presentació teoria morfologia (1)

1. MORFOLOGIA (1) LA DERIVACIÓ

3. Els mots morfològicament complexos consten típicament d’un morfema central que aporta el significat bàsic, i d’un o d’uns morfemes units a aquest que introdueixen diferents tipus d’especificacions. El morfema central s’anomena arrel i els morfemes units, afixos . En l’exemple anterior, natur- és l’arrel, i sobre-, -al i -ment, els afixos. Tenint en compte la posició dels afixos respecte a l’arrel, aquests es poden classificar en prefixos (o afixos anteposats a l’arrel, com sobre-) i sufixos (o afixos posposats a l’arrel, com -al i -ment).

4. Els processos de formació de mots permeten obtenir noves unitats lèxiques a partir d’altres unitats lèxiques ja existents. Tenint en compte els components morfològics de les noves unitats lèxiques, es pot establir una clara distinció entre els dos grans processos de formació de mots: la derivació i la composició. En el primer cas, la nova unitat lèxica consta d’una única arrel, mentre que en el segon en té més d’una. La derivació pròpiament dita, d’altra banda, es distingeix de la derivació impròpia o conversió , ja que aquesta darrera consisteix en un procés no afixal. La derivació, la composició i la conversió no són, tanmateix, els únics processos a partir dels quals es poden obtenir nous mots. Juntament amb aquests processos, n’hi ha d’altres menys productius com ara la truncació, la reduplicació i l’ onomatopeia .

5. La derivació és el procés que permet obtenir noves unitats lèxiques mitjançant l’adjunció d’un afix a un radical . El conjunt de tots els mots formats per derivació d’un radical comú és una família de mots. Segons lloc que ocupa l’ afix respecte del radical PREFIX S’hi anteposen SUFIX S’hi posposen

7. Ultra les diferències existents entre els dos processos derivatius, cal remarcar que la derivació és un procés recursiu , és a dir, que es pot repetir diverses vegades; per això és possible trobar mots amb diversos afixos, com, per exemple, anticonstitucional . S’ha d’entendre, però, que aquests tipus de mots es formen mitjançant l’adjunció successiva d’afixos, de manera que en cada adjunció es forma un derivat. constitu + ció = constitució constitucion + al = constitucio n al anti + constitucional = anticonstitucional

8. La conversió és un procés morfològic molt productiu que consisteix en la formació de nous mots a partir de radicals que existeixen com a mots independents, sense haver-hi d’afegir cap afix derivatiu, simplement canviant-ne la categoria lèxica. Tipus de conversió Categoria Exemples N -> V gra -> granar, premsa -> premsar, sal -> salar Adj -> V alegre -> alegrar, buit -> buidar, espès -> espessir V -> N adobar -> adob, esguerrar -> esguerro, pescar -> pesca, triar -> tria La truncació és un procediment que consisteix a modificar un mot existent eliminant-ne una part, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat. Exemples: Jan (Joan), Jep (Josep) o Tesa (Teresa). L’ onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte. Exemples: un esternut és un atxim El procés de reduplicació , que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o detot un mot sencer. Exemples: pipí, bobó, ning-nang,...