2. INTRODUCCIÓ:
Seguint l'exposició que han realitzat els nostres companys envers la vida i el mètode
d'Ireneu Segarra, nosaltres tractarem d'ampliar la informació sobre aquest mètode. Cal dir
que a Internet no es troben gaire referències sobre aquest mètode i la informació present
a la xarxa és més bé poca i pràcticament tota la trobareu explicada de forma més
detallada al dossier de mètodes. En tot cas, si visiteu la biblioteca del Guillem Cifre també
trobareu alguns llibres sobre aquest mètode que poden resultar interessants si el voleu
treballar a l'aula amb els vostres alumnes.
Degut a la mancança d'informació que caracteritza a aquest mètode, per tal d'ampliar el
contingut sobre el mètode ens hem centrat en presentar una escola que treballa seguint la
metodologia d'Ireneu Segarra. L'escola es situa a Palma i rep el nom d'Escola de Música
Mètode Ireneu Segarra, la podeu trobar al carrer de Fra Francesc Palou, 8 (baixos).
En dita escola, vam concertar una cita amb Antonia Coll mestra de música i directora dels
Vint-and-Sing i els Roda-sons de l'Escola de Música Ireneu Segarra
Amb l'objectiu d'ampliar la informació sobre el mètode vam visitar l'escola per tal de
conèixer quin tipus d'activitats portaven a terme, és a dir, tractant de veure com aplicaven
aquest mètode a les seves aules.
EN QUÈ CONSISTÍ LA CLASSE DE SOLFEIG?
La classe anirà destinada a tres alumnes de 8 anys anomenats Pau, Lluís i Anna, un d'ells
ceg i que per tant, llegeix amb braille.
Les activitats que realitzaren durant l'hora de classe foren:
-Antònia, la professora, anava cantant unes notes entonades i els nins l'anaven entonant
també i realitzant-les amb la mà la nota, és a dir a través de la fonomimia.
3. La fonomimia com tots sabem és quan els nins dibuixen amb les seves mans en l'aire el
disseny de la línia melòdica, cada so es representa mitjançant un determinat gest de la
mà en l'aire.
-A continuació, la docent marca una progressió entonada representat-la a través de la
fonomimia: Do-Mi-Re-Mi-Do. Per torns i de manera individual, seguint una roda, els nins
van fent cada pic la progressió amb una nota de l'escala musical diferent. La pròxima
progressió és amb la nota Re, que seria: Re-fa-mi-fa-re, així successivament de manera
ascendent i descendent fent l'escala.
-La pròxima activitat que realitzaren fou: Els nins duien la pulsació com un metrònom i la
professora marca una sèrie de ritmes sobre les seves pulsacions. Després d'haver fet
cada ritme, els nins, demanant el torn de paraula, diuen el ritme que els hi ha parescut
escoltar. Si ho adivinaven, la professora els recompensava amb frases molt motivadores
com per exemple: molt bé, Lluís, ets un crack, eh?
-En aquest moment, va tocar explicar el ti-ti-ri. La manera que va tenir d'explicar-ho va ser
a través del ritme ti-ti. i del ti-ri-ti-ri. Si a les dues figures anteriors se les xepava per la
meitat, ens quedava el ti-ti-ri que ella pretenia explicar.
A continuació, van picar entre tots el ritme en qüestió. I a partir d'aquí, va decidir amb un
compàs de 4x4 (binari) deixar pensar durant uns segons les dues primeres pulsacions a
ells, amb ritmes que s'inventassin i les dues darreres pulsacions li donava ja la mestra, de
manera que quedaria el següent esquema:
Doncs, cada un amb les seves dues primeres pulsacions pensades amb el ritmes que
volguèssin i les dues darreres donades per la professora (ti-ti-ri, ta), feien rondes, cada un
picant el seu ritme i sempre acabant de la mateixa manera.
