
20/12/2011 1ª Convenció Nacional 12