En aquesta activitat en Lluís, ha fet un ritme molt complex format per: tim-ri, tim-ri, ti-ti-ri,
ta, la professora contenta de veure que el tim-ri no ha estat confós amb el tam-ti i ho ha fet
bé, li diu: Lluís, has fet un ritme molt complex i ho has fet beníssim. I ell li contesta: no
sabia que fos capaç de fer aquest ritme tan difícil tant bé.
Dins aquesta mateixa activitat, ha fet una variant en la qual m'ha inclòs i m'ha deixat
participar-hi, ella també ha participat en aquesta. L'activitat consistia en que cada un de
nosaltres ens havíem d'inventar les dues primeres pulsacions i les dues següents ja ens la
donava ella (com anteriorment), a partir d'aquí anàvem fent rondes per torns i de manera
individual cada un exposant el seu ritme, les rondes varen ser repetides un parell de pics
per tal, de que els ritmes (a cada ronda el mateix) els nins els poguessin retenir dins la
seva memòria i que es quedessin amb quin ritme feia cada un de nosaltres. Al final i un
cop repetits els ritmes a cada una de les rondes, entre tots havíem d'anar recordant quin
ritme havia anat fent cada un.
-La pròxima activitat va ser un dictat, la professora canta una serie de notes amb la
síl·laba “Nu” entonant-les però sense dir quina nota fa i els nins ho representen a través
de la fonomimia.
-Finalment, els 5 darrers minuts de classe agafen una lectura rítmica del llibre que porten,
la mestra els solfeja aquella lectura i els nins sense mirar el llibre, només escoltant, han
4. de saber identificar quins ingredients ritmics han anat sortint al llarg del fragment.
-Una altra activitat d'aquest mètode que després de classe ens ha explicat la professora
es que amb un pentagrama ben gran, el qual des dels seus llocs es veia perfectament,
amb la “piruleta” la professora anava marcant les notes i ells havien de sebre quines eren.
A més, cal dir que els en aquest mètode els nins llegeixen en totes les claus per igual.
He de dir que els nins durant la major part de la sessió no han utilitzat el llibre, ni quadern,
excepte els darrera 5 minuts que la docent l'ha agafat com a referència, per a tenir un
model rítmic però sense que els seus alumnes miressin. Tots els exercicis eren de
memòria i retenció. Això els hi provocava estar molt atents i tenir la màxima concentració
en cada una de les activitats.
N' Antònia el que feia amb els seus alumnes per a aprofundir més amb el ritme i que el
poguessin interioritzar molt millor, els hi marcava a l'esquena.
També dir que la docent per a motivar molt més als seus alumnes els intentava inculcar la
idea de que eren uns bons músics: que havien d'utilitzar el llenguatge d'un músic.
Finalment, dir que he pogut comprovar que el fet de ser tan pocs a dins una classe, li
permetia a la professora estar contínuament atenta de cada un d'ells, veure que és el que
dominaven més i manco, saber on s'equivocaven i què és el que feien bé.
ACTIVITAT DEL MÈTODE IRENEU SEGARRA:
Aquest mètode es sustenta en la cançó com a base de tota la seva metodologia. Tal i com
ja ha esmentat l'altre grup, les activitats que proposa Ireneu Segarra es centren en el
treball del ritme, l'entonació, el transport de cançons, l'audició, el dictat i el treball de
memòria. Nosaltres hem elegit preparar una activitat de memòria ja que pensam pot
resultar interessant ja que permet treballar partint de melodies senzilles, estudiar-les i
cantar-les sense mirar la partitura. Aquest fet ajuda a desenvolupar el sentit de la lògica,
és a dir, a entendre quines relacions es produeixen entre les notes activant així l'atenció
cap a la distància entre les notes i les seves relacions.
El treball de memòria ajuda a augmentar la concentració i l'atenció cap a la partitura i la
melodia. La nostra activitat la desenvoluparem de la següent manera:
A través d'una peça ja pensada anteriorment i sense dir de quin es tractarà anirem
realitzant les activitat. Poc a poc, ells hauran d'anar esbrinant de quina peça es tracta.
Serà una melodia molt senzilla i coneguda.
A la primera activitat que volem presentar la qual exemplificarà com funciona aquest
mètode es centrarà en treballar la memòria juntament amb el ritme. Agafarem a partir de
la lletra B i entre tots anirem fent els ritmes de memòria i sense mirar la partitura. Un pic
ho farà un dels components del grup i l'altra pic ho repetiran els col·laboradors de classe
així successivament amb cada compàs. Com que hi ha quatre compassos, hem decidit
que els dos primers compassos el farà la meitat de la classe i l'altra meitat faràn els dos
darrers compassos. De tal manera, que uns faran: ta, ta, ta, tim-ri, tim-ri, tim-ri, ta. I els
altres continuaran: tim-ri, tim-ri, ta-a, tim-ri,tim-ri, ta-a.
La següent activitat serà afegir les notes al ritme ja après anteriorment, amb la fonomimia.
D'aquesta manera aniran entonant cada una de les notes amb el valor de les figures
5. corresponents, de la mateixa manera que anteriorment: un dels components del grup ho
farà un pic i ells han de repetir; la meitat de la classe faran dos compassos i l'altra meitat
els altres dos.
Un cop arribats a n'aquest punt, els hi demanarem quina cançò creuen què és?
A continuació, escoltarem el video per tal de saber quina és la lletra i d'aquesta manera
poder incorporar-la al ritme i l'entonació d'aquesta. Cal dir que la lletra és en anglès, així
podem observar que a més, de traballar música també treballaran altres assignatures
alhora com és el cas d'anglès o si més no, també matemàtiques amb el valor dels ritmes a
l'hora de solfejar-los.
La finalitat d'aquesta activitat és treballar la memòria a partir de l'audició (sense saber a
priori quin és, la qual cosa farà que l'esbrinin ells) i sense partitura.
Finalment, seguint un vídeo haurem d'imitar els ritmes que es mostrin per tal d'estimular
l'oïda i la memòria.
6. Reflexió de les referències:
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num0/dols/introduccio.html
En aquest primer enllaç de La música d'encorar, podem trobar una explicació extensa
envers a l'origen del mètode Ireneu Segarra així com també un descripció dels vint-i-cinc
anys en els quals l'escola Ireneu Segarra ha treballat seguint aquest mètode. És molt
interessant aquest document ja que aporta una descripció de com ha funcionat aquest
mètode durant aquests anys.
http://www.obrasocialsanostra.com/ca/actual/entrevista/id/192 #
En aquest enllaç podeu trobar una entrevista a Antonia Coll, mestra de música i directora
dels Vint-and-Sing i els Roda-sons de l'Escola de Música Ireneu Segarra. En aquesta
entrevista parla sobre el mètode Ireneu Segarra i aporta respostes tan interessants com
aquesta: “Amb el mètode Ireneu Segarra la cançó és la llengua materna de l'ensenyament
musical”, una resposta que sintetitza a la perfecció en què es basa aquest mètode.
http://www.tv3.cat/videos/3836390/1998---Ireneu-Segarra
Conclusió:
Com heu pogut comprovar, aquest mètode parteix de cançons senzilles i permet treballar
tots aquests aspectes musicals. Nosaltres ens hem centrat en el treball de la memòria,
però com veis es pot combinar per tal de treballar diferents aspectes al mateix temps. Es
tracta d'un mètode que requereix moltes hores de música i molta pràctica. És una opció
més per a treballar a l'aula amb els vostres alumnes i si necessitau alguna cosa més no
dubteu en consultar-nos.
Bibliografia:
“Dols, A. (2008). La música d’enconar. Vint-i-cinquè aniversari de l'Escola de Música
(Mètode Ireneu Segarra) de Palma o la maduresa d’un projecte centrat en l'educació. IN.
Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 0,
PÀGINES 225-236.
